Estafa qualificada mitjançant xecs (TSJP-09/12)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP-09/12 Causa núm. TC-006-3/10 Sentència núm. 13-12

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a quinze de juny del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Miró contra la sentència de data 24 de febrer del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i les societats V. SA i C.C.A. SA. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 24 de febrer del 2012, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Miró , com a responsable penal en el concepte d'autora, del delicte major continuat d'estafa qualificada mitjançant xecs, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a indemnitzar a les víctimes amb un termini de suspensió de la pena de tres (3) anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Miró haurà d'indemnitzar a ORG_0 en la quantitat de 2.419,50 EUR augmentada dels interessos legals des de la data de la querella (01/04/2008), així com els honoraris d'advocat que s'acreditaran en període d'execució de sentència i, a la societat ORG_1 en la quantitat de 370,55 EUR augmentada dels interessos legals des de la data de la querella (11/07/2008), així com els honoraris d'advocat que s'acreditaran en període d'execució de sentència ".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que la processada Miró , nascuda el ***, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, es personà en dates 9 i 10 de febrer de 2.008, a les botigues ANDORRA 2 i BOUTIQUE, V. ESCALDES, ANDORRA 2 i NENS, totes propietat de la societat mercantil andorrana ORG_0, lloc on adquirí diferent mercaderia per dona, home i nens, lliurant pel pagament de la mateixa cinc talons emesos sobre el compte número ***, obert al seu nom a l'entitat bancària ORG_2, segons la relació i detall dels xecs següents:

número *** per un import de 535,00 EUR,

número ***, per un import de 92,40 EUR,

número ***, per un import de 429,10 EUR,

número ***, per un import de 85 EUR,

número ***, per un import de 1.278,00 EUR.

Presentats els xecs a cobrament, els talons no van poder ésser satisfets en aquella data per manca de provisió de fons suficient al compte titularitat de la processada Miró .

Els mateixos dies 9 i 10 de febrer de 2008, la processada Miró es personà igualment al C.C.E. de la vila d'Andorra la Vella, on va adquirir diferent mercaderia, lliurant pel pagament de la mateixa dos talons, emesos sobre fons del mateix compte abans esmentat, un xec número ***, per un import de 208,05 EUR, i un xec número ***, per un import de 162,50 EUR. Presentats els xecs al cobrament, no van poder ésser satisfets en aquella data, per manca de provisió de fons al compte titularitat de la processada Miró .

En data 1 d'abril de 2008, Nuñez , actuant en la seva qualitat de representant legal de ORG_0, i el 11 de juliol de 2008, la societat andorrana ORG_1, titular del negoci E., van formular querella criminal, reclamant respectivament l'import de 2.419,50 EUR majorat dels interessos de demora, i de 376,55 EUR, en concepte de talons impagats.

Els pericials cal·ligràfiques encomanades a la "Comisaría de Policía Científica, Unidad Central de Criminalística" d'Espanya (F. 113 i ss. en quant als cinc primers xecs, i 261 i ss. pel que fa als dos altres xecs), conclouen que els textos manuscrits omplerts en els anversos dels talons d'autes van ser realitzats per la processada Miró ; la qual va ser identificada per diferents empleats de les botigues que són: Álvarez , Morillo , Vendrell , Julián i Tur , com la persona que va estendre els referits xecs amb el seu propi puny i lletra".

III.-RESULTANT: Que interposa recurs d'apel·lació la defensa de la Sra. Miró sol·licitant l'absolució de la condemnada del delicte major d'estafa mitjançant xec. Manifesta que en aquest supòsit s'exigeix un engany suficient amb ànim de lucre reforçat amb la utilització del xec com a instrument de l'engany; Que en el cas d'autes manca, l'element constitutiu de l'estafa que és l'engany, doncs la processada, per pagar compres de mercaderia, ha utilitzat talons de la seva propietat l'import dels quals finalment no va poder ésser honorat per manca de provisió suficient en el compte bancari; Que en realitat es tracta de set contravencions penals d'emissió de xec sense provisió de fons tipificades a l'article 487 del Codi Penal.

Fa valer que no consta en autes cap prova que la processada ocultés béns ni que alterés la seva situació patrimonial per tal de fer ineficaços els drets dels creditors i que tampoc existeix un ànim de lucre.

Reprotxa a la sentència l'haver descartat, sense explicació, la qualificació penal d'emissió de xecs sense provisió de fons.

Sosté que la manca d'efectiu per adquirir els productes no pot constituir la prova d'un engany, i que la seva representada que no sabia que els talons es retornarien per manca de provisió de fons, no va induir maliciosament a les empleades dels magatzems a acceptar el lliurament dels xecs.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal interessa la confirmació de la sentència, observant que:

la processada tot i essent perfectament coneixedora de la seva manca de solvència, va emprar com a mitjà de pagament l'ús de xecs per tal de crear confusió.

els títols de pagament utilitzats per la processada són aquell mecanisme o maquinació constitutiva de l'engany a fi d'obtenir el desplaçament patrimonial de la víctima.

la processada, a l'establiment C.C.A. E., tenia prohibit el pagament amb targeta de l'E.

Res obsta en aplicació del tipus penal de l'il·lícit d'estafa qualificada de l'article 209 del Codi Penal que no es tracti de xecs robats o falsificats.

Sense dubtar de la veracitat de les afirmacions de la recurrent quan diu que estava a l'espera d'una indemnització, en cap moment s'ha acreditat la realitat de la mateixa.

V.-RESULTANT: Que compareix i s'oposa al recurs la representació lletrada de V. SA, observant que la condemnada sabia quan lliurava els xecs en pagament de la mercaderia que no hi havia fons per a atendre al seu pagament.

VI.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació lletrada de la societat C.C.A. SA, considerant totalment ajustada a dret la sentència recorreguda.

Manifesta que s'ha de confirmar la qualificació de delicte major continuat d'estafa qualificada mitjançat xecs; Que la prova de l'engany és suficient i reiterada; Que la Sra. Miró va induir a error als treballadors d'ambdós comerços al moment d'efectuar el pagament; Que l'existència d'ànim de lucre per part de la Sra. Miró no es pot negar.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha respost de manera completa i exacta a l'argumentació de la processada desenvolupada en primera instància i represa en el marc del present recurs i que en retenir que els elements constitutius del delicte d'estafa qualificada de l'article 209.c) del Codi Penal estaven reunits, ha respost d'aquesta manera a l'argumentació de la processada.

II.-CONSIDERANT: que l'article 209 c) del Codi Penal que defineix el delicte d'estafa qualificada mitjançant xec, no exigeix que el xec utilitzat sigui falsificat o pertany a un tercer; Que la llei penal és d'interpretació estricta i no pas restrictiva; no es podria afegir als elements constitutius de la infracció una condició que el text repressiu manifestament no preveu.

III.-CONSIDERANT: que no s'ha negat que la Sra. Miró ha emès en perjudici de V. SA i de C.C.A. SA set xecs que ella sabia desproveïts de provisió de fons; Que de tota manera, com ho ha rellevat el tribunal de primera instància, la processada no s'ha limitat a emetre xecs sinó que ha utilitzat un engany per induir a l'altre en error a l'hora de contractar, engany que, perquè estigui constituït el delicte major d'estafa, ha de ser suficient i procedent o concurrent, havent d'inspirar la intenció del subjecte, actiu del delicte, bé des del començament, bé en el transcurs del negoci fraudulent.

L'engany provocat ressurt de les maniobres utilitzades per la Sra. Miró per fer acceptar el pagament amb xecs que sabia la processada sense provisió de fons i per obtenir l'entrega de mercaderies sense pagament efectiu.

En efecte, tal i com constata el Tribunal de Corts, la processada va emetre un total de 7 xecs en dues dates diferents, 9 i 10 de febrer, per un valor total de 2.800 euros, coneixent l'absència de provisió de fons sobre el seu compte bancari, havent-se observat que l'existència d'una indemnització que ella havia de rebre del seu antic empleador no ha estat mai demostrada, i que tenia prohibit el pagament amb targeta de l'E.

Les compres es van fer en dies festius, dies de tancament dels bancs, i a l'hora de tancament dels comerços.

La Sra. Miró es va aprofitar del fet que era una clienta habitual dels dos magatzems i del fet que amb anterioritat ja havia pagat amb xecs.

També, la testimoni Álvarez , empleada de V. ESPORTS ha declarat a la vista oral que "acceptaren el xec tot i que en principi se li digué que no però al manifestar-li Miró que ja li havien acceptat xec en altres botigues se li acceptar". La testimoni Tur ha confirmat que els xecs havien estat acaptats perquè la processada "li va dir que tenia fitxa de client".

Contràriament al que sosté la recorrent, no es tracta doncs tan sols de la manca de pagament dels xecs en posar- se el compte sense provisió de fons, ans al contrari els títols de pagament utilitzats per la Sra. Miró constitueixen la maniobra induint l'engany a fi d'obtenir desplaçament patrimonial de la perjudicada.

IV.-CONSIDERANT: en conseqüència que la sentència recorreguda ha de ser íntegrament confirmada, la pena pronunciada responent als objectius d'evitar la reiteració de les infraccions i d'assegurar la indemnització de les víctimes.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Miró contra la sentència de data 24 de febrer del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en data 24 de febrer de 2012 en la causa TC-006-3/10.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs, així com els honoraris d'advocat que s'acreditaran en període d'execució de sentència..

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.