POUP d'Andorra. Incorporació al POUP d'un conveni preexistent. (0043/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0023-1/08 TSA: 023/09

S E N T È N C I A NÚM. 43-2010

PARTS:

Apel·lant: Benitez

Representant: Guerrero

Advocat: Macias

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Cañete

Advocat : Plaza

Apel·lada: GOVERN

Representant: Cepeda

Advocat : Amador

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0023-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 16 de febrer de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Benitez contra el M.I. GOVERN i l'Hble. HBLE. COMÚ D'ANDORRA, en impugnació de les previsions del Pla d'ordenació i urbanisme de l'esmentada Parròquia relatives a la finca de la seva propietat, anomenada "Les Callissoles", que havia estat inclosa en la unitat d'actuació XXXX "Camí dels Sartells".

La sentència ha considerat, en síntesi, que la potestat de planejament no queda vinculada pels convenis urbanístics signats amb anterioritat, de manera que no procedeix declarar que han estat patrimonialitzats els drets d'edificabilitat derivats del conveni subscrit pel Comú d'Andorra la Vella i la interessada en data 20 d'agost de 1998. En segon lloc, considera que no procedeix classificar la finca com a sòl urbà consolidat, ja que no concorren els requisits previstos en l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. En darrer terme, rebutja la pretensió subsidiària de l'agent, segons la qual s'han de fer constar en la fitxa de la unitat d'actuació els drets urbanístics derivats del conveni de 20 d'agost de 1998, en considerar-la incongruent amb les pretensions formulades en la via administrativa prèvia.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual es venen a reproduir els arguments que van ser defensats en la primera instància d'aquest procés. Com posa de relleu l'escrit d'apel·lació, la interessada formula una pretensió principal, en virtut de la qual demana que la finca de la seva propietat sigui classificada com a sòl urbà consolidat, i una petició subsidiària, encaminada a obtenir que la fitxa de la unitat d'actuació PP- NC-10 prevegi els mecanismes necessaris per tal d'assegurar el compliment del conveni signat pel Comú i l'agent en data 20 d'agost de 1998.

3r.- Les respectives representacions del GOVERN i del Comú d'Andorra la Vella s'han oposat al recurs i han sol·licitat que sigui desestimat, confirmant-se íntegrament la sentència impugnada.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la classificació de la finca.

Com s'ha exposat en els antecedents, la pretensió principal que formula la recurrent consisteix en obtenir la classificació de la seva finca "Les Callissoles" com a sòl urbà consolidat, segregant-la de la unitat d'actuació XXXX "Camí dels Sartells".

La sentència apel·lada ha desestimat aquesta petició, en considerar que no ha quedat acreditat que la finca de referència disposi dels serveis previstos en l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, que haurien de trobar-se dins del terreny que pretén ser classificat com a sòl urbà consolidat. D'altra banda, no consta demostrada la viabilitat econòmica de la unitat matriu, un cop segregada la finca de la recurrent.

Encara que, com ja ha precisat aquesta Sala amb anterioritat, no resulta exigible en tot cas que els diversos serveis contemplats en l'article 25 de la L.G.O.T.U. es trobin materialment dins de la finca de què es tracti, ja que també es poden prendre en consideració aquells que resultin susceptibles de servir el terreny, en funció de les circumstàncies de cada cas, sí és cert que correspon a la part agent acreditar l'existència i la suficiència d'aquests serveis.

En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial elaborat pels Srs. Pera i Plana, que resulta més detallat en aquest particular que l'altre que es va dur a terme en la primera instància, es manifesta en el sentit de què la finca de l'agent disposa pràcticament de tots els serveis urbanístics, però que el sector on es situa presenta determinades deficiències en la urbanització, de manera que no es pot parlar d'uns terrenys amb urbanització consolidada, com es desprèn, a títol d'exemple, de la insuficiència de la xarxa d'abastament d'aigua i de l'existència d'una xarxa aèria de distribució d'energia elèctrica d'alta tensió, que afecta en alçada la parcel·la de la recurrent. Els perits conclouen que la implantació actual de les xarxes d'infraestructures només compleixen parcialment les condicions de solar, i que esdevé insuficient en alguns serveis i en la resta del sector pendent d'urbanització. Des d'aquesta perspectiva, no es pot considerar que es compleixin els requisits que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

En qualsevol cas, el P.O.U.P. atribueix a la finca de l'agent un tractament equiparable al sòl urbà consolidat, en atenció a la situació derivada del conveni de 20 d'agost de 1998. En aquest sentit, la inclou dins l'àrea A-1, excloent-la del repartiment de beneficis i càrregues propi de la reparcel·lació, però imposant-li la seva contribució en les despeses d'urbanització del sector que, com s'acaba d'exposar, presenta un caràcter incomplet i deficitari. La viabilitat d'aquest tractament ja va ser examinada en la sentència d'aquesta Sala núm. 42-2009, de 20 de maig, relativa a una altra àrea de la mateixa unitat d'actuació XXXX "Camí dels Sartells", que va desestimar la pretensió de què es classifiqués la mateixa com a sòl urbà consolidat.

En conseqüència, en base als raonaments que han quedat exposats i als que deriven de la referida sentència núm. 42-2009, procedeix desestimar la pretensió principal que formula la recurrent.

Tercer.- Sobre la inclusió en la fitxa de la unitat d'actuació de les previsions del conveni signat en data 20 d'agost de 1998.

La sentència apel·lada ha desestimat aquesta pretensió subsidiària, pel fet de què la mateixa no havia estat formulada en via administrativa, de manera que resultava incongruent que es plantegés en la demanda.

Aquesta conclusió no pot ser compartida, ja que el recurs d'alçada adreçat a la Comissió Tècnica d'Urbanisme (folis 52 a 55) va demanar expressament que els drets d'edificabilitat derivats del conveni de 20 d'agost de 1998 han de figurar de forma separada en la fitxa de la unitat d'actuació, i aquesta petició resulta equiparable a la que formula la part agent amb caràcter subsidiari en l'apartat 3r. del petitum de la demanda. No es pot considerar, doncs, que la pretensió sostinguda en aquest procés sigui incoherent amb la que va ser formulada en via administrativa.

De tota manera, la resolució de la qüestió litigiosa ha de partir del principi general que recull la sentència apel·lada, segons el qual els convenis urbanístics no s'imposen a la potestat de planificació del Comú, de manera que predomina en tot cas el ius variandi que correspon a l'Administració, això sens perjudici de les conseqüències que pugui comportar l'incompliment d'un conveni vàlidament conclòs, fins i tot d'ordre indemnitzatori.

En aquest cas, tanmateix, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial incorpora les previsions del conveni signat el 20 d'agost de 1998, en incloure'l amb el número 50 en la relació de convenis i reconèixer el seu caràcter vinculant en l'article 4.4 de les normes urbanístiques del propi Pla. Això no suposa, però, que s'hagin d'acollir les pretensions de la recurrent sobre la modificació de la fitxa de la unitat d'actuació XXXX, ja que la determinació dels mecanismes necessaris per a l'execució del conveni s'hauran de fixar a través del planejament derivat, en els termes previstos en l'article 82 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Encara que la recurrent manifesta que no resulta viable l'aplicació del conveni en funció dels paràmetres previstos per la unitat d'actuació de referència, aquesta conclusió no resulta evident, atesos els resultats que ofereix la prova pericial dels Srs. Pera i Plana (folis 194 i 195), segons la qual és possible respectar l'edificabilitat prevista en el conveni en el moment d'aprovar el corresponent Pla parcial, moment en què procedeix adoptar les previsions adients.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Benitez contra la sentència dictada el 16 de febrer de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.