Laboral - Variació obertura de l'establiment al públic desistiment justificat del treballdor per modificació dels dies de festa setmanal (054/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 054/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vélez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Jover, en reclamació de la quantitat de 55.774,71 EUR, juntament amb els interessos legals des de la data del 2 de febrer del 2008, en concepte d'indemnització per desistiment justificat (50.565,84 EUR), d'indemnització per actuació vexatòria (4.074,38 EUR), de vacances no gaudides (1.134,49 EUR), amb cotització dels esmentats havers laborals a la CASS.

II.- La societat Jover va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que només pertoca a la Sra. Vélez cobrar l'import de 218,95 EUR en concepte de vacances, formulant a l'ensems una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 646,58 EUR en concepte de préstec per la compra d'un ordinador.

III.- Per sentència de data 5 de febrer del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va: declarar d'ofici la inadequació del procediment per exigir la devolució de 646,58 EUR articulada mitjançant demanda reconvencional; condemnar la societat Jover a satisfer a la Sra. Vélez la suma de 45.956,61 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució, tot deduint els 309,36 EUR ja abonats a la Sra. ENTITY_4; condemnar la societat Jover a cotitzar els havers laborals a la CASS i a satisfer les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Jover ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la prova testifical practicada evidència que existien en l'empresa circumstàncies adverses de caire econòmic, que posaven en perill la viabilitat econòmica d'aquesta; que és així que l'empresa, seguint la iniciativa de les mateixes treballadores va convenir l'obertura de l'establiment durant els migdies, els dissabtes i els diumenges, ampliant així l'horari d'obertura de l'establiment al públic; que l'article 45 de la Llei sobre el contracte de treball reconeix la facultat a l'empresari per modificar unilateralment els dies de descans setmanal del treballador per motius extraordinaris o de força major; que consten acreditat el motiu extraordinari, l'actuació de l'empresari està legitimada en el poder que li atorga la Llei per canviar els dies de festa; que l'empresa no va arribar a canviar el calendari laboral de la Sra. Vélez, i en conseqüència, no havent-se produït efectivament una modificació del contracte, malament pot imputar-se a l'empresari cap incompliment; que l'empresa va acceptar, més amb desgrat que a bon grat, la continuació per part de la Sra. Vélez del seu anterior pla de treball; que en cap cas l'actuació de l'empresari no seria qualificable d'incompliment greu del contracte de treball, en el sentit de l'article 75.5 de la Llei sobre el contracte de treball, per quant la mesura té justificació objectiva, és proporcionada a la utilitat perseguida, està acceptada per tots els restants treballadors de l'empresa, no causa perjudicis d'entitat revelant al treballador dissident i, finalment, perquè aquest té mecanismes legals per no haver d'assumir-la, sigui rescindint el contracte, sigui inclús manifestant a l'empresa la seva decisió ferma de no acceptar el canvi, amb el que cap perjudici no se li podria causar.

II.- És pacífic que: la Sra. Vélez va començar a treballar pel compte de la societat Jover, el dia 18 de setembre de 1990 en qualitat de dependenta; que el dia 7 de novembre de 2007, l'empresa va comunicar a tots els seus treballadors que degut a necessitats organitzatives de l'empresa i a proposta dels propis empleats de la botiga, la Direcció ha estimat oportú variar l'horari d'obertura al públic, fet que comporta una reorganització interna i una distribució dels dies de festa setmanal que podrà ésser variada en funció de les necessitats de la botiga, i que per aquest motiu cada treballador continuarà gaudint de dos dies festius setmanals però aquests deixaran de ser fixats pels dissabtes i diumenges i es definiran en funció de torns rotatius distribuïts entre tots els treballadors de la botiga; que la Sra. Vélez va negar-se a signar l'esmentada carta i va ésser donada de baixa mèdica el dia 7 de novembre del 2007 fins al dia 29 de gener del 2008; que per carta de data 29 de gener del 2008 la Sra. Vélez va comunicar a l'empresa el seu desistiment de la relació laboral justificat per la modificació unilateral dels dies festius treballats que incompleix greument una de les condicions essencials estipulada en el contracte de treball firmat entre les parts, i per la pressió psicològica i el tractament vexatori als quals ha estat sotmesa durant els últims mesos de l'any 2007, que han comportat greus perjudicis en la seva salut.

III.- L'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en els supòsits: (...)5) l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari(...) 7) qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona. Atès que la sentència de primera instància ha considerat que la realitat d'un tracte vexatori no era demostrada, i que la Sra. Vélez no ha impugnat aquesta resolució que ha esdevingut ferma sobre aquest tema, la dificultat cabdal que s'ha de resoldre per tal de solucionar el litigi, és la de determinar si en modificar els dies de festa setmanal de la Sra. Vélez, la societat Jover ha incomplert una de les condicions essencials del contracte de treball regulant la relació laboral entre les parts.

Al mes d'agost del 2004 les parts van signar un contracte de treball escrit, estipulant un horari de treball de 40 hores setmanals, de 9h a 1,30h i de 3,30h a 7h, amb dies de festa setmanal el dissabte i diumenge. Nogensmenys, el mateix contracte estipula igualment que l'empleat cada setmana tindrà dret a gaudir de dos dies festius, quina distribució podrà ésser variada per la societat Jover en funció de les necessitats de l'empresa, i respectant en qualsevol cas les disposicions que en relació a aquesta matèria s'estableixen en la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003. L'article 45 de la referida Llei estableix que el treballador té dret com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal que és obligatòria i irrenunciable; el període de descans setmanal és fix i només pot ser modificat d'acord entre les parts o per raons extraordinàries o de força major. Resulta per tant, de les condicions pactades entre les parts i de la norma legislativa vigent, que l'empresa pot modificar el període de descans setmanal, però sempre de mutu acord amb el treballador o per motius excepcionals.

IV.- Resulta dels testimoniatges que consten en autes, que per tal de superar un període econòmic difícil que va comportar el tancament de la seva botiga D., la societat Jover va adoptar, a petició dels seus treballadors, una ampliació de l'horari d'obertura al públic, als migdies i als matins. Atès que aquesta mesura va determinar una reorganització dels torns de treball de tot el personal de la botiga, l'empresa va establir un nou pla horari amb rotació dels dies de festa setmanal per tal de respectar d'igualtat entre totes les dependentes. La degradació de la situació econòmica necessitant noves mesures per salvaguardar els interessos de la societat, i la proposta d'un canvi de l'horari de treball per part de la majoria del personal de l'empresa per fer front a aquesta situació constitueixen les raons extraordinàries exigides per l'article 45 de la Llei sobre el contracte de treball. Si l'empresa ha modificat els dies de festa setmanal, no fou de manera injustificada, sinó per intentar de solucionar un període de crisi econòmica, ni tampoc de manera arbitrària, ja que el canvi d'horari s'ha adoptat a petició i amb l'acord de la majoria del personal de l'empresa. En aquestes circumstàncies no es pot considerar que l'empresa hagi incomplert greument el contracte de treball signat amb la Sra. Vélez, i que per tant el desistiment de la treballadora sigui justificat.

V.- La societat Jover reconeix deure a la treballadora, l'import de 955,94 EUR en concepte de vacances, del qual s'ha de deduir la quantitat de 309,36EUR, ja abonada a la Sra. Vélez. Respecte a la demanda reconvencional plantejada en primera instància per la part defenent i desestimada d'ofici pel primer jutge, força és de constatar que en tràmit d'apel·lació la societat Jover no la torna a formular.

VI.- Malgrat l'estimació del recurs, la complexitat del litigi i el seu caràcter laboral, així com l'estimació molt parcial de les pretensions de la Sra. Vélez, imposen de no fer especial imposició de les despeses processals d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 5 de febrer del 2009, en el sentit de condemnar a la societat Jover a satisfer a la Sra. Vélez l'import de 646,58 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i amb cotització de l'esmentada quantitat prop de la CASS; i d'absoldre la societat Jover de la resta de les pretensions de la part agent, sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.