Sentència exequàtur divorci Portugal (0138/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC- 0138/10

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de juny de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- el Sr. Villalba ha formulat demanda d'exequàtur de la resolució dictada el dia 19 de febrer de 2010 pel Registre Civil/predial/comercial/notarial d'Alfàndega da Fé (Portugal), en la qual es va decretar el divorci entre els Srs. Villalba i Barberá per acord comú i es va homologar l'acord de regulació de l'exercici de la pàtria potestat.

II.- la Sra. Barberá no s'oposa a la demanda del Sr. Villalba..

III.- EL Magnífic Ministeri Fiscal conclou en l'atorgament de l'exequàtur esmentat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 19 de la LQJ estableix que: "1- l'execució de sentències estrangeres que hagin de causar efectes civils a ANDORRA es sotmetrà a la prèvia aprovació del TSJ, el qual podrà en el seu cas, ordenar l'exequàtur, atenent en especial als criteris de reciprocitat. Tot sense perjudici de la col·laboració amb els Tribunals dels altres països en els termes de dret internacional. 2- Les resolucions judicials estrangeres distintes de les sentències podran ésser ateses ja sigui en compliment d'un tractat bilateral o multilateral, ja sigui quan es formuli promesa de reciprocitat.". Desenvolupant aquesta disposició, l'article 47 de la LTPJ precisa que les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal, podran ésser objecte de prèvia aprovació del TSJ d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.

II.- La resolució estrangera d'autes fou pronunciada, no per un Tribunal, sinó per l'encarregat del Registre Civil d'acord amb les disposicions dels articles 1778 i 1778-A del Codi Civil portuguès que estipulen que: "La sentència que decreti el divorci per consentiment mutu homologarà els acords referits a l'apartat 2 de l'article 1775; si tanmateix aquests acords no previnguessin de manera suficient els interessos d'un dels cònjuges o dels fills, l'homologació ha de ser recusada i la demanda de divorci denegada. És aplicable al divorci per consentiment mutu decretat per l'encarregat del Registre civil, amb les adaptacions necessàries, el que disposa la subsecció present. Les decisions pronunciades en aquest termes produeixen els mateixos efectes de les sentències judicials sobre matèria idèntica.". Es desprèn d'aquestes normes legislatives que en dret portuguès, és l'encarregat del Registre Civil que té competència per declarar dissolt un matrimoni per consentiment mutu, i que la seva resolució té tots els efectes d'una sentència judicial a l'igual que les resolucions dictades pels Tribunals. El divorci fa part dels drets de la persona que són regulats pel dret civil. Per tant, una resolució en matèria de dret matrimonial, encara que sigui pronunciada per una entitat institucional que no sigui una jurisdicció de l'ordenament jurídic stricto sensu, afecta els drets de la persona i doncs està regulada pels principis del dret civil, el que li dóna el caràcter de sentència civil i no de mesura administrativa. Els diferents Estats tenen en el seu ordenament jurídic, determinades normes de caràcter i naturalesa publica, mitjançant les quals regulen, com a pròpia funció institucional, els procediments de realització del dret a la que resta totalment sotmès el procés, al dependre sempre el dret processal de la Llei de l'òrgan jurisdiccional competent. Una separació o divorci correspon a una modificació molt important dels propis drets de la persona que afecta fins i tot els drets humans i que és resolt mitjançant un procediment tramitat davant de la jurisdicció. Nogensmenys, quan es tracta d'una separació de mutu acord el procediment és molt facilitat per la proposició d'un conveni que protegeixi de forma suficient els interessos del consort i dels fills. A Andorra correspon a la jurisdicció civil l'aprovació o el refús del conveni que regula els efectes de la separació o divorci i el paràmetre que permet adoptar aquesta decisió no és cap altre que la suficient protecció per als consorts i per als fills. El fet que el Dret portuguès hagi donat la competència d'aprovació o refús del conveni, no al Tribunal sinó a l'encarregat del Registre Civil, no canvia la naturalesa del procediment que roman en essència estrictament judicial. S'ha per tant d'estimar el principi de la demanda d'exequàtur formulada pel Sr. Villalba..

III.- Sobre el fons, la resolució estrangera d'autes compleix tots els requisits exigits per l'article 49 de la LTPJ, i més concretament: la competència de la jurisdicció que l'ha dictat; la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció; l'aplicació de la Llei competent segons les regles nacionals de conflicte; la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional; i l'absència de tot frau a la llei nacional. En conseqüència s'ha de donar lloc a l'exequàtur sol·licitat, sense fer especial imposició de costes judicials com és costum en aquesta matèria.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar la demanda del Sr. ENTITY_4;

Decretar executòria a ANDORRA, la resolució dictada el dia 19 d'octubre de 2010 per l'encarregat del registre Civil/ predial/comercial/notarial d'Alfàndega da Fé (Portugal), en el procediment de divorci de mutu acord entre els Srs. Villalba i ENTITY_5; sense especial imposició de les despeses processals.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.