Contracte d'arrendament de local per a negoci: qüestions de dret transitori derivades de la reconducció tàcita.- Actes propis (0163/04)
- Resolució
- Sentència · 25/11/2004
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 157/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:157
- Recurs
- 163/04
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- OCUPACIÓ CONTRACTE D'ARRENDAMENT ARRENDADOR ARRENDATARI COMERÇ DESNONAMENT
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Amorós contra la sentència del Batlle que va declarar resolt el contracte d'arrendament d'un local comercial i el va condemnar a deixar-lo lliure i expedit, a pagar les quantitats corresponents per ocupació indeguda i les costes del procediment. La sentència sosté que el contracte d'arrendament, inicialment concertat el 1984, es va renovar tàcitament fins al 29 de novembre de 2003, quan l'arrendadora va comunicar la seva voluntat de donar per acabada la relació contractual amb una antelació superior als 6 mesos mínims exigits per la llei. Com que l'arrendatària no va lliurar el local, l'arrendadora va presentar la demanda de desnonament que va ser estimada pel Batlle. La sala també ha confirmat la sentència apel·lada i ha imposat les costes del recurs al recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
SENTÈNCIA de 25 de novembre de 2004
Contracte d'arrendament de local per a negoci : qüestions de dret transitori derivades de la reconducció tàcita.- Actes propis
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. B-223-3/04, substanciats segons les normes de la Disposició addicional segona de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999, instats per la Sra. Sarabia contra el Sr. Amorós, en data 26 de maig darrer l'Hble. Batlle va dictar una Sentència en què va declarar resolt el contracte d'arrendament del local núm. 3 de l'XXXX i va condemnar el defenent a deixar-lo lliure i expedit, a pagar les quantitats corresponents per ocupació indeguda i les costes del procediment.
II.- El defenent ha formulat recurs d'apel·lació contra aquella resolució el qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- El contracte d'arrendament del local comercial d'autes, convingut el 29 de novembre de 1984 pel termini d'un any, es va anar prorrogant tàcitament per un període d'un any i així successivament d'any en any tal com estableix el pacte SISÉ del contracte. La Llei d'arrendaments de finques urbanes de 3 de setembre de 1993 no el va afectar en no ser aplicable als contractes anteriors a ella (Disposició transitòria 1a.). En canvi, la Llei actual de 30 de juny de 1999 (vigent des del 12 d'agost del mateix 1999) sí que li és aplicable a partir del moment en què el contracte es va renovar per tàcita reconducció (Disposició transitòria 1a), cosa que va succeir el 30 de novembre de 1999 per un període de 2 anys (art. 54,4) és a dir, fins el 29 de novembre de 2001.
En aquesta darrera data es prorrogà tàcitament fins el 29 de novembre de 2003; però el 30 d'abril anterior (de 2003) l'arrendadora va comunicar per carta la seva voluntat de donar per acabada el 30 de novembre de 2003 la relació contractual amb l'arrendatària, o sigui, ho va fer amb una antelació de quasi 7 mesos (superior als 6 mínims que determina l'art. 54,4 de la Llei).
Conseqüentment, arribat el 29 de novembre de 2003, la relació arrendatícia havia finit, i per tant la Societat arrendatària havia de lliurar el local a l'arrendadora, cosa que no va fer; per la qual cosa aquesta darrera va formular la demanda de desnonament que la Sentència del Batlle lògicament i justament ha estimat condemnant l'arrendatària a desallotjar el local i a pagar l'escaient per ocupació indeguda fins el dia del desallotjament i les costes.
II.- Aquesta Sala ha explicat molt repetidament (per totes, i com a més recent, la Sentència de 23 de setembre darrer) que únicament mereixen la qualificació d'actes propis aquells que revelen d'una manera inconfusible la ferma i definitiva voluntat del seu autor de crear, modificar o extingir una determinada relació jurídica; definició no aplicable a la simple confusió de l'actora en consignar erròniament el 29 de novembre de 2002 en comptes del 29 de novembre de 2001, com a data de la darrera pròrroga.
III.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de costes al recurrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació, CONFIRMAR la Sentència apel·lada i IMPOSAR al recurrent les costes del recurs (amb inclusió de les dels professionals de l'altra part).
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.