Demanda de modificació del conveni de separació demanant extinció del dret a rebre una pensió compensatòria; la pensió compensatòria és de naturalesa disponible (1000478/2017)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000327/2019 ORIGEN: 1000478/2017 - 00

NIG: 5300542120170003404

PARTS:

Apel·lant : Sra. Nogués

Procurador : Sra. Amador

Advocat : Sr. Criado

Apel·lat : Sr. Gálvez

Advocat : Sra. Alfaro

SENTÈNCIA 106-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 15-01-2018, el Sr. Gálvez formulava demanda contra la Sra. Nogués en modificació del conveni de separació atorgat el dia 12-10-2016 i aprovat judicialment per Sentència de 2-11-2016, sol·licitant es dictés Sentència disposant la modificació del conveni de separació matrimonial atorgat deixant sense efecte i declarant extingit el dret de la senyora Nogués a rebre una pensió compensatòria en virtut de l'apartat 2 de l'article 57 de la LQM, per les circumstàncies exposades en el cos de l'escrit. Subsidiàriament demanava que es rebaixés l'import de la pensió compensatòria a un màxim de 300 EUR, establint alhora una durada màxima d'1 any del dret a percebre la referida pensió compensatòria.

Segon.- En data 5-2-2018, la representació processal de la Sra. Nogués contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinent i evacuats per les parts els escrits de conclusions, en data 23-7-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIXO: Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Gálvez contra la Sra. Nogués, modifico el conveni de data 12.10.2016, homologat per sentència de data 02.11.2016 (3000433/2016) en el sentit de declarar extingit el dret de la defenent senyora Nogués a percebre una pensió compensatòria a comptar de la notificació de la present resolució.

No es fa especial imposició de les costes judicials ocasionades".

Quart.- Contra aquesta decisió, la representació processal de la Sra. Nogués articula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de data 28- 11-2019 interessa es dicti Sentència revocant la decisió esmentada tot i mantenint la pensió compensatòria en l'import de 600.- EUR, el tot amb imposició al demandant de les costes ocasionades a conseqüència de la tramitació del recurs plantejat.

Cinquè.- El Sr. Gálvez en canvi interessa la desestimació del recurs formulat tot i confirmant-se la Sentència dictada en tots els seus extrems i imposant les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Sisè.- Per Aute de 10-3-2020 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per ambdues parts litigants en aquesta alçada, havent-se pogut pronunciar al seu respecte mitjançant sengles escrits presentats en dates 15-7-2020 i 16-7-2020.

Setè.- Les parts han renunciat a la celebració del tràmit de vista oral en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

El 12-10-2016, els Srs. Gálvez i Nogués atorgaven un conveni de separació que resultava aprovat per Sentència de 2-11-2016, que en els seus pactes III i següents preveia:

"III.- Que per a fer-ho possible, els esposos han acordat que el Sr. Gálvez ajudi econòmicament a la Sra. Nogués, (de manera transitòria i inicial, mentre l'autoritat judicial no aprovi l'esmentat conveni, es dicti Sentència i s'estableixi la pensió compensatòria a favor de la Sra. Nogués, amb la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 EUR.-) mensuals, perquè pugui sufragar mentre tant la despesa de lloguer. Aquesta quantitat s'ingressarà mensualment per transferència bancària, el cinc

(5) primers dies de cada mes en el compte bancari del que la Sra. Nogués es titular, de l'entitat bancària ( ). Les parts estan d'acord que quan s'estableix l'obligació al

Sr. Gálvez de passar una pensió a la Sra. Nogués, s'extingirà aquesta ajuda.

IV.- Que aquesta quantitat serà substituïda en el seu moment, per una pensió compensatòria a favor de la Sra. Nogués i als efectes de l'article 57, de la Llei qualificada del matrimoni, de SIS-CENTS EUROS (600EUR.-) mensuals, que s'ingressaran per transferència bancària, el cinc (5) primers dies de cada mes en el compte bancari del que la Sra. Nogués es titular, de l'entitat bancària ( )

V - Que l'establiment de la pensió compensatòria es realitza en els termes de l'article 57.1.a) de la Llei qualificada del matrimoni (de comú acord), ja que actualment la Sra. Nogués té un salari baix, per fer front ella sola a les despeses que l'origina la pròpia separació conjugal i principalment, a l'assumpció d'un lloguer on ha fixat forçosament el seu nou domicili.

De comú acord, han condicionat que la durada d'aquest import pactat en concepte de pensió compensatòria per la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600EUR.-) mensuals s'estableixi per mentre duri aquesta situació i amb les limitacions que s'estableixen legalment, en els apartats 2 i 4 de l'esmentat article 57 de la Llei qualificada del matrimoni. Els consorts es donen per assabentats de les limitacions que s'estableixen en els esmentats apartats i així ho accepten.

Aquest import, s'actualitzarà amb una periocitat anyal, en funció de la variació que experimenti l'índex de Preus al Consum (IPC), aprovat pel Govern d'Andorra".

El Sr. Gálvez considerant que d'ençà l'aprovació del conveni la situació personal i econòmica d'ambdós consorts s'havia vist modificada, articula una demanda de modificació del conveni atorgat amb la qual pretén amb caire principal es declari l'extinció de la pensió compensatòria acordada o subsidiàriament s'acordi la rebaixa del seu import fins la suma de 300.- EUR establint alhora una durada màxima d'un any del dret a percebre la pensió esmentada.

La Sentència dictada acull la pretensió principal plantejada declarant l'extinció de la pensió compensatòria contemplada en el conveni. I és contra aquesta decisió que s'alça la Sra. Nogués sol·licitant la revocació de la Sentència dictada, i en el seu lloc es desestimi la demanda del Sr. Gálvez confirmant-se el seu dret a percebre una pensió compensatòria per import de 600.- EUR mensuals, amb fonament als motius de greuge que es precisen en el següent apartat.

SEGON.- La representació processal de la part recurrent sosté que no concorrien els requisits que en el propi conveni de separació les parts havien inclòs per a la modificació de la pensió compensatòria fixada ni tampoc concorria cap disposició legal que permetés accedir a les pretensions del Sr. Gálvez. Afegia que per a justificar la seva decisió el Tribunal a quo sostenia que la Sra. Nogués havia "tingut temps de preparar-se a la seva realitat" i que a ella li corresponia "de cercar millor ocupació laboral per tal de subvenir a les seves necessitats", arguments aquests que no permetien passar a través de les condicions de revisió de la pensió que les parts havien previst. Referia tanmateix que la situació econòmica de la Sra. Nogués fins i tot havia empitjorat en relació a la que tenia quan intervenia el conveni, i en aquest context considera que no concorrien els requisits per a extingir la pensió compensatòria.

TERCER.- Com es destaca en la Sentència recorreguda amb remissió a la doctrina de la Sala en aquest àmbit (TSJC-495/17): "la pensió compensatòria cerca corregir el desequilibri econòmic que genera a un dels consorts el trencament de la convivència o la crisi familiar i, per tant, el seu fonament és de futur. S'intenta pal·liar el desequilibri que la ruptura ocasiona a un dels consorts".

Quant a la noció de desequilibri a que, tant la Llei (art. 57 LQM) com la doctrina d'aquesta Sala s'ha referit constantment, ha de ser entesa com un empitjorament econòmic en relació a la situació existent quan el matrimoni era vigent que ha de resultar de la comparació entre les condicions econòmiques de cada consort, abans i després de produir-se la ruptura. En efecte, per la seva configuració legal i jurisprudencial (cfr. TSJC-495/17) la pensió compensatòria no té per finalitat perpetuar, a càrrec d'un dels seus membres, el nivell econòmic que venia gaudint la parella fins al moment de la ruptura, sinó que pretén aconseguir reequilibrar la situació diversa que en resulta, i aquest reequilibri no suposa equiparar plenament patrimonis dels cònjuges que poden ser diversos per raons alienes al matrimoni i a la convivència, sinó en situar al cònjuge perjudicat per la ruptura de l'enllaç matrimonial en una situació de potencial igualtat d'oportunitats laborals i econòmiques respecte de les que hauria tingut de no haver existit el matrimoni.

A diferència del que succeeix en relació a altres mesures derivades del trencament de la convivència entre els consorts (especialment aquelles que poden afectar fills menors d'edat), la pensió compensatòria és de naturalesa disponible, tractant-se per tant d'un dret en que regeix el principi de l'autonomia de la voluntat de tal manera que les parts poden renunciar-hi però també poden pactar el que considerin més convenient al respecte de les relacions que puguin sorgir a conseqüència de la separació o del divorci en el conveni de separació. Aquest darrer, tal i com ja hem tingut ocasió de precisar (cfr. Aute de 29-5-2018, TSJC-041/18) és un negoci jurídic de dret de família que de conformitat amb la regla de l'autonomia de voluntat de les persones concernides pot contenir pactes típics (art. 52 a 57 de la LQM) però també atípics amb l'únic límit de la Llei, la moral i l'ordre públic.

En el supòsit que ara s'examina els Srs. Gálvez i Nogués preveien les modalitats de durada i extinció de la pensió compensatòria en el pacte V del Conveni anteriorment transcrit. En el mateix es fixava una pensió compensatòria de caràcter temporal indefinit, atès que la seva percepció es condicionava a la millora de la situació econòmica de la Sra. Nogués. En aquesta eventualitat, la jutjadora a quo no podia declarar-ne la seva extinció per raó del temps transcorregut d'ençà l'atorgament del conveni o afirmant que la creditora havia de cercar una ocupació que li pogués proporcionar majors ingressos, sinó que l'extinció de la pensió compensatòria pactada en el conveni regulador exigia verificar que les condicions contemplades per les parts amb aquesta finalitat es trobaven reunides. En no haver-ho fet, s'ha menystingut el principi de la seguretat jurídica contractual atès que es tracta d'un acord lliurement establert pel qual només una alteració substancial de les circumstàncies que es varen tenir en compte en el seu moment per les parts ho permetria en mèrits del principi de l'autonomia privada.

Correspondrà a aquesta Sala verificar si concorren els requisits pactats per les parts o eventualment verificar si les circumstàncies que concorrien han variat substancialment per tal de pronunciar-nos en relació a l'extinció de la pensió compensatòria. I la resposta a aquest interrogant és negativa per les raons següents. Segons les previsions contingudes en el conveni de separació, les parts "han condicionat que la durada d'aquest import pactat en concepte de pensió compensatòria per la quantitat de SIS- CENTS EUROS (600EUR.-) mensuals s'estableixi per mentre duri aquesta situació i amb les limitacions que s'estableixen legalment, en els apartats 2 i 4 de l'esmentat article 57 de la Llei qualificada del matrimoni", situació aquesta que ha de ser entesa com tractant-se d'aquella que es descriu en el pacte V (l'establiment de la pensió compensatòria es realitza en els termes de l'article 57.1.a) de la Llei qualificada del matrimoni (de comú acord), ja que actualment la Sra. Nogués té un salari baix, per fer front ella sola a les despeses que l'origina la pròpia separació conjugal i principalment, a l'assumpció d'un lloguer on ha fixat forçosament el seu nou domicili".

En el seu escrit rector el Sr. Gálvez admet que quan intervenia el conveni de separació, la Sra. Nogués tenia un salari de 1200/1300 .- EUR mensuals i que vivien en un apartament propietat dels pares del demandant sense satisfer lloguer de cap mena. En l'actualitat però no es pot considerar que la situació econòmica que travessa la recurrent hagi experiment una millora, sinó que fins i tot els elements de prova obrant en les actuacions valorats de conformitat amb el paràmetre de la sana crítica ens aboquen a considerar que aquesta ha empitjorat. En efecte, d'ençà que intervenia la separació entre els litigants la retribució mensual percebuda per la Sra. Nogués ha oscil·lat entre els imports bruts de 991,47.- EUR i de 1.100.- EUR els darrers temps en que acumula dues activitats laborals, i continua arrendant un apartament pagant una renda mensual de 560.- EUR (que inclou l'aparcament). Tampoc es pot considerar que la situació personal del Sr. Gálvez quan intervenia la demanda hagués experimentat cap mena de variació significativa: en la instància el sol element que ha acreditat és que per raó de la nova configuració del departament de govern en que treballa, ha perdut l'equivalent al CRA que percebia (uns 135.- EUR) que suposen aproximadament una disminució salarial d'un 5%. En aquesta alçada, el Sr. Gálvez invoca la seva recent paternitat a títol d'argument de reforç que justificaria de l'extinció de la pensió compensatòria, però aquesta al·legació de nova notícia no podrà ser examinada en atenció a la regla ""pendente appellatione, nihil innovetur". En efecte, no poden les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot el Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

El Sr. Gálvez justificava tanmateix l'extinció de la pensió compensatòria en el fet que la Sra. Nogués convivia maritalment amb una tercera persona. Si bé aquesta situació constitueix una de les causes d'extinció de la pensió, aquesta realitat ha de ser degudament acreditada pel deutor que pretén prevalerse en mèrits de l'apotegma "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". Tot al llarg del procediment, la Sra. Nogués ha negat conviure amb un tercer, i la sola activitat proveïda pel Sr. Gálvez per acreditar la realitat de les seves al·legacions s'ha cenyit a requerir el Comú d'Escaldes-Engordany en quina Parròquia la recurrent viu per tal de que certifiqués les persones que consten en l'habitatge que ocupa resultant que hi viu sola.

En atenció a tot l'exposat, no podent-se considerar que ni la situació econòmica de la Sra. Nogués hagi experiment una millora en relació a la que concorria quan intervenia el conveni de separació, ni que la mateixa convisqui maritalment amb un tercer ni tampoc que les circumstàncies dels litigants hagin experimentat una modificació substancial, l'extinció però també la reducció de la pensió compensatòria tal i com la part reclamava podrà prosperar.

QUART.- Altre pretensió que el Sr. Gálvez introduïa amb caire subsidiari passava per establir una limitació temporal en el pagament de la pensió compensatòria.

És cert que en la Sentència abans assenyalada, aquesta Sala indicava que "La pensió compensatòria instaurada a la Llei qualificada del Matrimoni no contemplava la possibilitat que aquesta fos conceptuada com a temporal. No obstant, la realitat social on han de ser aplicades les normes, ha evidenciat que cada vegada més es produeix la crisi familiar en matrimonis o parelles amb una convivència curta o mitja, de manera que la pensió s'ha de concebre amb una clara vocació de caducitat per a poder pal·liar el desequilibri econòmic i no perllongar-se més del necessari. Si a aquesta dada social afegim la incorporació cada cop més efectiva, des de fa 20 anys fins ara, de la dona al mercat laboral s'ha de concloure per reconèixer una clara natura temporal a la pensió compensatòria".

No obstant, en el present supòsit les parts van inserir en el conveni de separació una pensió compensatòria indefinida des d'un prisma temporal, i en tal supòsit només el canvi de circumstàncies determinants del desequilibri que en va motivar el seu reconeixement permetrà fixar una temporalitat en la prestació. Escaurà per tant descartar la possibilitat d'extingir una pensió compensatòria amb caràcter indefinit únicament per raó del transcurs del temps sense per això valorar la dada objectiva relativa a la persistència del desequilibri que la va motivar.

CINQUÈ.- En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Nogués contra la Sentència de data 23-7-2019 que revoquem íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació íntegra de la demanda formulada pel Sr. Gálvez.

Atesa la naturalesa estrictament econòmica de la pretensió articular, escau imposar al recurrent les costes ocasionades en la instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador en mèrits de la regla del venciment objectiu.

L'èxit del recurs comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Nogués contra la Sentència de data 23-7-2019 que revoquem íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació íntegra de la demanda formulada pel Sr. Gálvez, imposant a aquest darrer les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la primera.

No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Nogués contra la Sentència de data 23-7-2019 que revoquem íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació íntegra de la demanda formulada pel Sr. Gálvez, imposant a aquest darrer les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la primera.

No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.