Sentència de la Sala Penal sobre contravenció penal de lesions doloses contra Morell

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod

SENTÈNCIA 13-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Morell

Advocat: Sr. Esparza

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: contravenció penal de lesions doloses; declaració de l'encausat; agressió mútua.

Andorra la Vella, a trenta de juny de dos mil vint-i-cinc.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de febrer del 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per una contravenció penal de lesions doloses, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 19 de febrer del 2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O:

Condemnar a Morell com a responsable penalment en concepte d'autora d'una contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN MES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Morell haurà d'indemnitzar a Villegas, per l'import de les despeses mèdiques que hagi pogut tenir derivades dels fets d'autes, sense que el quantum de les mateixes pugui sobrepassar la suma de 200 EUR, havent de ser acreditades per la perjudicada en un termini màxim de dos mesos a partir de la data de la fermesa de la present resolució, i en cas afirmatiu, el seu muntant es determinarà en període d'execució de sentència."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

" en data 9 de març del 2024, vers les 23,15 hores, Villegas, Tejera i Palmer, anaven caminant pel mig de la calçada del camí de l'Obac del Tarter, quan pel seu darrere va arribar el vehicle marca ORG_0, model Captur, matrícula espanyola xxx, conduït per Briones, en el que hi anava, com a copilot, la seva parella Morell, i al veure que les noies no s'apartaven, el conductor del turisme va fer sonar el clàxon perquè es fessin a un costat del camí, cosa que no van realitzar, tornant aquell a tocar la botzina vàries vegades, moment en què les noies van començar a gesticular, mentre una d'elles digué "ya nos apartamos pesados", baixant aleshores Tur la finestra del seient del copilot, proferint-se insults entre elles, alhora que Ayuso va agafar i va llençar una bola de neu contra el vehicle. En aquell instant Tur va baixar del turisme dirigint-se contra Elías, i iniciant-se una discussió que va anar a més, quan ambdues s'agafaren dels cabells i se'ls estiraren, fins al punt de caure les dues al terra, patint una i altra ferides de diversos tipus, tot i que més importants Viñas que Elías, essent finalment separades per les altres tres persones que és trobaven allà, el xofer del turisme i les dos amigues d'Ayuso Aquesta, en un moment donat, també va colpejar amb el puny sobre el capó del vehicle, causant alguns desperfectes a la xapa del mateix.

Acte seguit i després que Pina intentés retenir a Ayuso perquè no marxés del lloc, agafant-la pel braç, aquesta se'n va desfer i junt amb les altres dos amigues se'n van anar de l'indret on s'havia produït la baralla, agafant Agullo i Viñas el vehicle, torbant-les a l'altura de la botiga del Pic Negre del Tarter, on començaran de nou a discutir-se verbalment Ayuso i Tur, perquè la primera volia tornar a marxar, utilitzant la segona el seu mòbil per gravarla i per telefonar, acudint a l'acte un cotxe del Servei de Policia que hi havia a la zona, procedint a la detenció d'Villegas Ambdues foren visitades durant la matinada per la metge forense.

Per aquests fets, Villegas fou condemnada per Ordenança Penal de data 10 de març del 2024, com autora responsable d'un delicte menor de lesions doloses de l'article 113.1 del CP i d'una contravenció penal de danys dolosos per un valor inferior a 600 EUR de l'article 484.1 del CP, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 45 dies d'arrest domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i multa de 200 EUR, pel que fa al delicte menor i a la pena de multa de 50 EUR pel que fa a la contravenció penal, així com al pagament de les despeses processals causades, deixant la determinació de la responsabilitat civil pel període d'execució de l'Ordenança. A la mateixa resolució es va decidir deduir testimoni dels fets concernents a Morell per una presumpta contravenció penal de lesions doloses, a la qual, després d'incoar-se el procediment, se li va proposar una resolució mitjançant un judici d'Ordenança Penal, després d'informar-la dels seus drets processals, no essent la mateixa acceptada per l'encausada, mostrant la seva oposició.

Arran dels fets d'autes, Villegas va patir les ferides següents: erosió d'1,5 x 1 cm a la regió posterior del colze dret; erosió de 4 x 1 cm a la regió posterior del terç superior de l'avantbraç dret; lleuger edema generalitzat a la regió lateral de la mà dreta; equimosi de 2 x 1,5 cm a la regió posterior distal del 2n metacarpià dret; erosió de 0,5 cm lineal a la regió posterior distal del 5è metacarpià dret, eritema d'1,5 x 0,5 cm a regió tenar posterior del 1er; hematoma de 6 x 5 cm a la regió del terç superior i lateral de la cuixa dreta."

III.- RESULTANT: La representació lletrada d'Morell formula recurs d'apel·lació contra la referida sentència.

Amb caràcter previ, insisteix en la vulneració del dret al procés degut de la seva defensada, per no haver-se li rebut declaració davant de l'autoritat judicial, abans la celebració del judici oral davant del Tribunal de Corts. Retreu a la sentència impugnada estimar que aquest fet no té suficient entitat com per fonamentar la nul·litat de les actuacions atès que la Sra. Viñas va declarar en tràmit d'instrucció com a denunciant, obviant així els drets processals que l'ordenament jurídic reconeix a tota persona investigada o denunciada.

Subsidiàriament, i sobre el fons de l'assumpte, manifesta que la realitat és que la única intenció de la Sra. Viñas va ser la de defensar-se de l'atac de la Sra. Elías Així mateix, diu que no s'ha d'oblidar el fet rellevant que la pròpia víctima nega que les lesions que va patir li fossin causades per la Sra. Viñas, afirmant que les hi va causar el Sr. Agullo

Per tot l'exposat, demana amb caràcter principal, l'estimació del recurs i la nul·litat de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de febrer del 2025 i subsidiàriament, que es revoqui la sentència impugnada, absolent la Sra. Viñas de la contravenció penal de lesions doloses per la que ha estat condemnada.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat.

Pel que fa al primer motiu de recurs, efectua una relació dels diferents actes processals practicats i conclou que no s'ha prescindit de cap norma essencial del procediment que afecti els drets de la Sra. Viñas i, menys encara, que s'hagi produït una indefensió efectiva, motiu pel quin escau la denegació de la qüestió prèvia de nul·litat d'actuacions plantejada.

En relació al segon motiu de recurs, manifesta que la Sentència recorreguda fa una extensa i correcta motivació de la concurrència dels elements conformadors de la contravenció penal de lesions doloses. A més, recorda que en el moment del judici, la representació lletrada de la Sra. Viñas feia valdre que les lesions que va patir la Sra. Elías foren fruit de la caiguda al terra i que, en tot cas, podrien tenir la consideració de lesions per imprudència i no doloses. Ara, sosté un nou argument dient que la seva mandant s'intentava defensar de la Sra. Elías, però el cert és que són fets provats i acceptats mútuament, que tant la Sra. Viñas com la Sra. Elías van forcejar, es van estirar els cabells i van caure al terra. Afegeix que és de constatar la quantitat de cabells que contenen les dues bosses precintades, corresponent a cadascuna d'elles i, per tant, la magnitud del forcejament entre ambdues, no podent-se titllar com a mancat d'intenció. Alhora, diu que aquests extrems també foren corroborats, no només per les dues amigues de la Sra. Elías, sinó també pel company de la Sra. Viñas, els quins van haver d'intervenir per separar-les. Igualment, quant a la intervenció del company de la Sra. Viñas, diu que també va quedar abastament provat per davant del Tribunal que aquell va agafar del braç a la Sra. Elías per tal que no marxés del lloc, per tot el que el recurs d'apel·lació interposat ha de ser íntegrament desestimat i la resolució objecte de recurs confirmada en tots els seus pronunciaments.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació lletrada de la Sra. Morell sol·licita, amb caràcter principal, la nul·litat de la sentència dictada pel Tribunal de Corts, per causa de la vulneració del seu dret al procés degut en la seva vessant del dret a la defensa i a la presumpció d'innocència.

Fonamenta la seva pretensió en el fet que la Sra. Viñas, que interposà denúncia contra la Sra. Elías davant del Servei de Policia en data 10.03.2024, no va declarar mai, abans de la celebració de la vista oral davant del Tribunal de Corts, en qualitat d'investigada, i en conseqüència, no va ser informada del seu dret a ser assistida per un advocat.

De l'examen de les actuacions se'n desprèn que:

-en data 09.03.2024, la Sra. Morell requerí la presència del Servei de Policia per haver estat agredida per una persona desconeguda a la vila del Tarter, la qual explicà li havia estirat molt fort el cabell, caient les dues al terra;

-a conseqüència de dita denúncia, que la Sra. Viñas formalitzà l'endemà al despatx de Policia, els Agents de Policia procediren a la detenció de Villegas per un presumpte delicte contra la integritat física i moral;

-en la seva declaració davant del Servei de Policia, la Sra. Elías explicà entre altres, que la Sra. Viñas l'agafà dels cabells, i que ella va fer el mateix;

-en el seu informe de data 10.03.2024, el Servei de Policia va concloure (foli 13) que la Sra. Viñas i la Sra. Elías després d'una discussió, s'agafaren mútuament dels cabells i van caure al terra, patint ambdues lesions de diversa consideració;

-per ordenança penal de data 10.03.2024, el batlle decidí entre altres, deixar sense efecte la detenció de Irene C.B., condemnar-la com autora d'un delicte menor de lesions doloses i deduir testimoni dels fets referents a Morell per una presumpta contravenció penal de lesions doloses;

-per Providència de data 28.03.2024, el batlle instructor acordà incoar un procediment de contravenció penal contra Morell;

-per diligència de mateixa data se cità a la Sra. Viñas a fi que comparegués el dia 7 de juny següent, en el marc del procediment de contravenció penal incoat, per la pràctica d'una ordenança penal; en la mateixa diligència se li feia avinent que la intervenció de lletrat no era preceptiva i que si ho desitjava, podia nomenar un advocat de la seva elecció;

-per escrit de data 2.05.2024 el lletrat Sr. Esparza, actuant en qualitat d'advocat designat per la Sra. Tur, informà que la seva defensada no tenia intenció d'acceptar cap pena que li pogués ser proposada per ordenança penal, atès que no havia comès cap il·lícit penal;

-en data 7.06.2024, comparegué a la Batllia, en qualitat d'encausada, la Sra. Morell; prèvia informació dels seus drets processals (foli 54) li fou notificada una ordenança penal en la qual se la condemnava com autora d'una contravenció penal de lesions doloses;

- en no acceptar la Sra. Viñas l'ordenança penal, la mateixa quedà sense efecte i el mateix dia 7.06.2024, el Batlle dictà aute d'inhibició del procediment a favor del Tribunal de Corts.

-per Providència de data 26.09.2024, el Tribunal de Corts decidí donar vista de les actuacions al Ministeri Fiscal per tal que en un termini de 15 dies manifestés si interessava l'obertura del judici oral, proposant en cas afirmatiu les proves de les que pretengués valer-se, o efectués qualsevol altre pronunciament que tingués per convenient;

-aquesta providència fou notificada al lletrat de la Sra. Morell en data 4.10.2024;

-havent interessat el Ministeri Fiscal l'obertura del judici oral, per Aute de data 18.11.2024, s'assenyalà el dia 23.01.2025 a les 09H50 per a la celebració del judici oral;

-aquest aute fou notificat al lletrat de la Sra. Viñas per diligència de data 18.12.2024;

-el mateix dia, es va emetre una cèdula de citació de la Sra. Viñas on, consta expressament (foli 80) que se la cita a fi que comparegui, en qualitat d'imputada en la vista oral del judici de faltes número 6000095/2024, seguit en contra d'ella, per una presumpta contravenció penal de lesions doloses, subsegüent als fets ocorreguts en data 9 de març del 2024, vers les 23.15 hores, a l'alçada del camí de l'obac del Tarter. En la mateixa cèdula de citació se l'informa dels drets que li reconeix la Constitució: dret a no confessar-se culpable i a no declarar en contra d'ella, i se li fa avinent que pot comparèixer a la vista assistida de lletrat, i aportar les proves de les que pretengui valer-se. Així mateix, se li indica que les actuacions es troben a la seva disposició a la Secretaria del Tribunal.

De la cronologia efectuada se'n desprèn efectivament que la Sra. Viñas, inicialment denunciant davant del Servei de Policia i posteriorment encausada en el marc del procediment penal contra ella incoat, no va prestar mai, abans de la celebració de la vista oral davant del Tribunal de Corts, declaració en qualitat d'encausada, amb informació prèvia del seu dret a ser assistida en la mateixa d'un advocat.

No obstant, aquest fet no vulnera en absolut el seu dret al procés degut doncs, de conformitat amb el que disposa l'article 41 de procediment penal, quan els fets són clarament constitutius de contravenció penal, no escau la incoació i instrucció de diligències prèvies, sinó la proposició d'una ordenança penal, d'acord amb l'establert pels articles 42.1.c i 163 del Codi de procediment penal. Cas de no acceptar-se la mateixa, escau la inhibició de la causa a favor del Tribunal de Corts pel seu enjudiciament, quedant la instrucció reservada als delictes, en el marc del sumari corresponent, de conformitat amb el que disposen els articles 42.1.c i 43 del Codi de procediment penal.

Per tant, en el procediment de contravenció penal, no és preceptiva la declaració de l'encausat.

Tampoc ho és l'assistència lletrada, essent la seva intervenció facultativa i a discreció de la part, segons l'establert per l'article 97 de la Llei qualificada de la Justícia.

En el present cas, la Sra. Viñas nomenà al Sr. Luís a partir del moment que va saber que el procediment es dirigia contra ella. El lletrat designat va poder tenir accés a les actuacions, assistir a la seva defensada, i fer valer les seves pretensions, de conformitat amb el procediment legalment establert.

A més a més, la Sra. Viñas no només va ser degudament informada dels seus drets abans de la seva declaració en qualitat d'encausada davant del Tribunal de Corts, mitjançant la cèdula de citació en el seu dia lliurada, sinó també i novament a l'inici de la vista oral, en que en va ser expressament assabentada pel President del Tribunal.

Altrament, val a dir que tal i com tingué ocasió de manifestar aquesta Sala (TSJP 0000087/2020), reprenent la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, el dret a la presumpció d'innocència exigeix, com a regla general (tot i que no absoluta) que "les úniques proves que es poden considerar autèntiques proves de càrrec que vinculen als òrgans judicials penals en el moment de dictar sentència, siguin les proves practicades en el judici oral que hagin estat sotmeses al debat contradictori, que, en forma oral, es desenvolupa davant del tribunal sentenciador de manera que la seva convicció sobre els fets enjudiciats s'assoleixi en contacte directe amb els mitjans de prova aportats per les parts". (Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38- RE STC de 3 de febrer de 2014)", el que és precisament el cas d'autes, en haver-se prestat tant la declaració de la Sra. Viñas, com la de la totalitat dels testimonis, davant del Tribunal el dia de la vista oral, amb respecte dels principis d'immediació i contradicció.

Per raó de l'exposat, el procediment seguit en el marc de la present causa és el legalment establert i no havent-se observat la vulneració del dret al procés degut denunciada, el motiu principal de recurs ha de ser desestimat, no havent-hi lloc a pronunciar la nul·litat de la sentència impugnada .

II.- CONSIDERANT: Pel que fa al segon motiu de recurs, és el relatiu a l'errònia valoració de la prova en considerar la representació lletrada de la Sra. Viñas que no ha quedat acreditat ni el dol en l'actuació de la seva defensada, ni que la mateixa hagi estat l'autora de les lesions sofertes per la Sra. Elías

Els motius de recurs invocats, tot i que contradictoris (d'una part es nega la concurrència de dol en les lesions causades i d'altra part se'n nega l'autoria), seran analitzats en l'ordre invers al que han estat plantejats, doncs cas de concloure's que no hi ha prova de que les lesions sofertes per la Sra. Elías han estat causades per la Sra. Viñas, serà innecessari examinar l'ànim amb quin va actuar aquesta darrera i per tant la concurrència o no de tots els elements constitutius del tipus.

La Sra. Morell nega haver agredit a la Sra. Villegas assegurant que només se'n va defensar; que fou aquesta darrera qui es va abalançar sobre ella, agafant-la fortament del cabell i fent-la caure al terra (ella a sobre de na Elías) sent les lesions sofertes per aquesta darrera, fruit de la caiguda.

No obstant de la prova practicada se'n desprèn, tal i com recull la sentència impugnada, que es tracta d'una agressió mútua, havent quedat acreditat que na Viñas sortí del vehicle per recriminar l'actuació de na Elías; que es dirigí vers aquesta darrera, s'hi encarà, van discutir, es van agafar ambdues dels cabells, van forcejar i caure al terra, patint tant l'una com l'altra lesions, de diversa consideració.

Aquest és el relat de fets efectuat pel Ministeri Fiscal en l'acte de la vista oral, amb el que mostrà essencialment el seu acord la defensa de l'encausada i el que recull també la sentència impugnada, fonamentant-se de manera adequada, en la prova practicada.

Efectivament, la forma de producció dels fets descrita fou declarada de manera coincident, en el decurs de la vista oral, tant per la Sra. Villegas com per les Sres. Tejera i Palmer. Aquestes darreres malgrat ser amigues de la primera, han declarat no obstant de manera objectiva, coincident i precisa, ratificant el manifestat en el seu dia davant del Servei de Policia. En les seves declaracions, reconeixen l'actuació inadequada de la Sra. Elías i expliquen que només baixar na Viñas del cotxe, aquesta darrera i na Elías es van "enzarzar", agafant-se mútuament del cabell, forcejant i caient el terra. El verb emprat il·lustra la participació activa de cadascuna en l'agressió, havent declarat a més, tant les amigues de na Elías com la parella de na Viñas que tots els presents van haver d'intervenir per separar-les. La mateixa Sra. Viñas declarà davant del Tribunal, el dia de la vista oral, que na Elías la va agafar de la jaqueta i la va sacsejar; que ella "no anava a quedar-se quieta" i es va defensar; que van discutir, que Elías va anar cap al capó del cotxe i va començar a donar cops de puny al capó; que ella va tornar cap a Elías dient-li "estàs loca o que te pasa" i aquesta la va agafar del cabell i la va sacsejar; que van forcejar fins caure les dos al terra, ella sobre de na Elías i que potser per aquest fet, li va poder causar alguna lesió.

I si bé és cert que na Elías declarà davant del Servei de Policia que és Agullo (company de na Viñas) qui li causà les lesions per ella sofertes, en fer-la caure al terra després de tenir-la fortament agafada pel braç, no és menys cert que acceptà l'ordenança penal dictada en el seu dia (folis 58 i ss.) la qual recull, com a fets provats, la discussió ocorreguda entre ella i na Viñas i que "en un moment donat les dues s'agafen mútuament del cabell i cauen al terra, patint lesions ambdues de diversos tipus essent separades per la resta de persones que hi havia als llocs." Així mateix, en l'acte de la vista oral precisà que de fet, va caure dos vegades al terra, una per causa del forcejament amb na Elías i una altra arrel de l'actuació de Agullo

Aquesta versió no ha estat però ratificada per cap dels presents - inclòs el Sr. Agullo, parella de la Sra. Viñas - que han coincidit en afirmar que na Elías només va caure una vegada al terra, a conseqüència del forcejament amb na Viñas

Altrament, de l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense se'n desprèn (folis 28 a 30) que Irene C.B. va patir concretament les següents ferides: erosió d'1,5 x 1 cm a la regió posterior del colze dret; erosió de 4 x 1 cm a la regió posterior del terç superior de l'avantbraç dret; lleuger edema generalitzat a la regió lateral de la mà dreta; equimosi de 2 x 1,5 cm a la regió posterior distal del 2n metacarpià dret; erosió de 0,5 cm lineal a la regió posterior distal del 5è metacarpià dret, eritema d'1,5 x 0,5 cm a regió tenar posterior del 1er; hematoma de 6 x 5 cm a la regió del terç superior i lateral de la cuixa dreta.

En el mateix informe s'indica que les equimosis evidenciades són compatibles amb una contusió amb un objecte rígid i de vores romes; que les erosions són causades pel fregament de la pell amb una superfície dura i rugosa; que els hematomes ho són amb una contusió amb un objecte rígid i de vores romes.

Per tant, totes les lesions sofertes per na Elías són compatibles amb una caiguda al terra, provocada com s'ha dit, pel forcejament amb na Viñas, pel que ha quedat degudament acreditada l'autoria d'aquesta darrera al respecte de les lesions sofertes per na Elías

No es pot acceptar la tesi de la defensa relativa a l'absència de dol o intenció de lesionar en l'actuació de la Sra. Viñas, doncs de la proves practicades se'n desprèn com s'ha dit, que Viñas no es va simplement defensar (com va personalment al·legar davant del Tribunal de Corts i reprèn el seu lletrat en el recurs interposat), per treure's de sobre a na Elías, sinó que s'hi va encarar, anant vers ella en dues ocasions, que es van estirar mútuament del cabell, van forcejar, i que és a conseqüència d'aquest forcejament volgut i acceptat per ambdues parts, que tant la Sra. Viñas com la Sra. Elías van caure al terra, patint la Sra. Elías, a conseqüència de la caiguda, les lesions descrites, les quals, en no requerir d'assistència mèdica ni de tractament per la seva curació, han estat adequadament qualificades pel Tribunal de Corts com essent constitutives d'una contravenció penal de l'article 476.2 del Codi penal.

Efectivament concorre el dol com a element constitutiu del tipus, dol quan menys eventual, doncs en forcejar, tant la Sra. Viñas com la Sra. Elías havien de preveure que podien fer caure a l'altra al terra, i causar-li lesions, com efectivament va succeir.

Per tot l'exposat, escau desestimar el segon motiu de recurs i la petició de revocació de la sentència efectuada amb caràcter subsidiari.

III.- CONSIDERANT: La desestimació del recurs determina la imposició a la part recurrent, de les despeses processals causades en aquesta segona instància, en aplicació de l'article 174 i següents del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment Civil, aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, el Codi de procediment civil aplicable de manera supletòria, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació d'Morell

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19.02.2025 en el marc de la causa 6000095/2024.

3.- IMPOSAR a la part recurrent les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.