Resolució unilateral contracte de serveis de bugaderia (0036/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0036/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Palau va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Vives, en reclamació de les quantitats de 7.130,86 EUR en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis derivats de l'incompliment del contracte de rènting hoteler, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i de 1.247,32 EUR en concepte de factura de final de servei impagada, amb els interessos legals a partir del 6 de març del 2009; així com en condemnació de l'adversa a pagar les despeses extrajudicials causades pels honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Vives va oposar-se a les pretensions de la part actora, contestant que les parts van decidir de mutu acord el mes d'agost de 2007 no renovar el contracte de serveis que els unia; que correspon a la part agent acreditar la realitat dels conceptes que detalla en la seva factura i que porten el resultat que pretén; que cap representant de l'adversa s'ha personat a recollir l'estoc que està dipositat a l'Hotel Z., malgrat el requeriment que es li va fer, i que l'estoc està íntegre i complert, el que fa que l'import de la liquidació ha de ser de 0EUR.

III.- Per sentència de data 14 de desembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Vives a pagar a la societat Palau la quantitat de 1.107,30EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de fermesa de la resolució, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades, havent de fer-se càrrec de les seves, cadascuna de les parts litigants i les comunes per meitat.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Palau està en desacord amb la sentència impugnada pel que fa a la desestimació de d'indemnització per resolució unilateral, injustificada i extemporània del contracte, ja que considera que el fax enviat per l'adversa és clar i contundent; que el fax esmentat diu el que diu i el comportament de les parts a partir del mateix està en plena consonància amb la declaració unilateral de voluntat que el mateix conté: que Vives decideix unilateralment prescindir dels serveis arrendats a Palau a partir de l'11 de desembre de 2008; que el fet de no haver lliurat roba durant el novembre de 2008 no significa que el contracte no estigués desplegant els efectes previstos, i la prova practicada acredita que durant el mes de novembre va haver-hi recollida de roba per part d'ENTITY_4; també la societat Palau discrepa de la resolució apel·lada respecte a la desestimació parcial de la seva reclamació de l'import de la factura final de serveis, criticant el fet que el Tribunal a quo no hagi tingut en compte que el Sr. Corbacho ha mancat a la veritat en les seves afirmacions al respecte de la roba recollida un cop finalitzada la relació contractual; que l'indemnització pel no retorn de la roba arrendada ve motivada pel fet que Palau com a propietària i arrendadora de la mateixa, no pot tornar-la a arrendar, compensant així el perjudici que pateix.

II.- La societat Vives va desistir del seu recurs, desistiment que va ésser acceptat per Aute de data 14 d'abril del 2011.

III.- El dia 22 de novembre de 2007 la societat Vives va contractar els serveis de lloguer hoteler i bugaderia de la societat Palau pel seu establiment Hotel Z. Les parts varen pactar que la durada del contracte és de 1 any, renovable tàcitament al seu acabament per un període de 1 any més i així consecutivament, excepte expressa renúncia de qualsevol d'ambdues parts comunicada a l'altra part amb un mínim de 2 mesos d'avanç a la data del seu acabament a través d'un mitjà que asseguri i garanteixi l'efectiva recepció de la comunicació per part del destinatari; en cas de rescissió unilateral sense cap motiu justificat, tant per part d'Palau com de Vives, la part rescindida haurà d'ésser indemnitzada a raó del promig de facturació dels darrers 6 mesos de treball, des de la data de la rescissió fins a la data de fi teòric de dit contracte. A conseqüència de dificultats entre les parts es va celebrar al mes d'agost de 2008 una reunió entre els representants d'Palau i d'Vives. En data 15 de desembre de 2008, Vives va enviar a la societat Palau un fax així redactat: "Hem decidit de terminar el contracte amb vosaltres sota el contracte amb 2 mesos de preavís des d'avui. Podreu ser tan amable de recollir tot l'estoc quan vulgueu que tenim aquí i preparar la factura final. La societat Palau va presentar una factura final d'un import de 1.247,32 EUR que la societat Vives va negar-se a pagar.

IV.- La problemàtica cabdal que s'ha de resoldre és la de determinar si la relació contractual entre les parts es va rescindir per mutu acord de les parts o al contrari per decisió unilateral d'una de les parts.

Es cert que es va celebrar una reunió entre les parts al mes d'agost del 2008, per provar de solucionar els problemes existents entre ambdues societats, però no consta en autes la prova que en aquesta reunió les parts varen convenir que la relació contractual es finalitzaria al mes de novembre de 2008, llevat de les declaracions dels Srs. Cepeda i Gálvez que no presenten un valor probatori suficient per ésser aquests testimonis treballadors de la societat Vives. En canvi, el fax que Vives va enviar a la societat Palau el dia 15 de desembre del 2008 és claríssim, Vives expressant en el mateix, sense cap mena d'ambigüitat, que havia decidit d'acabar el contracte amb 2 mesos de preavís des de la data del referit fax, sense fer cap tipus de referència a un suposat acord anterior entre les parts.

Contra aquest element de prova molt fort i fefaent que estableix que fou la societat Vives que va decidir el dia 15 de desembre del 2008 rescindir unilateralment la relació contractual existent entre les parts, la societat Vives al·lega que a comptar del final del mes de octubre del 2008 Palau no ha prestat més els seus serveis a l'Hotel Z. Nogensmenys la situació no és tan clara.

Es cert que desprès de la factura del 31 d'octubre del 2008, no existeix cap altra factura de prestació de serveis per part d'Palau, llevat d'una factura de data 30 de novembre del 2008 relativa a peces malmeses, i que l'ultima factura establerta per aquesta societat el dia 15 de gener del 2009, es refereix essencialment a peces perdudes i no a serveis. Ara bé, si les parts havien decidit de no renovar el contracte de mutu acord quan es va celebrar la reunió del mes d'agost del 2008, la relació laboral es va extingir al final del mes de novembre, i malgrat això, Palau no ha lliurat roba a l'Hotel Z. durant el referit mes. A més a més, entre la data de la darrera factura establerta el 30 de novembre 2008 i la data d'enviament del fax comunicant la rescissió del contracte, es varen passar només 15 dies durant els quals és molt possible que Vives no hagi tingut menester dels serveis de la societat Palau.

En qualsevol cas, encara que Palau no hagi prestat els seus serveis habituals a Vives entre el final de novembre del 2008 i el dia 15 de desembre, data d'enviament del fax, això no vol dir automàticament que la relació laboral s'havia extingit al final de novembre, sinó que es tracta només de suposicions insuficients per desvirtuar la clara manifestació de voluntat continguda en el fax del dia 15 de desembre del 2008. En conseqüència, havent la societat Vives unilateralment rescindit el contracte, sense causa justificada el dia 15 de desembre del 2008, quan aquest ja s'havia renovat per tàcita reconducció, són aplicables les disposicions de la clàusula XX del contracte que enuncien que: "en cas de rescissió unilateral, sense cap motiu justificat...la part rescindida haurà d'esser indemnitzada a raó del promig de la facturació dels darrers 6 mesos de treball, des de la data de rescissió fins a la data de fi teòric de dit contracte.". S'ha per tant de condemnar a la societat Vives a abonar a la societat Palau la quantitat no discutida de 7.130,86 EUR.

V.- La societat Palau també reclama el pagament de l'import de 1.247,32 EUR corresponent a la factura de final de servei de data 15 de gener del 2009. En el curs de l'inspecció ocular que es va practicar el dia 22 de març del 2010, s'ha pogut constatar que romanien a disposició de la societat Palau, 22 llençols en bon estat de conservació, propietat d'aquesta darrera societat. Per tant és de manera encertada que el primer jutge va descomptar el preu dels referits llençols de la factura de final de servei lliurada per Palau. S'ha doncs sobre aquest punt del litigi de confirmar la resolució impugnada.

VI.- L'estimació del recurs i de la majoria de la demanda inicial de la societat Palau, determina condemnar la societat Vives a pagar les costes d'ambdues instàncies, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 14 de desembre del 2010;

Estimar en part la demanda de la part actora i en conseqüència: Condemnar a la societat Vives a pagar a la societat Palau la quantitat de 8.238,16EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.