MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Compra-venda (0119/07)

Resolució
Sentència · 18/10/2007
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 156/2007
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2007:156
Recurs
119/07
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
RELACIÓ JURÍDICA DANY COMPRAVENDA DANYS I PERJUDICIS COSTES PROCESSALS DEMANDA
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la Sra. Villegas contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat la mercantil Manzanares a pagar una indemnització equivalent als interessos legals sobre 30.000 euros durant un període determinat, però no havia atorgat la devolució dels 30.000 euros lliurats a compte ni els danys i perjudicis reclamats. El tribunal ha considerat que la devolució dels 30.000 euros ja havia estat oferta i acceptada abans de la interposició de la demanda, i que la reclamació de danys i perjudicis no estava suficientment justificada. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat les costes processals a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 119/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Villegas va interposar demanda, de data 24-2-2006, envers la mercantil Manzanares, segons la qual sol·licita la condemna a l'abonament de la quantitat de 30.000 euros, com a devolució del acompte, més 30.000 euros més en concepte de danys i perjudicis i amb més la imposició de les costes processals.

La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 31-3-2006, i va demanar que es procedís a desestimar la demanda i a imposar a la part agent les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 30-3-2007, en la qual establia: "DECIDEIX Que estimant molt parcialment la demanda formulada en data 24 de febrer del 2006 per la Sra. Villegas, contra la societat limitada de dret andorrà Manzanares, ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar a l'agent una indemnització equivalent a la quantitat generada en concepte d'interessos al tipus legal per una suma de 30.000 euros durant el període del 10.VIII.05 al 24.X.05, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de fermesa de la present resolució; i sense fer imposició de costes processals".

III.- Contra la sentència d'instància, la part agent ha interposat recurs i, en data 8-6-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va lliurar, en data 3-7- 2007, llur escrit de contesta a les conclusions, en el qual demanava la confirmació de la resolució d'instància i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'import dels 30.000 euros no li fou mai retornat, atès que es va condicionar a no exercir cap acció envers la mercantil defenent. En segon terme, manifesta que, en relació a la reclamació de 30.000 euros en concepte de danys i perjudicis, que s'ha acreditat l'incompliment contractual per part de la defenent i que es van quantificar els mateixos de la única forma que era possible, de manera que es reclamava un import igual a aquell lliurat a compte. En tercer terme, respecte del còmput d'interessos, assevera que com que no es va poder gaudir del principal de 30.000 euros, tota vegada que el retorn estava condicionat a no exercir cap acció vers la defenent, això comporta que el còmput dels interessos no pot aturar-se el dia 24-8-2005, sinó que ha de continuar fins al pagament efectiu de la quantitat.

Correspon, en primer terme, analitzar conjuntament els motius primer i tercer del recurs, tota vegada que els mateixos parteixen de la mateixa premissa. A criteri del recurrent, s'ha d'acollir la primera pretensió de la demanda, el retorn dels 30.000 euros lliurats a compte, i no s'ha d'establir la finalització de la meritació d'interessos, perquè es va condicionar la devolució dels 30.000 euros al fet de no exercitar cap acció i tota vegada que, en relació als interessos, no es pot aturar el còmput fins a l'efectiu lliurament del principal.

Si s'analitzen les actuacions, es pot concloure que la defenent, com a titular del negoci F.C., va actuar com a comissionista per a la perfecció d'un futur contracte de compravenda que, finalment, no es va realitzar per voluntat de la part venedora. A les actuacions (folis 15 i ss.) consta l'escrit de la defenent, mitjançant el qual procedeix al dipòsit de la quantitat de 30.000 euros per tal que li sigui lliurada a la Sra. Villegas. En aquest escrit de 24-10-2005, s'adjunta el xec de 30.000 euros a favor de l'INAF. Així mateix, resulta que per escrit de data 8-11-2005 la part agent va demanar que se li lliurés la quantitat dipositada, fent reserva de les accions per a la reclamació dels danys i perjudicis produïts. Per consegüent, una volta oferta la quantitat dels 30.000 euros, dipositada judicialment, i acceptada per la part agent abans de la interposició de la demanda, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que no es pot acollir la pretensió continguda en la demanda tendint a la restitució dels 30.000 euros lliurats a compte i tampoc que la meritació d'interessos de la referida quantitat no s'aturi en data 24-10-2005, tota vegada que l'esmentada quantitat es trobava a disposició de l'agent des d'aquell moment i per escrit de 8-11-2005 fou acceptada explícitament.

II.- Respecte de la indemnització per danys i perjudicis que reclama la part agent convé posar de relleu les següents consideracions. En primer lloc, com assenyala la sentència recorreguda, la relació obligatòria que ha generat l'incompliment no és una relació jurídica derivada de la perfecció d'un contracte de compravenda, atès que no ha existit l'acord de voluntats entre part venedora i compradora, sinó que ens trobem front a una relació de corretatge, en virtut de la qual el comissionista assumeix una obligació de resultat. No esdevé controvertit que la compravenda no es va poder portar a terme perquè el comissionista no es va assegurar que la voluntat del venedor es mantingués i no va poder fer lliurament de la quantitat dels 30.000 euros a favor de la part venedora, a la qual cosa s'havia compromès amb la part que tenia intenció de comprar. Des d'aquest punt de vista no es pot justificar l'abonament de la quantitat de 30.000 euros en l'existència d'unes preteses arres, no solament perquè no consten, com afirma el jutjador d'instància, en el document signat per les parts, sinó també perquè no ens trobem front a una compravenda, sinó, com s'ha exposat, davant d'un contracte de corretatge immobiliari.

En segon lloc, s'ha de posar de manifest que la part recurrent fonamenta la indemnització en la sol·licitud de la mateixa quantitat lliurada a compte, atès que assenyala que aquesta és la única forma de quantificar el dany produït. Aquest argument no pot ésser acceptat per aquesta Sala. En efecte, l'existència d'incompliment contractual per se no origina l'existència d'un dany, sinó que l'existència d'aquest i la seva entitat ha de ser acreditada per la part, en aquest cas, recurrent. En aquest ordre d'idees, corresponia a la part recurrent provar l'entitat del dany, ja fos en la seva vessant de dany emergent i/o de lucre cessant. I aquesta prova, que esdevé un fet constitutiu de la seva pretensió, es podia haver portat a terme, provant el dany que li havia reportat el no poder adquirir el pis objecte del contracte de corretatge i el diferencial de més que li suporta adquirir un pis d'anàlogues característiques produït l'incompliment. I aquesta prova, que es podia realitzar a instància de la part agent no s'ha fet, per la qual cosa s'ha concedit només, encertadament, pel jutjador d'instància els interessos derivats de no haver gaudit de la quantitat dels 30.000 euros en les dates fixades per la sentència.

Per tant, s'escau també refusar aquest motiu del recurs i amb ell la totalitat del mateix.

III.- La desestimació del recurs interposat s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Villegas contra la sentència, de data 30-3-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora