Abast del principi de congruència de les resolucions judicials a manca de precisió expressa de l'acció articulada en la demanda però resultant aquesta implícita a les pretensions articulades i al relat de fets introduït.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000201/2023 ORIGEN: 1000095/2022 - 0

NIG: 5300542120220001155

PARTS:

Apel·lant: Morell, i Sr. Serra

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sra. Cepeda

Apel·lat: Elías

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Abast del principi de congruència de les resolucions judicials a manca de precisió expressa de l'acció articulada en la demanda però resultant aquesta implícita a les pretensions articulades i al relat de fets introduït.

SENTÈNCIA 000048/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 27-1-2020, la societat Elías i la societat Morell convenien d'un contracte de finançament per l'import de 69.000.- EUR destinat a l'adquisició del vehicle d'ocasió, marca Mercedes Benz model M, matrícula XXXX. Per a l'amortització d'aquest préstec, es convenia el pagament d'una quota inicial de 2.908,15.- EUR i altres 59 quotes mensuals successives per import de 1.466,05.- EUR cadascuna. El Sr. Serra es constituïa com avalador solidari de la bona fi del préstec efectuat. Respecte d'aquest primer negoci, la societat demandada retornava impagats els rebuts dels mesos de juny del 2021 a febrer del 2022, per un import global de 13.194,45.- EUR.

El 6-8-2020, les mateixes societats atorgaven un contracte de lísing, a través del qual Morell arrendava a Elías el vehicle BMW, model M, matrícula XXXX. Aquest arrendament es pactava per una durada de 25 mesos i el preu es fixava en una quota inicial de 3.815,21.- EUR, les restants de 2.206,91.- EUR i la darrera de 41.700.- EUR. Tanmateix, es pactava el dipòsit en mans de la societat arrendadora d'una garantia per import de 2.111,88.- EUR. El Sr. Serra es constituïa novament com avalador solidari de la bona fi d'aquesta operació. Respecte d'aquest contracte, resulta acreditat que no es van pagar les quotes de juliol i agost del 2021 per import global de 4.414,80.- EUR. Això no obstant, el 17-8-2021, la societat Morell adquiria el vehicle BMW, satisfent l'import de 65.645,50.- EUR, emetent la demandant la factura corresponent per dit import que incorpora l'IGI. Respecte del romanent pendent de pagament en relació als rebuts retornats impagats, la societat Elías descomptava la quantitat dipositada a l'inici de la relació contractual, ascendint el ròssec deutor definitiu a 2.303,62.- EUR.

En aquest context, el 27-5-2022 la societat Elías articulava demanda contra la societat Morell i el Sr. Serra, en què després de denunciar l'incompliment dels deutors a les seves obligacions contractuals, reclamava llur condemna solidària a satisfer l'import de 59.845,10.- EUR, juntament amb els interessos moratoris des de la data de venciment de cada quota, "en concepte del retorn impagat de les quotes ressenyades als fets primer i segon de la demanda" i la totalitat de les costes processals causades.

2.- El 26-7-2022, la representació processal de la societat Morell i del Sr. Serra, contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la societat demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la societat demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrats l'audiència prèvia i el judici oral i evacuats per les parts litigants les seves respectives conclusions, l'1-6-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la SOCIETAT Elías contra la societat Morell i el senyor Serra i condemnar a aquests darrers a satisfer, solidàriament, a la primera l'import total de 59.845,10 euros que s'incrementarà de l'interés moratori corresponent a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda, i fins a la seva liquidació total.

Segon.- Fer imposició de les costes processals i judicials satisfetes per la part agent, a la part defenent".

4.- La representació processal de la societat Morell i del Sr. Serra ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència desestimant la demanda i imposant a la societat actora, el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Amb aquesta finalitat argumenta que la societat Elías, en la seva demanda en cap moment reclamava la resolució dels contractes de finançament i lísing atorgats, sinó que fent ús de l'opció contractualment prevista, només demanava el pagament de les quotes impagades, sense que es pogués demanar la quantitat restant, atès que les quotes corresponents no havien arribat encara a venciment. Insistia a dir que en cap moment en la demanda ni tampoc abans, la societat actora havia resolt els contractes atorgats, considerant que aquesta resolució extrajudicial o judicial, era necessària per a poder obtenir el venciment anticipat del préstec, considerant que la Batllia havia alterat les pretensions articulades i la "causa petendi", considerant que els principis "iura novit curia" i "da mihi factum, dabo tibi ius" no resultaven aplicables.

Respecte del fons a pròpiament parlar, sostenia que el vehicle Mercedes Benz havia patit un accident de circulació el 19-2-2020 i que en aquesta situació, en mèrits de les previsions del conveni de préstec existent (pacte 14) demanava que l'import reclamat es compensés amb el valor que tingués el vehicle. Referia concretament que a conseqüència de l'accident ocorregut havia deixat el vehicle en dipòsit al taller T, SA, que pertanyia al grup G, SA que al seu torn, participava majoritàriament de la mercantil actora. Referia que la societat dipositària del vehicle el va deixar a l'exterior de les seves dependències, sense peritar-lo i algú se'l va endur. Considera en tot cas que amb l'entrega del vehicle al taller, s'havia d'entendre complerta l'obligació de comunicació del sinistre, i que així s'inferia de la denúncia realitzada pel Sr. Daza que figura en les actuacions.

Respecte del contracte de lísing, sosté que la realitat de la cancel·lació del deute s'inferia del correu electrònic tramès per la Sra. Montenegro, amb el benentès que el seu representat havia satisfet la suma en què aquesta mateixa havia fixat la liquidació del contracte existent.

5.- Per Providència de 20-7-2023 es requeria la part recurrent perquè, segons les previsions de l'art. 332.1 del CPC, indiqués la fonamentació del recurs articulat, el que feia per escrit de 1-9-2023.

6.- La representació processal de la societat Elías s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, denunciant que la contrapart havia aprofitat la providència assenyalada en l'anterior antecedent de fet per a fonamentar el seu recurs novament sobre extrems que no s'havien formulat en l'escrit primer. Respecte del fons s'oposa al recurs articulat, sostenint que la resolució de la Batlle resultava ajustada a dret. Interessa en conseqüència la desestimació del recurs articulat amb imposició a la part recurrent de la totalitat de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment en reclamació de quantitat, la societat Elías reclama enfront de la mercantil Morell i al seu avalador solidari, Sr. Serra, el pagament de la suma global de 59.845,10.- EUR, que deriva del contracte de préstec de 27-1-2020 i del contracte de lísing de 6-8-2020.

La representació processal dels demandats s'oposava a la demanda articulada sostenint que: 1) respecte del contracte de préstec, la part no exercitava l'acció resolutòria de contracte sinó l'acció alternativa en reclamació de pagament dels rebuts impagats amb persistència del contracte subscrit per la resta que es preveia en el conveni, sostenint que l'import dels rebuts pendents de pagament s'havia de compensar amb el valor del vehicle Mercedes Benz matrícula XXXX, finançat amb el contracte de préstec i que s'havia deixat en dipòsit en el taller de la societat T, SA pertanyen al mateix grup empresarial que la societat demandant i 2) en relació amb el conveni de lísing, que el seu representat havia liquidat el contracte quan va adquirir el vehicle en qüestió satisfent la suma que des de l'actora se li havia indicat.

L'òrgan judicial d'instància estima íntegrament la demanda, i contra aquesta resolució s'alça la part recurrent, segons els arguments que seguidament examinarem.

Segon.- Congruència i alteració de la "causa petendi": desestimació

Respecte del principi de congruència, en la Sentència de 27-2-2020 (rotlle TSJC-294/2019) hem sostingut que "(···) pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3-2019, TSJC-391/2018)" .

Respecte de l'objecte del procés hem sostingut que "(···) està determinat i limitat per la pretensió o conjunt de pretensions sobre les que es discuteix en un judici. La pretensió està integrada per dos elements essencials: un element objectiu, el petitum, que consisteix en una petició que s'efectua a l'òrgan jurisdiccional referida a un concret bé corporal o incorporal (en el present cas una reclamació de quantitat en concepte d'indemnització dels danys ocasionats a un vehicle), i un element causal, causa petendi, integrat pel conjunt de fets aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada" (sentència del 16 de novembre de 2006). La causa petendi constitueix, per tant, la fonamentació o motivació de la demanda i no pot ser modificada durant el procediment per regla general. És veritat que d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, això sí, sempre i quan no s'alterin les pretensions o la causa petendi" (Sentència del 15-11-2012, rotlle TSJC-167/12).

Examinades les actuacions des de la perspectiva que ofereixen els pronunciaments anteriors a que ens acabem de referir, en ressurt el següent. En primer lloc, i pel que respecta a la pretensió, la mateixa és molt clara: en el petitum de la demanda es precisa l'import econòmic de la concreta tutela que es pretén, fixant-lo en 59.845,10.- EUR. Aquest import si es relaciona amb el relat de fets efectuat es desglossa en: 1) els rebuts impagats del contracte de préstec pel període comprès entre els mesos de juny del 2021 a febrer del 2022 (13.194,45.- EUR); 2) el romanent pendent de pagament del préstec a la data de la demanda segons pla d'amortització incorporat (44.347,05.- EUR) i 3) les mensualitats dels mesos de juliol i agost del 2022 del contracte de lísing, una volta descomptada l'import de la garantia satisfeta inicialment per la prestatària (2.303,62.- EUR). Aquesta primera precisió permet ja descartar que la pretensió articulada correspongués exclusivament a les quotes vençudes respecte del contracte de préstec (13.194,45.- EUR), havent sols d'afegir que la menció que s'efectua als antecedents de fet primer i segon en la pètita de la demanda, correspon a un mer error material respecte a la referència que s'efectua que la part demandant va corregir en el decurs de l'audiència prèvia, sense que hagi ocasionat cap situació d'indefensió material a la part demandada.

Des de la perspectiva de la "causa petendi", tampoc considerem que la resolució dictada incorri en el vici d'incongruència que la part recurrent li atribueix. En efecte, malgrat que en l'escrit de demanda no s'especifiqui la concreta acció que s'articula respecte del contracte de préstec, si que es descriuen de manera suficient els fets en què es recolza la pretensió que sobre el mateix s'exercita. Així després de descriure'n les condicions subjectives i objectives (fet primer), denuncia l'incompliment de la deutora a l'obligació d'amortitzar el préstec en el període temporal a que ja ens hem pogut referir, quantificant l'import global degut per quotes vençudes (fet segon primer paràgraf), quantificant seguidament el ròssec pendent d'amortitzar a la data de la demanda segons quadre d'amortització que incorporava.

En aquestes coordenades, ningú pot qüestionar que el debat processal mantingut entre les parts respecte del contracte de préstec, s'ha produït tant respecte dels rebuts impagats (quina certesa sigui dit de passada la part recurrent no qüestiona), com sobre l'import que al marge d'aquests, romania pendent de satisfer amb relació al contracte de préstec, amb el benentès que tant una quantitat com l'altra integraven la concreta pretensió articulada tal com hem pogut assenyalar.

En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que a partir de la "causa petendi" relatada i la pretensió articulada, l'exercici de la facultat resolutòria (que recordem resulta implícita en les obligacions recíproques en cas que un dels obligats no compleixi allò que li correspon) amb venciment anticipat del contracte, integrava de manera ineludible l'acció que s'exercitava, sense que en aquesta situació, es pugui considerar que l'òrgan d'instància hagi alterat ni la pretensió ni tampoc la causa de demanar.

El primer motiu del recurs haurà de ser desestimat.

Tercer.- Compensació pel valor del vehicle dipositat en el taller d'altra societat del mateix grup: improcedència.

El segon motiu de recurs que s'articula intervé respecte del rebuig de compensar la suma deguda a la societat demandant amb el valor del vehicle Mercedes Benz, matrícula LXXXX que havia deixat en dipòsit al taller mecànic T, SA i que algú es va endur d'aquest durant la pandèmia de COVID 19 gràcies a la negligència d'aquesta en permetre que s'aparqués a l'exterior del taller sense control de ningú. Refereix que aquesta societat integrava el mateix grup empresarial que la societat demandant i que a partir del moment en què havia deixat el vehicle a aquesta empresa calia entendre que l'obligació de comunicar el sinistre patit s'havia produït.

Diferents raons ens aboquen a desestimar també aquest motiu del recurs que s'articula. En primer lloc, hem d'assenyalar que el pacte contractual sobre el qual la part justifica la compensació que reclama (14), no resulta aplicable al concret supòsit que va produir-se respecte del vehicle indicat. En efecte, aquesta previsió contractual preveu una obligació de restitució del vehicle finançat a la societat prestamista en cas d'impagament de les quotes per tal de ser peritat i un cop venut pel valor fixat pel perit, l'import resultant es descompti del deute existent. En el supòsit que s'examina però, la pretesa restitució del vehicle no intervenia a conseqüència de l'impagament de les quotes pactades amb la finalitat d'eixugar parcialment el deute, sinó que les circumstàncies en què va intervenir resultaven diverses. En efecte, resulta acreditat en les actuacions que el vehicle descrit sofria un important accident de circulació el 19-2-2020 i que en aquesta situació, en mèrits de les previsions del conveni de préstec existent (pacte 14) demanava que l'import reclamat es compensés amb el valor que tingués el vehicle. Referia concretament que a conseqüència de l'accident ocorregut havia deixat el vehicle en dipòsit al taller T, SA, que pertanyia al grup G, SA que al seu torn, participava majoritàriament de la mercantil actora. Referia que la societat dipositària del vehicle el va deixar a l'exterior de les seves dependències, sense peritar-lo i algú se'l va endur. Considera en tot cas que amb l'entrega del vehicle al taller, s'havia d'entendre complerta l'obligació de comunicació del sinistre, i que així s'inferia de la denúncia realitzada pel Sr. Daza que figura en les actuacions.

En aquestes coordenades, eren els demandats qui ostentaven un deure d'informació envers la societat Elías ja no tan sols si pretenien prevalerse de la clàusula 14ª del contracte indicat sinó fins i tot atesa la reserva de domini que sobre el vehicle indicat, que exigeix assabentar puntualment el titular del bé (aquí la societat demandant) de qualsevol vicissitud que el podia afectar. La manca de comunicació d'aquesta incidència impedeix en aquestes alçades que la pretensió revocatòria que articulen pugui prosperar.

Quart.- Liquidació del contracte de lísing i incidència respecte dels rebuts pendents de pagament.

La representació processal de la part recurrent no qüestiona haver deixat de pagar els rebuts dels mesos de juliol i agost del 2021 respecte del contracte de lísing. Això no obstant, sosté que el mes d'agost del 2021 adquiria el vehicle objecte del contracte (BMW Model M2), satisfent amb aquesta finalitat l'import de liquidació que des de Elías li va ser reclamat, considerant que aquest incloïa els 2 rebuts que no havia pagat.

Les indicacions de la part demandada es recolzen en uns correus electrònics incorporats al seu escrit de contesta a la demanda dels quals s'infereix que el 12 d'agost del 2021, l'administrativa de l'actora comunicava al Sr. Serra que l'import a liquidar respecte del vehicle corresponent ascendia a 65.645,50.- EUR (IGI inclòs), comunicant uns dies més tard aquest darrer que ja havia realitzat la transferència a través de D.

La prova practicada per a millor proveir en aquesta alçada no ha permès aclarir els conceptes que es van facturar a la societat demandada el dia 18- 8-2021. En efecte, la factura emesa intervenia sobre la base de 62.818,66.- EUR al qual s'aplicava un IGI del 4,50% el que suposava l'import de 65.645,50.- EUR que en el seu dia es va pagar per adquirir el vehicle indicat. Dit això, si es compara l'import net reflexat en aquesta factura amb aquella quantitat que figura en el quadre d'amortització que s'incorpora al contracte de lísing, s'aprecia que al setembre del 2021, el capital pendent de pagament per dit vehicle ascendia a 59.003,65.- EUR que incrementat amb l'import de 2.207,40.- EUR (venciment de 4-8-2021) situa el capital pendent de pagament en 61.211,05.- EUR. Si aquest import es repercuteix l'IGI (4,5%), s'assoleix el resultat de 63.965,54.- EUR, quantitat aquesta inferior a la que va ser satisfeta en el seu dia per la defenent (65.645,50.- EUR), sense que en cap moment la societat demandant hagi justificat la diferència existent. En aquest context i malgrat la lleugera diferència existent, tot ens porta a considerar que la quantitat liquidada ja comprenia les dues quotes reclamades prèvia deducció de la garantia oferta inicialment.

Aquest extrem del recurs haurà de ser acollit, havent-se de revocar parcialment la Sentència dictada en el sentit de descomptar la suma de 2.303,62.- EUR que contemplava en relació al contracte de lísing.

Cinquè.- costes

L'èxit parcial del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC). Respecte de les costes ocasionades en la instància, atesa l'estimació substancial de la demanda, s'ha de confirmar el pronunciament adoptat quan les imposa als demandats.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Morell i el Sr. Serra contra la Sentència 53/2023 de data 1-6-2023, revocant parcialment la seva part decisòria en el sentit de fixar que la condemna d'aquests darrers ha d'intervenir per l'import de 57.541,48.- EUR en lloc de la quantitat de 59.845,10.- EUR que es contemplava, confirmant els seus restants pronunciaments.

No escau fer especial imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.