IMMIGRACIÓ. Autorització de residència. Denegació per la tinença d'antecedents penals. (2000044/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000044/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000040/2023

SENTÈNCIA 31-2023

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vélez

Representant: ídem

Advocat: Sr. Plana

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Escudero

Advocat: Sra. Conde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de juny de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000044/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Vélez va interposar demanda contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord adoptat en data 17 d'agost de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 16 de juny de 2022, en virtut de la qual es va denegar l'autorització d'immigració temporal sol·licitada a favor de l'agent.

La sentència de 13 de febrer de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

L'article 43 de la Llei qualificada d'immigració disposa que el sol·licitant d'una autorització inicial de residència ha d'acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d'infraccions doloses, a Andorra o als països on hagi residit anteriorment, la qual cosa implica que el legislador exigeix la comissió d'una pluralitat de delictes, mentre que l'agent només ha estat condemnada una vegada.

El delicte de conducció amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang és un delicte culpós i la llei només preveu la denegació de l'autorització en el cas d'infraccions doloses.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, al·legant a l'efecte que:

La jurisprudència ha declarat que la inexistència d'antecedents penals constitueix un requisit sine qua non per obtenir una autorització inicial d'immigració.

L'existència d'un sol antecedent penal ja implica l'incompliment de l'article 43 de la Llei qualificada d'immigració i, per tant, ja és motiu de denegació.

El delicte de conducció amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang té una connotació subjectiva totalment dolosa, ja que l'agent, en el moment d'agafar el vehicle, tenia ple coneixement i una clara intenció de conduir un vehicle motoritzat després de consumir begudes alcohòliques que comporten un estat d'intoxicació i afecten la seva capacitat de conducció.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions administratives que van denegar l'atorgament d'una autorització de residència inicial a favor de l'agent. Aquestes resolucions es basen en els antecedents penals de la interessada, la qual va ser condemnada per ordenança penal de 14 de març de 2022, com autora responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang (foli 37).

Tercer.- Com es va dir en la sentència núm. 79-2021, de 25 de novembre:

"L'article 43 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"La persona que sol·licita una autorització d'immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, ni per a l'ordre públic, i ha d'acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d'infraccions doloses, ni al Principat d'Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d'aquesta acreditació les persones beneficiàries de l'autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l'empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries" (la negreta és nostra).

Segons aquest precepte, la concessió d'una autorització d'immigració inicial està subordinada, a més de al criteri de l'absència de risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic, al fet que l'interessat no tingui antecedents penals a Andorra ni als països on hagi residit anteriorment, i aquest requisit no admet altres excepcions que les previstes expressament a la pròpia Llei".

Quart.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix que l'agent va ser condemnada per ordenança penal de 14 de març de 2022, com autora responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang.

En conseqüència, la desestimació de la seva sol·licitud resulta obligada per la tinença d'antecedents penals per l'esmentat delicte, d'acord amb els articles 43 i 49.a) de la Llei qualificada d'immigració, a què abans s'ha fet referència. Aquesta conclusió no impedeix que la interessada pugui reproduir la seva petició, un cop s'hagin cancel·lat els antecedents de referència.

Cinquè.- Quan l'article 43 de la Llei qualificada d'immigració exigeix que el sol·licitant acrediti "que no té antecedents penals arran de la comissió d'infraccions doloses, ni al Principat d'Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat", el requeriment es refereix a la inexistència de qualsevol antecedent, atès que una sola condemna ja comporta que l'interessat tingui "antecedents penals", en el sentit legal. En conseqüència, s'ha de desestimar l'argumentació de l'agent, segons la qual serien necessaris almenys dos antecedents per justificar la denegació de l'autorització sol·licitada.

Sisè.- En darrer terme, no ofereix dubte que el delicte de conducció amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang és una infracció dolosa i no culposa.

La jurisprudència ha precisat que en el concepte de dol s'ha d'entendre comprès, no solament el resultat directament volgut o necessàriament lligat a ell (dol directe), sinó també el resultat presentat com a probable i nogensmenys consentit (dol eventual), doncs és evident que quan l'agent aprova anticipadament el resultat molt probable del seu comportament, i no obstant procedeix a realitzar-lo, no hi ha dubte que consent la conseqüència del mateix.

D'altra banda, el delicte pel qual va ser condemnada l'agent és una infracció de perill abstracte, atès que el legislador declara quins són els límits per sobre dels quals la conducció no resulta ja penalment tolerable, al marge de qualsevol altra circumstància afegida, per raó del risc que comporta. El dol va referit al moment en què el subjecte actiu ingereix begudes alcohòliques en la quantitat fixada per la llei, que poden incidir en la seguretat del trànsit, i, tot i això, assumeix aquesta situació de risc amb la conducció d'un vehicle.

La sentència del Tribunal de Corts que invoca l'agent es refereix a un supòsit de fet diferent, i no descarta en absolut la naturalesa dolosa del delicte de conducció amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang.

En conseqüència, s'ha de concloure que la recurrent té antecedents penals per la comissió d'una infracció dolosa, de manera que resulten ajustades a dret les resolucions administratives que li van denegar l'autorització de residència inicial, en aplicació dels articles 43 i 49.a) de la Llei qualificada d'immigració.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar les resolucions administratives impugnades.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Vélez contra la sentència dictada el 13 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.