CASS. Reintegrament de prestacions per realitzar activitats professionals en una situació de baixa mèdica. Administrador d'una societat mercantil. PROCEDIMENT ADMINSITRATIU. Correcció d'errors aritmètics i mesures cautelars. TSJA -0000004/15
- Resolució
- Sentència · 27/05/2015
- ROJ
- STSJAD 157/2015
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2015:157
- Recurs
- 4/15
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet, Pere Pastor Vilanova
- Descriptors
- LLEI PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CASS PRESTACIONS (SEGURETAT SOCIAL) INCAPACITAT TEMPORAL RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'entitat "A. SL" i la Sra. Canals contra la sentència de la Batllia de 26 de novembre de 2014. La sentència original havia desestimat les demandes acumulades i havia declarat que les resolucions impugnades eren ajustades a dret. El tribunal ha confirmat que la Sra. Canals, com a administradora de l'empresa, va realitzar activitats professionals mentre estava de baixa per malaltia, la qual cosa constitueix una infracció prevista a la Llei de la seguretat social. A més, el tribunal ha confirmat la modificació de l'import resultant de la regularització de les cotitzacions i la responsabilitat solidària de l'empresa. Finalment, el tribunal no ha imposat costes processals als recurrents.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova
Núm. de Protocol: 1100047/2012 (SS-0047-1/2012) Núm. de Rotlle: TSJA-0000004/2015
SENTÈNCIA 26-2015
PARTS:
Apel·lant: Sra. Canals
A., SL
Representant: Sra. Barberá
Advocat: Sr. Zurita
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Suárez
Advocat: Sr. Alvarado
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100047/2012 (SS-0047-1/2012).
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat "A. SL" i de la Sra. Canals va interposar demanda contra les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 23 d'abril de 2012, confirmatòries d'anteriors resolucions de 20 de desembre de 2011. En virtut dels actes impugnats, es va procedir a modificar el règim d'afiliació de la Sra. Canals i del seu espòs, que van passar d'assalariats a no assalariats amb activitat fins al 31 d'octubre de 2009, i a assegurats per compte propi a partir de l'1 de novembre de 2009. La regularització d'aquestes situacions va donar lloc a que la CASS reconegués a favor de l'empresa un import de 2.823,81 euros.
En segon lloc, les resolucions recorregudes van estimar que la Sra. Canals havia comès una infracció greu de l'article 239.2.d) de la Llei de la seguretat social, ja que havia realitzat activitats professionals durant el període en què romania en situació d'incapacitat temporal. En conseqüència, li van imposar una sanció de 211,59 euros de multa i una sanció accessòria de devolució de les quantitats indegudament percebudes, per import de 4.838,91 euros.
2.- Durant la tramitació del procés, l'entitat "A. SL" va interposar una segona demanda, que va ser acumulada a la primera, contra les resolucions de la CASS de 21 de juny i 27 d'agost de 2012, que li van imposar una sanció de 214,70 euros de multa i la van declarar responsable solidària respecte de les quantitats reclamades a la Sra. Canals per la percepció indeguda de les prestacions d'incapacitat temporal.
3.- La sentència de la Batllia de 26 de novembre de 2014 ha desestimat aquestes demandes acumulades i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa.
4.- La representació dels agents ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:
La Sra. Canals no va dur a terme cap activitat professional mentre romania en situació de baixa mèdica, ja que es va limitar a signar, com a Presidenta de l'entitat "A. SL", els documents necessaris per abonar les cotitzacions dels treballadors de l'empresa.
No és procedent la reducció de la quantitat que s'havia reconegut a favor de la societat en la resolució de 20 de desembre de 2011, en concepte de regularització de les cotitzacions, fins a la quantitat de 2.823,81 euros. Al mateix temps, tampoc procedia condicionar el pagament al resultat de l'expedient iniciat contra la Sra. Canals.
5.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.
6.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, la qüestió substancial que és objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si la Sra. Canals va dur a terme activitats professionals mentre es trobava en situació de baixa per malaltia, cosa que ha comportat la imposició d'una sanció, segons l'article 239.2.d) de la Llei de la seguretat social, així com l'obligació de retornar les quantitats percebudes de forma indeguda, segons l'article 246.3 de la mateixa Llei. Al mateix temps, s'ha declarat com a responsable solidària l'empresa "A. SL", per compte de la qual es van realitzar les activitats desenvolupades en situació de baixa.
Tercer.- L'argumentació de les recurrents parteix d'una consideració que no pot ser compartida. En efecte, en el recurs s'afirma que, quan la Sra. Canals estava en situació d'incapacitat temporal, "l'empresa va haver de prescindir de la seva dedicació i de les seves tasques laborals habituals i regulars com a assalariada". En el mateix sentit, s'invoca la sentència d'aquesta Sala núm. 49-2008, de 21 de juliol, que es referia a si un assalariat havia desenvolupat tasques laborals mentre estava de baixa per malaltia.
Ara bé, no es pot oblidar que les mateixes resolucions impugnades han considerat que la Sra. Canals no tenia en realitat la condició d'assalariada, sinó la d'assegurada per compte propi, i aquest pronunciament s'ha fet amb la plena conformitat de la interessada i de l'empresa. Per això es va regularitzar la situació i es va declarar que la Sra. Canals i el seu espòs passaven d'assalariats a no assalariats amb activitat fins al 31 d'octubre de 2009, i a assegurats per compte propi a partir de l'1 de novembre de 2009, tot això amb les regularitzacions pertinents de les cotitzacions que ja s'havien abonat.
En conseqüència, no resulten aplicables els criteris establerts respecte dels treballadors assalariats. Es tracta, doncs, d'examinar si la Sra. Canals va realitzar mentre estava de baixa per malaltia alguna de les activitats que són pròpies de la seva condició d'administradora de la societat "A. SL", i més en concret com a Presidenta de la mateixa.
Com es va dir en la sentència núm. 52-2012, de 15 de juny, "resulta evident que la resolució del litigi depèn de la veritable naturalesa de les activitats que duia a terme l'agent en l'empresa.
(...)
El que resulta indiscutible és que no es trobava incapacitat per a continuar desenvolupant les seves activitats de gestió, com ho demostra el fet de què va signar els documents derivats de la realització d'aquesta tasca. Com es va dir en la sentència núm. 45-2009, de 20 de maig, relativa a un supòsit plenament equiparable al que ara s'examina, "resulta dels elements de l'expedient, que el mateix interessat no discuteix, que ha estat en disposició de continuar les seves activitats administratives durant aquest període d'atur. No estava per tant en situació de veure's « obligat a cessar » la seva activitat", com exigia l'article 11 del Reglament Tècnic i, actualment, deriva de l'article 143 de la Llei de la seguretat social".
No es pot oblidar que les prestacions d'incapacitat temporal tenen per finalitat compensar parcialment la pèrdua d'ingressos d'una persona assegurada, consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o accident, com resulta del precepte que s'acaba d'esmentar. En conseqüència, si l'administrador d'una societat, assegurat per compte propi, es troba en condicions de seguir realitzant les tasques de gestió que són pròpies del seu càrrec, no es pot considerar que s'hagi produït una pèrdua d'emoluments que justifiqui la percepció d'aquesta prestació.
Quart.- En el cas que ara s'examina, la Sra. Canals va declarar davant els serveis de la CASS (foli 132 de les actuacions) que realitzava a l'empresa les tasques de facturació, gestions bancàries, atenció telefònica, cotitzacions a la seguretat social i declaracions d'accidents de treball. En conseqüència, la gestió relacionada amb la CASS formava part de la seva activitat professional com a administradora. Tanmateix, va seguir realitzant aquestes funcions mentre estava en situació de baixa per malaltia, la qual cosa constitueix la infracció prevista a l'article 239.2.d) de la Llei de la seguretat social. A més, segons resulta del contingut de les actuacions, les gestions amb la CASS també hagués pogut dur-les a terme l'espòs de la Sra. Canals.
En conseqüència, s'han de confirmar en aquest punt les resolucions que s'impugnen en aquest recurs.
Cinquè.- Quant a la modificació de l'import resultant de la regularització de les cotitzacions, es tracta de rectificar un simple error aritmètic, de manera que els actes impugnats s'ajusten a l'article 41 del Codi de l'Administració, tal com ha declarat la sentència impugnada. Aquesta correcció no modifica ni el contingut, ni el sentit, ni l'abast de l'acte, ja que no altera els seus elements essencials, sinó que pretén esmenar un simple error de càlcul.
D'altra banda, el fet que el retorn de les quantitats resultants de la regularització de cotitzacions quedés condicionat al resultat de l'expedient sancionador no suposa pròpiament una compensació de crèdits, sinó, en aquella fase, una mesura cautelar justificada per l'existència d'una responsabilitat solidària. Aquesta mesura resulta ajustada a les previsions de l'article 119 del Codi de l'Administració
Per aquestes raons, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus termes la sentència apel·lada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen l'entitat "A. SL" i la Sra. Canals contra la sentència dictada el 26 de novembre de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.