Imprudència amb resultat de lesions i danys. Accident de trànsit. Responsabilitat civil. Error probatori. Concurrència de culpes (0002/99)

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

Sentència 16-99 de 23 de juliol de 1999

Ponent : M.I. Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que pel M. I. Tribunal de Corts en la Causa de referència, en data 5 de novembre de 1998 es va dictar sentència, la part dispositiva de la qual diu: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnen Tejada, com autor responsable del delicte major de imprudència amb resultat de lesions i danys sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de multa de QUARANTA MIL (40.000) PESSETES i pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Tejada, solidàriament amb la companyia d'assegurances ORG_1 al pagament al perjudicat Ferrer de la quantitat de CINC MILIONS TRES CENTES CINQUANTA CINC MIL TRES CENTES DISSET (5.355.317) PESSETES en concepte de danys i perjudicis soferts".

RESULTANT:

que la citada sentència té com a base els següents fets provats: vers la una del migdia del 5 de setembre de 1996, Ferrer, conduint la motocicleta de la seva propietat marca Yamaha, matrícula XXXX, circulava pujant per la carretera dels Vilars de la parròquia d'Escaldes-Engordany. A l'alçada del xalet Fité de Hoste, la Companyia d'Aigües efectuava unes obres a la calçada ocupant el carril de la dreta de la carretera en sentit ascendent. El motociclista, al veure que no circulava cap vehicle en sentit oposat, efectuà reglamentàriament l'avançament de les obres circulant pel seu carril esquer però a una velocitat de 50 o 60 Km/h quan al lloc la velocitat estava limitada a 30 Km/h a causa de les esmentades obres. Al moment d'efectuar el motociclista l'avançament a les obres, s'introduí a la carretera, circulant de baixada pel carril per on pujava aquell, el vehicle camioneta marca Peugeot, matrícula XXXX, degudament assegurat per danys a tercers a la companyia d'assegurances ORG_0, actualment ORG_1, i conduïda pel seu propietari, el processat Tejada, que provenia d'un carrer particular situat al costat esquer de la carretera pujant. El processat havia aturat el seu vehicle abans d'introduir-se a la carretera veient que circulava per aquesta la motocicleta i, pensant que, malgrat les obres , els dos vehicles podien creuar-se, s'incorporà a la carretera. Ferrer feu una maniobra brusca d'esquivament de la camioneta vers la dreta per impedir el xoc amb aquella que ja s'havia introduït al carril de baixada, intentant frenar la motocicleta i fent seguidament un gir vers l'esquerra per evitar anar vers el mur de la dreta i un automòbil estacionat i caient sobre la calçada ell i la motocicleta la quina relliscà per terra anant finalment a xocar contra el citat vehicle estacionat. Aquest vehicle no va tenir, però, danys.

A causa de la caiguda i del xoc contra el cotxe resultà amb danys la motocicleta quina reparació no supera les 50.000 pessetes i, a causa dels cops rebuts per la caiguda resultà ferit Ferrer amb fractura del cap del radi esquer i fractura-luxació conminuta d'astragal escafoidé, cuneo-metatarsià i calcani-cuboideà, de les quals tarda en curar un any i nou mesos, havent sigut estimats pel Dr. Joan Carles Vidal Vidal, Metge del Servei de Medicina Forense: el temps de baixa laboral en deu mesos i quinze dies, la incapacitat parcial permanent en 18% amb una incidència laboral entre molt lleu i lleu de 1,5/7, el perjudici estètic com a mínim en 0,5/7, la quantificació del dolor entre el mitjà i bastant important en 4,5/7 i el perjudici de lleure entre lleu i moderat en 2,5/7.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que la resolució del present recurs presenta dificultats difícils de vèncer, que són essencialment dificultats de prova sobre els fets, les quals expliquen que les posicions adoptades pel recurrent i pel recorregut i la mateixa posició del MF, no puguin considerar-se clarament fundades. El punt crític està sense cap mena de dubte en si el conductor de la furgoneta havia penetrat ja en la carretera envaint el carril dret del conductor processat (l'esquerre que havia tingut que ocupar el motorista que ascendia) i si aquella invasió va ésser la que va obligar al motorista a realitzar la brusca maniobra a la que va seguir l'accident o si aquest es va produir quan el conductor de la furgoneta es trobava asomat (només asomat) a la carretera però sense entrar en ella i sense ocupar el seu carril dret dificultant el pas al motorista que ascendia per aquell carril degut a tenir que sobrepassar les obres. L'atribució de responsabilitats ha de variar decisivament segons quin hagi estat el supòsit dins del qual es va produir l'accident. I sobre aquest punt crucial manca una prova concloent, ja que fins i tot les declaracions dels protagonistes de l'accident són molt confuses i contradictòries.

CONSIDERANT: que les anteriors manifestacions de tots dos protagonistes dels fets, textualment transcrites, suposen una permanent contradicció entre les seves declaracions i fins i tot entre les seves pròpies declaracions, la qual cosa impedeix construir una hipòtesi que permeti atribuir tota la responsabilitat de la producció de l'accident a un dels dos conductors implicats, semblant obligat haver d'arribar a la conclusió de que tots dos han tingut una important participació com a agents causals en la producció de l'accident, ja que és igualment patent que si el conductor de la furgoneta hagués estat parat en el creuer sense envair la carretera, el motorista hauria pogut concloure la maniobra, de la mateixa forma que si aquest no hagués circulat de forma tan imprudent i amb velocitat tan excessiva i inadequada per les circumstàncies del lloc (que ni ell va poder determinar i que explicà amb grans oscil·lacions, però que en tot cas seria, com a mínim, el doble de permesa i senyalitzada), hauria pogut complir el deure que l'imposa el Codi de la Circulació de mantenir permanentment el control del seu vehicle per tal de detenir-lo.

CONSIDERANT: Que, per tot el que s'ha dit, no pot acceptar-se la tesi sempre defensada pel Ministeri Fiscal, (atribuint tota la responsabilitat pels fets a l'excés de velocitat del motorista), tesi que en la seva part fonamental coincideix amb la del processat recurrent (al seu recurs es va adherir el MF). Cal assenyalar que si fos cert que quan el motorista ascendia (sense perjudici de que circulés amb notori excés de velocitat), la furgoneta hagués estat tan sols parada al fi del "carrer sense sortida" de la que procedia sense arribar a entrar a la carretera, no té cap sentit que el motorista "s'espantés en veure la furgoneta envaint la calçada per la qual pujava", ja que amb la mateixa confiança amb que va envair la seva calçada esquerra per l'avançament de les obres, podria confiar en poder acabar la maniobra sense cap novetat. Si la calçada esquerra, segons el sentit de marxa del motorista estava lliure (la furgoneta no havia entrat en ella) res no havia d'espantar-li per a concloure la seva maniobra i no hauria de realitzar la brusca maniobra d'intentar aturar la motocicleta desviant-se cap al cantó dret, derrapant i xocant. Si tot això va haver de fer-lo el motorista devia ser, seguint una lògica elemental perquè de sobte va trobar el carril esquerre de la calçada ocupat per la furgoneta o tement la seva immediata invasió per l'esmentat conductor. Com aquesta tesi, encara que defensada pel Ministeri Fiscal, amb la seva equanimitat institucional, és en aquest punt il·lògica, s'ha de pensar que si el motorista es va espantar i va haver de realitzar la brusca maniobra que va conduir a l'accident va ésser perquè es va trobar amb la furgoneta ocupant el seu carril o al menys perquè va veure com la furgoneta s'estava introduint a la calçada i en el carril pel qual el motorista anava sobrepassant l'obstacle de les obres (sempre amb independència per aquests efectes del seu excés de velocitat, que li va impedir dominar i controlar la motocicleta). Remarcant el que s'acaba de dir, en l'esmentada hipòtesi no es comprendria que el conductor de la furgoneta estigués sortint a la carretera (o es preparés per entrar a ella) mirant (només) cap a la seva esquerra;

el qual podia ser lògic perquè era per aquesta orientació per on podien descendir altres vehicles amb preferència de pas (el qual explicaria que l'esmentat conductor de la furgoneta no advertís l'aparició de la motocicleta que ascendia a excessiva velocitat, encara que segons les seves manifestacions si que va veure la motocicleta que pujava i si malgrat això va decidir entrar a la carretera va ésser confiant en que els dos vehicles podrien creuar-se dintre del seu carril dret i segons el seu sentit de marxa, descendent). És igualment il·lògica i contradictòria l'explicació del conductor de la furgoneta afirmant que estant aturat en la cruïlla del camí (perpendicular a la carretera) pogués veure pel mirall retrovisor la caiguda del motorista.

CONSIDERANT: Que pels raonaments que precedeixen i donada la resultància provatòria de la causa no és possible estimar el recurs del processat contra la sentència al qual s'adherí el MF, ja que queda clar que el conductor de la furgoneta processat va tenir una participació causal en la producció de l'accident sofert pel motorista. No és menys patent la imprudència manifesta del conductor de la motocicleta, l'excés de velocitat del qual en el doble del senyalitzat per les especials circumstàncies de la carretera, va ser causa productora del seu accident, ja que li va impedir salvar l'obstacle que va trobar a la carretera per la que ascendia impedint-li també controlar la motocicleta per evitar el xoc que finalment va sofrir. Una imprudència que es manifesta en quan un principi fonamental en el tràfic de vehicles i automòbils obliga a tot conductor a tenir el control permanent del vehicle i que és molt més reprovable a l'esmentat motorista per quan, per raó del seu domicili, coneixia el lloc i l'existència de grava relliscosa a la carretera i les obres que dificultaven el tràfic precisament pel carril que li corresponien. Tal i com es van produir els fets, i al no ser clara la responsabilitat d'un sol dels dos subjectes que van intervenir en els, el més adequat hauria estat la imputació i acusació dels dos conductors implicats en l'accident (la qual solució apunta la mateixa sentència en entendre existent una concurrència de culpes que es tradueix en el repartiment de les responsabilitats civils entre els dos conductors) o, alternativament, remetre el judici dels fets a la via del procés civil corresponent. Donat el plantejament del sumari i del judici oral i els límits del recurs es considera més prudent i ajustat als fets confirmar la sentència recorreguda amb la lògica desestimació dels recurs, si bé atribuint el repartiment de les responsabilitats civils derivades de l'accident en un 50% per a cada un dels conductors, distribució que haurà de realitzar-se en el tràmit d'execució de sentència pel M.I. Tribunal de Corts.

CONSIDERANT: Que donada la resolució del recurs no és procedent la imposició de despeses a cap de les parts.

Decisio

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs del processat Tejada, al qual s'adherí el Ministeri Fiscal, acollint-lo només en punt a la distribució de les responsabilitats civils derivades de l'accident, les quals es declaren a càrrec dels dos conductors i de les seves respectives Companyies Asseguradores, en un 50% a càrrec del conductor recurrent (de la furgoneta) i en un altre 50% a càrrec del conductor de la motocicleta Ferrer.

Confirmar la sentència en tots els seus pronunciaments excepte en la distribució de responsabilitats civils derivades de l'accident que queda modificada en un 50% per als dos conductors i la quantificació de la qual es realitzarà en execució d'aquesta sentència pel M.I. Tribunal de Corts en funció de les partides reclamades.

No s'estableix condemna al pagament de les depeses processals a cap de les parts.

Manem que la causa sigui retornada al M.I. Tribunal de Corts amb certificació de la present sentència pel seu acompliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.