Laboral - Desistiment del treballador - realització vacances en lloc de preavís - reclamació d'hores extraordìnàries - llibre de treball (039/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 039/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Agullo i el Sr. Carnero, titular administrativa i gerent respectivament del negoci ORG_2 van presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Girona i la Sra. Ropero, en reclamació de la quantitat de 4.664,50 EUR en concepte d'indemnització per desistiment unilateral injustificat i abandó del lloc de treball de manera intempestiva, més els interessos legals corresponents.

II.- Els Srs. Girona i Ropero es van oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que el Sr. Carnero no ha tingut cap perjudici econòmic i no va deixar de servir sopars durant el termini de preavís, i endemés fou el Sr. Carnero que els va demanar de no treballar durant dit termini. Els defenents van igualment formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 9.523,23EUR a cadascun, amb els interessos legals corresponents, en concepte de termini de preavís (831,60.-EUR), de vacances (801,30.-EUR), de dies festius recuperables (831,60.-EUR), de dies treballats del mes de febrer (1.247,40.-EUR), d'hores extraordinàries (7.249,43.-EUR), de trucades telefòniques (30,70.-EUR), i en declaració a la CASS de les quantitats que s'escaiguin.

III.- Per sentència de data 6 de febrer del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'actor i també parcialment la demanda reconvencional formulada pels defenents, va: 1) condemnar de forma solidària als Srs. Girona i Ropero a satisfer als Srs. Carnero i Agullo, amb solidaritat passiva, la quantitat de 646,50 EUR amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda; 2) condemnar de forma solidària als Srs. Carnero i Agullo a pagar al Sr. Girona la quantitat de 347,47 EUR, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda reconvencional; 3) condemnar de forma solidària als Srs. Carnero i Agullo a pagar a la Sra. Ropero la quantitat de 347,47 EUR, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda reconvencional; sense fer especial imposició de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Girona i Ropero consideren: que no ha quedat acreditat que es tingués de servir el sopar d'un grup de 6 persones el dia 15 de febrer del 2005, atès que el certificat aportats per les Sres. Castilla i Escolano no pot tenir cap valor probatori per ser falç i inexacte, i endemés desvirtuat per les proves aportades per aquesta part; que en quant al sopar del grup de 53 persones, l'adversa no va tenir cap pèrdua econòmica, ja que va cobrar la totalitat que s'havia pactat; que en tot supòsit no ha quedat acreditat que el preu pactat fos de 10,50 EUR per cada persona; que no han cobrat els 10 dies de vacances que suposadament es van efectuar a partir del dia 17 de febrer del 2005; que el propi Sr. Carnero ha confessat que els dies de Cap d'Any, Nadal, Meritxell, Tots Sants i altres festius, el restaurant va estar obert i que aquesta part va treballar, en canvi l'adversa no demostra per no portar els llibres que li imposa la legislació, que els treballadors van recuperar tots aquests dies; que resulta dels documents que consten en autes que els treballadors van realitzar com a mínim, 32 hores suplementàries al mes; que si l'adversa hagués complert amb les seves obligacions legals i hagués efectuat mensualment els butlletins de salari i el llibre d'horari, en l'actualitat podria demostrar sense cap mena de dubte ni error, l'horari efectuat pels treballadors; que la sentència de primera instància desestima gairebé la totalitat de les reclamacions de l'empresari, amb lo qual queda totalment demostrada la seva temeritat i mala fe, aleshores que en canvi, part de les pretensions d'aquesta part han estat subsanades per l'empresari durant el present procediment i pel fet d'haver-se efectuat la demanda reconvencional; que per tant s'ha de condemnar l'adversa a abonar la totalitat de les costes processals.

II.- Els Srs. Agullo i Carnero manifesten : que el Tribunal no només desestima la reclamació en concepte de preavís, sinó que a més a més, condemna a l'empresa a pagar als treballadors per aquest concepte, i això quan ha quedat acreditat que els treballadors van negar-se a tornar treballar al restaurant i a donar de forma efectiva el preavís corresponent a l'empresa; que la decisió de realitzar vacances en lloc del preavís, va ser una decisió unilateral de l'adversa que aquesta part no va tenir més remei que acceptar; que per tant s'ha de condemnar als treballadors a indemnitzar l'empresa en compensació dels danys morals ocasionats amb l'abandó unilateral i precipitat del restaurant davant dels clients i en mig d'una forta discussió i sense tenir temps a preparar els àpats contractats per aquells dies; que no seria just que, a més de patir la marxa sobtada dels treballadors sense fer front als compromisos contrets, l'empresa hagués de fer front al pagament d'un preavís, quan foren els treballadors qui van decidir fer vacances; que amb la seva marxa precipitada i injustificada la tarda del 15 de febrer, els treballadors, no només van ocasionar els perjudicis dels àpats d'aquella mateixa tarda/nit, sinó que van provocar la pèrdua dels àpats dels dies posteriors, ja que el grup de turistes de l'ORG_3, de 53 persones, no va voler tornar desprès del lamentable espectacle que van haver de presenciar amb els crits i la marxa sobtada dels cuiners del restaurant; que el mateix cal dir en relació a les 17 persones provinent d'A.H.; que atès que la sentència ha donat lloc substancialment a la postura processal d'aquesta part, s'ha de condemnar l'adversa a pagar les costes processals.

III.- Queda acreditat en autes pels documents de la CASS, que els Srs. Girona i Ropero van començar a treballar al negoci ORG_2 en el curs del mes d'agost del 2004 en qualitat de cuiner i ajudanta, respectivament, mitjançant un salari mensual de 1.500 EUR , més els àpats. També queda acreditat per les declaracions dels Srs. B.Agullo i Castilla que el dia 15 de febrer del 2005 a les 19h, es va produir en el local del negoci, una lleu discussió entre el Sr. Carnero i el Sr. Girona al final de la qual el Sr. Girona i la Sra. Ropero varen abandonar el seu lloc de treball, deixant a tots els clients de la pizzeria sense servei. El dia 17 de febrer els Srs. Girona i Ropero varen presenciar-se a l'empresa i entregar a l'empresari una carta de desistiment amb un preavís de 10 dies. L'abandó del lloc de treball de manera intempestiva constitueix un mancament greu a les obligacions contractuals del treballador, que a més d'ocasionar a l'empresari un perjudici material, pot també generar un perjudici moral si aquest abandó s'ha fet davant dels clients i ha per tant, desvirtuat l'imatge de l'empresa front al públic. Resulta dels testimoniatges de la Sra. Castilla i del Sr. Mercader, que tant la primera com un grup de turistes de l'ORG_1, no han pogut sopar el dia 15 de febrer a la ORG_2 i es van veure obligats a buscar un restaurant alternatiu. És evident que aquesta situació ha greument deteriorat el prestigi del negoci, ocasionant al seu explotant un perjudici moral concret. No obstant això, els Srs. Carnero i Agullo només sol·liciten en el escrit de demanda el rescabalament del perjudici material corresponent a la pèrdua econòmica de tots els àpats que no s'han pogut servir el dia 15 de febrer, més concretament: un grup de 6 persones encomanat per les Sres. Castilla i Escolano, un grup de 17 persones per un sopar de l'empresa ORG_0, un grup de 53 persones de l'ORG_3. Llevat del sopar d'empresa que es va encomanar pel dia 16 de febrer i no 15 de febrer, s'ha d'estimar les pretensions de l'empresari respecte al sopar de les Sres. Castilla i Escolano i del grup de 53 turistes de l'hotel L.F. que l'empresa no ha pogut servir per culpa de l'abandó del lloc de treball pels Srs. Girona i Ropero. No hi ha cap raó per sospitar de l'autenticitat del testimoniatge de les Sres. Castilla i Escolano, que no tenen cap lligam amb les parts; a més a més, el preu unitari de cada àpat reclamat, sia 15 EUR no sembla excessiu. S'ha per tant d'acceptar la quantitat de 90 EUR reclamada per aquest concepte. Respecte al grup de 53 persones, resulta de les declaracions del Sr. Carnero que si s'havia pactat amb l'hotel L.F. una quantitat preufetera, aquesta era de 10 EUR i pico per persona; el preu de 10,50 EUR per un sopar de grup correspon als preus generalment practicats per aquest tipus de restaurant i s'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest tema, ja que no consta en autes la prova que a conseqüència de la defecció del dia 15 de febrer el grup de turistes de l'ORG_3 no han vingut a sopar els dies següents, com s'havia pactat.

IV.- El desistiment del treballador obliga l'empresari a pagar el preavís legal i les vacances pendent de realitzar. És pacífic que les parts varen acordar que les vacances encara no gaudides es farien durant el termini de preavís i l'empresari va pagar-les als treballadors mitjançant dipòsit a la Batllia. En conseqüència els Srs. Girona i Ropero no poden reclamar res per aquest concepte, ja que han realitzat les vacances remunerades que els hi pertocaven. En canvi, el preavís donat pel treballador per un desistiment del mateix, és sempre a favor de l'empresari i per tant, aquest darrer sempre pot renunciar-hi. En cas d'autes, les parts han convingut que en lloc del preavís els treballadors realitzarien les vacances no gaudides, per tant, l'empresari no ha de pagar cap preavís, ja que no en va beneficiar.

V.- Respecte a la reclamació dels treballadors en concepte de dies festius i d'hores extraordinàries, és cert que l'empresari no aporta el llibre de treball on s'inscriuen les hores extraordinàries, els dies festius treballats, les absències etc..., però aquest incompliment d'una obligació legal no pot tenir per conseqüència l'estimació automàtica de totes les pretensions del treballador en concepte de dies festius i/o d'hores extraordinàries, ni tenir per efecte d'invertir la càrrega de la prova, ja que seria demanar a l'empresari fer una prova negativa d'impossible compliment; en canvi impedeix a l'empresari descartar fàcilment les proves de l'adversa, ja que en tot supòsit, pertoca sempre a la part demandant provar la seva pretensió.

En la seva confessió en judici de proves el Sr. Carnero reconeix que els treballadors van treballar els dies de Cap d'Any, Nadal, Meritxell i Tots Sants i altres, tot manifestant que tots aquests dies es van recuperar, fent festa la setmana següent al dia en qüestió, però sense justificar les seves al·legacions, s'ha doncs d'estimar aquest motiu de recurs i condemnar als Srs. Carnero i Agullo a satisfer als Srs. Girona i Ropero, la quantitat de 831,60 EUR cadascun.

Respecte a la reclamació en concepte d'hores extraordinàries, res no hi ha a afegir al raonament encertat del primer jutge que posa de manifest que es desprèn de l'anàlisi de la fitxa de control d'entrada del personal del mes de febrer del 2005, que compte tingut del temps de descans per dinar i sopar, els treballadors no feien més de 40 hores setmanals així com ho confirmen la Sra. Puig, la Sra. Carranza, el Sr. Benítez i el Sr. Ayuso.

V.- L'estimació parcial de les demandes de les parts, tant en primera instància com en aquesta alçada, determina de no fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs dels Srs. Girona i ENTITY_7; Estimar en part, igualment, el recurs dels Srs. Carnero i ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 de febrer del 2009, en el sentit de:

Ayusomnar de forma solidària als Srs. Carnero i Agullo a pagar al Sr. Girona, la quantitat de 435,36 EUR amb els interessos legals a comptar del dia de contesta a la demanda reconvencional;

Ayusomnar de forma solidària als Srs. Carnero i Agullo a pagar a la Sra. Ropero, la quantitat de 435,36 EUR amb els interessos legals a comptar del dia de contesta a la demanda reconvencional;

Confirmar-la en els seus apartats de la part decisòria 1) i 4);

sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-