**** (0161/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 161/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat A. va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 8.321,78 EUR, amb els interessos legals corresponents, en concepte de pagament de factures de subministrament de mercaderies.

II.- La societat ORG_0 va formular l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i sobre el fons es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que cap de les comandes han estat signades per ella mateixa.

III.- Per sentència de data 9 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat ORG_0 a satisfer a la societat A., la quantitat de 8.321,78 EUR, més els interessos legals, imposant a la part demandada, les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la interrupció de la prescripció no es pot computar des de la data de la citació presentada per la contrapart, sinó des de la data en que l'adversa va presentar demanda, i que no pot existir altre mitjà interruptiu de la prescripció que no sigui la presentació de la demanda o un reconeixement de deute; que sobre el fons, l'agent en cap cas acreditat haver lliurat la mercaderia, ni que se li adeuta cap quantitat dinerària.

II.- La reclamació de la societat A. en contra de la societat ORG_0 correspon a un saldo pendent d'una factura del 16 d'octubre del 2001 i a 17 factures emeses entre el dia 2 de març i el dia 2 d'abril del 2003. Segons una jurisprudència ara ben assentada, en les relacions comercials la prescripció de l'acció és de 3 anys a partir del dia en que podia exercitar-se. Aquesta curta prescripció descansa sobre una presumpció de pagament del deute o sobre una presumpció d'abandó de l'acció o del seu dret per part del creditor. La citació a judici constitueix una manifestació oficial clara de la voluntat del creditor de conservar els seus dret i un començament de l'exercici de l'acció judicial, per tant, té per efecte, d'interrompre la prescripció. En conseqüència el dia 23 de març del 2006, on la part actora va presentar la petició de citació a judici, no havia prescrit l'acció relativa a les factures n° 37753, 37754, 37755, 37756 i 37757 del dia 2 d'abril del 2003 i d'un import global de 2.216,37 EUR.

III.- Respecte a les factures anteriors, l'acció ha prescrit, ja que llevat pel que fa a la factura n° 1605254 del dia 16 d'octubre del 2001, objecte d'una carta de data 24 de gener del 2003, que constitueix un reconeixement del deute i que va doncs interrompre la prescripció fins al dia 24 de gener del 2006, no consta en autes, cap reclamació judicial per part de la societat A., o cap reconeixement de deute per part de la societat ORG_0, que siguin directament relacionats a les referides factures, sinó una carta de l'advocat de la societat A. enviada a la societat ORG_0 per reclamar la quantitat global de 8.321,78 EUR en principal, carta que correspon a una reclamació extrajudicial considerada per la jurisprudència com inidònia per interrompre la curta prescripció mercantil de 3 anys (sentència d'aquesta sala n°2010 del 17 de juliol del 2003).

IV.- Sobre el fons del litigi, s'acredita en autes, que existia entre les parts una relació mercantil des de feia temps, i que com ho explica la representant de la societat ORG_0, un comercial de la societat A. es presentava a la botiga per omplir els formularis de comanda. Per tant, l'aportació en autes, dels albarans de comanda, encara que no siguin firmats per la societat ORG_0, acredita, donat el poc formalisme que presideix al tràfic comercial, l'autenticitat de les factures reclamades. S'ha doncs de condemnar la societat demandada a satisfer a la part actora, la quantitat de 2.216,37 EUR.

V.- L'obligació en la qual es va trobar la societat A. d'iniciar un judici per ésser satisfeta dels seus drets, imposa, encara que la demanda sigui estimada parcialment, de condemnar la part defenent a pagar les costes processals de primera instància. En canvi, no s'ha de fer especial imposició de costes de segona instància a raó de l'estimació parcial del recurs de la societat ORG_0.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat B.M. SL; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 de maig del 2007, en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 a pagar a la societat A., la quantitat de 2.216,37 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.