**** (006/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 006/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va presentar davant de l'Hble. BATLLIA demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la Sra. Salas i contra la societat Sanz, representant la M.M.A., en reclamació de la quantitat de 1.760,47 EUR, més els interessos legals, en concepte d'indemnització dels danys soferts per la seva motocicleta, a conseqüència de l'accident que es va produir el dia 8 de febrer del 2006.

II.- La Sra. Salas va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons, es va oposar a les pretensions de l'agent, contestant que els danys que la part demandant avui reclama es van produir per la incapacitat de la part demandant a controlar la seva motocicleta en una situació d'emergència que ella mateixa va contribuir a generar i crear amb la seva maniobra imprudent d'avançament i que òbviament en realitat no existia, sinó més que en la ment de la part demandant.

III.- La societat Sanz va manifestar que la responsabilitat de l'accident correspon únicament i exclusivament al conductor de la motocicleta donat que va efectuar maniobres prohibits, més concretament: va canviar del carril dret a l'esquerra, vulnerant la línia continua existent al lloc dels fets; no va dominar els moviments del seu vehicle per quan circulava a una velocitat inadequada quan va veure un vehicle davant seu parat; no va reduir la velocitat en apropar-se d'un pas de vianant; no va mantenir la distancia de seguretat que l'ha de separar del vehicle que el precedia.

IV.- Per sentència de data 30 de novembre del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Vilar contra la Sra. Salas i la societat ENTITY_6; sense fer especial imposició en costes processals.

V.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Vilar manifesta en base del seu recurs, que ha resultant acreditat que la Sra. Salas va iniciar una maniobra vers la seva dreta, que ella mateixa anomena canvi de carril; que l'article 8 del Codi de la circulació prescriu que tot conductor que pretén canviar de direcció ha de comprovar prèviament que pot efectuar aquesta sense risc de col·lisió amb els altres vehicles, però també sense obligar aquests a fer maniobres sobtades; que el canvi de carril per part de la Sra. Salas és a l'origen de la frenada sobtada del Sr. Vilar, quin, sorprès per la maniobra de la contrària, va frenar i caure a terra, sofrint la seva motocicleta danys materials; que el canvi de carril és doncs la causa de l'accident, demostrant la responsabilitat de la Sra. Salas..

II.- La Sra. Salas sosté que la sentència de primera instància no treu la esperada i lògica conseqüència del principi de venciment objectiu aplicat a l'esmentada sentència que cal recordar-ho imposant a la part perdedora en tot procés civil, la totalitat de les costes generades.

III.- La societat Sanz conclou a la confirmació de la resolució apel·lada; deixant a la lliure apreciació del Tribunal el recurs formulat per la Sra. Salas..

IV.- El dia 8 de febrer del 2006, el Sr. Vilar circulava pel carril dret dels dos existents de la XXXX, en direcció d'ESCALDES-ENGORDANY, amb la seva motocicleta. Pel mateix carrer, circulava també en el carril de l'esquerra, la Sra. Salas, conduint el seu vehicle marca ORG_0. Abans d'arribar a la rotonda la Sra. Salas va accionar el seu intermitent dret, maniobra que va ocasionar per part del Sr. Vilar, una frenada sobtada. A resultés de l'esmentada frenada, el Sr. Vilar va caure de la motocicleta.

No es discutit que ambdós conductors circulaven en paral·lel per la XXXX, cadascun en un dels dos carrils existent, en direcció d'ESCALDES-ENGORDANY. Resulta de les fotografies del lloc on es va produir l'accident, que la senyalització al terra, reserva exclusivament el carril de dreta als usuaris que volen girar a dreta pel carril d'incorporació i que desprès d'aquest carril d'incorporació, la carretera només té un carril únic, prolongació del carril inicial de l'esquerra. D'aquestes constatacions topogràfiques se'n desprèn que el Sr. Vilar, que no desitjava girar a dreta pel carril d'incorporació, circulava en un carril en que no havia d'utilitzar, i que la Sra. Salas sempre va circular en el mateix carril, el de l'esquerra que desprès de la cruïlla amb el carril d'incorporació, constitueix l'única via de circulació.

V.- Ara bé, és cert que la Sra. Salas va accionar el seu intermitent dret. Aquesta operació no pot tenir que dues causes. O la Sra. Salas volia canviar de carril, així com ho pretén el Sr. Vilar, o volia posicionar-se més a la dreta, a l'interior del seu carril, per tal d'estacionar el seu vehicle, així com ho sosté la mateixa. En el primer cas, es tractaria d'una maniobra de canvi de direcció, pertorbadora de la circulació que s'ha d'efectuar que si no existeix cap risc de col·lisió amb els altres vehicles. En el segon cas, no es tracta de cap maniobra pertorbadora del tràfic sinó de l'advertiment als altres vehicles que segueixen, que el vehicle va estacionar en el costat dret de la carretera. No existeix en autes la prova suficient per acreditar que la Sra. Salas volia canviar de carril i que va començar a dirigir-se vers la seva dreta vers el carril on circulava el Sr. Vilar.. En efecte, encara que la Sra. Salas hagi omplert la casella "canviava de carril" en la declaració amistosa d'accident, s'ha de posar de manifest que la maniobra no s'ha pogut produir que en la part de la carretera on existeix dos carrils de circulació aleshores que la Sra. Salas que volia seguir en direcció de la rotonda i no girar pel carril d'incorporació, no tenia cap raó de dirigir-se cap a dreta vers el carril únicament reservat als vehicles girant a dreta. Pot ser que la Sra. Salas va accionar el seu intermitent dret per estacionar a prop de la rotonda massa aviat, deixant suposar als vehicles que l'estaven seguint que volia dirigir-se del carril de l'esquerra vers el carril de la dreta, però en aquest cas no hauria començat a canviar de carril, ja que continuava tot recte. De tots aquests elements, no en resulta la prova rotunda que la Sra. Salas fos a l'origen de l'accident d'autes, ço que determina la confirmació de la resolució impugnada.

VI.- Respecte al recurs de la Sra. Salas, s'ha també de confirmar la resolució recorreguda, atès que no s'ha pogut establir les veritables circumstàncies que han originat el sinistre.

VII.- La desestimació d'ambdós recurs imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. Vilar i el recurs de la Sra. Salas..

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 de novembre del 2007 en tots els seus extrems.

Sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.