Contracte de compravenda: concepte i perfecció.- Interessos moratoris: meritació.- Costes: criteris per a la seva imposició (0103/05)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Contracte de compravenda: concepte i perfecció.- Interessos moratoris: meritació.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Alfaro va presentar demanda en data 11 d'abril del 2003 per incompliment de contracte contra el Sr. Vaquero argumentant que el citat senyor no va donar compliment al conveni regulador de la separació dels cònjuges, que l'obligava a adquirir a la part agent la totalitat de les accions que ella posseïa de la societat mercantil "C.,SA" per un preu de 20.000.000 ptes. equivalents a 120.202, 42 euros per tot el dia 31 de desembre del 1998, raó per la què sol·licitava es condemnés al demandat a adquirir les citades accions pel preu fixat més els interessos legals d'aquesta quantitat des de l'incompliment de l'obligació o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació del Sr. Vaquero, sense contestar la demanda, va formular excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, la part agent s'hi va oposar i aquest incident va ser resolt per Aute de 16 de gener del 2001 desestimant l'excepció formulada. Atesa aquesta desestimació, en data 30 de març del 2004 la representació del Sr. P.M. va contestar a la demanda, aplanant-se parcialment a la mateixa, ja que reconeixia l'obligació que havia assumit de comprar les accions de la societat "C.,SA" que manifestava no havia complert per raons alienes a la seva voluntat, mentre que s'oposava al pagament d'interessos del preu de les citades accions des del dia 1 de gener del 1999, data en què hauria hagut de comprar-les, entenent que en tot cas calia pagar-los des de la contesta a la demanda, el dia 30 d'abril del 2004, ja que no havia estat requerit de pagament en cap moment, sol·licitant igualment que no es fes especial pronunciament respecte de les costes.

Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments i rebutjant els de la part contrària.

III.- En data 1 d'abril del 2005 l'Honorable Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Alfaro contra el Sr. Vaquero, condemnant a aquest darrer a adquirir a la demandant la totalitat de les accions de la societat "C.,SA", que la part actora hauria de lliurar al defenent en el moment de formalitzar l'operació, pel preu de 120.202, 42 euros més els interessos legals produïts per la dita quantitat des del dia 30 d'abril del 2004 i a l'abonament de les costes processals causades.

IV.- Contra la Sentència d'instància presenten recurs tant la representació del Sr. Vaquero, recurs que posteriorment es declara desert, com la de la Sra. Alfaro, que impugna els pronunciaments sobre interessos i costes, entenent respecte dels primers que s'ha d'aplicar l'axioma "dies interpellat pro homine" i per tant que no calia requeriment per tal que el deutor entrés en mora una vegada complert el termini pactat, mentre que pel que fa a les segones cal, segons el seu parer, respectar el principi de venciment objectiu i no es poden apreciar, sinó al contrari, circumstàncies que justifiquin un pronunciament diferent.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs presentat per la Sra. Alfaro es limita a impugnar dos punts de la Sentència d'instància, el primer dels quals fa referència a la condemna al demandat al pagament dels interessos de la suma de 120.202,42 euros des del dia 30 d'abril del 2004, ja que, malgrat ella mateixa en la seva demanda sol·licitava subsidiàriament que s'imposessin des d'aquesta data, entén en el moment de recórrer que el procedent seria que els interessos de la citada quantitat es paguessin des del dia en què el Sr. Vaquero s'havia obligat a comprar les dites accions i a pagar el seu preu, és a dir des del dia 1 de gener del 1999,

Argumenta la recurrent que l'obligació a termini produeix l'efecte de col·locar al deutor en mora de manera automàtica quan arriba el dia assenyalat, d'acord amb el que disposa el Codi 8,37,12, tractant-se llavors d'un cas de "mora ex re" que origina els efectes de la institució sense necessitat de més tràmit ni requeriment.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, aquest criteri, que podria ser encertat en altres casos no ho és en el cas present, perquè, d'acord amb el conveni de separació pactat de mutu acord entre les parts i aprovat judicialment, el Sr. Vaquero s'obligava a comprar unes determinades accions propietat de la Sra. Alfaro a un preu fixat i en una data límit i per tant ella s'obligava a vendre-li. Atès això, cal posar de relleu que la compravenda és un contracte consensual que esdevé perfecte des del moment en què el consentiment de les parts recau sobre la cosa i sobre el preu i sols a partir de llavors neix l'obligació de pagar el preu i lliurar la cosa. Per aquest motiu, encara que es va pactar que el preu es faria efectiu en el moment de celebrar-se el contracte, l'obligació que va assumir el demandat consistia en comprar unes accions determinades i aquesta és l'obligació que no ha complert, mentre que l'obligació de pagar el preu hauria nascut en tot cas una vegada celebrat el contracte. Malgrat això, tampoc la Sra. Alfaro ha acreditat haver emplaçat al Sr. Vaquero per tal de portar a terme la compravenda, manifestant la seva disposició per vendre tal com ella també s'havia compromès i, per aquesta raó, tampoc seria admissible una petició, que no ha fet com a tal, de que se la indemnitzés pels danys i perjudicis que el citat incompliment li podia haver produït, danys que de totes maneres tampoc ha provat, ja que no es pot considerar com emplaçament per celebrar el contracte l'al·legació que la Sra. Alfaro fa en el procediment de divorci respecte a l'incompliment del Sr. Vaquero de les seves obligacions.

III.- Com a segon motiu del recurs argumenta la recurrent que és incorrecte el pronunciament de la sentència recorreguda en el sentit de no establir especial condemna en costes, ja que l'estimació de la demanda és substancial i no existeixen circumstàncies que justifiquin la no aplicació del principi de venciment objectiu i aquest motiu s'ha d'estimar. En efecte, la sentència d'instància estima la petició principal de la demandant en el sentit que el demandat procedeixi a la compra de les accions i sols denega la petició de que es paguin els interessos del preu de les mateixes des del dia que calia complir l'obligació de comprar-les a la part agent, estimant no obstant que es procedent pagar- los des de la contesta a la demanda, com en realitat demanava subsidiàriament la Sra. Alfaro. D'altra banda, el fet que el Sr. Vaquero es trobés en dificultats econòmiques per complir les seves obligacions no justifica que deixés de fer-ho, ni tampoc es pot tenir en compte l'aplanament a les peticions de la demanda quan aquest és parcial, es fa dins de la contesta a la demanda i quan el defenent era perfectament conscient de les seves obligacions com a mínim des del moment en què la Sra. Alfaro va presentar les seves conclusions en el procediment de divorci dels cònjuges. Per aquestes raons, entenem que el demandat va obligar a l'actora a portar a terme un procediment judicial amb les despeses que això comporta per tal de poder obtenir la satisfacció dels seus drets i per aquest motiu ha de suportar el cost del litigi.

IV.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Alfaro amb parcial revocació de la Sentència dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles en data 1 d'abril del 2005 en quan imposem les costes de la instància al demandat, confirmant en tot el restant la citada Sentència i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.