CASS.Reclamació de prestacions salarials i mèdiques per no tractar-se d'un assalariat efectiu. (0042/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0033-2/08 TSA: 017/09

S E N T È N C I A NÚM. 42-2010

PARTS:

Apel·lant: Pulido Representant: en nom propi Advocat: Sandoval

Apel·lada: CASS Representant: Ribes Advocat : Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0033-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 13 de gener de 2009 va desestimar la demanda interposada per la Sra. Pulido contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què demanava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 26 de febrer i 28 de maig de 2008, per mitjà de les quals es van reclamar a l'agent les quantitats de 733,63 i 6.668,42 euros, en concepte de prestacions salarials i de prestacions mèdiques abonades indegudament, i es va acordar la suspensió de les indemnitzacions salarials corresponents a l'atur de treball per malaltia iniciat el 16 d'octubre de 2007, seguit de l'atur de treball per maternitat que es va iniciar el 17 de novembre següent.

L'esmentada sentència ha confirmat els pronunciaments que contenen les resolucions impugnades de la C.A.S.S., segons els quals la interessada no era assalariada de l'entitat "Fusteria Sol S.L.", de manera que no tenia dret a l'abonament de les prestacions mèdiques i de salari corresponents als períodes reclamats.

2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en els mateixos arguments que va plantejar en la primera instància, segons els quals ha quedat acreditat de forma suficient que la interessada duia a terme una activitat retribuïda per a "Fusteria Sol S.L." i, per això, no es poden considerar indegudes les prestacions mèdiques i salarials que hom li reclama. Assenyala especialment que el fet de ser l'esposa d'un dels socis i representat legal de la societat no és obstacle legal a què l'agent pugui ser assalariada de la mateixa entitat.

3r.- La representació de la C.A.S.S. es va oposar al recurs, al·legant que no havia quedat provada la realitat d'una relació laboral entre l'agent i l'empresa que abonava les cotitzacions. De manera subsidiària, pel cas de què es considerés existent aquesta relació laboral, argumenta que la interessada no hauria deixat de treballar durant tots els períodes en què va declarar l'atur de treball.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que es objecte de debat en aquest procés consisteix en determinar si la recurrent era o no assalariada de l'entitat "Fusteria Sol S.L.", de la qual cosa depèn la procedència de la reclamació de les prestacions salarials i mèdiques que efectua la C.A.S.S. Com és ben evident, es tracta d'una qüestió de fet, que ha de ser resolta mitjançant una valoració conjunta i ponderada de les proves que consten en les actuacions.

Tercer.- Com a punt de partida, cal considerar, com ho ha fet la sentència apel·lada, que el fet de què l'apel·lant sigui l'esposa del soci fundador i representat legal de l'empresa no constitueix per si mateix un obstacle a què la interessada pugui desenvolupar una activitat retribuïda per compte de la societat.

De la mateixa manera, és cert que no era exigible una determinada manera de procedir a l'abonament dels salaris, la qual cosa no impedeix que la realitat d'aquest pagament sigui un element de judici d'indubtable rellevància, ja que els fulls de salari no constitueixen en aquest cas una prova definitiva, si s'atén de manera especial al fet de què el representant legal de la societat era el marit de la interessada.

A la vista d'això, adquireix una singular importància l'examen dels extractes bancaris, dels quals es pot deduir el caràcter real i efectiu del pagament del salari. En aquest sentit, dels documents incorporats a les actuacions es desprèn que la interessada no va rebre cap transferència bancària per aquell concepte des del moment en què es va produir la seva afiliació -setembre de 2006- fins a dates properes a l'inici de l'activitat inspectora de la C.A.S.S. -juny de 2007-. Només a partir d'aquest moment es constata l'existència d'uns abonaments periòdics realitzats per l'empresa, però aquesta alteració del sistema de pagament anterior es produeix precisament in tempore suspecto.

D'altra banda, resulta significatiu el fet de què tots els altres treballadors de l'empresa rebessin el seu salari mitjançant transferència bancària, fins i tot l'espòs de la interessada, al contrari que aquesta durant tot el període anterior a l'inici de l'actuació de la C.A.S.S.

Encara que com a element complementari, no es pot deixar de banda que la Caixa Andorrana de Seguretat Social va realitzar comprovacions prop d'un antic empleat de l'empresa (foli 115), el qual va prestar serveis durant un període parcialment coincident amb el de l'afiliació de la interessada. Del contingut d'aquesta declaració en resulta que al referit empleat no li constava que l'agent treballés a la fusteria.

Tots aquests elements de judici condueixen racionalment a la conclusió de què la interessada no era assalariada efectiva de l'empresa, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Les anteriors conclusions fan innecessari abordar la qüestió subsidiària que planteja la C.A.S.S., relativa a si, en el cas de tractar-se efectivament d'una assalariada, hauria o no cessat efectivament en el treball durant els diversos períodes de baixa.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Pulido contra la sentència dictada el 13 de gener de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.