ESTRANGERS.AD-0081-1/2003
- Resolució
- Sentència · 29/01/2004
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 164/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:164
- Recurs
- AD-0081-1/2003
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals
- Descriptors
- BATLLES AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROVA TESTIFICAL RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Plaza contra la sentència del Tribunal de Batlles que denegava la renovació de la seva autorització de residència i treball al Principat. El tribunal considera que les enquestes de Policia realitzades demostraven que la Sra. Plaza no residia de manera efectiva al Principat, ja que els veïns no la coneixien, els comptadors de subministraments mostraven mínims de consum i no hi havia proves que acreditessin la seva residència. El tribunal també va rebutjar la prova testifical proposada per la Sra. Plaza, considerant-la estèril per a les finalitats que pretenia. Per tant, la sentència del Tribunal de Batlles es confirma íntegrament sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2004-03 DE 29 DE GENER DE 2004
ESTRANGERS
[ull, falta completar ]
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2003-92, de 24 de novembre de 2003, va declarar ajustades al Dret tant la resolució del Ministeri de Justícia i Interior de 24 d'abril de 2003 per la qual es denegava a la Sra. Plaza la renovació de l'autorització de residència i treball que havia demanat, com l'acord del Govern de 3 de setembre de 2003 que desestimava el recurs administratiu interposat contra l'anterior.
2.- La representació processal de la Sra. Plaza va interposar davant la Batllia un recurs d'apel·lació adduint que en la primera instància processal li fou indegudament denegada la prova testifical proposada i que les enquestes de Policia en les que es basen les resolucions i la sentència no valoren adequadament la seva residència al Principat.
3.- De l'escrit anterior se'n donà trasllat a la representació del Govern, que el va contestar demanant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.
4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les resolucions que la sentència del Tribunal de Batlles declara ajustades al Dret deneguen a l'apel·lant la renovació de l'autorització de residència i treball que li havia caducat feia més d'un any quan va demanar la renovació, i la sentència, després d'examinar la prova obrant a les actuacions estima que de la seva valoració conjunta no es desprèn que la Sra. Plaza resideixi de manera efectiva al Principat, manca de residència que fou la causa de denegació de la renovació.
La sentència declara ajustats al Dret els actes recorreguts partint del contingut de les enquestes de Policia que obren als folis 42 i 61 de les actuacions, que palesen ben clarament que la Sra. Plaza no resideix al domicili que ella mateixa indica com de residència al Principat. La part apel·lant intenta restar valor probatori a les dades de fet que fan constar els inspectors que elaboren les enquestes sense haver aportat en la primera instància no en l'expedient administratiu cap dada que confirmi allò que addueix o que permeti dubtar del que es constata en les enquestes. Com aquestes recullen, els veïns no coneixen la Sra. Plaza, el que la coneix explica que només ve al Principat un cop al trimestre, i els comptadors de subministraments a l'habitatge revelen mínims de consum; d'altra banda, el fet de la residència no s'acredita mitjançant les proves que s'aporten, com són el pagament dels tributs o la titularitat del pis, ni mitjançant un certificat d'assistència a la Llar dels jubilats.
La prova demanada en la segona instància, que és la testifical que no fou admesa en la primera i el contingut de la qual queda palès en les preguntes que la demandant proposa, tampoc ha de ser practicada ara compte tingut la naturalesa i continència de les proves que obren a les actuacions, que la farien clarament estèril per a les finalitats que pretén l'apel·lant.
Per tot el que s'ha exposat cal desestimar el recurs sense fer cap imposició de costes en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Plaza contra la sentència 2003-92, de 24 de novembre de 2003, que es confirma íntegrament, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.