Maltractaments habituals en l'àmbit domèstic (TSJP-03/12)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-03/12 Causa núm. TC-054-6/11 Sentència núm. 11-12

Ponent Bueno Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats Bueno Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a disset de maig del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per les representacions lletrades, respectivament, dels Srs.

Zurita i Vara contra la sentència de data 20 DE GENER DEL 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. lesions doloses; maltractaments, i maltractaments habituals en l'àmbit domèstic. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de gener del 2012, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'absoldre i absolem a Vara del delicte major continuat de lesions doloses que han requerit el seguiment de tractament mèdic per la seva curació i del delicte major de lesions doloses amb acarnissament o crueltat, dels que venia sent acusat en quant al primer, tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, i pel que fa al segon, només per aquesta ultima, donat que el Ministeri Públic va retirar l'acusació pel dit il·lícit penal.

Que, hem de condemnar i condemnem a Vara , com a responsable penalment en concepte d'autor, dels delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic, de lesions doloses mitjançant armes, objectes o mitjans amb perills de causar la mort o lesions més greus a la víctima, de lesions doloses que han requerit el seguiment de tractament mèdic per la seva curació, d'amenaces condicionals i reiterades de mort, amb la concurrència de l'agreujant de ser la víctima la seva parella de fet, així com dels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions que han requerit una primera assistència mèdica per la seva curació, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ dels quals DOS ANYS FERMA i UN ANY CONDICIONAL QUALIFICADA A INDEMNITZAR A LA VÍCTIMA EN UN PERÍODE MÀXIM DE TRES ANYS, i A LA PENA COMPLEMENTÀRIA DE NO ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA PER UN PERÍODE DE DEU ANYS, amb un termini de suspensió de la pena de tres anys.

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat a determinar en període d'execució de sentència.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Vara a abonar a Sra. Zurita l'import de SIS MIL CINC-CENTS EUROS (6.500 EUR)".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, en data 19 de juliol del 2009, el processat Vara , nascut el dia XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, trobant-se a l'interior del domicili familiar, radicat al XXXX, inicià una discussió amb la seva parella sentimental, Zurita , en el curs de la qual li donà un fort cop a l'orella esquerra, produint-li una ferida superficial a la zona inferior del conducte auditiu extern, que va requerir d'una primera assistència mèdica per a la seva consolidació.

Tanmateix, entre els dies 16 i 18 de març del 2011, el processat Vara , trobant-se també al domicili familiar juntament amb Zurita , inicià una nova discussió amb la mateixa, donant-li un fort cop de peu al costat esquerre del tòrax, provocant-li una contusió a la paret toràcica de l'hemitòrax esquerre i fractures de la sisena i setena costelles, per a la consolidació de les quals

Zurita va requerir immobilització amb faixa toràcica i la presa d'antiinflamatoris.

En data 2 de maig del 2011, vers les 01.00 hores, es va produir una nova discussió entre el processat Vara i Zurita al domicili familiar, en el curs de la qual el processat Zurita l'agafà pels cabells i l'arrossegà fins al bany, lloc on li donà diversos cops de puny i de peu a la cara, provocant-li diferents hematomes, que van requerir d'una primera assistència per la seva consolidació.

Finalment, el dia 3 de maig del 2011, vers les 12.00 hores, trobant-se novament al domicili familiar, el processat Vara llençà un ganivet a Zurita , que es trobava asseguda al sofà, clavant-li lleugerament a la cama dreta, i provocant-li una ferida que, segons prescripció mèdica, requeria punts de sutura per a la seva consolidació.

En el decurs de la seva convivència, a l'interior del domicili familiar i de forma reiterada, el processat Vara ha manifestat reiteradament a Zurita "que la mataria", "que li clavaria un ganivet", "que si la veia pel carrer amb un altre home utilitzaria l'arma per fotre- li dos tiros". A conseqüència de tots aquest fets Zurita ha de seguir tractament psicològic de suport i preventiu".

III.-RESULTANT: que l'Acusació particular ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que contrau exclusivament a la no imposició a l'acusat de la pena d'expulsió definitiva del Principat, pena que fou sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal com per dita Acusació i que considera adient imposar a l'acusat atesa la naturalesa i gravetat dels fets, a la necessitat d'evitar la reiteració ja que l'acusat no és conscient dels fets delictius comesos vers la Sra. Zurita

, per la qual cosa incomplirà l'ordre d'allunyament imposada en la sentència, amb greu risc per a la vida de la Sra. Zurita i dels seus fills, i al fet del poc arrelament de l'acusat al Principat, doncs només fa cinc anys que hi resideix i no hi té cap familiar ni directe ni indirecte, a banda de què, segons es diu en l'escrit del recurs, l'empresa en què l'acusat prestava els seus serveis té la intenció de prescindir dels seus serveis un cop hagi complert la pena.

IV.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Vara ha formulat recurs d'apel·lació fent, en primer lloc, les següents objeccions a la sentència apel·lada: 1r) incorre en un error en la data del segon dels fets enjudiciats, que va tenir lloc entre els dies 16 i 18 de març de 2010, no de l'any 2011 com es declara en els fets provats de la sentència apel·lada; 2n) del fallo de dita sentència no es possible saber per quants delictes menors es declara responsable penalment a l'acusat, doncs si bé del fallo sembla que són dos, maltractament en l'àmbit domèstic i lesions que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, del contingut de la sentència se'n dedueixen quatre; 3r) s'aplica als delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions el Codi Penal segons la nova redacció per la Llei qualificada 91/2010, del 16 de desembre del 2010, que va entrar en vigor en data 3 de febrer del 2011.

I com a motius concrets del recurs d'apel·lació al·lega:

1r) Primer, i com a motiu principal, que els fets, tant els ocorreguts en data 19 de juliol del 2009, com els del 16 de març de 2010 i del 2 i 3 de maig del 2011, varen estar causats per imprudència, per la qual cosa haurien de ser qualificats com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.1 del Codi Penal, una contravenció penal de maltractament lleu de l'article 476.1 del Codi Penal i dues contravencions penals de lesions per imprudència lleu de l'article 477.2 del mateix Codi. I entén que concorre la circumstància atenuant de l'article 29.1 del Codi Penal ja que, malgrat els informes pericials, no es pot descartar que, puntualment, en el moment en què es varen produir els fets, l'acusat no hagués obrat per causes o estímuls que hagin provocat arravatament o obcecació, o un estat passional d'una importància semblant.

2n) Subsidiàriament i pel cas en què s'apreciés una conducta dolosa en l'acusat, s'al·lega la indeguda aplicació retroactiva de la llei penal desfavorable, com és la modificació dels articles 113 i 114 del Codi Penal per la Llei qualificada 91/2010, del 16 de desembre del 2010, als fets ocorreguts amb anterioritat a la data del 3

de febrer del 2011 en què va entrar en vigor dita modificació.

3r) L'absorció dels demés delictes per aplicació de l'article 114, entenent que no es pot aplicar, com ha fet el Tribunal de Corts, dos delictes diferents a cada fet produït en l'àmbit domèstic ja que "l'especificitat dels delictes en l'àmbit domèstic absorbeix els delictes generals de base, com són les lesions o les amenaces, que configuren un dels elements del delicte, que és la violència física o psíquica". Per tot això demana que, si es considera que l'acusat va actuar dolosament, se'l condemni com autor d'un delicte menor de l'article 114.1 pels fets produïts el dia 2 de maig del 2011 i un delicte major de l'article 114.2 pels fets produïts el dia següent, amb l'aplicació de la circumstància atenuant de l'article 29.1 del Codi Penal.

4t) Que la suspensió condicional qualificada a indemnitzar a la víctima fixada en un període màxim de tres anys sigui computada a comptar des del moment en que l'acusat hagi complert la pena de presó ferma.

5è) La no procedència de la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys.

V.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal no oposant-se al recurs de l'Acusació particular, en congruència amb les conclusions formulades pel Ministeri Fiscal que demanà, també, la imposició a l'acusat de la pena d'expulsió definitiva del Principat. Per contra, el Ministeri Fiscal ha mostrat la seva oposició al recus formulat per la Defensa de l'acusat per entendre que hi hagué intencionalitat en la causació de les ferides a la víctima Sra. Zurita , que la condemna de l'acusat es fonamenta en proves vàlidament constituïdes i suficients, que de la pericial psiquiàtrica es desprèn que l'acusat no pateix cap trastorn mental, ni trastorn de la personalitat, mantenint les seves capacitats volitives i cognitives totalment conservades. D'altra banda, considera el Ministeri Fiscal que la Reforma dels articles 113 i 114 del Codi Penal entrà en vigor en data 3 de febrer de 2011, per la qual dits articles resultaven plenament aplicables als fets ocorreguts els dies 2 i 3 de maig del 2011, i que no es pot admetre que l'acusat hagi estat condemnat dues vegades pels mateixos fets, atesa la redacció de l'article del Codi Penal que disposa la punició separada del delicte de maltractament en l'àmbit domèstic i dels resultats lesius que se'n derivin. Finalment, entén el

Ministeri Fiscal que la imposició a l'acusat de la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys és proporcionada als fets i necessària per tal d'evitar la reiteració del delicte i la protecció de la víctima.

El Ministeri Fiscal acaba el seu escrit demanant la revocació parcial de la sentència apel·lada en el sentit de que li sigui imposada a l'acusat la pena d'expulsió definitiva del Principat, i la confirmació de la resta dels pronunciaments de la sentència.

VI.-RESULTANT: que del recurs formulat per l'Acusació particular se'n donà trasllat a la Defensa de l'acusat Vara , i a aquesta Defensa se li donà trasllat del recurs formulat per aquella Acusació, oposant-se cadascuna d'elles al recurs de la part adversa.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el recurs que formula l'Acusació particular es contrau exclusivament a la no imposició a l'acusat de la pena d'expulsió definitiva del Principat. Consta que dita pena fou efectivament sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal com l'Acusació particular, entenent dita acusació que la imposició de la pena amb el caràcter de definitiva és plenament adient atesa la naturalesa i gravetat dels fets i a la necessitat de protegir a la víctima i evitar la reiteració perquè l'acusat no és conscient dels fets delictius, la qual cosa permet la sospita de què incomplirà l'ordre d'allunyament que li ha estat imposada en la sentència, amb el greu risc per a la vida de la Sra. Zurita i dels seus fills que això comportaria. Fonamenta la imposició de la pena d'expulsió definitiva en el fet del poc arrelament de l'acusat al Principat, on hi resideix des de fa tan sols cinc anys, sense tenir-hi cap familiar ni directe ni indirecte.

El Tribunal de Corts ha estimat adient no imposar a l'acusat la pena d'expulsió definitiva del Principat tenint en compte "la seva concreta situació familiar", referint-se al fet de tenir una filla menor d'edat amb la que es pogués relacionar a través dels serveis socials.

Consta que l'acusat té dos fills menors d'edat i residents al Principat amb la qual cosa la pena d'expulsió, tot i encara que no li fos imposada amb caràcter de definitiva, de fet li privaria de gaudir del règim de visites respecte dels seus fills, règim de visites que en el cas d'autes s'ha de contemplar no tant des de la perspectiva del dret de l'acusat sinó del interès dels menors de relacionar-se amb el seu pare de la manera menys anòmala possible, i és clar que si l'acusat fos expulsat del Principat la relació amb els seus fills menors d'edat es veuria notòriament pertorbada, no sols en perjudici de l'acusat sinó també dels menors.

D'altra banda, la necessitat de protecció a la víctima Sra. Zurita ja es veu emparada per la pena complementària imposada a l'acusat de la prohibició de entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys, sense que hi hagi lloc a fer especulacions sobre un eventual trencament de dita pena complementària per part de l'acusat.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'Acusació particular.

II.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusat Vara formula en el seu escrit de recurs les següents objeccions a la sentència apel·lada: 1r) un error en la data, concretament en l'any, del segon dels fets enjudiciats, que va tenir lloc l'any 2010 i no l'any 2011 com es declara en els fets provats de la sentència apel·lada. L'error és evident i cal rectificar-lo, rectificació que no és banal doncs, com ja es raonarà, la data d'aquests fets és molt rellevant als efectes de la seva correcta tipificació, atenent a la llei penal vigent al temps de produir-se.

També objecta que del fallo de la sentència no es possible saber per quants delictes menors es declara responsable penalment a l'acusat.

Del primer CONSIDERANT de la sentència apel·lada, en relació amb el Fallo, els delictes pels quals ha estat condemnat l'acusat Vara són delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit una primera assistència mèdica dels articles i 113.1 del Codi Penal; delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit el seguiment de tractament mèdic dels articles i 113.2 del Codi Penal; delicte major de lesions doloses mitjançant arma de l'article 115.2 del Codi Penal, i delicte major d'amenaces condicionals i reiterades de mort de l'article 140.2 en relació amb l'article 143 bis del Codi Penal. I els fets pels quals se'l condemna pels esmentats delictes són:

Fets del dia 19 de juliol del 2009: fort cop a l'orella esquerra, produint-li una ferida superficial a la zona inferior del conducte auditiu extern, que va requerir d'una primera assistència mèdica per a la seva curació (delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit una primera assistència mèdica dels articles 114.1 i 113.1 del Codi Penal).

Fets entre els dies 16 i 18 de març del 2010 (erròniament en la sentència es diu l'any 2011): fort cop de peu al costat esquerre del tòrax, provocant-li una contusió a la paret toràcica de l'hemitòrax esquerre i fractures de la sisena i setena costelles, que van requerir immobilització amb faixa toràcica i la presa d'antiimflamatoris (delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit el seguiment de tractament mèdic dels articles 114.2 i 113.2 del Codi Penal).

Fets del dia 2 de maig del 2011: diversos cops de puny i de peu a la cara, provocant-li diferents hematomes, que van requerir d'una primera assistència per a la seva consolidació (delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit una primera assistència mèdica dels articles 114.1 i 113.1 del Codi Penal).

Fets del dia 3 de maig del 2011: llençà un ganivet a la Sra. Zurita clavant-li lleugerament a la cama dreta, i provocant-li una ferida que requerí punts de sutura per a la seva consolidació (un delicte major de lesions doloses mitjançant arma de l'article 115.2 del Codi Penal).

Fets ocorreguts en el decurs de la convivència de l'acusat amb la Sra. Zurita : reiterades manifestacions de "que la mataria", "que li clavaria un ganivet", "que si la veia pel carrer amb un altre home utilitzaria l'arma per fotre-li dos tiros" (un delicte major d'amenaces condicionals i reiterades de mort de l'article 140.2 en relació amb l'article 143 bis del Codi Penal).

És cert que el Tribunal de Corts ha aplicat als fets dels ocorreguts els dies 19 de juliol del 2009 i entre el

16 i 18 de març del 2010 (a la sentència erròniament es diu any 2011) l'article 114 del Codi Penal en la seva nova redacció després de la reforma per la Llei qualificada 91/2010 del 16 de desembre del 2010, llei que va entrar en vigor en data 3 de febrer del 2011. Tot i que aquells fets són anteriors a la data de l'entrada en vigor de la modificació operada per la Llei 91/2010, el Tribunal de Corts aplica el nou l'article 114 perquè considera que és més favorable al reu. Recordem que l'article 7 del Codi Penal recull el principi general del dret penal de la irretroactivitat de la llei penal salvat el cas de que la nova llei sigui més beneficiosa. Diu l'esmentat article en el seu apartat 1 que "La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu", afegint que "En cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu".

Sobre aquest punt de l'aplicació retroactiva de l'article 114 del Codi Penal hi tornarem més endavant al donar resposta al motiu del recurs, al·legat amb caràcter subsidiari, de l'aplicació de la Llei penal en el temps en què aquesta part apel·lant conclou que els fets dels dies

19 de juliol del 2009 i 16 i 18 de març del 2010, junt amb les amenaces reiterades, son tres episodis de violència que només poden ser constitutius d'un delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic de l'antic article 114 del Codi Penal.

III.-CONSIDERANT: que com motius concrets del recurs d'apel·lació la Defensa de l'acusat Vara al·lega, com a motiu principal, que els fets, tant els ocorreguts en data 19 de juliol del 2009, com els del 16 de març de 2010 i del 2 i 3 de maig del 2011, varen estar causats per imprudència, per la qual cosa haurien de ser qualificats com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.1 del Codi Penal, una contravenció penal de maltractament lleu de l'article

476.1 del Codi Penal i dues contravencions penals de lesions per imprudència lleu de l'article 477.2 del mateix Codi.

Aquest motiu no pot ésser acollit, atenint-nos al resultat de la prova practicada que acredita que els fets del dia 19 de juliol del 2009 són que l'acusat va tirà a la Sra. Zurita cap a la porta d'entrada, segons manifestà la víctima en l'acte del judici oral; els fets dels dies

16 i 18 de maig del 2010 una patada a les costelles, o fort cop de peu al costat esquerre del tòrax; els fets del dia 2 de maig del 2011 una patada a la cara i dos cops de puny al cap; i els fets del dia 3 de maig del 2011, li tirà un ganivet de cuina. En tots els casos hi hagué intenció de lesionar, de manera evident en els cops i patades directes al cap i/o cos de la Sra. Zurita , i en el cas de la ferida produïda pel ganivet de cuina hi hagué, al menys, dol eventual doncs qui llença un ganivet en direcció al lloc on es troba una persona, encara que no tingui la intenció directa de clavar-li el ganivet, si que admet aquest resultat com a molt probable, per la qual cosa el resultat lesiu li ha de ser imputat si més no a títol de dol eventual doncs, d'acord amb la Jurisprudència del nostre país, "en el concepte de dol s'ha d'entendre comprés, no solament el resultat directament volgut o necessàriament lligat a ell -dol directe-, sinó també el resultat representat com a probable i nogensmenys consentit -dol eventual- doncs és evident que quan l'agent aprova anticipadament el resultat molt probable del seu comportament, i no obstant procedeix a realitzar- lo, no hi ha dubte que consentia la conseqüència del mateix" (Tribunal de Corts, sentència 6 juliol 1993, Causa núm. 95-FD/92).

Conseqüentment a la prova practicada, essencialment la declaració de la víctima Sra. Zurita , els fets imputats a l'acusat son tots ells dolosos i no pas comesos per imprudència, assumint aquest Tribunal els raonaments expressats en la sentència apel·lada referits a la valoració del testimoni de la Sra. Zurita , que té cabdal aval en els distints informes que consten en autes.

IV.-CONSIDERANT: que es demana la apreciació de la circumstància atenuant de l'article 29.1 del Codi Penal. La Defensa de l'acusat reconeix que els informes pericials no avalen la seva demanda quan al·lega que malgrat els informes pericials concloguin que l'acusat no pateix habitualment un trastorn de les seves capacitats volitives i cognoscitives, "no es pot descartar que, puntualment, en el moment en què es varen produir els fets, l'acusat no hagués obrat per causes o estímuls que hagin provocat arravatament o obcecació, o un estat passional d'una importància semblant".

L'atenuant de l'article 29.1 del Codi Penal és la de "Obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant".

De la prova pericial psiquiàtrica sobre la persona de l'acusat es desprèn que no pateix cap trastorn mental, ni trastorn de la personalitat, mantenint les seves capacitats volitives i cognitives totalment conservades. Front la conclusió contundent d'aquesta pericial, no val la hipòtesi de què "no es pot descartar que, puntualment, en el moment en què es varen produir els fets, l'acusat no hagués obrat per causes o estímuls que hagin provocat arravatament o obcecació, o un estat passional d'una importància semblant", perquè es tracta d'una mera especulació i sabem que la Jurisprudència és constant en exigir la plena prova dels fets que poden constituir el fonament de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, siguin excloents, atenuants o agreujants, doncs aquestes circumstàncies no poden presumir-se sinó que han de resultar plenament acreditades, mitjançant la prova plena dels fets que les integren. El cert és que en el cas d'autes no s'ha produït cap prova de l'estat anímic de l'acusat en el moment d'agredir a la Sra. Zurita , salvada una genèrica referència a discussions. En defecte d'una major precisió de les circumstàncies concurrents en cadascun dels fets, no és gens raonable atribuir sense més a les discussions el caràcter de causa o estímul que provoqui arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant.

V.-CONSIDERANT: que, subsidiàriament i pel cas en què el Tribunal apreciés una conducta dolosa en l'acusat, la part apel·lant al·lega la indeguda aplicació retroactiva de la llei penal desfavorable, com és la modificació dels articles 113 i 114 del Codi Penal per la Llei qualificada 91/2010, del 16 de desembre del 2010, als fets ocorreguts amb anterioritat a la data del 3 de febrer del 2011 en què va entrar en vigor dita modificació.

Denuncia en el recurs que el Tribunal de Corts ha aplicat als delictes de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions doloses el Codi Penal segons la nova redacció per la Llei qualificada 91/2010, del 16 de desembre del 2010, que va entrar en vigor en data 3 de febrer del 2011, quan els fets són de data anterior a aquesta del 3 de febrer de 2011.

L'article 114 en la seva redacció anterior a dita reforma disposava "El qui de manera habitual exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga de convivència o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d'aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l'un o l'altre, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat en cada cas", i en el segon paràgraf que "S'entén que hi ha habitualitat quan s'hagin produït almenys tres actes de violència sobre la mateixa o qualsevol altra de les persones esmentades al paràgraf anterior en un període de tres anys, hagin estat o no enjudiciats per separat".

I l'article 113 castigava amb pena de presó fins a dos anys al que maltractava corporalment de manera greu o causava una lesió que requerís assistència mèdica per a la seva curació, quan la víctima era una de les persones definides en l'article 114.

És a dir, que el maltractament habitual domèstic era castigat com a delicte major (pena de presó de tres mesos a tres anys) mentre que si el maltractament no era habitual la pena era de presó de fins a dos anys i, per tant, castigat com delicte menor.

La Llei 91/2010, del 16 de desembre, qualificada de modificació dels articles 113, 114, 476 i 478 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, donà nova redacció als articles i 114. La Reforma es justificava, segons es desprèn de l'Exposició de Motius de dita Llei, per afrontar de manera més eficaç la lluita contra la violència en l'àmbit domèstic sembla oportú establir la possibilitat de castigar aquesta conducta delictiva particular de forma més rotunda ja des del primer moment en què es produeix i sense que hagi de concórrer la condició d'habitualitat. La reforma l'article 114, suprimint la condició d'habitualitat, amplia la possibilitat de castigar de forma més greu el fet delictiu ja des de la primera ocasió en què es produeix, encara que sigui de forma lleu.

Així, els maltractaments en l'àmbit domèstic, encara que siguin ocasionals, es castiguen amb pena de presó fins a dos anys -delicte menor-, i amb pena de tres mesos a tres anys -delicte major- en el cas de què es doni una de les circumstàncies previstes al punt 2 de l'article 113 (agreujant sisena de l'article 30 - cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a ideologia, religió, nacionalitat, ètnia, sexe, orientació sexual, malaltia o disminució física o psíquica de la víctima -, o quan la víctima hagi patit un perjudici per a la salut física o psíquica que per a la seva curació requereixi el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència).

Fets comesos amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 91/2010 són els fets del dia 19 de juliol del 2009, els fets entre els dies 16 i 18 de març del 2010 (no del 2011 com erròniament es diu en la sentència). En quan a les amenaces de mort, la sentència es limita a dir que es produïren "en el decurs de la seva convivència, a l'interior del domicili familiar i de forma reiterada".

Fets del dia 19 de juliol del 2009, la lesió tant sols va requerir d'una primera assistència mèdica per a la seva curació. El Tribunal de Corts els qualifica com un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions que han requerit una primera assistència mèdica dels articles 114.1 i 113.1 del Codi Penal, entenent aplicable el nou l'article 114. No poden apreciar-se habitualitat, amb anterioritat a la Llei 91/2010 els fets s'haurien de qualificar com un delicte menor de l'article

113. 1 i 2, al que correspondria una pena de presó fins a dos anys. Si s'aplica la legalitat posterior a la Llei 91/2010, i per efecte del concurs de delictes entre el delicte de maltractament domèstic i el delicte de lesions pel resultat lesiu causat, els fets integrarien el delicte menor de l'article 114.1 i el delicte menor de l'article

La conclusió és, doncs, que el text vigent no resulta més favorable al reu i, per tant, els fets han de ser qualificats d'acord amb el text anterior a la Llei 91/2010 com a constitutius d'un sol delicte menor de lesions de l'article 113 apartats 1 i 2 del Codi Penal.

Fets comesos entre els dies 16 i 18 de març del 2010, van requerir el seguiment de tractament mèdic. El Tribunal de Corts els qualifica com delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit el seguiment de tractament mèdic dels articles

114.2 i 113.2 del Codi Penal, entenent aplicable el nou l'article 114. Amb anterioritat a la Llei 91/2010 els fets s'haurien de qualificar com un delicte major de l'article

113. 1 i 3, al que correspondria una pena de presó de tres mesos a tres anys. Tampoc en aquest cas es podria apreciar habitualitat, doncs fins aquest moment tant sol comptarien amb dos actes de violència, per la qual cosa sols integrarien el delicte major de l'article 113. 1 i 3. Si s'aplica la legalitat posterior a la Llei 91/2010, i per efecte del concurs de delictes entre el delicte de maltractament domèstic i el delicte de lesions pel resultat lesiu causat, els fets integrarien el delicte major de l'article 114.2, pel seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, castigat amb pena de presó se tres mesos a tres anys, a més a més del delicte major de l'article 113.2, també pel seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, igualment castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. La conclusió és, doncs, que el text vigent no resulta més favorable al reu i, per tant, els fets han de ser qualificats d'acord amb el text anterior a la Llei 91/2010 com a constitutius d'un sol delicte major de lesions de l'article 113 apartats 1 i 3 del Codi Penal.

Per tot el que s'ha exposat, aquest motiu del recurs s'ha d'estimar en el sentit de considerar que els fets comesos amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 91/2010 (fets del dia 19 de juliol del 2009 i els fets entre els dies 16 i 18 de març del 2010), s'han de castigar d'acord amb el text anterior a la Llei 91/2010 com a constitutius de sengles delictes menors de lesions doloses de l'article 113 apartats 1 i 2, sense que hi hagi lloc a integrar amb aquells fets i les amenaces de mort reiterades el delicte major de maltractament domèstic de l'article 114 anterior a la tan repetida Llei 91/2010 doncs, tot i encara que les amenaces suposen un acte de violència psíquica i, com a tal, podria conformar el requisit de l'habitualitat que exigia l'article 114, la indeterminació temporal de dites amenaces de mort - segons els fets provats de la sentència es produïren "en el decurs de la seva convivència, a l'interior del domicili familiar i de forma reiterada" - ens obliga a una interpretació favorable al reu, en virtut del principi in dubio pro reo, que no ens permet tenir per provat que s'haguessin produït aquestes amenaces de mort amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 91/2010.

VI.-CONSIDERANT: que un altre dels motius es el de no haver aplicat el Tribunal de Corts l'absorció dels delictes de lesions pels distints delictes de maltractament domèstic, doncs entén aquesta part apel·lant que, per aplicació de l'article 114, no es poden apreciar, com ha fet el Tribunal de Corts, dos delictes diferents a cada fet produït en l'àmbit domèstic ja que "l'especificitat dels delictes en l'àmbit domèstic absorbeix els delictes generals de base, com són les lesions o les amenaces, que configuren un dels elements del delicte, que és la violència física o psíquica". Per aixòl la Defensa de l'acusat demana que, en el cas de ser considerat que va actuar dolosament, se'l condemni com autor d'un sol delicte menor de l'article 114.1 pels fets produïts el dia 2 de maig del 2011 i d'un sol delicte major de l'article 114.2 pels fets produïts el dia següent.

La qüestió de la no absorció dels resultats lesius pel delicte de maltractament domèstic ja estava resolta en l'article 114 en la seva redacció anterior a la Reforma per la Llei 91/2010. Recordem que l'article 114 deia, en el seu primer paràgraf in fine, "ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat en cada cas". I en la nova redacció es manté l'expressa regla de la no absorció, tant en el tipus bàsic de l'apartat 1 , que constitueix delicte menor -"ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n'ha causat"-, com en el tipus agreujat de l'apartat 2, que constitueix delicte major -" La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys........, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat"-.

Així doncs, el text és ben clar i quan dels actes de maltractament en l'àmbit domèstic resultin lesions, com va ocorre en tots els casos, aquestes lesions han de castigar-se separadament del delicte de maltractament, atenent al resultat lesiu, en uns casos constitutiu de delicte menor, en altre de delicte major.

No és qüestió d'interpretació favorable al reu, doncs el principi de dret penal de interpretatio in favorem sols opera en els casos en què al Tribunal se li suscita un dubte provocat per una manca de claredat en el text de la llei penal, però no quan el text penal és clar i contundent, como passa amb el tan esmentat article 114 del Codi Penal. En conseqüència, aquest motiu del recurs ha de ser desestimat.

VII.-CONSIDERANT: que els dos darrers motius del recurs fan referència a la suspensió condicional qualificada a indemnitzar a la víctima fixada en un període màxim de tres anys, demanant aquesta part apel·lant que dit termini es comenci a comptar des del moment en què l'acusat hagi complert la pena de pena de presó ferma doncs mentre resta privat de llibertat no gaudeix de cap font d'ingressos.

La pretensió de la Defensa de l'acusat és ben raonable en el cas d'autes en què la indemnització a la Sra. Zurita ascendeix a la suma de 6.500 euros, quantia que difícilment pot estar a l'abast de l'acusat mentre compleixi la pena de presó ferma al Centre Penitenciari. La sentència del Tribunal de Corts es limita a assenyalar en tres anys el termini de suspensió condicional qualificada, però res diu sobre el dies a quo per al còmput de dit termini. Entenem que mentre l'acusat estigui complint pena de presó ferma no tindrà la possibilitat d'obtenir els mitjans necessaris per a fer front a la responsabilitat civil, per la qual cosa procedeix estimar aquest motiu del recurs i fixar com a termini inicial del còmput dels tres anys de la suspensió condicional qualificada la data en què l'acusat gaudeixi d'un règim penitenciari que li permeti obtenir mitjans de vida.

Finalment, la Defensa de l'acusat Vara també impugna la sentència del Tribunal de Corts perquè la imposició a l'acusat de la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys, pràcticament li impedeix l'exercici dels seus drets com a pare, almenys durant la infantesa dels seus fills, ja que seria impossible que els contactes amb els fills menors es fessin a través de tercers, per quant ni la Sra.

Zurita ni l'acusat tenen família al Principat.

Entenem que la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys, com sigui que es contrau a la Sra. Zurita , no ha de impedir necessàriament que l'acusat pugui gaudir del règim de visites respecte dels fills menors d'edat. Precisament, dèiem en el I CONSIDERANT que el fet de què l'acusat tingui dos fills menors d'edat i residents al Principat feia no procedent imposar-li la pena d'expulsió del Principat, tot i encara que no li fos imposada amb caràcter de definitiva, ja que de fet li privaria de gaudir del règim de visites respecte dels seus fills, règim de visites que hem de contemplar no tant des de la perspectiva del dret de l'acusat sinó del interès dels menors de relacionar-se amb el seu pare de la manera menys anòmala possible.

Així com la pena d'expulsió del Principat suposaria, de manera evident, una pertorbació del règim de visites dels fills menors d'edat, la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima per un període de deu anys no l'afecta en res, tota vegada que el règim de visites es pot complir mitjançant el Servei de Mediació Familiar. I, d'altra banda, la pena complementària té plena justificació en la necessitat de protecció a la víctima Sra. Zurita .

VIII.-CONSIDERANT: que, havent-se estimat el motiu del recurs referent a l'aplicació als fets comesos amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 91/2010 (fets del dia 19 de juliol del 2009 i els fets entre els dies 16 i 18 de març del 2010), del text anterior a dita Llei 91/2010, resulta que els fets declarats provats en la sentència apel·lada integren: 1r) un delicte menor de lesions doloses de l'article 113 apartats 1 i 2; 2n) un delicte major de lesions doloses de l'article 113 apartats

1 i 3; 3r) un delicte major d'amenaces condicionals i reiterades de mort de l'article 140.2 en relació amb l'article 143 bis del Codi Penal; 4t) un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic de l'article 114.1; 5è) un delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica de l'article 113.1; i, 6è) un delicte major de lesions doloses mitjançant arma de l'article 115.2, tots ells del Codi Penal. És a dir, un total de tres delictes majors i tres delictes menors.

El Tribunal de Corts condemnà a l'acusat per quatre delictes majors (maltractament en l'àmbit domèstic, lesions doloses mitjançant arma, lesions doloses que han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència i amenaces condicionals i reiterades de mort) i dos delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions que han requerit una primera assistència mèdica. I per tots els delictes, els quatre delictes majors i els dos delictes menors, ha imposat a l'acusat una sola pena, la de tres anys de presó, dels quals dos anys ferms i la resta condicional qualificada.

Com sigui que en la present sentència l'acusat és condemnat per tres delictes majors i tres delictes menors, la pena única de presó que li ha estat imposada pel Tribunal de Corts ha de ser rebaixada a dos anys i sis mesos, dels quals un any i vuit mesos ferms i la resta condicional qualificada a indemnitzar a la víctima en un període màxim de tres anys, a comptar des de la data en què l'acusat gaudeixi d'un règim penitenciari que li permeti obtenir mitjans de vida.

Per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació parcial, en el sentit que es dirà, de la sentència apel·lada, sense fer especial imposició de les despeses processals del recurs.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Bueno Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'Acusació particular contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de gener del 2012, en la causa TC-054-6/11.

2.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa sentència per la Defensa de l'acusat Vara i revocar parcialment dita sentència en el sentit de condemnar a l'acusat Vara com a responsable penalment en concepte d'autor de un delicte menor de lesions doloses, un delicte major de lesions doloses, un delicte major d'amenaces condicionals i reiterades de mort, un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic, un delicte menor de lesions doloses i un delicte major de lesions doloses mitjançant arma, a la pena de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, DELS QUALS UN ANY I VUIT MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA A INDEMNITZAR A LA VÍCTIMA EN UN PERÍODE MÀXIM DE TRES ANYS,

a comptar des de la data en què l'acusat gaudeixi d'un règim penitenciari que li permeti obtenir mitjans de vida.

3.- Confirmar la resta del pronunciaments de la sentència apel·lada.

4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.