SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa. Es fixa l'element professional pel procediment estimatiu quan no hi ha hagut reincorporació a l'activitat laboral. (2000001/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000001/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000087/2022

SENTÈNCIA 38-2023

PARTS:

Apel·lant: Sra. Daza

Representant: Sr. Carretero

Advocada: Sra. Recio

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Ruiz

Advocat: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000001/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Daza va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució de 30 de novembre de 2021, desestimatòria del recurs formulat contra una prèvia resolució de 28 de juliol de 2021, que resolia atorgar-li l'alta mèdica, amb l'atribució d'una pensió d'invalidesa per accident de treball, amb un grau de menyscabament del 55,84%.

La sentència de 26 de setembre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en substància, en els següents arguments:

S'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, ja que l'informe pericial emès en les actuacions no ha donat resposta a les qüestions plantejades per la part.

La valoració de l'element professional és insuficient, ja que la interessada no podrà reprendre cap tipus d'activitat laboral i la seva pèrdua d'ingressos es situa en el 100%.

La puntuació atorgada per l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic no exclou la valoració del dolor crònic que preveu l'apartat 4.2.6 del barem de la UCNSS. A més, la Dra. Andrade no podia modificar el criteri contingut en l'informe que va emetre en un primer moment.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

No es dóna cap dels supòsits en què la llei admet la pràctica de proves en segona instància, i la prova pericial ja dona resposta a les qüestions plantejades en el procés.

L'element professional s'ha de calcular d'acord amb l'article 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, ja que la interessada no s'ha reincorporat al treball i, en conseqüència, no és aplicable el mecanisme de determinació directa que regula l'article 4 del mateix Reglament.

Quant al dolor crònic que pateix la recurrent, aquest ja està comprès en l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS, com han declarat el tribunal mèdic i l'informe pericial. La Dra. Andrade ja va modificar el seu criteri inicial en el marc del tribunal mèdic, que és l'únic que vincula la CASS pel que fa a les qüestions mèdiques.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions de la CASS que van acordar l'alta mèdica de la interessada, així com el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball, amb un grau de menyscabament del 55,84%.

La recurrent manifesta la seva disconformitat sobre dos punts concrets, com són la fixació de l'element professional i la puntuació del dolor crònic que pateix, que considera que s'ha d'afegir al menyscapte derivat de l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic, per la qual es va atribuir un grau d'IPP del 15%, segons l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar la invocada vulneració de l'article 10 del text constitucional, en base a les raons que ja van motivar la denegació de la pràctica de la prova sol·licitada per l'agent en aquesta segona instància, mitjançant aute de 24 de gener de 2023, confirmat en tràmit de reposició el 5 d'abril següent.

En efecte, la prova pericial practicada en la instància dóna resposta suficient a les qüestions plantejades en el litigi, ja que realitza una completa valoració de les patologies que pateix la interessada. En aquesta alçada, s'insisteix en el fet que la intenció de l'agent era acreditar que no podia reprendre la seva activitat laboral. Tanmateix, la determinació del grau d'invalidesa es realitza tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany, tal com disposa l'article 164 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, el contingut del dictamen pericial s'ajusta perfectament a l'objecte del procés, de manera que es disposa dels elements de judici necessaris per adoptar una resolució de fons i s'ha de descartar que s'hagi produït cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció.

Quart.- Sobre la determinació de l'element professional, el Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social contempla la utilització de dos mètodes diferents, segons s'hagi produït o no la reincorporació al treball de l'interessat. En el primer cas, es procedeix a comparar les retribucions que percebia la persona pensionada abans i després de l'accident laboral o la malaltia professional, en la forma que preveu l'article 4 del referit Reglament.

Quan l'assegurat no s'ha reincorporat al treball, l'element professional es calcula de forma estimada, segons l'article 5 del mateix Reglament, a partir del grau d'invalidesa assolit, que ha de ser com a mínim del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional.

En el supòsit que ara s'examina, la recurrent no s'ha reincorporat a l'activitat laboral, per la qual cosa resulta aplicable el mètode de determinació estimada que preveu l'article 5 del Reglament. Atès que la reducció de la capacitat de guany que s'ha reconegut a la interessada és del 53,18%, l'element professional ha de ser del 5% de l'element objectiu, ja que aquella es troba compresa entre el 50% i el 60%, com preveu la disposició reglamentària citada.

Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.

Cinquè.- Pel que fa a la valoració del dolor crònic que deriva de l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic que pateix la interessada, el tribunal mèdic que va intervenir d'acord amb les previsions de l'article 257 de la Llei de la seguretat social, va fixar una IPP per aquest concepte del 15%, en aplicació de l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS. Per la seva part, el contingut de l'informe pericial emès en les actuacions és plenament coincident en aquest punt, de manera que cap dels dos dictàmens considera que s'hagi de valorar de forma independent el dolor crònic, atès que el barem ja inclou dins d'aquest apartat el caràcter dolorós crònic de la referida artropatia.

Com ha declarat de forma reiterada aquesta Sala, el fet que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu en l'actualitat l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En conseqüència, resulten plenament ajustades a dret les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre aquest punt, que es basen en el contingut de l'informe pericial emès en la instància, i que al seu torn confirma el parer del tribunal mèdic que va intervenir en via administrativa.

Sobre aquest punt, s'han de desestimar les al·legacions de la recurrent sobre el caràcter vinculant de l'informe previ que va emetre inicialment la Dra. Andrade. Aquesta facultativa va modificar les seves conclusions, a partir de l'anàlisi realitzat en el marc del tribunal mèdic, les conclusions del qual són les que vinculen la CASS, i no els informes mèdics elaborats prèviament per algun o alguns dels seus integrants, o per altres metges.

Com a colofó, si l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS ja té en compte el caràcter dolorós crònic de l'artropatia sacro-ilíaca d'origen traumàtic, és evident que aquest dolor crònic no es pot valorar independentment de la pròpia artropatia, tal com han considerat tant el tribunal mèdic com el dictamen pericial.

Per aquests motius, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Daza contra la sentència dictada el 26 de setembre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.