Bens de domini públic. Delimitació de terrenys comunals amb unes bordes de titularitat privada. (0045/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0189-1/08 TSA: 042/09

S E N T È N C I A NÚM. 45-2010

PARTS:

Apel·lant: Catalá i altres

Representant: Criado

Advocat: Carranza

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Palomo

Advocat : Codina

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Narváez

Advocat : Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0189-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 7 de maig de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Catalá, Escudero i Canales contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Encamp, en què sol·licitaven l'anul·lació de l'acord del Comú de 28 de gener de 2008, que va desestimar les al·legacions formulades pels agents i va confirmar un acord anterior de 8 de novembre de 2007 sobre la delimitació amb terreny comunal de les Bordes de Rigoder dels Cortals d'Encamp.

La referida sentència ha considerat que s'han respectat les formalitats essencials del procediment i, quant al fons, que no s'acredita la titularitat privada dels terrenys adjacents a les bordes ni dels malladors, i que resulta insuficient per a aquest fi la còpia d'una sentència de l'any 1696, ja que ni tan sols es situa sobre plànol la borda objecte de transacció ni les confrontacions que s'hi esmenten. D'altra banda, es considera que el plànol topogràfic i les fotografies aportades en tràmit de conclusions s'han introduït de forma extemporània, fora del període probatori.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual s'argumenta que les proves aportades amb la demanda són suficients per acreditar l'existència d'uns terrenys adjacent a les bordes, delimitats per uns petits murs, i que les proves complementàries són admissibles sense causar indefensió a la contrapart, que ha pogut fer les al·legacions que ha considerat convenients.

3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Encamp s'han oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Comú d'Encamp, en el marc dels treballs sobre el cadastre comunal, va obrir expedient per a la delimitació de les Bordes de Rigoder, en els Cortals d'Encamp, i va decidir, en els actes que són objecte d'aquest litigi, que els terrenys eren comunals de manera que l'única titularitat privada és la de les bordes que es troben en el indret esmentat. En els informes que consten a l'expedient s'indica que tot això ha de ser sens perjudici que els pujadors, accessos i malladors, que també són comunals, suportin les servituds de pas corresponents als titulars de les bordes.

La sentència de la Secció Administrativa ha desestimat la demanda interposada pels agents, propietaris de tres de les bordes, en considerar que no han acreditat suficientment que més enllà d'allò estrictament ocupat per la construcció hagin dut a terme actes de possessió o acreditin la titularitat dels sòls o terrenys adjacents.

Tercer.- Les qüestions que es susciten en aquest recurs han estat ja tractades en diverses sentències d'aquesta mateixa Sala, com les núm. 29- 2009 i 31-2009, de 26 de març, 91-2009, de 5 de novembre, i 101-2009, d'11 de desembre, que fan referència a altres propietaris de la mateixa zona, de manera que procedeix reproduir substancialment els arguments determinants d'aquestes resolucions, en la mesura en què resulten plenament aplicables al present supòsit.

Com es va dir en la més recent d'aquelles sentències, l'acord publicat ha estat dictat en el marc que preveu l'article 4.4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns de 4 de novembre de 1993, que els atribueix la competència de "delimitació de terres comunals amb particulars" i de l'article 93 del Codi de l'Administració que diu que "l'Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d'usurpació" i en la mesura que conforme l'article 105 del Codi els béns comunals estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic, també es beneficien del privilegi de delimitació de que gaudeix l'Administració que n'és titular.

Tanmateix, la delimitació te l'eficàcia que hem definit en sentències com la 30-2002, de 19 de juny: només empara situacions possessores, i per això "la prerrogativa de la qual disposa el Comú per delimitar els seus béns dels particulars s'ha d'entendre amb independència de què els particulars puguin plantejar una acció de delimitació de les seves propietats amb les de l'Administració davant la jurisdicció civil competent, en el si de la qual es puguin resoldre les qüestions relatives a l'existència dels drets de propietat i la seva delimitació sobre el terreny".

En conseqüència, l'acte de delimitació que és objecte d'aquesta causa no crea ni elimina drets de propietat, doncs només defineix situacions possessòries i qualsevol expressió que continguin els informes tècnics que formen part de l'expedient que atribueixi "titularitats" no es pot interpretar en el sentit de que aquestes són de domini sinó que s'ha d'entendre de conformitat amb el que s'acaba de dir. I de la mateixa manera, l'expedient de delimitació no "crea" servituds, sens perjudici que aquestes -ens referim a les forçoses de pas- existeixin de fet i es puguin reconèixer per un títol jurídic diferent al de delimitació.

La zona de les Bordes de Rigoder als Cortals d'Encamp, pel lloc on se situa, reuneix les condicions per considerar-la comunal, perquè ho és l'entorn i per què el conjunt de bordes que la composen fa pensar en que han estat associades a l'explotació de la riquesa natural pels veïns, fonamentalment pastures, que és precisament el que defineix la naturalesa comunal dels béns, enfront dels que són de domini públic ordinari o dels patrimonials.

En aquesta situació, qui vulgui fer valer drets de possessió impeditius de la demanialitat ho haurà de demostrar, bé aportant títols de propietat o d'altre naturalesa que portin implícita una presumpció de possessió, bé acreditant el simple fet possessori.

En aquest cas, els agents van aportar a l'expedient una fotocòpia d'un títol de propietat atorgat l'any 1.696, que no és útil per acreditar titularitat privada més enllà de la borda:

en primer lloc, perquè allò que descriu no s'ha situat sobre un plànol que permeti definir on és i tampoc es va situar sobre el mateix terreny en l'acta de delimitació que va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2007.

en segon lloc, perquè en la pròpia demanda els agents indiquen que no és cert que la seva propietat es limiti al perímetre de les bordes, sense, però, indicar la situació i la superfície del terreny que consideren seu, amb la qual cosa no ha estat possible contradir -ni en l'expedient administratiu ni en aquests autes- la definició possessòria comunal feta pel Comú.

en tercer lloc, perquè tampoc han acreditat una possessió dels terrenys adjacents a les bordes amb caràcter exclusiu i excloent com consta en altres expedients, on apareixen tancats per un mur, circumstància que ha permès, en aquells casos, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.

Quart.- En el recurs d'apel·lació insisteix la part apel·lant en què es valorin ara les fotografies que es van aportar en el tràmit de conclusions complementàries de la primera instància, amb les quals es comprovaria que al costat de les bordes de la seva propietat s'hi troben petites porcions de terreny tancades per un mur de tanca.

Com hem afirmat en les recents sentències 91-2009, de 5 de novembre, i 101-2009, d'11 de desembre, "aquestes proves no poden ser examinades per haver estat aportades fora del termini de proves. En conseqüència, l'Hble. Comú d'Encamp no es troba en situació de discutir aquests documents. En aquestes condicions, i cas d'acceptar-les, es trencaria el principi d'igualtat d'armes davant la jurisdicció i com encertadament ha remarcat la sentència de primera instància res privava a l'agent d'aportar-les juntament amb l'escrit de demanda".

Cal, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a fer un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Catalá, Escudero i Canales contra la sentència dictada el 7 de maig de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.