Legalitat articles 36 i 37 de les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària de la rehabilitació d'edificis

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0107-2/08 TSA: 05/09

S E N T È N C I A NÚM. 10-2010

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: S.V.

Advocat: Conde

Apel·lada: Ropero

Representant: Sarabia

Advocat : Sancho

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ORDINO

Representant: Águila

Advocat: Badía

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0107-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 17 de novembre de 2008 va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Ropero contra el M.I. GOVERN i l'HBLE. COMÚ D'ORDINO, i va anul·lar la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 21 de gener de 2008, declarant així mateix la nul·litat dels articles 36.5 i 37.5 de les Ordenacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d'edificis, que havien estat aprovades pel Comú d'Ordino en data 26 d'octubre de 2007.

La precitada sentència va considerar que el contingut d'aquests preceptes vulnerava l'article 86 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, ja que no fixaven -a diferència de la normativa anterior- la fondària edificable que s'havia de respectar en la zona urbana 1, clau U1, i en la zona urbana 2, clau U2.

2n.- La representació del GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta, en síntesi, en dos arguments fonamentals. En el primer dels mateixos, es defensa que la supressió de la referència a la fondària edificable en els preceptes impugnats és poc rellevant, ja que queda determinada en definitiva per la superfície màxima i la llargada de la façana, i que la combinació dels altres paràmetres d'edificació que resulten de les pròpies Ordinacions ja cobreix els requisits de l'article 86 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. En segon lloc, s'al·lega que la determinació d'una fondària màxima edificable és una qüestió d'oportunitat que s'inscriu dins de les potestats discrecionals del Comú, que la Comissió Tècnica d'Urbanisme ha respectat, ja que només li correspon un control de legalitat sobre la decisió comunal.

3r.- La representació del Sr. Ropero va oposar-se al recurs formulat pel GOVERN, en considerar que la sentència apel·lada havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas, ja que la fixació d'una profunditat màxima dels edificis resulta un paràmetre indispensable d'acord amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, per tal d'evitar situacions de manca de seguretat jurídica, especialment quan es tracta, com en aquest cas, de zones urbanes i de casc antic.

Per la seva banda, l'HBLE. COMÚ D'ORDINO no va formalitzar oposició al recurs del GOVERN.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 86 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme regula les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d'actuació i estableix que aquests instruments d'ordenació dels comuns han de definir, amb el grau de precisió necessari per a què es puguin executar, tots els paràmetres relatius a l'ocupació del sòl, percentatges de terreny de cessió obligatòria, superfície mínima de les parcel·les, coeficients d'edificabilitat, alçades i volums màxims dels edificis, voladissos, cobertes i tractaments de façanes.

Del tenor literal d'aquest precepte es desprèn que la Llei atribueix a aquest tipus d'ordinacions la funció de definir "tots els paràmetres relatius a l'ocupació del sòl", i això ho han de fer "amb el grau de precisió necessari" per tal de què es puguin desenvolupar les unitats d'actuació. Com resulta de l'article 85 de la pròpia Llei, es tracta d'un instrument que desenvolupa i complementa les previsions establertes al Pla d'ordenació i urbanisme parroquial.

En el mateix sentit, l'article 48 del Reglament urbanístic determina que les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària han de definir els paràmetres necessaris per al desenvolupament urbanístic del P.O.U.P.

Tercer.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar si la fixació d'una fondària màxima dels edificis és un dels paràmetres relatius a l'ocupació del sòl que han de ser inclosos necessàriament en les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària.

Resulta evident que una de les magnituds que prefiguren l'ocupació del sòl en l'àmbit de cadascuna de les unitats d'actuació és precisament la fondària màxima edificable, com també ho són altres paràmetres, tals com la superfície màxima en planta, la llargada màxima de façana, l'ocupació màxima de parcel·la, les distàncies mínimes als límits de parcel·la o entre edificacions, l'alçada màxima o d'altres de similar naturalesa.

De fet, la part apel·lant no discuteix la importància d'aquest paràmetre, però considera que es pot deduir en aquest cas de l'aplicació combinada dels altres elements que contemplen les Ordinacions impugnades. Tanmateix, no es pot negar que la indefinició sobre l'element litigiós que resulta de l'actual redacció d'aquest instrument d'ordenació incideix de forma negativa sobre la seguretat jurídica i pot donar lloc a situacions indesitjades dins de les zones urbanes a què es refereixen els preceptes impugnats.

En conseqüència, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, segons els quals la manca de determinació d'una fondària màxima edificable infringeix les previsions de l'article 86 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, segons les quals les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d'actuació han de definir, amb el grau de precisió necessari, "tots els paràmetres relatius a l'ocupació del sòl".

Quart.- La part apel·lant argumenta en segon lloc que la fixació o no d'una profunditat màxima de les edificacions és una decisió discrecional del Comú, que no pot ser revisada en el marc del control de legalitat que duu a terme la Comissió Tècnica d'Urbanisme i, posteriorment, els òrgans d'aquesta Jurisdicció.

En realitat, convé precisar que la discrecionalitat recau només en la definició d'un o altre paràmetre, és a dir, en la determinació de quina hagi de ser la fondària màxima edificable en cada cas, que pot ser de major o menor magnitud. Tanmateix, allò que no és discrecional és el fet de què s'ha de definir en les Ordinacions, "amb el grau de precisió necessari", la decisió adoptada en aquest punt per l'Administració comunal, ja que així ho exigeix l'article 86 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació, i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 17 de novembre de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.