Defecte de l'objecte comprat (041/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-041/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de gener del 2007 la representació processal de la societat "Tamarit" va formular demanda contra el Sr. Catalá, propietari del negoci anomenat "P.T.V.", manifestant que en data 6 d'octubre del 2004 la seva mandant va vendre a la defenent una cabina de pintura per import de 22.000 euros, pagant aquesta quantitat de forma fraccionada fins el mes d'abril del 2006 i deixant de fer-ho a partir d'aquell moment, quan encara era deutora de la suma de 5.000 euros i afirmant igualment que, posteriorment, va tornar a vendre a la defenent material per import de 309,24 euros, que tampoc es van pagar, argumentant el Sr. Catalá que hi havia un problema de manteniment de la cabina. Per aquesta raó, sol·licitava que es condemnés a la defenent al pagament de la suma de 5.309,24 euros, més els interessos corresponents i les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Somoza va contestar a la demanda en data 2 de març del 2007 argumentant que ell va adquirir la cabina a l'agent seguint les seves recomanacions i que aquesta mai va funcionar correctament per manca d'un sistema idoni d'eliminació de gasos, raó per la qual es va veure obligat a demanar a l'empresa "Porras" la instal·lació de les canonades destinades a aquesta funció, amb un cost de 4.558,55 euros, i a adquirir uns nous filtres de carbó actiu, ja que els anteriors es van desgastar prematurament degut als defectes de la instal·lació, amb un import de 3.000 euros. Per aquests motius, formulava reconvenció sol·licitant la desestimació de tots els extrems continguts en la demanda principal i estimant la reconvencional en el sentit de condemnar a la societat "Tamarit" a pagar a la seva mandant la suma de 4.558,55 euros, més els interessos procedents, més el cost de substitució dels filtres de carbó segons quedés acreditat en període probatori, més el dels treballs de pintura que el seu mandant es va veure obligat a repetir com a conseqüència del defectuós funcionament de la cabina adquirida i imposant a l'adversa la totalitat de les costes del procediment.

III.- La representació processal de la societat "Tamarit" va contestar a la reconvenció negant que la cabina que ella va vendre a la demandant reconvencional funcionés incorrectament i afirmant que la causa dels problemes que havien sorgit era la manca de manteniment de la mateixa. Per aquesta raó, sol·licitava que es desestimés la demanda reconvencional formulada contra ella, imposant les costes de la mateixa al Sr. Somoza.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 6 de febrer del 2009 decidint estimar en part la demanda formulada en nom i interès de la societat "Tamarit", així com la demanda reconvencional plantejada pel Sr. Somoza, i, prèvia compensació, condemnant al Sr. Catalá a pagar a "Tamarit" la suma de 750,69 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat des de la data de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Tamarit" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi la demanda formulada per la seva mandant i es desestimi íntegrament la demanda reconvencional planejada pel Sr. Somoza, condemnant a aquest darrer a pagar a la seva mandant la suma de 5.309,24 euros, més els interessos legals a partir de la data de les canvials impagades i, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, més les costes de les dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió en aquest litigi que en data 6 d'octubre del 2004 la societat "Tamarit" va vendre al Sr. Somoza, propietari del negoci anomenat "P.T.V.", una cabina de pintura per l'import de 24.500 euros, que, una vegada descomptat el valor del material vell propietat del comprador, van quedar en 22.000 euros, ni tampoc que les parts van convenir el pagament fraccionat d'aquesta suma, abonant el comprador les successives canvials fins el mes d'abril del 2006, moment en el què va deixar-les de pagar, quedant a deure la suma de 5.000 euros i sense satisfer tampoc l'import d'un material que la defenent va adquirir a l'agent el mes de juny d'aquell any per import de 309,24 euros. Per aquest motiu, la societat "Tamarit" va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el Sr. Catalá, aquest s'hi va oposar i va formular reconvenció i la Sentència que ara es recorre va estimar parcialment la demanda i va estimar la reconvenció, condemnant a Sr. Catalá a pagar a "Tamarit" la suma de 750,69 euros, resultant de compensar les dues quantitats reclamades, més els interessos corresponents sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

II.- La part recurrent admet que la cabina que ella va vendre al Sr. Catalá no funcionava bé, però argumenta que aquesta en sí no presentava cap defecte i que tots els problemes provenien de l'inadequat sistema d'eliminació de gasos i emanacions que aquesta produïa, degut al lloc a on es va instal·lar i al sistema de ventilació escollit pel mateix comprador. No obstant, com posa de relleu l'Hble. Batlle a la Sentència recorreguda, el Sr. Esteban no era un professional en aquest tipus d'instal·lacions, ja que la seva empresa es dedicava a la planxisteria i no era quelcom propi del seu tràfec mercantil l'adquisició de cabines de pintura, raó per la qual era la recurrent la que havia d'assessorar a la compradora sobre quina era la maquinària més adequada pel lloc i la finalitat que cercava el comprador i si la que ell oferia no ho era no li havia d'haver venut, de tal manera que "Tamarit" no es pot excusar dient que va ser el comprador qui va exigir que l'evacuació de gasos es fes d'una manera que va resultar incorrecte.

III.- La recurrent reitera en el seu escrit de conclusions que ella ja va indicar al Sr. Catalá que el sistema de ventilació escollit no era el correcte, però que aquest va voler de totes maneres que la cabina fos instal·lada en el lloc de l'antiga i amb el sistema de ventilació que ja existia i per això ho va demanar així a l'empresa "Cepeda", que va ser la que va instal·lar el sistema de ventilació, raó per la qual ella era totalment aliena als problemes que aquesta decisió podia comportar al defenent, però aquest argument tampoc es pot estimar.

En primer lloc, de les proves que consten a les actuacions resulta que la cabina de pintura venuda per "Tamarit" al Sr. Somoza no va funcionar correctament fins i tot després de que "Cepeda" instal·lés el sistema de ventilació recollit a la seva factura i, malgrat això, la recurrent es va fer càrrec del cost d'intentar resoldre aquest problema i en aquest sentit consten a les actuacions diverses factures i albarans emesos com a conseqüència de nombroses actuacions de la recurrent a la cabina venuda sense que se li cobrés al Sr. Esteban el seu cost (folis 29 a 31 i 46 a 55), actuació que difícilment es pot entendre com una liberalitat, sinó que posa de relleu que, com a norma general, el venedor d'un objecte determinat ha de respondre si aquest no és idoni per la finalitat que cercava el comprador i que aquell que li ven coneixia i, per tant, que "Tamarit" no sols es feia responsable de la correcció de la màquina en sí, sinó també del sistema de ventilació que era precís pel va garantir el seu correcte funcionament.

En segon lloc, és cert que la recurrent no va instal·lar el sistema de ventilació de la cabina de pintura, ni el seu preu consta inclòs en la factura presentada per "Tamarit" amb data 31 d'octubre del 2004 (foli 19), que sols fa referència a la cabina "Saico" i al seu import, i també ho és que la presentada per "Cepeda" en data 6 de desembre del mateix any (foli 95) inclou el subministrament i muntatge de reixes i comporta de regulació, però qui va demanar a "Cepeda" que instal·lés un determinat sistema de ventilació va ser la recurrent. Aquest fet es dedueix de les declaracions del secretari de la societat, el Sr. Somoza (foli 123 resposta a la vuitena pregunta), que reconeix que va ser la recurrent qui va posar en contacte al defenent amb aquesta empresa i aquesta va actuar seguint les indicacions de "Tamarit", com es posa de relleu a la carta enviada a la Batllia per "Cepeda" (foli 93). D'altra banda, el pressupost i la factura corresponent al sistema de ventilació instal·lat es va emetre a nom de la recurrent (folis 94 a 96) i posteriorment va ser també "Tamarit" qui va demanar a "Cepeda" una ampliació del sistema de ventilació instal·lat, ja que aquest resultava encara insuficient per resoldre els problemes de funcionament de la cabina (foli 93), ampliació que no es va fer perquè el Sr. Esteban ho va encarregar comprensiblement a un altre empresa, de tal manera que no es pot dir que la recurrent fos aliena al sistema de ventilació de la cabina que finalment es va escollir.

Per totes aquestes raons, entenem que la recurrent era responsable del mal funcionament de la cabina venuda, encara que aquest fos conseqüència de la manca idoneïtat del conducte de ventilació de la mateixa i, per tant, va complir de manera defectuosa el contracte de compraventa signat entre les parts i és procedent la condemna que li imposa la Sentència d'instància a pagar el cost d'instal·lar un nou sistema de ventilació que el Sr. Somoza va haver d'abonar a l'empresa "Manzano".

IV.- Cal rebutjar igualment els arguments de la recurrent en el sentit que és possible que el pressupost de "Manzano" es correspongui amb la ventilació del taller i no sols de la cabina, ja que aquesta sospita no s'ha provat, o que és curiós que el seu cost sigui tant similar a la suma que li devia a ell el Sr. Catalá i molt superior a la pressupostada per "Cepeda" i molt superior a la pressupostada per "Cepeda", quan no s'ha acreditat que el preu que el citat senyor va pagar a "Manzano" fos superior al que corresponia segons les seves característiques.

V.- Per últim, argumenta la recurrent que cal imposar a l'adversa les costes de les dues instàncies, però ni és procedent imposar a cap de les parts les generades per la demanda que dóna origen al present procediment i la subsegüent reconvenció, ja que les dues han estat estimades, ni es pot imposar les d'aquesta alçada a l'adversa quan el recurs ha estat desestimat, en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Tamarit" contra la Sentència dictada en data 6 de febrer del 2009 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.