Acció d'enriquiment injust; excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció; valoració de la prova dels missatges WHATSAPP incorporats en escrit de proposició de proves, de forma extemporània, sense ser sotmesos al principi del contradictori; testimonis de referència; doctrina relativa a la major facilitat probatòria (6000085/2017)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSEsteban.- 0000047/2020 ORIGEN: 6000085/2017 - 00

NIG: 5300542120170000445

PARTS:

Apel·lant : Sr. Pombo

Procurador : Sra. CFL

Advocat : Sr. MRD

Apel·lat : Sr. Canales

Procurador : Sra. AHD

Advocat : Sr. XLH

SENTÈNCIA 120-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 13 d'abril del 2017, la representació processal del Sr. Canales va formular demanda contra el Sr. Pombo, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquest darrer al pagament de l'import que hagi percebut de la companyia d'assegurances, com a indemnització per la cobertura del risc de robatori del vehicle MERCEDES-BENZ SL 500, amb matricula andorrana XXXX, a acreditar en període probatori, majorat dels interessos legals a comptar del dia que va percebre dit import o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- El 15 de juny del 2017, la representació processal del Sr. Pombo va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda i va aixecar les excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció formulant a més demanda reconvencional, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que estimi les excepcions plantejades i desestimi de forma integra la demanda i que condemni l'agent al pagament de les costes judicials ocasionades per la seva mala fe i temeritat.

De forma subsidiària i en cas que les excepcions no siguin estimades, va sol·licitar que es dicti sentència, que estimi de forma molt parcial la demanda i estimi íntegrament la reconvenció plantejada i que condemni al Sr. Pombo a pagar la suma de 18.061,96.-euros i imposi a l'agent el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent.

Tercer.- El 13 de juliol del 2017, la representació processal del Sr. Canales va replicar i va contestar la demanda reconvencional, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi les excepcions plantejades i estimi íntegrament les pretensions objecte de la demanda, i desestimi igualment les pretensions objecte de la reconvenció formulada, fent imposició al Sr. Pombo del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

El 7 de setembre del 2017, la representació processal del Sr. Pombo va duplicar reiterant les pretensions que en el seu escrit de contesta a la demanda havia plantejat.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerats necessaris per la Batlle ponent i evacuats per les parts els corresponents escrits de conclusions, en data 19-12-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Canales contra el Sr. Pombo i estimar parcialment la reconvenció formulada per la representació processal del Sr. Pombo contra el Sr. Canales i condemnar el Sr. Pombo a pagar la suma de 24.740,73.-euros, que meritarà interessos legals a comptar de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el VII. Considerant de la present resolució judicial".

Cinquè.- Contra aquesta resolució, la representació processal del Sr. Pombo formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions presentat el dia 3-7-2020 interessa es dicti Sentència que la revoqui i en el seu lloc estimi íntegrament les pretensions contingudes en l'escrit de contesta i demanda reconvencional, el tot imposant-se a la contrapart el pagament de la totalitat de les costes ocasionades al seu representat.

La representació processal del Sr. Canales, s'oposa al recurs d'apel·lació plantejat tot i sol·licitant la seva desestimació i confirmació íntegra de la Sentència dictada, el tot amb expressa imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi, la representació processal del Sr. Canales interposa una acció en enriquiment injust contra el Sr. Pombo a través de la qual reclama la condemna d'aquest darrer a satisfer al seu representat, la indemnització satisfeta per la companyia asseguradora per raó del robatori del vehicle ORG_0 SL500 matrícula XXXX.

La representació processal del demandat s'oposa a aquesta reclamació interposant sengles excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció. Subsidiàriament en l'eventualitat que es consideri acreditada la versió del demandant articulava demanda reconvencional, de tal manera que després d'operar la compensació entre deutes respectius s'estimi la demanda articulada de contrari, condemnant-se el seu representat a satisfer la suma de 18.061,96.- EUR.

La Sentència dictada acull íntegrament la demanda articulada pel demandant i estima parcialment la reconvenció subsidiària fixant la quantitat global a satisfer pel demandat en la suma de 24.740,73.- EUR, incrementada dels interessos corresponents i les costes associades a la reclamació principal.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Pombo en mèrits dels greuges que seguidament es detallen.

SEGON.- En el seu escrit de recurs, la part després de recordar les respectives posicions dels litigants al llarg del procés, critica la valoració de la prova efectuada per l'òrgan judicial d'instància quan en la Sentència dictada es raonava que la compravenda del vehicle ans assenyalada s'havia perfeccionat entre les parts i que el demandant havia pagat el preu estipulat (29.000.- EUR), fonamentant-se en els següents tres elements:

D'una part sustenta que l'arxiu WhatsApp acompanyats per l'actor contenien diferents missatges que avalarien la compravenda invocada per l'actor, sostenint que ni l'existència d'aquestes converses ni la seva veracitat havia estat discutida pel Sr. Pombo, de manera que ara aquest no podia anar contra els seus propis actes.

En segon lloc considera que les al·legacions de l'actor es trobaven corroborades per la prova testifical practicada i si bé no es tractava de testimonis directes reforçaven la tesi de l'actor i la completaven.

En darrer lloc considera que atesa la condició d'administrador que el Sr. Pombo tenia prop de la societat X, SA, el mateix tenia plena facilitat probatòria per tal d'acreditar a que es va destinar el pagament de la suma de 29.000.- EUR satisfeta pel demandant i que aquesta carència probatòria sols a ell podia perjudicar. També defensa que de les converses WhatsApp abans referides s'inferia que el Sr. Pombo operava a través d'aquesta mercantil per qüestions alienes a la pròpia activitat empresarial.

QUART.- Quant al contingut dels missatges WhatsApp, destacarem amb caire previ que la prova d'una comunicació bidireccional a través d'aquest sistema de missatgeria automàtica ha de ser abordada amb la més gran cautela atès que la possibilitat de manipulació és real (a títol il·lustratiu resulta molt senzill que un únic usuari pugui simular una comunicació entre dues persones). No escapa a la Sala que el recurs a les aplicacions de missatgeria instantània és troba avui en dia absolutament normalitzat i cada cop s'erigeix amb major freqüència com una modalitat de prova a que les parts recorren en el procés judicial. Si bé no concorre dificultat quan la part perjudicada per aquesta prova admet la seva autenticitat, la solució és diversa quan aquesta és impugnada. En aquest context, serà la part que es veurà afavorida per la mateixa qui ostentarà la càrrega d'acreditar-ne el seu origen real, la identitat dels interlocutors i la integritat del seu contingut.

Malgrat en la Sentència dictada es sostingui que el Sr. Pombo no hauria discutit l'existència i veracitat de les comunicacions transcrites en l'arxiu incorporat per la part demandant, no podem compartir aquest raonament i considerem, després de valorar novament aquesta prova, que en realitat el demandat no va tenir l'oportunitat de pronunciar-se al seu respecte en el moment que processalment resultava adequat. En efecte, malgrat trobar-se en poder de la part actora d'ençà l'inici del procés, els arxius indicats han estat incorporats per la part en el seu escrit de proposició de proves quan tractant-se de prova documental decisiva en que la part fonamentava la seva reclamació (destacarem ensems que suposen la premissa major al tomb de la qual el Tribunal ha bastit el seu pronunciament condemnatori) aquesta havia de ser proveïda en fase d'al·legacions (en aquest sentit vegi's la Sentència d'aquesta Sala de 19- 6-2008 recaiguda en el rotlle TSJC-364/07), idòniament en l'escrit de demanda o com a molt tard i a la vista dels motius d'oposició esgrimits pel demandat en la seva contesta, en l'escrit de rèplica. El fet d'haver introduït aquesta prova documental de manera extemporània ha impedit no tant sols a la part pronunciar-se en la fase d'al·legacions al respecte de la seva autenticitat, sinó que endemés li ha impedit proveir prova encaminada a combatre'n les seves previsions, el que ja per si sol no permet atribuir-li l'eficàcia probatòria pretesa per la part i admesa per l'òrgan judicial "a quo".

Existeix altre argument que invalida l'esmentada prova al marge de la irregularitat que acabem de destacar i es que els arxius de les converses WhatsApp en cap moment s'han sotmès al contradictori: mai s'ha interrogat el Sr. Pombo expressament sobre la seva autenticitat i això malgrat haver-se practicat la seva confessió en judici (folis 147 i ss). La part demandant en realitat s'ha limitat a requerir que el Secretari judicial certifiqués la coincidència entre els missatges indicats i aquells que figuraven en el seu telèfon propi (foli 160), sense que puguem passar per alt que el telèfon origen d'aquestes comunicacions correspon a un mòbil espanyol acabat en 00, que cap element dels que figuren en les actuacions permet atribuir al Sr. Pombo (el mateix admet alguna conversa amb un mòbil andorrà acabat en 35 i aquest és el mateix que figura en les denúncies policials).

Tampoc el fet que la representació processal del Sr. Pombo no impugnés la Providència d'admissió de les proves (folis 79 i 80) permet deduir-ne una acceptació tàcita de l'autenticitat dels arxius incorporats. En efecte deixant de banda que aquesta resolució no mencionava les vies de recurs, la eventual impugnació de la prova documental ha d'intervenir en fase d'al·legacions per tal de permetre la pràctica de prova encaminada a acreditar-ne la seva realitat. En tal context, la manca d'impugnació de la decisió assenyalada no permet deduir-ne una acceptació tàcita de la documental incorporada atès que ha estat la pròpia part demandant qui en incorporar-la de manera tardana ha impedit a la part poder-se pronunciar al respecte en el moment que corresponia.

Les irregularitats destacades en relació a la prova examinada impedien la seva valoració per part dels òrgans judicials i en cap cas, podien erigir-se com l'element de prova major que confortaria la tesis del Sr. Canales en relació a la realitat de la compravenda del vehicle al Sr. Pombo.

CINQUÈ.- Pel que respecta a la prova testifical practicada prop dels Srs. Salas i Esteban (folis 153 i ss), tal i com es posa de relleu en la resolució recorreguda, no es tracta de testimonis directes sinó de testimonis de referència.

En relació al valor probatori del testimoni de referència hem pogut indicar: "El testimoni de referència o testimoni d'oïdes ha suscitat històricament una enorme desconfiança fins i tot en texts antics (Partida III, Tit. XVI, Llei 28) doncs en definitiva la seva admissió suposa eludir la garantia de immediació de la prova impedint que el Batlle que ha de dictar Sentència es pugui fonamentar en les apreciacions personals del testimoni directe d'uns fets i de la percepció i captació directa d'elements que puguin ser rellevants en ordre a valorar-ne la seva credibilitat" (TSJC-60/2018). Aquesta cautela en la valoració de la prova ha de veure's reforçada en aquells casos en que, com aquí succeeix, la font del coneixement de que disposen els testimonis en relació a la realitat de l'adquisició del vehicle ORG_0, la constitueix la versió que els ha estat facilitada per la pròpia part que es veu beneficiada per la seva declaració (aquí el Sr. ENTITY_5).

En conseqüència les indicacions d'aquests testimonis no permeten per si soles constituir prova, i només podran ser valorades en l'eventualitat que les seves indicacions es puguin veure corroborades per altres elements de prova, és a dir com a prova de reforç.

SISÈ.- En darrer lloc i al respecte de la valoració de la prova, correspon pronunciar-nos sobre el recurs a la doctrina relativa la major facilitat probatòria que realitza l'òrgan judicial d'instància i a través de la qual, en considerar que el Sr. Pombo podia acreditar, atesa la seva condició d'administrador de la societat X, SA, que els pagaments realitzats els dies 5-9-2011 per imports de 24.000.- EUR i 5.000.- EUR respectivament, obeïen a deutes mercantils que el Senyor Canales mantenia amb aquesta darrera.

El recurs a la doctrina de la major facilitat probatòria únicament resulta admissible quan una volta valorada la prova per l'òrgan judicial no resultin suficientment acreditats els fets al·legats. En aquesta eventualitat, es fa recaure les conseqüència de la falta de la prova sobre la part que es pugui trobar en una posició prevalent o més favorable en atenció a la disponibilitat o proximitat de la font necessària per a la seva obtenció.

És innegable que la condició d'administrador que el Sr. Pombo ostentava en la societat li atorgava, normalment, una gran facilitat probatòria per acreditar el destí que és la realitat del pagament efectuat en tenir a la seva disposició oportuna d'aquesta per a fer-ho. No obstant, no es pot perdre de perspectiva que els pagaments realitzats intervenien el 5-9- 2011 a través de lletres de canvi que havien estat lliurades el dia 10-5- 2011 (el que porta a presumir que l'eventual perfecció del negoci descrit per l'actor es situava com a molt tard en aquesta darrera). Aquesta precisió temporal resulta rellevant atès que no ha estat fins el dia 13-4- 2017, en que el Sr. Canales ha articulat la demanda, de tal manera que quan el Sr. Pombo contestava la demanda havia transcorregut el termini de 6 anys en que tant la normativa andorrana com l'espanyola (article 7 de la Llei 30/2007 de la comptabilitat dels empresaris i article 30 del Codi de comerç respectivament) fixen el deure de conservació dels documents i justificants, entre altres extrems, de l'activitat de l'empresa, circumstància aquesta que havia de ser valorada a l'hora de recórrer a l'aplicació d'aquesta doctrina.

Al marge del que acabem d'indicar, el fet de que el Sr. Pombo no justifiqués la factura de la societat que justificava del pagament efectuat per la part actora, només podria eventualment acreditar l'absència de negoci base amb la societat, però aquest fet per si sol no avala l'existència de la compravenda del vehicle referida per la part demandant.

SETÈ.- A partir del moment en que aquella compravenda del vehicle en que el Sr. Canales bastia la seva pretensió no es troba justificada, l'excepció de manca de legitimació passiva en els termes que resultava plantejada pel Sr. Pombo havia de prosperar.

Tanmateix amb vocació a atorgar una resposta el més completa possible a les parts destacarem que l'acció en enriquiment injustificat que en la demanda intervenia tampoc podia prosperar fins i tot en l'eventualitat que la compravenda s'hagués pogut materialitzar entre les parts per les raons següents.

En la Sentència de 28-3-2019 (TSJC-427/18) sosteníem: "La figura de l'enriquiment injust (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per estar previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d'obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques - "nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè és equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d'altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contrària a la equitat, que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l'altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment o l'augment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust troba el seu origen en les "condictiones" del dret roman i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSEsteban 22-4-04 número 2171).

En relació a l'element causal de l'enriquiment a que ens acabem de referir, no es pot apreciar l'enriquiment injust quan el benefici patrimonial d'una de les parts és consequència de pactes lliurement assumits, havent d'exigir-se per considerar un enriquiment com il·licit i improcedent que el mateix no tingui cap mena de raó jurídica que el legitimi, és a dir, que no concorri una causa justa, entenent per tal una situació que autoritzi el benefici obtingut, sigui perquè hi ha una norma que l'avala, sigui perquè ha intervingut un negoci jurídic vàlid i eficaç".

En el concret supòsit examinat succeeix però que la indemnització percebuda pel Sr. Pombo deriva de l'existència d'un contracte d'assegurança subscrit pel mateix, per compte propi, amb la companyia asseguradora S. Va ser ell qui en va pagar la prima i qui per tant gaudia de la cobertura pactada en relació al risc de robatori del vehicle Mercedes-Bens SL 500 matrícula XXXX. En cap cas el beneficiari de la pòlissa concertada era el Sr. Canales, i el mateix tampoc en cap moment ha rescabalat el Sr. Pombo de part de la prima satisfeta, sense que per tant en aquestes alçades pugui pretendre obtenir una indemnització per la qual res ha pagat.

En tal situació no es pot entendre que el Sr. Pombo hagi experimentat un enriquiment injustificat. El mateix ha percebut la indemnització a que tenia dret en ocórrer la circumstància assegurada (robatori del vehicle) i en conseqüència el cobrament que ha obtingut prové d'un negoci jurídic vàlid i eficaç.

VUITÈ.- En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació plantejat pel Sr. Pombo en relació a la Sentència dictada pel Tribuna de Batlles que revoquem íntegrament tot i disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda i l'absolució del demandat de totes les pretensions que s'hi contenien, sense que resulti necessari examinar la demanda reconvencional que s'introduïa atesa que aquesta es plantejava amb caràcter subsidiari.

La desestimació de la demanda comportarà en mèrits del principi del venciment objectiu que les costes de la instància hagin de ser imposades a la part demandant. Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, no ha de fer-se especial pronunciament al seu respecte atès l'èxit del recurs articulat.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pombo contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 19-12- 2019 que revoquem íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació de la demanda amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. No escau fer pronunciament al respecte de els costes produïdes en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pombo contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 19-12- 2019 que revoquem íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació de la demanda amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. No escau fer pronunciament al respecte de els costes produïdes en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-