Relacions mercantils-no s'alleguen 2a. instància excepcions no plantejades davant la 1era. (0060/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0060/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Miró, ORG_0, va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Villalba, en reclamació de la quantitat de 31.310,57 EUR en concepte de factures impagades, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; i pagament de les costes processals, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Villalba no va comparèixer malgrat haver estat degudament citat, i va ésser declarat en rebel·lia processal a instància de la part actora.

III.- Per sentència de data 14 de gener del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda formulada per la part actora, va condemnar al Sr. Villalba a satisfer a la societat Miró, ORG_0, la suma total de 31.310,57 EUR més els interessos legals des de la data en que la part defenent hagués hagut de contestar a la demanda, a saber el dia 21 de setembre del 2010, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Villalba ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el contracte ha de ser sotmès a la llei andorrana, atès que la part demandada té el seu domicili al Principat; que en matèria contractual els principis de dret andorrà estableixen que les reclamacions en matèria de relacions mercantils prescriuen als 3 anys; que atès que les factures reclamades per l'adversa són totes elles de l'any 2001, la demanda ha de ser desestimada per haver-se esgotat amb escreix el termini de prescripció aplicable en la matèria.

II.- La societat Miró, ORG_0, societat italiana, reclama al Sr. Villalba el pagament de diferents factures relatives al subministrament de mercaderies, dels anys 2001 i 2002.

No existeixen al Principat d'Andorra normes regulant els conflictes de lleis, nogensmenys, en el present cas, importa poc que la llei aplicable sigui la Llei italiana o la Llei andorrana. En efecte, la problemàtica plantejada per la part apel·lant està relacionada a la prescripció de l'acció formulada par la societat actora. La Llei italiana preveu un termini de prescripció de 10 anys, i per tant des del punt de vista d'aquesta legislació, la demanda de la societat Miró, ORG_0, que fou formulada 9 anys desprès de l'execució dels contractes de subministrament, no ha prescrit. En canvi, segons el dret andorrà les accions que es deriven de les compravendes mercantils prescriuen als 3 anys. Ara bé, ha apreciat de manera constant aquesta Sala que els organismes jurisdiccionals no poden aplicar d'ofici la prescripció, sinó únicament quan al·lega la part interessada, generalment per via d'excepció, d'acord amb la prevalença que en el procediment civil andorrà s'atorga al principi dispositiu o d'iniciativa de les parts. Per tant, no havent plantejat el Sr. Villalba, en primera instància, l'excepció de prescripció de l'acció, el Tribunal a quo, fins i tot si hagués explícitament aplicat la Llei andorrana, no podia d'ofici resoldre aquesta qüestió de prescripció. En segona instància si que el Sr. Villalba al·lega la prescripció extintiva de 3 anys relativa a les compravendes mercantils; nogensmenys, aquesta Sala ha repetidament pronunciat que l'al·legació de la prescripció a la segona instància en l'escrit de conclusions d'apel·lació, sense haver-la adduït amb anterioritat, determina que no es pot aplicar al cas, perquè d'acord amb els principis de preclusió i de contradicció que informen el procediment civil andorrà, s'imposa concedir a totes les parts la possibilitat de poder contradir les al·legacions de l'adversa i de poder practicar les proves escaients en defensa de llurs pretensions i també per desvirtuar les al·legacions de la contra part, ja que com ho ha també repetidament declarat la jurisprudència, en constituir el recurs d'apel·lació, el mitjà de determinar si la sentència de primera instància ha enjudiciat bé o no la qüestió que li ha estat sotmesa, l'al·legació de qüestions noves a la segona instància que no han pogut ésser enjudiciades a la primera, en no haver estat al·legades en ella, és contrària a la finalitat que constitueix l'objecte del recurs; raó per la qual no poden al.legar-se a la segona instància excepcions que no s'hagin oposat a la primera.

En conseqüència, en no poder resoldre la qüestió de la prescripció extintiva en el present procediment per no haver estat plantejada la mateixa en primera instància, l'aplicació de la llei italiana o de la llei andorrana no canvia res a la solució del litigi.

III.- S'ha prèviament per tant de confirmar la resolució recorreguda i condemnar el Sr. Villalba al pagament de les costes processals de segona instància, d'acord amb el principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 de gener del 2011 en totes les seves disposicions i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.