Conveni regulador - actualització de la pensió d'aliments - cap compensació (034/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 034/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Yuste va interposar demanda, de data 30-10-2007, envers el Sr. Mercader, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés al defenent al pagament de la quantitat de 6.516,96 euros, en concepte d'actualització de pensions d'aliments, 3.375 euros, per pintura i amb més els interessos, així com el rescabalament de la cobertura sanitària complementària i amb la imposició de les costes processals.

En data 27-11-2007, la part defenent va oposar-se a la demanda i va formular demanda reconvencional, en la que demanava l'import de 15.090,89 euros, atès els pediments de l'agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 20- 01-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant majoritàriament la demanda principal, i desestimant la reconvencional, ha de condemnar i condemna al Sr. Mercader a pagar a la Sra. Yuste l'import global de 9.891,96 euros, juntament amb els interessos legals produïts des de la data de contesta a la demanda, sense fer imposició de les costes processals".

III.- Ambdues parts litigants han formulat recurs contra la sentència d'instància. Així ,en data 7-4-2009 es presenten sengles escrits de conclusions, en virtut dels quals es demana la revocació de la sentència. Consta també a les actuacions que en data 5-5-2009 la part defenent i, en data 6-5-2009, la part agent van presentar els respectius escrits de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent fonamenta el seu recurs en un únic motiu, consistent en la no imposició a la defenent de les costes de la instància. Argumenta que s'ha estimat majoritàriament la demanda i s'ha desestimat totalment la reconvenció i, per tant, esdevé creditora de la imposició de les costes. Afegeix que si bé en dret de família no s'imposen costes en atenció a la natura dels interessos en conflicte, l'Aute del Tribunal Superior de Justícia de 10-7-2007 no empra aquest criteri quan les reclamacions són només de caire patrimonial.

La part defenent justifica el seu recurs en dos motius. En primer lloc, pel que fa a les partides de la demanda d'actualització de pensions i de despesa de pintura considera que són a càrrec del Sr. Mercader les despeses que ocasioni l'ús de l'habitatge, però això no comporta que hagi de pagar totes les despeses que unilateralment presenti la Sra. Yuste.. Quant a la no actualització de les pensions d'aliments, aquestes no es van actualitzar perquè s'han hagut de pagar quantitats que van incloses dins les pensions d'aliments.

Respecte de la demanda reconvencional, manifesta que no es tracta de liberalitats, tota vegada que les mateixes no es presumeixen i, per tant, s'han d'abonar les despeses per l'import màxim de 12.020,24 EUR, atès que es tracta d'un procediment abreujat.

II.-L'anàlisi del recurs de la part agent s'ha d'efectuar a posteriori de l'examen del recurs de la defenent, tota vegada que el seu triomf o refús incideix en la determinació de la imposició de les costes processals.

Així, respecte de l'actualització de la pensió d'aliments, aquesta constitueix un deure assumit en el conveni signat pels convivents, en virtut del qual les pensions s'actualitzarien anualment en funció de l'IPC. Per tant, no esdevé viable adduir una pretesa compensació amb altres crèdits que pugui ostentar, atès el caire prioritari i preferent de les pensions d'aliments en relació a altres drets de crèdit.

Respecte de les despeses de pintura,consta també acreditat que el Sr. Mercader va assumir l'obligació de fer front a les despeses que generés l'ús de l'habitatge familiar. Des d'aquesta òptica, la despesa de pintura era una despesa "a priori" necessària en ares a la conservació del bé immoble. La part recurrent qüestiona que aquesta despesa li hauria d'haver estat sol·licitada, de forma que pogués demanar un pressupost i encarregar-lo a un industrial per a obtenir un millor preu. Però com indica el jutge a quo, sense que s'hagi impugnat aquest extrem en l'alçada, no s'ha provat la manca de necessitat d'aquesta ni tampoc la incorrecció del preu de la mateixa.

III.- En relació a la demanda reconvencional, la qual òbviament per exigències processals s'ha de limitar als 12.020,24 euros, consisteix en la reclamació que efectua el Sr. Mercader de despeses relatives als fills. Respecte d'aquestes pretensions, el jutge a quo considera que es tracta de despeses no contingudes en el conveni de 9-1-2002 i que s'han d'assimilar a una liberalitat realitzada pel Sr. Mercader.. Aquest argument no pot ésser compartit per aquesta Sala. En efecte, la liberalitat es pot presumir entre consorts o convivents quan consta una convivència efectiva. En canvi, quan els convivents han atorgat un conveni per a regular les mesures derivades de la seva crisi, no es pot presumir que l'abonament de despeses, en atenció dels fills, per part d'un dels convivents s'hagi d'entendre com una liberalitat, sinó que si es tracta d'una despesa que no li pertanyia assumir, atès que es troben incloses dins de les partides que integren el concepte ampli d'aliments, tindrà dret a rescabalar-se, mentre que si constitueix una despesa extraordinària, haurà de ser sufragada, excepte pacte en conveni o disposició judicial en contra, per meitats entre ambdós progenitors.

Si aquestes consideracions les traslladem al supòsit que ara ens ocupa, ressurt que, en primer terme, existeixen partides que no són reclamables perquè s'integren dins del pacte vuitè del conveni d'assumir l'ús que genera l'habitatge, entès en un sentit racional i lògic, tota vegada que no consta que es tracti d'una despesa, la de l'abonament per cable, que s'hagi establert de nou, sinó que ja existia durant la convivència (cfr. Foli 40).

Quant a les altres despeses assumides, consistents en les despeses de menjador escolar, la meitat de les despeses extraescolars i de foc i lloc, cal analitzar-les i prendre-les en consideració respecte del pacte vuitè del conveni de l'any 2002, en el que s'indica que el cost del sosteniment de la família pel Sr. Canal Duró es situa en 2909,18 euros. Si a aquest cost de despesa es resten les despeses del cost del cable i la meitat de les despeses extraordinàries, cal reconèixer que les quantitats del foli 40 es situen per sota del cost anual assumit pel Sr. Mercader, incrementat pels anys successius amb l'IPC.

Per consegüent, procedeix amb fonament en una altra motivació jurídica donar lloc també a la desestimació de la demanda reconvencional.

IV.- Quant al motiu del recurs de la part agent, si bé en ocasions s'exceptua el criteri de la no imposició de les costes processals en el dret de família quan es tracta de qüestions estrictament patrimonials, la Sala no aprecia, en aquest cas, raons de temeritat ni de la mala fe que justifiquin la imposició i més si es té en compte que la desestimació de la demanda reconvencional s'ha motivat per la Sala en consideracions jurídiques diverses a les del jutjador a quo.

No s'escau efectuar imposició de les costes de l'alçada, en atenció als interessos en litigi i l'especial natura del procés.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per les parts litigants contra la sentència de l'Hble. Batlle, de data 20-01-2009,i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.