Reconeixement d'havers laborals pendents, no prescripció (TSJC-27/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-027/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1958-3/2010, instades pel Sr. Castilla contra la societat "G. S.L.", en data 9 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha de donar lloc a l'excepció de prescripció de l'acció per havers laborals que s'hagin generat amb anterioritat a l'1 de desembre del 2009 i ha de desestimar i desestima la demanda principal respecte dels que s'haurien pogut generar posteriorment a aquella data, això és pels motius expressats en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució, amb imposició de les costes d'aquest plet al treballador Sr. Castilla, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador ocasionats a la societat mercantil andorrana per participacions "G. SL".

II.- El Sr. Castilla ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: l'empresa havia reconegut els dies festius reclamats i les vacances pendents de pagament en el plàning mensual del 31 de gener de 2010; el Tribunal a quo no havia analitzat el valor de les mencions manuscrites establertes per la Sra. ENTITY_5; l'esmentat planning constituïa un reconeixement de deute que interrompia la prescripció anyal; era l'empresa qui havia instituït la pràctica de reflectir el saldo dels festius i vacances pendents de gaudiment en els plànings mensuals; subsidiàriament, no procedia efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància.

II.- El treballador reclama, en el seu escrit de demanda, el pagament de 33,50 dies de vacances (3.331,24 EUR) i altres 81 dies de festius treballats (9.720 EUR), sense identificar les jornades corresponents en el temps. Aquest nombre de dies davalla del foli 13, que porta com a títol "Planing mensual de festius, mes de gener de 2010", en el qual una persona vinculada amb la societat "G., S.L." va manuscriure les anotacions següents: "R: 22,5; DS: 81; VAC: 74,5" (foli 129). Es suposa que les abreviacions "DS" i "VAC" corresponen, respectivament, a "Descans Setmanal" i a "VACances".

La sentència de primera instància ha desestimat integrament la demanda. En efecte, l'Hble. Batlle ha donat lloc, per una banda, a l'excepció de prescripció de l'acció respecte dels havers laborals haguts amb anterioritat a l'1 de desembre de 2009, tota vegada que la demanda es presenta l'1 de desembre de 2010. Per altra banda, el jutjador ha refusat els havers laborals posteriors per raó de la manca de concreció dels dies reclamats.

El recurrent ha explicat que la societat "G., S.L." no contemplava ni les vacances pendents ni els dies festius treballats en els butlletins de salari, però que sí ho feia internament en els plànings mensuals, on es realitzava periòdicament un passament de comptes.

III.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Castilla i la societat "G., S.L.", com tampoc la decisió de l'empresa de procedir a un comiat no causal, materialitzat per carta del dia 26 de juliol de 2010. La demanda del treballador persegueix només la condemna de la societat defenent a satisfer vacances no gaudides i dies festius treballats.

L'apel·lant insisteix en el valor del reconeixement de deute del foli 13 i que es materialitza en els apunts abans esmenats.

Un reconeixement de deute es pot definir com el negoci jurídic unilateral pel qual el seu autor declara o reconeix l'existència d'un deute prèviament constituït. L'autor del negoci acostuma a ser el propi deutor o obligat, però res exclou que el reconeixement provingui d'un representant seu, sempre i quan compti amb poders suficients. En el cas que ens ocupa, les anotacions litigioses van ser establertes per la Sra. Nuñez, tractant- se d'una treballadora de l'empresa "S., s.a." que duia part de la gestió de la societat "G., S.L.", concretament les tasques de control de les nòmines, albarans, gestions prop de la CASS ... (foli 129). És cert que no obren a les actuacions més dades sobre el rol exacte de la Sra. Nuñez, concretament el mandat exacte que tenia encomanat. Això no obstant, no és exigible al treballador esbrinar- ho, sinó que, pel contrari, podia perfectament confiar en la conducta de l'esmentada senyora i que establia, cada mes, els saldos pendents de pagament des de juny de 2008 (foli 87-102). Però hi ha més. L'antic gerent de la societat "G., S.L.", Sr. Briones, va confirmar el mode de procedir de l'apel·lada, en el sentit que duia una doble comptabilització de les vacances i dels dies festius, és a dir que només apareixien en els plànings mensuals i no constaven en els butlletins de salari. L'esmentat testimoni va confirmar que el Sr. Quesada (soci i president de "G., S.L." segons el Registre de societats) era plenament coneixedor d'aquell modus operandi (respostes 3 i 5, foli 142). No hi ha elements suficients per dubtar sobre la imparcialitat del testimoni Sr. Briones En efecte, un altre treballador -Sr. ENTITY_8- va confirmar igualment l'existència d'aquella comptabilització "oculta" (resposta 5, foli 132), sense oblidar que semblaria molt estrany la forma de procedir de la Sra. Nuñez, sense l'acord dels òrgans dirigents de la societat "G., S.L.".

Per conseqüent, el Sr. Castilla podia perfectament confiar en els apunts mensuals de la Sra. Nuñez i que comptaven necessàriament amb l'acord, almenys tàcit, de la direcció de la societat. Així, les mencions inscrites per la Sra. Nuñez poden assimilar-se a un reconeixement de deute, tota vegada que estaven avalades per la jerarquia de l'empresa. En aquestes condicions, no hi ha prescripció. En efecte, les vacances i festius generats abans del 31 de gener de 2010 eren exigibles per interrupció de la prescripció o renúncia a una eventual prescripció guanyada. I, pel que fa els havers posteriors, no s'havia escolat un any entre l'1 de febrer de 2010 i la presentació de la demanda (1 de desembre de 2010).

Resulta també indiferent que els repetits plànings no comptin amb l'anagrama de la societat "G., S.L." o la signatura de la Sra. Nuñez, perquè aquesta ha reconegut la seva lletra i, tàcitament, l'objecte de les anotacions, és a dir el còmput mensual de les vacances i dels festius generats però no remunerats. L'apel·lada també objecta que la Sra. Nuñez no tenia poders per obligar a la societat. Aquests poders no han de ser necessàriament notarials, sinó que poden resultar d'una instrucció verbal, impossible a provar per part de l'assalariat. Finalment, la demanda està correctament articulada, perquè front a la petició de condemna al pagament de 33,50 dies de vacances i de 81 dies de festius treballats, la societat tenia la possibilitat de demostrar el compliment dels seus deures legals des de l'inici del contracte laboral. Aquest esforç ha estat negligit per part seva i només a ella l'ha de perjudicar.

Per tot l'exposat, escau revocar la sentència impugnada i estimar la demanda de l'assalariat, quins imports no es discuteixen.

IV.- Compte tingut de la naturalesa del litigi, l'estimació del recurs d'apel·lació i, per tant, de la demanda inicial, condueix a la condemna de la societat "G., S.L." a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies per la regla del venciment, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener de 2013; estimar la demanda del Sr. Castilla, en el sentit de condemnar la societat "G., S.L." a satisfer l'import de 13.051,24 EUR, més interessos legals des de la data de contesta i les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.