**** (041/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-041/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 d'octubre del 2006 la representació processal del Sr. Nuñez va formular demanda de separació matrimonial contra la seva esposa, la Sra. Guerrero, sol·licitant que es declarés la separació de cossos dels esposos, se'ls dispensés de la convivència, s'atribuís la pàtria potestat del fill comú a favor dels dos progenitors i la guarda i custòdia d'aquest a la seva mare, es fixés un règim de visites a favor del seu mandant que detallava, s'establís una pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del pare de 200 euros mensuals, fent-se càrrec cada progenitor de la meitat de les despeses extraordinàries del nen i es condemnés a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

II.- La representació processal dels Srs. Nuñez i Guerrero va presentar un escrit en data 21 de març del 2007 manifestant que, volent resoldre les diferències que els oposaven, havien acordat sol·licitar conjuntament la separació matrimonial, regulant les seves relacions d'acord amb les estipulacions que es recollien en el conveni regulador que aportaven i que, pel que fa a la pensió d'aliments en favor del fill, establia que el Sr. Nuñez s'obligava a pagar la suma de tres-cents euros mensuals en aquest concepte i en les condicions fixades a l'esmentat conveni.

III.- La Sentència de l'Hble. Batlle de data 12 de desembre del 2007 va declarar la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Nuñez i Guerrero, homologant el conveni aportat per ells a les actuacions, excepció feta de la pensió d'aliments que fixava en cinc-cents euros mensuals, amb l'afegit que les despeses extraordinàries del menor haurien de ser satisfetes per meitat pels dos progenitors.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Carranza, advocada, en representació del Sr. Nuñez i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de fixar la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Nuñez i en favor del seu fill en tres-cents euros mensuals i en les condicions establertes al conveni signat pels esposos.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Argumenta el recurrent per un cantó que els tres-cents euros mensuals que s'havien fixat com a pensió d'aliments a càrrec seu i en favor del seu fill són suficients per satisfer les necessitats d'un menor de set anys, però com ha posat repetidament de manifest la jurisprudència d'aquesta Sala, la pensió d'aliments no sols ha satisfer les necessitats bàsiques del menor, sinó que ho ha de fer d'acord amb el nivell de vida que li permetin els ingressos dels seus progenitors.

Per aquesta raó, per tal de fixar quina ha de ser la pensió d'aliments a càrrec dels progenitors i en favor dels seus fills menors s'ha de valorar quines són les necessitats d'aquests i els ingressos d'aquells a fi de determinar a quin nivell s'han de satisfer els aliments procedents. En el cas present argumenta el recurrent que, atès el seu estat de salut, es troba en una situació econòmica que no li permet obligar-se a pagar la suma que es fixa en la Sentència recorreguda, de tal manera que aquesta hauria de quedar reduïda als tres-cents euros que van acordar els esposos en el conveni que van aportar amb el seu escrit de data 21 de març del 2007.

II.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el mes de juny del 2006 el Sr. Nuñez va patir un accident laboral com a conseqüència del qual li va haver de ser amputada la part anterior del peu de tipus transmetatarsià i que, per aquest motiu, cobrava en concepte d'atur de treball la suma de 2.342,98 euros mensuals (foli 76). Tenint en compte aquests ingressos i que no s'havia previst cap pensió d'invalidesa, segons ho certificava la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l'Hble. Batlle va decidir fixar la pensió d'aliments a satisfer pel recurrent en favor del seu fill de set anys en cinc-cents euros, seguint el que manifestava el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe.

És cert que en el moment de dictar la Sentència que es recorre el Sr. Nuñez gaudia d'una prestació d'atur que li permetia satisfer sense problemes una pensió de cinc-cents euros a favor del seu fill, per sobre, per tant, d'allò pactat en el conveni regulador de la separació dels esposos. No obstant, a l'informe de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social de data 22 d'octubre del 2007 es destaca que el dia 30 de novembre del 2007 estava prevista una convocatòria del Sr. Nuñez a l'àrea mèdica per valorar la seva situació (foli 108) i a l'informe elaborat el 7 de juny del 2007 per la Dra. Duque, que consta al foli 91 de les actuacions, es considera que l'amputació de la part anterior del peu de tipus transmetatarsià que va patir l'esmentat senyor correspon a una IPP del 30%, a la qual caldria afegir-hi l'element professional, de tal manera que finalment quedaria fixat en un 36%, destacant igualment que aquesta amputació havia estat conseqüència no sols de l'accident laboral patit sinó també del seu estat de salut previ del pacient, ja que aquest patia la malaltia de "Buerger" (foli 89). Per aquesta raó, la pensió que ha de pagar el recurrent al seu fill no es podia fixar d'acord amb els ingressos que aquest tenia en el moment de presentar la demanda, ja que calia presumir que aquests eren provisionals i que els cobraria mentre les seves lesions no estiguessin consolidades, mentre que una vegada produït aquest fet no sols la pensió que se li atorgaria seria molt inferior, sinó que el seu grau d'incapacitat com a conseqüència de l'accident sofert difícilment permetria al Sr. Nuñez trobar una nova feina dins de l'àmbit de la construcció amb una remuneració similar a la que percebia abans.

D'altra banda, aquesta presumpció ha estat confirmada pel document que s'aporta amb l'escrit de recurs en el què se li comunica al Sr. Nuñez que li correspon una pensió mensual de 445,90 euros, o bé un capital de 35.671,68 euros, atès que se li aprecia una minva física del 30%, i que les indemnitzacions de salari corresponents a l'accident de treball patit quedarien suspeses a partir del dia 1 d'abril del 2008, data en la què se li atorgaria l'alta mèdica.

III.- Per totes aquestes raons, entenem que cal estimar el recurs formulat pel Sr. Nuñez i fixar la pensió que aquest ha d'abonar a favor del seu fill en tres-cents euros mensuals en les condicions establertes al conveni signat pels esposos i que s'acompanya amb la demanda, considerant que en el moment de presentar-la aquests podien justificadament entendre que el recurrent no podria satisfer una quantitat superior en concepte d'aliments pel seu fill i que en el moment de dictar la Sentència que ara es recorre ja es podia conèixer que la quantitat que el recurrent cobrava llavors es veuria clarament disminuïda quan es fixés la pensió d'invalidesa corresponent, així com disminuirien també les seves expectatives d'obtenir un salari similar al que cobrava abans una vegada rebés l'alta corresponent.

IV.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa de les qüestions debatudes no es fa exprés pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Nuñez contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 de desembre del 2007 que REVOQUEM PARCIALMENT exclusivament pel que fa a la pensió d'aliments que el recurrent ha de pagar en favor del seu fill que fixem en tres-cents euros mensuals, homologant per tant el conveni signat pels esposos en data 19 de març del 2007, i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.