Competència jurisdicció civil o administrativa. Prescripció. Actio in rem verso i d'enriquiment injust (3000424/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000047/2022 ORIGEN: 3000424/2019 - 00

NIG: 5300542120190002654

PARTS:

Apel·lant: COMÚ X

Representant: Sra. Zurita

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lat: B SOCIEDAD LIMITADA

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: C, SLU

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Competència jurisdicció civil o administrativa. Prescripció. Actio in rem verso i d'enriquiment injust.

SENTÈNCIA 068-2023

Andorra la Vella, el 6 de juny del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 4 de desembre de 2019, la representació processal de la societat mercantil espanyola B, SL interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat mercantil andorrana C SLU i contra l'Hble. Comú X, tot sol·licitant la condemna solidària de les defenents a satisfer-li la suma de 20.414,40 EUR, majorada per l'aplicació de l'interès legal a comptar del 31 de maig d'enguany, data del requeriment o, subsidiàriament, a comptar de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes extrajudicials i les processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i dels perits.

2.- Per Aute de data 4 de desembre de 2019 la societat C SLU va ser declarada en rebel·lia processal.

3.- En data 7 de gener de 2020, la representació processal del Comú X, sense contestar la demanda va formular qüestió prèvia de prejudicialitat administrativa, que fou resolta per Aute de data 11 de febrer de 2020, desestimant-la.

Contra l'esmentat Aute no es va formular recurs d'apel·lació.

En data 5 d'agost de 2020, la representació processal del Comú X contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant que es tinguessin per formulades les excepcions de prescripció de l'acció, d'incompetència de jurisdicció i de manca de legitimació passiva, demanant que les mateixes fossin estimades i, subsidiàriament, contestava la demanda sol·licitant la seva desestimació i l'absolució del Comú de totes les pretensions interessades en la demanda i condemnant a la part demandada al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.

4.- En data 25 de gener de 2022, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"D E C I D E I X:

Primer.- que estimant íntegrament la demanda principal interessada per la societat mercantil espanyola "B, ORG_0" contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "C, S.L.U." així com contra el Comú X, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a satisfer a la primera la quantitat de vint mil quatre-cents catorze euros amb quaranta cèntims (20.414,40.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia trenta-un de maig del dos mil dinou i fins que sigui íntegrament satisfeta; tot això amb imposició de les costes processals d'aquesta instància segons s'ha raonat en el IV.- Fonament de Dret."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Comú X en no compartir, en síntesi, el contingut de la mateixa en relació a l'excepció de prescripció, l'excepció d'incompetència de jurisdicció civil, a l'acció personal d'enriquiment injust de caràcter subsidiari i a la condemna en costes continguda en la mateixa, a banda de reiterar la qüestió de prejudicialitat administrativa; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància substituint-la per una altra que desestimi la demanda i absolgui al Comú X de totes les pretensions plantejades en la seva contra, imposant les costes judicials d'ambdues instàncies a l'agent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits a acreditar en període d'execució de sentència.

Subsidiàriament sol·licita que en cas de què es confirmi la resolució d'instància no li siguin imposades les costes en mèrits del principi "iusta causa litigandi".

6.- La representació processal de la societat B, SL, s'oposa la recurs d'apel·lació formulat i demana la confirmació de la resolució recorreguda amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

7.- Per Aute de data 17 de gener de 2023, la Sala va decretar la suspensió del present procediment per raó de prejudicialitat administrativa fins a la resolució del procediment administratiu 2000008/2018. Suspensió que es va deixar sense efecte en data 8 de març de 2023.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En relació a l'excepció d'incompetència de la jurisdicció civil, cal dir que el contracte que vincula a la societat agent amb la societat adjudicatària de l'obra a l'aparcament P, és de caràcter civil ja que a banda de fer referència a un bé patrimonial de l'administració comunal (inicialment era demanial i es va desafectar pel propi Comú -foli 53, Decret de data 3 d'agost de 2012-), el Comú en cap moment no va intervenir en la contractació. De fet, malgrat el contracte atorgat entre el Comú X i la societat C, SLU, admetia subcontractacions parcials en la realització de l'obra encomanada a C, aquesta estava condicionada a l'obtenció de prèvia autorització per part de l'administració comunal. Però tot i que no consti acreditat en autes que aquesta autorització s'hagués atorgat, l'Administració no va intervenir en la contractació de la societat agent per part de la societat C, SLU -de fet sembla que fins i tot desconeixia la seva existència- i, per tant, el contracte no gaudeix de caràcter administratiu.

Això a banda de què la reclamació que la societat agent i avui recorreguda efectua contra el Comú X no és per causa de responsabilitat patrimonial de l'administració sinó per un pretès enriquiment injust d'aquella corporació que es beneficià d'unes obres realitzades en un bé de la seva titularitat sense haver-ne abonat cap import .

En conseqüència aquest greuge ha de decaure.

Segon.- En relació a l'excepció de prescripció invocada també per l'administració comunal, aquesta considera que en ser l'acció d'enriquiment injust dirigida contra ella de caràcter subsidiari, no li pot ser d'aplicació el termini de prescripció propi de la mateixa, que és el de 30 anys previst a l'Usatge Omnes Causae, sinó que al seu criteri la subsidiarietat impossibilita que a l'acció subsidiària se li pugui aplicar un termini de prescripció diferent a l'aplicable a l'acció principal, que en aquest cas és de tres anys. I en entendre que, pel que fa al Comú, el dies a quo cal computar- lo des de la data de la factura quin pagament es reclama, l'acció exercitada contra el mateix es trobaria prescrita.

Criteri que la Sala no pot compartir.

Perquè tot i ser cert que l'agent exercità dues accions i que l'acció d'enriquiment injust té caràcter subsidiari, les dues accions que exercita no només són de naturalesa diferent sinó que es dirigeixen contra persones diferents. En efecte, la societat B exercita la seva acció de reclamació de quantitat solidàriament contra la societat C, SLU amb la que la vincula un contracte civil (foli 49 i ss.) i contra el Comú X, en tant que tercer propietari de l'edifici on va efectuar l'obra i amb qui no el vincula cap relació contractual. Contra el primer exercita una acció de reclamació de quantitat per la realització d'obres que li han resultat impagades i contra el segon l'acció in rem verso i d'enriquiment injust per causa, precisament, de l'impagament de l'obres per part del seu contractista (la societat C SLU).

No hi ha dubte, donat que ningú no ho discuteix, que la societat C, SLU, quant a adjudicatària de l'explotació temporal de l'edifici P (folis 52 i 143 i ss.), essent un edifici patrimonial del Comú X, va subcontractar amb la societat B la realització d'uns treballs, a canvi d'un preu cert de 34.024 EUR, havent també acordat ambdues parts uns terminis de pagament concrets. Tampoc no és discutit per ningú que la societat B va executar els dits treballs sense que obri en autes cap queixa al respecte, ni tampoc que C, SLU únicament li va satisfer, en data 21 de juliol de 2016, l'import de 13.609,60 EUR, restant per abonar-li la suma de 20.414,40 EUR.

Precisament, la reclamació que s'efectua també contra el Comú -

solidàriament amb la societat C- porta causa de la manca de pagament de l'import per part del contractista i de l'aprofitament i benefici de les obres executades per part del propietari de l'edifici -el Comú-, que ja ha quedat també acreditat que el va recuperar en resoldre el contracte de concessió administrativa amb la societat C, SLU per Acord de data 12 d'octubre de 2017.

Per això contra el Comú s'exercita l'acció in rem verso (entenem que com acció directa) i d'enriquiment injust, que és perfectament independent de la derivada de les obres realitzades i exercitada contra el contractista i que té un termini de prescripció de 30 anys. El caràcter subsidiari de l'acció d'enriquiment injust no li pot fer perdre ni variar la substantivitat del seu propi termini de prescripció. Altrament no tindria cap mena de sentit l'existència d'aquest termini donat que el seu caràcter subsidiari no només existeix en el que cas d'espècie sinó que és una caràcter propi de la naturalesa de l'acció exercitada.

En conseqüència, l'acció d'enriquiment injust exercitada contra el Comú X, no es troba prescrita.

Tercer- En relació al fons, ja hem vist en el Fonament de Dret anterior que la fonamentació de l'acció exercitada contra el Comú és l'existència d'un enriquiment injust del comitent, del propi Comú, en quant a titular de l'immoble beneficiat per la realització de les obres que ni ell mateix ni el seu contractista no han abonat. En data 12 d'octubre de 2017 el Comú acordà resoldre el contracte de concessió en base a un incompliment greu del mateix per part de l'adjudicatari, qui li va remetre les claus en data 17 d'octubre de 2017 en què la corporació pública va recuperar el seu ús i les instal·lacions fetes en el mateix.

La Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se en diferents ocasions en relació a l'enriquiment injust, essent aquest enriquiment contrari a l'equitat, en no tenir una justa causa objectiva i per comportar un augment del patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l'altra, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho. Aquesta acció no és més que una modalitat de l'exercici de l'actio in rem verso que regula amb caràcter general el Codi 4,26,12 i que recull l'ordenament andorrà per tal d'impedir per raons d'equitat que es porti el principi de relativitat dels contractes fins al punt de permetre que es produeixi un empobriment de qui ha complert les seves obligacions amb l'enriquiment subsegüent de qui no ho ha fet. (Sentència de 30/11/2020, rotlle TSJC-321/19).

Resultant a més molt gràfica la Sentència de data 21 d'octubre de 1999 (1202), on es va dir:

"III.- Són múltiples les lleis del Digest que prohibeixen l'enriquiment injust. Aixi, La Llei 206, del Titol 17 del Llibre 50 diu "Iure naturae aequum est, neminem cum alterius detrimento et injuria fieri locupletiorem" (és just per dret natural que ningú es faci més ric amb detriment i injúria d'altri). El mateix repeteix la llei 14, del Titol 6 del Llibre 12; i també el paràgraf 2 de la llei 6 del Titol 3 del llibre 23: "bono et aequo non conveniat, aut lucrari aliquem cum damno alterius, aut damnum sentire per alterius lucruid' (no convé a la bondat i a l'equitat, o que algú es lucri en perjudici d'altri, o que experimenti dany en perjudici d'altri). Igualment, la regla de dret 48 del sisè de les Decretáis expressa: *locupletari non debet aliquis cum alterius iniuria vel iactura" (no és licit enriquir-se obrant contra el dret de tercer o fent-li frau). I és evident que es produiria un enriquiment injust de qui va rebre satisfactòriament els treballs i els materials de la instal·ladora en perjudici d'aquesta si no els cobrés.

(...)

VI.- Aquesta reclamació deu emmarcar-se en la "Actio de in rem verso utilis" que contemplen el Digest (14, 1, pr 5 i 17) i el Codi (4, 25 1 a 6); "actio" que es basa en idèntics fonaments que la pretòria "actio in rem verso" (Digest 15, 3; i Codi 4, 2 6, 3 i 12) que ja aplicarem a la nostra sentència de 13 de març de 1997 i en una altra del mateix dia d'avui. A l'empara d'aquesta "actio" s'autoritza a qui ha posat els jornals i materials en una obra a reclamar-ne el seu import a l'amo d'ella directament si el contractista no els hi ha pagat; és a dir, es permet al sots- arrendatari o sots-contractista a accionar directament contra el promotor-propietari per reclamar-li el que el contractista no li ha abonat. Aquesta "actio" directa que s'atorga al tercer sots contractista contra el promotor propietari, constitueix una evident excepció al principi general de la relativitat dels contractes, i es fonamenta en consideracions d'equitat en tractar d'evitar l'enriquiment injust del promotor propietari. És un dret a manera de refacció, una espècie de subrogació derivada del principi "el deutor del meu deutor és deutor meu". Això pressuposa per tant que perquè el tercer tingui aquesta acció directa contra el promotor de l'obra cal que aquest degui al contractista la quantitat que el tercer reclami. Si no li deu res, el tercer no tindrà l'acció; però és el promotor qui ha de demostrar-ho, ja que està a la seva ma el fer-ho i s'inverteix per tant la càrrega de la prova. Si no ho prova, roman viva l'acció directa del sots-contractista contra el promotor de l'obra.

VII.- Compte tingut que en aquest cas no hi ha dubte que el ròssec que el sots- contractista reclama no ha estat pagat- això ningú ho discuteix; és a dir, no l'ha pagat ni la contractista ni la promotora malgrat beneficiar-se aquesta de totes les instal·lacions realitzades per l'agent a la seva completa satisfacció - cosa que ningú discuteix tampoc-, es produiria un evident enriquiment injust de la promotora si no fos condemnada a pagar allò que se li ha instal·lat i del que n'està gaudint; i per evitar aquest indegut enriquiment, i amb l'empara de la senyalada "actio", haurem de condemnar-la junt amb la constructora, solidàriament, a pagar a l'agent el ròssec que aquesta reclama junt amb els interessos legals des de la data de la contesta , més les costes de la primera instància."

Quart.- Si traslladem aquesta jurisprudència al cas que ens ocupa, arribem a la conclusió que el Comú X ha d'abonar la quantitat reclamada per la societat sots contractada per C, SL . Perquè tal i com es posa de relleu en la mencionada resolució, corresponia al promotor (essent en aquest cas el Comú per ser el titular de l'edifici beneficiat per l'obra) acreditar que ell no endeuta res al contractista (C, SLU). I no ho va fer. El Comú no ha acreditat haver pagat l'import reclamat per B -que és vençut i exigible- a C, SL o, el que seria el mateix en aquest supòsit, que aquest import es trobava inclòs dins les partides reclamades per C en la causa administrativa que va finalitzar en desestimació per manca d'acreditació de la procedència de la reclamació per part de C. Prova que, segons hem vist, corresponia al Comú efectuar per causa de la inversió de la càrrega probatòria derivada de la seva major facilitat al respecte.

El Comú no discuteix ni la realització de l'obra ni l'import de la factura derivada dels treballs efectuats en un bé patrimonial de la seva propietat. I tot i que el que sí que discuteix és la producció d'enriquiment injust al seu favor per tractar-se d'un bé que afirmen que no és susceptible d'explotació, el cert és que el bé immoble es va recuperar amb les obres reclamades efectuades, no essent oponible al tercer que les va realitzar el destí que se li doni.

En tot cas, la Sala administrativa en la seva resolució no efectua cap pronunciament sobre el pagament d'aquests concrets treballs reclamats per B.

Cinquè.- Procedeix, en conseqüència que el Comú X aboni a la societat B, SL la suma reclamada de 20.414,40 EUR, amb els interessos legals generats des de la data del requeriment de pagament, 31 de maig de 2019 i fins al seu definitiu pagament.

Confirmant-se en aquest sentit la resolució d'instància.

Sisè.- Finalment i en relació a les costes generades en la instància, la complexitat de les qüestions debatudes justifica, a criteri de la Sala i de conformitat amb la nostra doctrina, l'aplicació del principi de iusta causa litigandi, no essent en conseqüència procedent mantenir la condemna fixada al respecte per la resolució d'instància, que en aquest sentit haurà de ser revocada.

Setè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat no permet que s'efectuï cap pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú X contra la Sentència dictada en data 25 de gener de 2022 per l'Hble. Tribunal de Batlles, que revoquem parcialment en el sentit de no efectuar condemna al pagament de les costes generades en la instància.

Segon.- NO FER especial pronunciament en relació al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.