Defectes constructius (TSJC 349/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000349/2015 ORIGEN: 2100163/2010 - 00

NIG: 5300542120150004865

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 de maig del 2010 la representació processal de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. va formular demanda per defectes constructius contra la societat Pulido així com contra el Sr. Arnau.

En data 25 de maig del 2010 les parts defenents van formular excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, en el sentit que s'havia de demandar també a la mercantil Elías, excepció que es va desestimar per Aute de data 12 d'octubre del 2010.

II.- En data 15 de febrer del 2011 la representació processal de la societat Pulido formulà petició de crida en garantia al procediment de la societat Elías, petició que es resolt per aute de data 25 de febrer del 2011 notificant a la societat Elías la pendència del present procediment.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21 de maig del 2015 (posteriorment aclarida en dos autes posteriors) i va decidir :

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X., contra Pulido, el Sr. Arnau i Elías, hem de condemnar i condemnem en un 70% del cost de la reparació a la mercantil Pulido, i a un 30% de la reparació a la mercantil Elías. La condemna consisteix en abonar a la part agent aquelles quantitats que resultin acreditades corresponents al cost de reparació dels desperfectes que presenten les terrasses, les rampes d'accés als habitatges i les façanes comunitàries de X., així com el cost de les intervencions necessàries que calgui realitzar per evitar noves filtracions d'aigua, més els corresponents interessos legals.

Segon.- Que cal absoldre de la demanda al Sr. Arnau.

Tercer.- No hi ha pronunciament en matèria de costes processals a l'haver-se estimat parcialment la demanda."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació les representacions processals de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X., de la societat Pulido així com de la societat Elías.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.-En el present litigi, LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. reclama per diferents defectes constructius apareguts en diverses parts de la urbanització contra la societat promotora de l'obra Pulido, contra la constructora de l'obra Elías i contra el Sr. Arnau com administrador de la societat Pulido.

La sentència d'instància declara provats diversos defectes constructius i ordena fer els treballs de reparació que es determinaran en execució de sentència a la societat promotora i a la societat constructora i declara absolt al Sr. Arnau.

Contra tal decisió s'alcen totes les parts implicades.

SEGON.-Responsabilitat solidària

Una de les qüestions que es plategen en aquesta alçada i de la qual discrepen tots els recurrents consisteix en el repartiment de la responsabilitat solidària en un 70% a càrrec de la promotora i el restant 30% a càrrec de la constructora.

Cal que aclarim aquesta qüestió. Tal i com molt encertadament recull la sentència d'instància, en aquests casos de defectes constructius en els quals no es pot delimitar de manera ben definida les respectives responsabilitats dels agents constructius (promotor, constructor, direcció facultativa) cosa que succeeix en moltes ocasions, la jurisprudència és reiterada i coneguda que conclou que el perjudicat ha de veure's protegit per una condemna solidària de tots els agents constructius que han concorregut en el plet. És la millor manera de protegir al perjudicat i sense perjudici que en un plet posterior puguin els condemnats intentar desxifrar el grau de participació i de responsabilitat que els pertoca finalment.

Així en la nostra sentència de data 12 de juliol de 2007 del rotlle 46/07 dèiem "...D'altra banda, quan la demanda es dirigeixi contra tots o alguns dels agents que hagin participat en la construcció la condemna pot ser solidària, si no es pot esbrinar a quin d'ells correspon la responsabilitat del defecte constructiu apreciat, mentre que si es pot diferenciar la que correspon a cada un dels agents que hi van intervenir, la condemna s'haurà de distribuir entre ells o absoldre als que no en fossin responsables, sent sempre el promotor responsable solidari amb aquells que siguin estimats culpables del defecte " I en la de 20.1.05 número 2431, afirmàvem "...Quant al primer dels arguments, aquest ja ha rebut la resposta adequada a la instància perquè s'entén que el promotor respon dels defectes i vicis que presenti l'edifici en la seva qualitat d'agent de l'edificació i la seva responsabilitat deriva del fet que com a persona, física o jurídica, que amb capital propi o aliè i en sòl propi o aliè, impulsa la realització d'una obra immobiliària o edificació, és l'encarregat de triar els facultatius que projectaran i dirigiran l'obra, així com l'executor material de la mateixa (constructor) i com a agent que obté el lucre de l'operació ha d'assumir també els riscos que pot originar la mateixa (ubicommodum ibi incommodum), el que suposa que el promotor hagi de respondre dels defectes o vicis ruïnògens, en el sentit ampli de ruïna física, potencial o funcional, envers els adquirents dels immobles objecte d'alienació. Per tant, aquest primer motiu o greuge ha de ser refusat " Això vol dir en el present cas que si els defectes constructius -com després veurem- no es poden atribuir a cadascun dels demandats (promotora i constructora) en exclusiva, la responsabilitat que tenen davant LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. perjudicada ha de ser solidària i no mancomunada en quotes que han estat fixades sense que fos necessari fer-ho.

Així doncs, el primer motiu de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. ha de ser estimat en el sentit que la condemna es solidària entre promotora Pulido i la constructora Elías les quals hauran de fer front per igual a la condemna que imposa la sentència i en els termes que la imposa que no han estat impugnats.

TERCER.- Defectes constructius

Totes les parts implicades (excepte el Sr. ENTITY_6) han proposat una prova pericial a fi de determinar quina classe de defectes constructius han estat detectats, quina és la causa dels mateixos defectes i de qui ha de ser la responsabilitat de la seva reparació.

S'ha practicat una completa prova pericial judicial a càrrec de la societat P. (folis 420 i seg.) que analitza tots els defectes constructius detectats en la urbanització (recollits en el Fonament Jurídic II) i fa un precís examen de les causes que expliquen tals defectes. I la conclusió és que hi concorren tres causes: uns defectes de disseny o de projecte(que la promotora ja assumeix que li pertoca afrontar perquè allà va contractar l'arquitecte projectista), uns defectes d'execució ( atribuïbles clarament a la societat Elías que era la constructora i finalment, uns defectes de manteniment. I en el foli 451 diu el perit judicial: " Els desperfectes constatats troben el seu origen tant en definicions incorrectes de la solució constructiva, com en execucions incorrectes, com en la manca de manteniment, fent impossible al perit determinar quins són únicament desperfectes ocasionats al procés constructiu (sense poder determinar si aquest ha estat realitzat per la constructora principal de l'obra, A., o per contractes directes de la promotora amb altres industrials...". Del propi peritatge es conclou que la promotora únicament va contractar una altra constructora per la col·locació de les baranes del mur exterior i a P. per fer la impermeabilització dels suport de les baranes. La resta dels defectes detectats en el fonament II (coincidents amb el dictamen del perit judicial) hi va intervenir com a constructora Elías. Per tant només a ella se li poden atribuir el defectes d'execució que detecta la prova pericial.

Aquesta també fa referència a que hi concorre una causa coadjuvant com és la manca de manteniment. I aquí convé fer una apreciació que ja reconeix amb una mostra de veracitat la pròpia promotora i és que el manteniment de la urbanització que es va acabar de construir l'any 1998 el va fer la pròpia promotora (encara que insuficientment com s'ha vist) fins al 15 de juliol de l'any 2009 quan ja es va atorgar escriptura d'obra nova i de divisió horitzontal i es va constituir la Comunitat de Propietaris actual. I aquesta LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. ja va detectar en aquell moment problemes de defectes constructius i ja va convocar pel mes de novembre següent una junta extraordinària de propietaris que va tractar entre d'altres dels defectes detectats i al 26/1/10 ja va trametre a la societat promotora queixes sobre l'estat de la urbanització.

Això vol dir que quan es manifesta pel perit que hi ha hagut també concurrència de manca de manteniment que explica algunes de les patologies detectades, aquesta responsabilitat ha de recaure també en la societat promotora que era la que duia a terme aquell manteniment i encara que va fer algunes actuacions no va ser tot el que calia haver fet per evitar o minimitzar els problemes apareguts i que es centren principalment en relació a les filtracions d'aigua.

En conclusió, no s'ha pogut delimitar amb la certesa necessària la responsabilitat de la promotora i de la constructora, raó per la qual han de fer front de manera conjunta i solidària de la seva reparació davant la perjudicada. Això comporta la desestimació dels recursos de Pulido i d'Elías.

QUART.-Costes de la instància

Reclama en el seu recurs la part agent la imposició de les costes de la instància que la sentència impugnada no imposa sense que s'especifiqui el motiu. Hem de suposar que malgrat l'estimació íntegra de la demanda davant la constructora i la promotora, pel fet de l'absolució del Sr. Arnau ha considerat el Tribunal que no era procedent la imposició de les costes. Però entenem que atesa l'estimació íntegra de la demanda davant aquelles dues defenents, cal aplicar el criteri del venciment objectiu que ja prové de la Constitució de Zenó (codi 7-51.5) i estimar el motiu i fer imposició de les costes causades a la part agent per part de Pulido i d'Elías. Pel que fa a les costes derivades de la demanda dirigida contra el Sr. Arnau ho analitzarem a continuació.

CINQUÈ.- Responsabilitat del Sr. Arnau

La part agent també impugna la decisió judicial d'absoldre al Sr. Arnau per no resultar d'aplicació la disposició transitòria primera de la Llei 20/2007 de 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Recordem que aquesta disposició diu el següent: "Transcorregut el darrer termini establert a l'apartat segon d'aquesta disposició, els administradors de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que no hagin adaptat els seus estatuts a aquesta Llei, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i fins a la inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària." Ha quedat demostrat en període probatori que la societat Pulido va atorgar escriptura de modificació i adaptació dels estatuts a la nova Llei de societats en data 9 de febrer de 2010, la qual va ésser inscrita en el Registre de Societats en data 17 de febrer de 2010. La publicació en el BOPA de la citada llei es va produir en data de 21 de novembre de 2007 i la seva entrada en vigor era l'endemà, pel que l'adaptació dels estatuts no es va realitzar en el termini fixat per la llei. Com molt encertadament recull la sentència d'instància, la llei 20/2007 estableix aquest tipus de sanció per l'incompliment de l'adaptació dels estatuts a la nova llei i que en fa responsable solidari, juntament amb la societat, als administradors, dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor de la Llei i fins a l'adaptació. L'esperit de la norma és la protecció dels creditors quan una societat opera en el tràfic jurídic sense estar adaptada a la legislació vigent, amb la consegüent sanció als seus administradors de fer-los responsables solidaris dels deutes generats en aquest període. En el present cas resultaria que deute social s'hauria d'haver "generat" (no declarat) entre el 23 de novembre de 2008 i el dia 17 de febrer de 2010, moment de la inscripció de l'adaptació dels Estatuts socials a la nova llei.

Però de la prova pericial i de l'origen de les patologies detectades es constata que han estat fruit d'una llarga evolució des de 1998, en què es van acabar les obres, i que permeten concloure que ha estat una llarga evolució en el temps que impedeix poder precisar que els deutes derivats de la seva reparació es puguin situar en el temps amb la precisió que reclama l'aplicació de la norma (del 23.11.08 al 17.2.10).

Per tot això cal considerar que no procedeix fer-ne responsable solidari al Sr. Arnau, per la seva condició d'administrador de la societat promotora per la qual ha estat demandat. Desestimem el motiu del recurs de la part agent.

Aquesta decisió no comporta la imposició de les costes de la instància causades al Sr. Arnau perquè aquest no ha impugnat la sentència.

SISÈ.- L'èxit del recurs de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. en front la societat Pulido i Elías s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Per contra, la desestimació del recurs en front al Sr. Arnau, comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part agent.

SETÈ.-En desestimar-se els recursos de Pulido i d'Elías procedeix imposar les costes per ells generades a les recurrents, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 de maig de 2015, que revoquem en el sentit de:

imposar la responsabilitat solidària de Pulido i d'Elías davant la condemna imposada per la sentència;

imposar el pagament a les dues defenents acabades d'esmentar de les costes causades a la part agent .

Mantenim la resta del pronunciament.

No fem condemna en costes de la present alçada respecte aquests defenents.

DESESTIMAR el recurs interposat per LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X. contra el Sr. Arnau, imposant les costes d'aquesta alçada a ell causades a la part apel·lant.

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Pulido i d'Elías, i imposar les costes d'aquesta alçada causades a LA COMUNITAT DE PROPIETARIS X., derivades dels seus respectius recursos a les recurrents.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-