Prova de veracitat d'unes factures (040/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-040/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de setembre del 2007 la representació processal del Sr. Pino va formular demanda contra la societat mercantil andorrana "Raya" en reclamació de la quantitat de dos mil cent seixanta-vuit euros amb set cèntims, import de diverses factures corresponents a la mercaderia que el seu mandant havia subministrat al defenent i que aquest no havia pagat.

II.- La representació processal de la societat "Raya SL" va contestar a la demanda en data 25 de setembre del 2007, reconeixent deure a la demandant la suma de 1.141.60 euros, corresponents al nominal del xec entregat en el seu dia al Sr. Pino en pagament de les quatre primeres factures aportades amb la demanda, però negant deure cap altre quantitat que la que ell admetia.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 15 de gener del 2007 estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la part actora i condemnant a la societat "Raya" a pagar al Sr. Pino la quantitat de 2.168.07 euros, junt amb els interessos legals meritats per aquesta suma des de la data de la contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Raya SL" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, en el sentit de reduir la condemna que se li imposa a la suma de 1.141,60 euros, condemnant a la part agent al pagament de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La demanda formulada per la representació processal del Sr. Pino, propietari de l'empresa "A.N.R.", en reclamació de la suma de 2.153,20 euros, més altres 14,87 en concepte de despeses bancàries generades pel retorn d'un xec impagat, es fonamentava en la manca de pagament per part del defenent de l'import de les vuit factures que acompanyava, corresponents a diverses mercaderies que el Sr. Pino manifestava haver-li subministrat. D'aquestes vuit factures, les quatre primeres (de dates 9 i 30 de maig i 8 i 30 de juny de l'any 2006), que són les que el defenent admet deure, van comportar el lliurament per part de la defenent del xec que consta al foli 30 de les actuacions, amb un import de 1.141,60 euros, que finalment li va ser retornat a la part agent impagat, mentre que les quatre darreres (de dates 25 i 31 de juliol i 3 i 31 d'agost del 2006) són les que la part demandada nega deure.

La oposició parcial a la demanda formulada contra ella la fonamenta la part defenent en l'argument que les factures que se li reclamen han estat confeccionades per la part agent de manera unilateral, sense cap tipus de conformitat, ni coneixement seu, de tal manera que no existeix cap prova de la seva veracitat i aquest mateix argument es torna a reiterar per tal d'oposar-se a la decisió de la Sentència d'instància.

És cert que la presentació d'unes factures i uns albarans no conformats per la seva destinatària no suposen per si sols prova suficient per entendre que realment s'ha lliurat una determinada mercaderia, però la conclusió no pot ser la mateixa quan s'acredita l'existència d'unes relacions mercantils entre les parts mantingudes durant el temps en el què es van estendre les factures i s'aporten altres dades que porten a presumir que el subministrament realment es va fer, perquè és freqüent en aquest tipus de relació mercantil que no es respectin determinats requisits formals que evidentment faciliten la prova de la veracitat del que es reclama.

II.- En el cas present, cal tenir en compte en primer lloc que tant les factures que es reconeix deure, com les que no, estan redactades exactament igual, sense que en cap d'elles consti la conformitat del receptor, referint-se a més a mercaderies similars (folis 22 a 29), cosa que porta a entendre que aquest era el procediment habitual d'actuar entre les parts litigants, sense que respecte de les primeres s'hagi aportat tampoc ni tant sols el certificat d'haver complert els tràmits duaners d'entrada al Principat. En segon lloc, aquestes factures es van emetre durant els mesos de juliol i agost del 2006 i consta a les actuacions un document amb el segell de l'empresa "Esteban" (foli 38), radicada a la localitat de Montferrer (Espanya), en el què el seu legal representant declara que, degut a la relació cordial i la confiança dipositada amb el senyor Sanç, secretari i membre del Consell d'Administració de l'empresa "Raya" (foli 43), procedien a rebre mercaderies adreçades a ella que posteriorment recollia el citat senyor, pel que sembla per tal d'evitar-se el pagament de les taxes de la Duana, i de manera concreta i clara afirma que en van rebre unes enviades pel Sr. Pino mitjançant el transportista "Farré" que va recollir el Sr. Sanç en dates 13 i 24 de juliol i 3 i 31 d'agost del 2006.

Per aquestes raons, si bé és cert que aquestes declaracions no han estat ratificades pel representant de la societat "Esteban", ni tampoc s'ha citat a declarar cap representant del transportista, de la valoració conjunta i racional de les proves que consten a les actuacions es dedueix la presumpció de que són certes les afirmacions de la part agent, sense que el defenent, podent-ho fer igualment, les hagi desvirtuat. D'altra banda, el fet que el xec lliurat en pagament de les primeres factures fos retornat impagat i que fins i tot al contestar a la demanda el defenent manifestés que tampoc en aquell moment estava en disposició de satisfer els deutes que reconeixia no fa més que refermar la presumpció de que l'empresa demandada defuig el compliment de les seves obligacions.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Raya SL" contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 15 de gener del 2007, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.