Acreditació dels danys TSJC 0028/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-028/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 de juny del 2012 la representació processal de la Sra. Julián va formular demanda contra el Sr. Benítez i contra la societat "Gibert" en reclamació de la suma de 2.103,7 euros, import de diverses mercaderies que es trobaven al local comercial del qual era titular i que, segons afirmava, van ser malmeses per la pols que provenia de les obres de remodelació que s'efectuaven a l'edifici propietat del Sr. Benítez i que executava "Gibert", més els interessos legals meritats per aquesta suma, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Benítez va interposar excepció peremptòria de manca de legitimació passiva en data 15 de juny del 2012 i, subsidiàriament, es va oposar a la mateixa i va demanar la seva desestimació, amb imposició a l'adversa de les costes del procediment.

III.- La representació processal de "Gibert" va contestar igualment a la demanda en data 29 de juny del 2012 plantejant excepció peremptòria d'indeguda formulació de la demanda i, subsidiàriament pel que fa al fons de la qüestió litigiosa, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència estimant l'excepció interposada, o, subsidiàriament, desestimant la totalitat de les pretensions de l'adversa, condemnant-la al pagament de les costes generades pel procediment.

IV.- La representació processal de la Sra. Julián va desistir de la demanda interposada contra el Sr. Benítez en data 11 de juliol del 2012 i va contestar a l'excepció d'indeguda formulació de la demanda plantejada per "Gibert" en data 13 de juliol d'aquell any oposant-se a la mateixa.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 de gener del 2014 va decidir:

PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 1 de juny de 2012 per part de la Sra. Julián contra el Sr. Benítez i la societat mercantil Gibert

SEGON.- Condemnar a la part agent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat, de procurador, causades a Gibert i al Sr. Benítez..

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Julián i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la Sra. Julián era propietària del negoci comercial conegut per "B.R." que es trobava situat a l'XXXX, actualment donat de baixa d'activitat comercial, ni que en el citat edifici, propietat del Sr. Benítez, es van portar a terme obres efectuades per "Gibert". En la demanda que dóna origen al present procediment la Sra. Julián reclama que li siguin abonats els perjudicis que la pols provinent de dites obres va causar a la roba, a un moble de bany i a un termo que es trobaven a la botiga, per import de 2.103,7 euros, més els interessos corresponents.

La Sentència objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la recurrent, argumentant que el pèrit Sr. B. no va poder valorar la roba suposadament malmesa, ni va poder saber quina part d'aquesta va ser regalada i quina llençada, com defensa l'agent, dubtant igualment que per la pols que va poder arribar a la botiga s'hagués de llençar la roba que hi havia dins d'ella i tenint en compte que en la data en la què es produïren els danys (26 d'abril del 2012) ja feia més d'un mes que el negoci havia estat donat de baixa prop del Comú i del Govern. Pel que fa al moble de bany i el termo la Sentència d'instància assenyala que tampoc s'havia pogut acreditar que els retiressin els operaris de la constructora, com afirma l'agent, raó per la qual tampoc estima aquest punt de la demanda.

II.- Com a primer greuge contra la resolució d'instància argumenta la recurrent que l'informe pericial que fou realitzat el 19 de novembre del 2011 pel Sr. Benítez, expert de la seva companyia d'assegurances, acredita de manera suficient els danys que va patir la mercaderia, el moble i el termo que es trobaven a la botiga de la seva propietat i aquest motiu s'ha d'estimar en part.

En efecte, en l'informe que es troba al foli 37 i ss de les actuacions elaborat pel pèrit Sr. Benítez a instancies de "X.", aquest posa de relleu que es va desplaçar a la botiga que regentava l'agent els dies 27 d'abril, 22 d'agost i 13 de setembre del 2011. En la primera visita va constatar que "hi havia humitats al sostre del local, esquerdes i rajoles trencades al bany. Es va pujar a parlar amb el responsable de l'empresa que estava duent a terme els treballs de reconstrucció de la vivenda que hi ha just a sobre de la botiga assegurada, l'encarregat em va dir que n'estava al corrent i que un cop haguessin acabat les obres, repararien tots els danys de l'assegurat". En la segona visita va observar "que els danys s'havien fet més importants i el propietari havia fet tapar el lavabo del local per a fer les reformes en a vivenda en construcció i la porta d'entrada a la botiga no tancava correctament. Es va contactar llavors amb el citat propietari i novament amb el responsable de l'empresa constructora per a intentar tenir una solució amb totes les parts implicades i buscar una solució al problema". El perit informa que se li va demanar de fer una tercera visita el mes de setembre, ja que, mentre l'assegurada estava de vacances, l'empresa constructora havia posat un contenidor davant de la botiga, tirant la runa des de la terrassa de sobre del local al citat contenidor, produint una quantitat de pols considerable i la Sra. Julián li va mostrar la roba exposada a la botiga "la qual va quedar pràcticament tota plena de pols". Al citat informe s'hi afegeixen una sèrie de fotografies en les què es poden veure peces de roba amb senyals de pols.

III.- Pel que fa al peritatge efectuat en data 5 d'abril del 2013 pel Sr. Morillo i Codina (foli 149) designat per l'Hble. Batlle a instàncies de la defenent, es destaca que la porta d'entrada a la botiga és feta "amb estructura de ferro sense perfils que evitin la seva estanquitat", que el Sr. Ferrer de "Construccions Rius" li va manifestar "que el Comú deixava 30 minuts per la càrrega i descàrrega de materials donat que no podia impedir el tall de la via. Al haver-hi voravia, el Comú no va deixar ficar tubs per baixar la runa ni per deixar containers. Per aquest motiu, es feia la carrega de manera manual amb carretons que els baixaven fins a la primera planta i per uns taulons que havien ficat sobre les escales d'accés a l'edifici accedien a la caixa del camió aparcat a la voravia amb la cabina front la botiga". El citat pèrit manifesta igualment que es va entrevistar amb el Sr. Valverde de l'establiment conegut amb el nom de "M." que es troba als baixos de l'edifici, el qual li va explicar que va viure in situ la càrrega de runes i que de pols se'n feia la normal d'aquest tipus de treballs sense cap incidència que fos insuportable, que necessitaven treure la pols cada dia i pel tipus de mercaderia existent no els perjudicava. Pel seu cantó, la Sra. Julián li va manifestar al Sr. Morillo que el mes d'abril els operaris van fer un forat a la paret del lavabo i tot el ciment que portaven va caure al seu interior i que, per raó d'una tempesta, va entrar aigua al seu interior.

Davant d'aquestes declaracions, el pèrit Sr. Morillo considera que, tot i que no va poder verificar in situ la mercaderia malmesa, ni el mobiliari existent, "el moble del lavabo sí que podia quedar malmès per la mateixa aigua que deixa el formigó que hi va caure el mes d'abril. La roba, entre la pols que podia entrar sobre tot a finals d'agost és evident que podia quedar malmesa". D'altra banda, entén que "encara que la porta de l'establiment es trobés tancada, degut a la seva constitució el seu tancament no és hermètic i per tant permet l'entrada de pols a l'interior de l'establiment".

Ateses les obres que es van portar a terme a l'edifici i la manera com es va treure la runa que es produïa, que el mateix defenent reconeix, les característiques de la porta de la botiga, que assenyala el pèrit, i fins i tot el fet que els danys ocasionats per la pols que provenia de l'obra es produïssin durant un període de vacances en el què la seva propietària no podia controlar-los, aquesta Sala considera que és raonable pensar que la pols que va provocar l'obra va comportar danys a les peces de roba que es trobaven a la botiga. D'altra banda, constant a les actuacions un peritatge elaborat per un pèrit de la companyia d'assegurances que s'ha de considerar imparcial i un altre d'un pèrit judicial que concorda amb les seves apreciacions, s'ha d'entendre acreditat el dany que aquestes van patir. Per últim, cal assenyalar que, si bé el titular de la botiga d'accessoris de motos que es trobava al costat del local d'autes va manifestar que ell no havia patit danys, és raonable pensar que uns accessoris de moto es poden netejar fàcilment encara que quedin coberts de pols, mentre no es pot fer el mateix amb roba de vestir.

Pel que fa al moble del lavabo, el pèrit Sr. Morillo considera que és raonable que quedés malmès per l'entrada de formigó, raó per la qual entenem procedent admetre la indemnització que es reclama per aquest concepte per un import de 369 euros (foli 65) ja que es tracta d'un element que no forma part integrant de l'edifici, a diferència del que cal pensar respecte del termo que es trobava a la mateixa estança, ja que no es pot saber la causa del seu deteriorament, ni si realment es va deteriorar, perquè el Sr. Benítez no en fa menció i el Sr. Morillo no entén la raó per la qual va quedar inservible.

IV.- Per últim, cal assenyalar que és cert que el Sr. Morillo no va poder examinar la mercaderia malmesa, però, si els danys es van produir entre els mesos d'abril i setembre del 2011 efectuant-se el corresponent peritatge en aquell moment, no se li pot recriminar a l'agent que mantingués la mercaderia a la botiga tal com es trobava en aquell moment fins que un pèrit judicial efectués el consegüent reconeixement el mes de desembre del 2012 quan el negoci ja s'havia donat de baixa. Altrament, s'ha de tenir igualment en compte que la defenent coneixia que la titular de la botiga podia haver patit danys com a conseqüència de les obres que ella portava a terme i mai es va preocupar de demanar un peritatge sobre els mateixos.

La Sentència d'instància exposa, com un argument més per desestimar la demanda, que en la data en la què es produïren els danys feia més d'un mes que el comerç havia estat donat de baixa, fet que es va produir el 21 de març del 2012 i cita els folis 121 i 142. No obstant, els danys es van produir entre els mesos d'abril i agost del 2011, com posa de relleu el pèrit Sr. Benítez (foli 39), i si al foli 121 l'agent assenyala el 26 d'abril del 2012 com el dia en què es van produir els danys és per un error claríssim, ja que el que pretén es acreditar que quan es va presentar l'escrit de citació a judici, el 16 d'abril del 2012, no havia transcorregut encara el termini d'un any de prescripció.

V.- Pel que fa a la valoració dels danys que van patir els elements que es trobaven dins la botiga, cal tenir en compte que el pèrit Sr. Benítez, disposant de les factures corresponents a les mercaderies malmeses, aprecia que es van devaluar un 30%, ja que no es podien vendre com a noves i entén que, per aquest motiu, el seu cost s'ha de disminuir en aquest percentatge. Pel seu cantó, el Sr. Morillo estima igualment que el valor de la mercaderia era el de 1.390 euros concordant amb la devaluació raonable que efectua el primer pèrit, ja que "es podria vendre com oportunitat a un preu inferior com outlet" (foli 151). Per aquesta raó, l'import al què té dret l'agent no és el valor de la mercaderia malmesa, com reclama, sinó el de la devaluació produïda i és indiferent si després va llançar o va regalar les mercaderies malmeses, perquè resulta evident que en podria haver tret algun profit venent-les a un preu inferior, raó per la què si restem del seu valor inicial, que es concreta al foli 50 en 1.986.-euros, el que tenia després de veure's afectada per la pols de les obres, 1.390.-euros segons es posa de relleu al foli 41, dona un total de 596.-euros que és la compensació a la què té dret l'agent per aquest perjudici.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada, ni tampoc pel que fa referència a les produïdes per la demanda, d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, amb excepció de les que li va causar al Sr. Benítez la demanda formulada contra ell, que les ha de suportar l'agent per aplicació d'allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Julián contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 7 de gener del 2014 que REVOQUEM PARCIALMENT condemnant a la societat "Gibert" a abonar a la Sra. Julián l'import de nou cents seixanta-cinc euros, més els interessos generats per dita suma a comptar de la data de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, ni pel que es refereix a les d'aquesta alçada. CONFIRMANT la citada resolució pel que fa a les costes que la demanda li va ocasionar al Sr. Benítez, que se li imposen a l'agent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.