Contracte laboral: efectes de la suspensió del contracte per la situació de baixa laboral del treballador.- Acomiadament indegut (0134/05)
- Resolució
- Sentència · 18/11/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 162/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:162
- Recurs
- 134/05
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Albert Andrés Pereira, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DANY DANYS I PERJUDICIS FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) RELACIÓ LABORAL COMPENSACIÓ ECONÒMICA PREAVÍS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació tant del Sr. Codina com de la societat ORG_0, confirmant la sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles que condemnava l'empresa a indemnitzar el treballador per acomiadament fet en forma indeguda. La sentència estableix que, tot i que l'acomiadament era justificat, l'empresa no va seguir el procediment correcte per acomiadar el treballador, ja que li va demanar que continués treballant després de la data d'acomiadament mentre estava de baixa mèdica. A més, el tribunal també va confirmar la condemna de l'empresa a pagar danys i perjudicis al treballador per les seves accions irregulars mentre estava contractat. Finalment, el tribunal no va imposar costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Eulàlia Amat Llari
SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005
Contracte laboral: efectes de la suspensió del contracte per la situació de baixa laboral del treballador.- Acomiadament indegut del treballador: efectes.- Contracte laboral: procedència d’una indemnització a càrrec del treballador per incompliment de les seves obligacions
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Farré Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Codina va ésser contractat durant el mes de novembre de 1997 per l’empresa ORG_0, amb caràcter indefinit. El dia 18 de juny del 2004 el mateix va rebre de l’empresa, una carta comunicant-li el seu acomiadament sense preavis ni compensació econòmica, per haver faltat al treball sense justificació i per no portar l’uniforme de l’empresa. Disconforme amb aquesta decisió, el Sr. Codina va presentar davant de l’Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 23.190,63 € en concepte d’indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda.
II.- La societat ORG_0 es va oposar a les pretensions de l’agent, contestant que l’acomiadament és del tot justificat, i va plantejar una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 2.838,40 € amb els interessos legals corresponents, en concepte de danys i perjudicis causats pel treballador a l’empresa.
III.- Per sentència de data 20 de maig del 2005 l’Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, donant lloc a la demanda formulada per l’actor i estimant igualment la demanda reconvencional, va condemnar la societat ORG_0 a abonar al Sr. Codina, la quantitat de 20.352,23 €, amb els interessos legals meritats a comptar de la data de fermesa de la resolució, sense establir especial condemna en costes processals.
IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d’apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat ORG_0 sol·licita prèviament la pràctica de les proves 2-testifical, en les persones dels Srs Varesc, Barba, Coll, Marcos, Alvarado i Yuste, que van ésser declarades no pertinents per innecessàries per Providència de data 29 d’abril del 2005. En el seu escrit de conclusions la societat ORG_0 precisa que les proves denegades tenien per objecte acreditar les causes de l’acomiadament justificat del Sr. Codina, entre aquestes, l’abandonament del treball per més de 3 dies consecutius sense causa justificada i els mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i a la disciplina de l’empresa. En tràmit d’apel·lació les proves esmentades són totalment innecessàries atès que la sentència recorreguda no ha condemnat l’empresa per acomiadament injustificat, sinó per acomiadament fet en forma indeguda. Per tant, encara que l’acomiadament sigui justificat, això no canviaria res al raonament del primer jutge que va fonamentar la seva decisió sobre altres motius que la justificació de l’acomiadament.
II.- Queda acreditat en autes que el dia 18 de juny del 2004, ORG_0 va lliurar al seu empleat, Sr. Codina, una carta comunicant-li el seu acomiadament per faltes greus amb efecte a comptar del dia 25 de juny; que el dia 21 de juny, el treballador estava de baixa mèdica fins el dia 30 de juny del 2004, i que va reincorporar-se a la feina el dia 1 de juliol, treballant fins el dia 6 de juliol. La societat ORG_0 manifesta que aqueixos 4 dies de treball suplementaris corresponen als dies que restaven al treballador per complir des del 22 de juny i fins al 25 de juny, en els que va romandre de baixa laboral, ja que en cas de malaltia o accident, mentre el treballador es trobi en situació de baixa mèdica, l’execució del contracte de treball es troba suspesa, però el contracte roman vigent durant la suspensió. Aquest raonament el Tribunal no pot compartir- lo. Es cert que la situació de baixa laboral té per efecte de suspendre l’execució del contracte de treball que roman vigent durant el període de baixa, en canvi no té per efecte de prorrogar el contracte. Això vol dir que quan la data d’extinció de la relació laboral cau en període de baixa del treballador, la finalització de la relació està suspesa durant tot el període de baixa per tornar tenir efecte el dia d’alta. Per tant, a l’expiració del període de baixa del Sr. Codina, l’empresa no podia exigir del treballador de continuar a treballar pel seu compte, sense tornar fer viure un contracte ja rescindit per causa d’acomiadament i doncs sense renunciar als efectes de l’acomiadament. En conseqüència, havent treballat el Sr. Codina pel compte de la societat ORG_0, els dies 1, 2, 5 i 5 de juliol, posteriorment a la data d’acomiadament del 25 de juny, que va produir efecte el primer dia d’alta, degut a la suspensió del contracte per raó de baixa mèdica, la relació es va prorrogar d’un comú acord desprès de l’acomiadament i es va trencar sense els requisits de forma exigits per la Llei sobre el contracte de treball. S’ha doncs de confirmar la condemna de l’empresa a indemnitzar el treballador per acomiadament fet en forma indeguda i desestimar la societat ORG_0 del seu recurs d’apel·lació.
III.- Respecte a la demanda reconvencional formulada per la societat ORG_0, queda suficientment acreditat per les declaracions dels Srs Farré, Plaza, Badía, clients de la societat ORG_0, que poden ésser considerats com testimonis objectius, que el Sr. Codina va ocasionar danys a l’empresa per les seves males intervencions i que reflectia en els albarans de treballs, hores que no havia realitzat en cap moment, i a més, que abandonaba el seu lloc de treball en reiterades vegades. Aquest comportament del treballador, corroborat per una declaració de sinistre feta per l’empresa a la companyia d’assegurances I., justifica plenament la reclamació de l’empresa en concepte d’indemnització per danys i perjudici, el que imposa de desestimar el recurs del Sr. Codina.
IV.- Respecte a les costes judicials, l’estimació de la demanda de l’actor i de la demanda reconvencional de la part defenent, fonamenta la no imposició de costes dictada pel Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles. Igualment, la desestimació d’ambdós recursos justifica de no fer especial condemna en costes de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs d’apel·lació del Sr. ENTITY_4; desestimar el recurs d’apel·lació de la societat E.N.,SL; confirmar la sentència de l’Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 de maig del 2005, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.