CASS. Regularització pensió invalidesa malaltia Grup I. (0041/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0045-2/08 TSA: 025/09

S E N T È N C I A NÚM. 41-2010

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Arnau

Advocat: Vall

Apel·lada: Marcos

Representant: en nom propi

Advocat: Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0045-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 11 de febrer de 2009 va estimar la demanda interposada pel Sr. Marcos contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i va anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 21 de juliol i 24 de setembre de 2008, per mitjà de les quals s'havia reclamat a l'agent el pagament de diverses quantitats en concepte de prestacions salarials i mèdiques, pels dos conceptes següents: en primer lloc, per haver realitzat diverses activitats laborals durant els períodes d'atur de treball del 26 de gener al 3 d'abril de 2006 i del 2 al 10 d'octubre del mateix any i, en segon lloc, per no tenir la condició d'assalariat a partir del 1r. de setembre de 2007. Al mateix temps, la C.A.S.S. va confirmar la suspensió del pagament de la pensió d'invalidesa per malaltia del grup I que li havia estat reconeguda anteriorment a l'interessat.

La referida sentència ha considerat, d'una banda, que l'agent s'havia limitat a signar diversos documents de cotització durant els períodes d'atur de treball a què abans s'ha fet referència, en la seva condició d'administrador de la societat, però no havia realitzat cap de les activitats que li corresponien com a personal assalariat de l'empresa. En segon lloc, la sentència afirma que la manca de pagament del salari durant el mes de setembre de 2007, però no de la cotització, no suposa que l'interessat hagi de passar automàticament a la condició d'assegurat voluntari.

2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual es venen a reproduir les consideracions que ja van fonamentar les resolucions impugnades de l'entitat parapública. En conseqüència, s'insisteix en què l'agent va realitzar una activitat laboral durant els períodes d'atur de treball de què va gaudir en l'any 2006 i, en segon lloc, que l'interessat va deixar de tenir la condició d'assalariat des del 1r. de setembre de 2007, amb les conseqüències que s'enumeren en les resolucions administratives impugnades.

3r.- La representació de l'agent s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la condició d'assalariat de l'agent a partir del 1r. de setembre de 2007.

El Sr. Marcos era administrador únic de l'entitat "Decorsan S.L." i, a més, cotitzava com a assalariat de la mateixa des del mes d'octubre de 1996, com a conseqüència de l'activitat laboral que duia a terme per compte de la societat, que consistia, segons s'afirma, en la realització de diversos treballs manuals, singularment com a pintor.

El mes de setembre de 2007 no li va ser abonat al Sr. Marcos el salari mensual corresponent, però si que es van fer efectives les cotitzacions d'aquest període. Atès que l'interessat va causar baixa mèdica des del 1r. d'octubre següent, la Caixa Andorrana de Seguretat Social considera que no ostentava en aquell moment la condició d'assalariat, que exigeix l'article 11 del Reglament Tècnic per tal d'acreditar les prestacions de salaris que siguin procedents.

Per la seva part, l'agent argumenta que l'empresa no li va satisfer el salari del mes de setembre de 2007 per dificultats de tresoreria, però que això no comporta que hagués deixat de tenir la condició d'assalariat.

Com a punt de partida per a resoldre la qüestió litigiosa, cal tenir en compte que la condició d'administrador d'una societat no és en sí mateixa incompatible amb la d'assalariat de l'empresa, que procedirà quan es duguin a terme unes activitats remunerades altres que les de mera gestió de la societat. En aquest cas, el Sr. Marcos a més d'administrador social, va treballar per a l'empresa durant més de deu anys, com a pintor, i va cotitzar com a tal durant el mateix període. De fet, la pròpia C.A.S.S. no discuteix la seva condició d'assalariat durant aquest llarg període de temps.

El simple fet de què l'empresa no hagués abonat a l'agent una única mensualitat de salari -la corresponent al mes de setembre de 2007- no justifica la conclusió de què el Sr. Marcos hagués perdut la condició d'assalariat i hagués de passar a la d'assegurat voluntari, especialment quan no hi ha cap prova que justifiqui que les activitats desenvolupades per l'interessat dins de l'empresa haguessin canviat en aquell moment, limitant- se a partir de llavors a les tasques d'administració que li corresponien com a òrgan gestor de la societat.

En definitiva, l'existència d'una dada merament parcial, com és la manca de pagament d'un sol mes de salari, no permet entendre acreditat que l'agent havia deixat de realitzar les activitats laborals per compte de l'empresa que portava desenvolupant en els deu anys anteriors, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs de la C.A.S.S. sobre aquesta qüestió.

Tercer.- Sobre la realització d'activitats retribuïdes durant els períodes d'atur de treball de l'any 2006.

La segona de les qüestions que es planteja en aquest recurs presenta unes evidentes similituds amb les que van ser examinades en la sentència d'aquesta Sala núm. 49-2008, de 21 de juliol, de manera que procedeix seguir el mateix criteri que va fonamentar aquella resolució.

Com en aquell cas, es planteja ara un supòsit en què l'administrador d'una societat és al mateix temps assalariat de l'empresa i, durant un determinat període d'atur de treball, subscriu una sèrie de documents en la seva condició d'administrador, la qual cosa suscita el problema de si corresponia percebre les prestacions de salari, ja que l'article 11 del Reglament Tècnic subordina el pagament d'aquestes a què l'interessat cessi llur activitat per causa de malaltia.

Al igual que en aquella resolució, l'interessat ha vingut desenvolupant per a l'empresa una sèrie de treballs d'índole manual, especialment de pintor, des del mes d'octubre de 1996. Durant els períodes d'atur de treball que van del 26 de gener al 3 d'abril de 2006 i del 2 al 10 d'octubre del mateix any, l'agent va cessar en aquestes activitats per causa de malaltia, i no hi ha cap indici que permeti considerar el contrari, de manera que l'activitat assalariada es va veure efectivament interrompuda en aquest temps. Altra cosa és que, durant el període de baixa laboral, l'interessat signés tres fulls de cotització a la seguretat social com a administrador de la societat, en concret els relatius al mesos de gener, febrer i setembre de 2006. Aquesta actuació com a gestor social no resulta incompatible amb la interrupció dels treballs que eren propis i característics de la seva condició d'assalariat, i no tenien altra finalitat que la de permetre la continuïtat de la marxa de l'empresa. Com es va dir en la referida sentencia núm. 49-2008, el fet de signar alguns contractes en qualitat de mandatari social en dates poc nombroses (quatre en aquell cas i tres en aquest) no es pot considerar que constitueixi l'exercici d'una veritable activitat professional en el sentit de l'article 11 del Reglament Tècnic.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la C.A.S.S. i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada l'11 de febrer de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.