Assumpció del deute: determinació del seu abast.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència (0108/05)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Assumpció del deute: determinació del seu abast.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 d'abril del 2003 la representació processal de la Sra. Valverde va presentar demanda en reclamació de la quantitat de 6.961'90 euros, més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, més les costes judicials, contra "Alfaro", argumentant que aquesta societat s'havia subrogat en les obligacions de la promotora "Manso", que havia estat condemnada en sentència ferma a pagar-li aquesta suma per tal de compensar els defectes que presentava l'habitatge de la seva propietat construït i venut per la citada promotora i situat a la XXXX.

II.- La representació de "Alfaro" va contestar a la demanda manifestant que els convenis, tractes i fins i tot procediments al·legats per la part agent van ser mantinguts exclusivament amb la societat "Manso" i no amb ella, raó per la què no era procedent que se la demandés per aquests fets, o com a mínim que se la demandés exclusivament a ella, raó per la que al·legava l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari i sol·licitava la desestimació de la demanda.

III.- L'Honorable Batlle va dictar sentència en data 19 d'abril del 2005, estimant íntegrament la demanda i condemnant a la demandada al pagament de la suma reclamada més interessos i costes.

IV.- La part defenent interposa recurs contra la Sentència d'instància en data cinc de juliol del 2005, argumentant que el conveni de subrogació al que l'agent feia referència a la demanda en cap moment emparava les seves pretensions, que era la societat "Manso" i no ella la que havia mantingut tots els tractes amb l'actora i que contra ella s'havia dictat la sentència que ara es pretenia executar, de tal manera que no havien estat convenientment analitzats per la citada resolució els documents que constaven a les actuacions i calia estimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari al·legada i revocar la Sentència recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de controvèrsia que la Sra. Valverde va adquirir l'any 1989 de la societat "Manso" (ENTITY_6) per contracte privat, protocolitzat notarialment el dia 21 de juliol del 1989 (foli 109) un apartament de la planta àtic de l'immoble situat al conjunt residencial conegut com "Alfaro" situat al terme de Sispony.

Tampoc es discuteix que la Sentència de data 14 de setembre del 1994 va estimar la demanda de la Sra. Valverde, que es recull al foli 67, i va condemnar a "Manso" al pagament de 795.063 ptes., import que la part agent havia ja pagat a tercers per tal de finalitzar els treballs que la demandada havia deixat sense acabar, i a efectuar els que encara estaven pendents descrits al dictamen pericial i en cas contrari a abonar el seu import que es fixava en 363.300 ptes. (foli 16). Aquesta Sentència va esdevenir ferma, ja que va ser recorreguda per la Sra. Valverde al·legant exclusivament que la sentència de l'Honorable Batlle no s'havia pronunciat sobre la seva petició de que s'obligués a la demandada a elevar a escriptura pública el contracte privat, recurs que va ser desestimat per l'Honorable Tribunal de Batlles en data 23 de febrer del 1995 per no reunir la recurrent les condicions administratives per l'atorgament de l'escriptura pública de propietat (foli 19), resolució que va ser confirmada per la STSJA de tretze de juliol del 1995 (foli 22).

Mentre tenien lloc aquests fets, el dia setze de març del 1994 es va celebrar davant de notari un contracte de compravenda en virtut del qual "Manso" cedia i traspassava perpètuament a "Alfaro" les parcel·les de terreny descrites en el citat document que s'havien agrupat bastint un complex urbanístic anomenat "Alfaro" a on es troben els blocs identificats amb lletres "A", "B", "C", "D" "E" i "F" dels quals s'havia venut a la Sra. Valverde el pis planta àtic més una plaça d'aparcament i un traster del bloc "A". Es manifestava en el citat document que el representant de la part compradora s'havia personat en els blocs i coneixia el seu estat, així com el contingut dels contractes celebrats en relació a ells, pactant-se que "Alfaro" quedava subrogada en els drets i obligacions de "Manso" derivats tant dels contractes privats, com de l'escriptura de constitució d'hipoteca (foli 33).

Havent tingut coneixement d'aquests fets, en data 21 d'octubre del 1999 la representació de la Sra. Valverde va presentar demanda sol·licitant que es requerís a "Alfaro" per tal que fes pagament de la quantitat a la què s'havia condemnat "Manso" i el dia 13 de març del 2002 es va dictar un Aute que decidia que "es tingués per subrogada a la societat "Alfaro" en les obligacions de la societat "Manso" pel que fa a l'execució de la Sentència dictada pel M.I. Tribunal Superior de Justícia de data 13 de juliol del 1995 en base a l'escriptura pública de compra-venda atorgada en data 16 de març de 1994 entre ambdues societats" (foli 27). No obstant, per Aute de data 29 de maig del 2002 es va decretar nul·litat d'actuacions per no haver-se donat trasllat la sol·licitud ni a "Manso", ni a "Alfaro" i, davant del requeriment, la representació de "Manso" va acceptar la subrogació, mentre que "Alfaro" s'hi va oposar, estimant finalment l'Aute de 3 de juliol del 2002 la procedència de la subrogació. Disconforme amb aquesta decisió, la mercantil "Alfaro" va presentar recurs davant del Tribunal Superior i aquest, mitjançant un Aute de 23 de gener del 2003, va estimar el recurs, entenent que l'execució de la condemna sols podia dirigir-se contra "Manso", perquè no es podia privar a la recurrent del dret de defensa que li garanteix la Constitució, "sense perjudici que dins del procés degut substanciat conforme a dret pugui l'actora fer valer els drets que a favor seu puguin derivar de l'escriptura pública de 16 de març del 1994 atorgada per "Manso" i "Alfaro" (foli 30), raó per la que la demandada va optar per presentar la demanda que dóna origen al present procediment.

II.- De l'examen de la citada documentació es dedueix sense cap mena de dubte la improcedència d'estimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari que exercita el recurrent al·legant que ella no havia estat part dels tractes i fins i tot dels procediments que van mantenir la part agent i "Manso", ja que la responsabilitat d'aquesta societat respecte dels defectes que presentava la construcció de l'habitatge propietat de la part agent ha estat objecte d'un procediment previ al present en el què ha resultant condemnada per una Sentència que ha esdevingut ferma a pagar a la Sra. Valverde la indemnització corresponent, procediment en el què "Manso" ha pogut exercitar plenament el seu dret de defensa i que ara no pot ser objecte de revisió per impedir-ho el principi de cosa jutjada. Atesa aquesta consideració, l'únic punt que pot ser objecte del present procediment és si la societat recurrent es va subrogar o no en les obligacions de "Manso" i si entre les obligacions que va assumir es trobava o no la de respondre dels defectes que presentaven les construccions portades a terme per "Manso" i les vendes que aquesta societat va realitzar i és en aquest sentit que s'ha d'interpretar l'Aute del 23 de gener del 2003 del TSJA, de tal manera que els únics drets que pot fer valer "Alfaro" són, com diu el citat Aute, els que "a favor seu puguin derivar de l'escriptura pública de 16 de març del 1994".

III.- Pel que fa a les obligacions de la societat "Manso" que assumeix la mercantil "Alfaro" al contracte de compravenda de data 16 de març del 1994, cal destacar que a l'apartat (A) de la part expositiva de l'escriptura pública en què es documenta aquesta es manifesta clarament que la societat venedora ha construït diferents blocs a les parcel·les de la seva propietat, a l'apartat B) que ha venut a tercers diferents habitatges, entre els que es descriu l'adquirit per la Sra. Valverde i a l'apartat C) que el representant de la compradora declara conèixer l'estat en què es troben els citats blocs i el contingut dels contractes celebrats en relació a ells, mentre que a l'apartat "Pacte" es declara que "Alfaro" queda subrogada en els drets i obligacions de "Manso" derivats tant dels contractes privats com de l'escriptura de constitució d'hipoteca a què es refereix l'apartat B de la part expositiva del present instrument públic".

Per aquestes raons, entenem que no hi ha dubte sobre l'assumpció de les obligacions de "Manso" per part de la recurrent, entre les que expressament es fa referència a les que es deriven del contracte privat de compravenda que van celebrar "Manso" i la Sra. Valverde. Com posa de relleu la STSJA de 25 d'abril del 2002 al resoldre una demanda de "Alfaro" contra la Sra. Valverde, la responsable de les obres fetes en l'apartament de la citada Sra. és la part actora "com a subrogada en el lloc de la constructora Manso en mèrits de l'escriptura pública de 16 de març del 1994 dels folis 44 al 69 dels autes; per la qual cosa la demanda interposada per la societat agent i aquesta mateixa apel·lació són una veritable temeritat sancionable amb totes les costes del procediment en ambdues instàncies, com ja ho va ser la Constructora Manso de la qual l'actual agent en porta causa en les Sentències que van recaure en els autes de la Batllia núm. 48-3/94 en dates 14 de setembre del 1994 (Tribunal unipersonal de la Batllia), 23 de febrer del 1995 (del Tribunal de Batlles) i 13 de juliol del mateix any 1995 (d'aquest Tribunal Superior) (foli 149)

IV.- Aquest pronunciament no és en absolut incompatible amb el fet que les sentències de l'Honorable Tribunal de Batlles de 23 de febrer del 1995 i del Tribunal Superior de Justícia de 13 de juliol del 1995 desestimessin el recurs de la Sra. Valverde en el sentit que s'elevés a escriptura pública el contracte privat de compravenda sobre l'immoble entenent que aquesta adquisició no gaudia de la preceptiva autorització administrativa. Tampoc es admissible al·legar que l'Aute de l'Honorable Tribunal de Batlles de 27 de juliol del 2001 estimava l'excepció de litisconsorci passiu necessari formulada per "Alfaro" front la demanda de la Sra. Valverde sol·licitant la resolució del contracte de compravenda de l'habitatge comprat a "Manso" al conjunt residencial conegut com "Alfaro", ja que una cosa és la necessitat de que "Manso" sigui demandada i pugui defensar-se de la demanda de nul·litat d'un contracte celebrat per ella i en el que la recurrent no ha participat i un altre molt diferent és que aquesta societat hagi de comparèixer en un procediment que l'únic que pretén és executar una sentència en la que se la va condemnar a ella en un procediment a on va tenir ocasió de defensar els seus drets.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'entitat "Alfaro" contra la Sentència dictada en data 19 d'abril del 2005 per l'Honorable Batlle i confirmar íntegrament la mateixa amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-