Compensació judicial: no exigeix que es formuli reconvenció.- Prescripció extintiva en matèria de lletra de canvi.- Prova pericial (0106/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Compensació judicial: no exigeix que es formula reconvenció.- Prescripció extintiva en matèria de lletra de canvi: improcedència quan no s'exercita l'acció canviària.- Prova pericial.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i la Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Sarabia, Pérez va interposar demanda, en data 28-1-2003, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la mercantil Caro, Plaza a l'abonament de la quantitat de 37.750,53 Euros, amb més els interessos legals i amb expressa imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 18-2-2003, segons el qual demanava que es procedís a la desestimació de la demanda per estimació de l'excepció de prescripció i, de forma subsidiària, que es refusés la demanda pels arguments adduïts en relació al fons.

II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 19-4-2005, i la seva part decisòria va establir el que segueix: "DECIDEIX Que estimant parcialment la demanda de la part actora ha de condemnar i condemna a la societat Caro, Plaza (Caro, ENTITY_7) a pagar a Sarabia, Pérez l'import de 33.116,25.- euros, amb els interessos legals a partir de la data de la fermesa de la present resolució, sense fer imposició de les costes processals".

III.- Ambdues parts litigants han formulat recurs contra la sentència d'instància i, en data 4 i 5 de juliol respectivament, les parts agent i defenent va presentar llurs escrits de conclusions, en els quals i pels arguments continguts en els mateixos, demanaven la revocació de la sentència d'instància. Així mateix consta també a les actuacions que les parts recurrents van procedir a impugnar els recursos d'apel·lació formulats de contrari i, en data 25 de juliol, ambdues parts van presentar els seus escrits de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució dels dos recursos d'apel·lació formulats contra la sentència d'instància exigeix examinar, de forma separada, en ares de la obtenció de la claredat expositiva, de la congruència i de l'efectivitat del dret a la jurisdicció (cfr. arts. 10 i 86 CA), els diferents motius o greuges que ambdues parts addueixen envers la sentència. Des d'aquesta òrbita d'idees, la part defenent al·lega, en primer terme, que l'excepció de prescripció, que ha estat refusada per la sentència d'instància, ha de ser acollida en aquesta alçada, tota vegada que la reclamació de la part agent es fonamenta en un contracte de compravenda mercantil, de data 19-10- 1998, i no es pot comptar el termin i de tres anys des de la data de venciment de la canvial (30-8-2000), atès que la part agent no exercita l'acció canviària sinó que la seva pretensió es justifica en el contracte de compravenda.

Si s'analitza el material probatori que es troba a les actuacions resulta el que segueix. Consta provada la perfecció d'un contracte de compravenda (folis 18 i ss) entre les parts litigants i referit a la fabricació, subministrament i instal·lació de tancaments d'alumini per a 10 habitatges adossats, en data 29-10-1998. Del mateix contracte s'extreu que, al marge del pagament inicial, s'efectuarà un pagament quan finalitzi la instal·lació de materials i es farà al comptat, aval bancari o lletra acceptada i avalada per entitat bancària. Així mateix, s'observa que, en data 5 de juny de 2000 es va lliurar una canvial, amb venciment 30 d'agost del mateix any per import de 6.281.160 ptes, la qual va resultar impagada.

Considera la part recurrent que l'acció de reclamació que exercita la part agent es troba prescrita perquè ha transcorregut el termini de tres anys a comptar des de la data del contracte, tota vegada que ens trobem front a una relació de caire mercantil. Sense necessitat de discutir si la relació esdevé civil o mercantil, convé assenyalar que, com va indicar aquesta Sala en sentència de data 27-3-2003, el fet d'acompanyar una canvial no significa que s'exerciti l'acció canviària, com s'esdevé en el present cas, on l'acció de reclamació es fonamenta en el contracte de compravenda, sinó que la lletra s'empra com a mitjà per acreditar l'existència de relacions jurídiques entre les parts o com a prova de l'existència del crèdit. Nogensmenys el que s'ha afirmat, si bé no s'exercita una acció canviària, el propi contracte preveu que part del preu s'ajornarà i que s'abonarà, entre altres formes possibles, pel lliurament d'una canvial. I, des d'aquesta òptica, resulta que si les parts convenen en document privat ajornar el preu i la part restant abonar-la mitjançant una canvial, el termin i de prescripció per a exigir la part de preu restant, no pot començar a córrer sinó des del moment en el qual la part creditora pot exigir aquest pagament i aquesta data no és altra que la del venciment de la canvial, però no, repetim, perquè s'exerciti en el cas present una acció canviària, sinó perquè la voluntat de les parts ha estat ajornar el preu i diferir el pagament d'una part d'aquest a un moment posterior. I, solament, quan el creditor pot exercitar l'acció per a reclamar el pagament, data de venciment de la canvial, abans esdevé inexigible, s'inicia el còmput o dies a quo del termini de prescripció. Aleshores, pels arguments esmentats, s'escau refusar aquest motiu de recurs i procedir a l'estudi dels restants que es projecten sobre el fons de l'afer.

II.- Quant al fons del litigi, la part defenent impugna la sentència d'instància, tota vegada que considera que no s'han lliurat tots els productes adquirits i que gran part dels lliurats són defectuosos. En aquest ordre d'idees, entén que és incorrecta la sentència en el fet de no permetre a la defenent restar l'import de 18.978,06 Euros per elements adquirits a un altre proveidor, sense que calgués, al seu criteri, formular cap demanda reconvencional. Afegeix que solament es pot aportar com a prova la pericial, en relació al productes substituïts o que manquen, atès el temps transcorregut. I que esdevé estrany que el jutjador atorgui valor a la pericial quan a un extrem, la resta de 4.634,28 euros, i pel contrari el negui en relació a l'import dels elements substituïts de 18.978,06 Euros.

Per el contrari, la part agent s'alça contra la sentència perquè estima que els defectes i mancances que recull la prova pericial existissin en el moment de subministrar i instal·lar el material, atès que han transcorregut més de quatre anys. Afegeix que la defenent en cap moment va al·legar res en relació als defectes, fins el tràmit de contesta a la demanda i que la sentència vulnera les regles de l'onus probandi perquè la part agent ha provat els seus fets constitutius, però la defenent no ha acreditat els fets extintius, impeditius o excloents.

La primera qüestió o extrem que s'ha de resoldre té a veure amb l'asseveració de la sentència, combatuda pel recurrent, que cal interposar una demanda reconvencional per portar a terme una reducció o compensació del crèdit derivat de l'import dels material substituïts. Encerra el recurrent quan entén que a la contesta a la demanda pot adduir l'existència de crèdits envers l'agent, per a reduir o fins i tot neutralitzar totalment la seva pretensió creditícia. El que exigiria una demanda reconvencional seria el cas en el qual el defenent adduís l'existència d'un crèdit que superés l'import de l'actor i pretengués que es condemnés a l'agent a l'abonament de la diferència. En canvi, quan s'al·lega la compensació, com a supòsit d'extinció o de reducció del crèdit de l'agent, i aquesta compensació, en la seva modalitat de judicial, diversa a la legal i convencional, s'acredita al llarg del procés, és viable en sentència fixar l'import del dret de crèdit de l'agent, sense que calgui articular pel defenent una demanda reconvencional. Aleshores, en aquest sentit, s'escau entendre amb el recurrent que l'argument de refusar la deducció de l'import dels materials substituïts per no haver interposat una demanda reconvencional ha de ser desestimat.

III.- En canvi, el que sí s'ha d'examinar per aquesta Sala és si aquest import de substitució dels materials consta acreditat a les actuacions i, per consegüent, segons la prova practicada, valorada de forma racional i acurada per aquesta Sala, ha de conduir a la revocació de la sentència, i també, sí, com pretén la part agent, també recurrent, el que s'escau és estima íntegrament la demanda i no excloure l'import deduït per la sentència, relatiu a les mancances o defectes en el material subministrat, atès que de la pericial no es pot extreure l'existència d'aquests defectes o mancances en relació al moment de lliurament i instal·lació.

Si procedeix la Sala a examinar la prova practicada i, sobretot, la pericial que es troba a les actuacions (folis 85 i ss).

IV.- La part defenent al·lega que els defectes foren posats de manifest en reiterades ocasions de forma verbal i que per això es va impagar la canvial, mentre que el legal representant de la part agent nega que existissin aquestes reclamacions verbals i sense que consti cap protesta per escrit. Per tant, sense constància de la protesta per defectes, correspon a la Sala analitzar la prova practicada per determinar si s'han d'entendre acreditats o no els defectes. Al respecte, s'ha d'establir que l'objecte del subministre i instal·lació eren uns tancaments d'alumini i que no es pot convenir amb la part recurrent que els defectes o mancances no existien en el moment del subministre, atès que si s'analitza l'annex 2 de la prova pericial (folis 97 i ss) resulta que les deficiències es refereixen, segons la pericial, al moment de la instal·lació i es valoren en aquella data, sense que de la pericial s'extregui que les deficiències o mancances puguin haver sorgit amb posterioritat o ésser degudes a actuacions posteriors no imputables al subministre i instal·lació. Per això, s'ha d'entendre que aquestes absències resten acreditades, perfectament, per la prova pericial i han de ser deduïdes de l'import total que es reclama; el que suposa un import de 4.634, 28 Euros. I sense que es pugui acollir l'argument de la part agent i recurrent que s'han vulnerat les normes de distribució de l'onus probandi, tota vegada que provat per la part demandant l'encàrrec dels treballs i la seva realització, la part defenent ha acreditat, a través de la prova pericial, que determinades partides presentaven defectes. I, d'acord, precisament, amb les normes que regulen l'onus probandi, provat per la defenent aquestes deficiències s'escau deduir de l'import total aquest extrem.

V.- Per últim, s'escau analitzar l'argument de la part defenent que s'alça contra la sentència d'instància i addueix que no es pot tractar de forma diversa pel jutjador els defectes o absències de subministre o instal·lació i els materials substituïts. Al respecte, aquesta Sala ha d'assenyalar, en primer terme, que, a diferència del que sustenta el recurrent, la prova pericial no era l'únic mitjà existent per a provar l'existència de la substitució de materials pels lliurats per una altra empresa, sinó que aquest aspecte era fàcilment acreditable amb les factures de compra dels materials i amb la testifical dels legals representants de les empreses que van subministrar aquests materials. I, en segon terme, en consonància amb el que s'ha afirmat, de la prova pericial s'extreu l'existència de manques de sumbinistres, defectes i manca d'instal·lació de determinats elements, però, quan als elements que es diuen substituïts, no existeix cap prova que acrediti que aquests foren subministrats per altres proveidors ni el preu dels mateixos, quan aquest extrem era fàcilment acreditable per la part defenent, de manera que aquests possibles descomptes per substitució d'elements que no consten a l'obra no es pot tenir per acreditat solament amb la manifestació del perit en aquest sentit, tota vegada que la facilitat i proximitat probatòria permetien a la defenent haver acreditat perfectament aquest extrem i, al no haver-ho fet, perquè repetim de la pericial no s'extreu el material que substitueix al que falta ni l'import del mateix. I, en aquest ordre d'idees, s'ha de mantenir la solució d'instància que diferencia adequadament ambdues partides de la pericial i els dóna un tractament divers.

VI.- El rebuig dels dos recursos d'apel·lació s'ha de traduir en la imposició a les parts recurrents de la imposició de les costes derivades dels seus recursos (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per les representacions processals de les parts agent i defenent contra la sentència, de data 19-4-2005, dictada per l'honorable Tribunal de Batlles i s'escau confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a les parts recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels recursos interposats respectivament per les mateixes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-