DRETS FONAMENTALS. El dret a la jurisdicció es circumscriu a l'àmbit judicial i no a la via administrativa prèvia. No és aplicable el procediment urgent i preferent a les dilacions de les Administracions públiques. (Batllia de Guàrdia 0000022/2023)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 0000022/2023 Núm. de Rotlle: TSJA-0000044/2023

SENTÈNCIA 30-2023

PARTS:

Apel·lant: ORG_0 (C. SL) Representant: Sra. Badía Advocat: Sr. Pérez

Apel·lat: COMÚ X

Representant: Sra. Salcedo Advocat: Sr. Julián

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de juny de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 0000022/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat ORG_0 (C. SL) va interposar demanda contra el COMÚ X., per la via del procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, en què denunciava la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, com a conseqüència de la inactivitat de l'Administració comunal en relació amb la denúncia formulada per l'agent respecte de l'actuació d'un tercer, que hauria modificat en benefici propi el camí comunal del X., augmentant la superfície de les parcel·les de la seva propietat, en detriment del camí comunal i d'una parcel·la confrontant de la societat agent.

2.- La sentència de 13 d'abril de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, en considerar que el procediment no ha tingut una durada excessiva i, en conseqüència, que no s'ha vulnerat el dret a un procés degut.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

Han transcorregut quasi tres anys des del dia en què es va posar en coneixement del Cònsol major la invasió de terreny comunal, i més d'un any des que la societat agent va presentar la denúncia l'1 d'abril de 2022.

No es tracta d'un procediment complex i la demora entre els tràmits realitzats pel Comú no té justificació. No es pot deixar sense contingut el dret fonamental pel procediment de dictar simples providències de tràmit.

4.- La representació del Comú X s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es declari inadmissible el mateix o, subsidiàriament, que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La part agent no fonamenta el recurs en cap dels possibles motius previstos als articles 48 i 50 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

El procediment només es va iniciar amb la reclamació formulada l'1 d'abril de 2002, ja que les anteriors sol·licituds tenien un objecte diferent i foren resoltes mitjançant resolucions que ja són fermes. En aquest cas, tan sols havien transcorregut tres mesos des de la darrera actuació fins a la demanda de la part agent.

No existeix una impossibilitat d'acudir a la jurisdicció, ja que les qüestions relatives al dret de propietat es podien plantejar davant dels tribunals civils, tal com ha declarat la jurisprudència.

5.- El Ministeri Fiscal sol·licita també que s'acordi la inadmissibilitat del recurs i, de forma subsidiària, que sigui desestimat, en base a les següents al·legacions:

Les vulneracions de l'article 10 de la Constitució resten excloses del procediment urgent i preferent, d'acord amb l'article 15 de la Llei transitòria de procediments judicials.

En aquest cas, no s'ha esgotat la via ordinària, i l'article 10 no s'estén a la via administrativa prèvia a la jurisdiccional, sense fer ús dels recursos que la part agent tenia al seu abast, mitjançant la impugnació, en el seu cas, del silenci administratiu.

El Comú X. ha dut a terme diversos actes que no demostren una actitud passiva o inactiva.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 16.1 de la Llei transitòria de procediments judicials, atès que s'impugna la pretesa inactivitat d'una Administració local front a la denúncia formulada per l'agent sobre la invasió d'un camí comunal.

Segon.- En tractar-se d'una qüestió d'ordre públic processal, que pot ser examinada fins i tot d'ofici pel propi Tribunal, s'han d'analitzar les al·legacions que planteja el Ministeri Fiscal sobre la idoneïtat del procediment que s'ha seguit en aquest cas.

Sobre aquest punt, cal partir del contingut de l'article 15 de la Llei transitòria de procediments judicials, segons el qual:

"1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l'article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. (...)".

Aquest precepte desenvolupa el contingut de l'article 6 de la Llei qualificada de la Justícia, el qual disposa que:

"2. Aquests drets i llibertats, llevat dels drets recollits a l'article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procediment judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà d'un procediment urgent i preferent que se substancia en dues instàncies, d'acord amb el que disposa la Llei transitòria de procediments judicials.

3. Els drets recollits a l'article 10 de la Constitució i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l'incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent".

L'aplicació combinada d'aquests preceptes condueix a la conclusió de que el procediment urgent i preferent que contempla l'article 41.1 de la Constitució no és idoni per examinar una hipotètica vulneració del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, ni tampoc dels altres drets fonamentals que s'hagin vist transgredits en el marc d'un procés judicial, que s'hauran d'examinar a través de l'incident de nul·litat que regula la referida Llei transitòria de procediments judicials.

Tercer.- La sentència apel·lada ja admet, en el seu fonament jurídic segon, que el procediment de l'article 41.1 de la Constitució no és de manera general l'idoni per a la defensa dels drets de l'article 10 de la Constitució. Tanmateix, considera que, en aquest cas concret, la vulneració denunciada s'estaria produint en la via administrativa prèvia a la judicial, que seria necessari seguir per accedir a aquesta darrera, i que, en definitiva, estaria en qüestió la possibilitat d'accedir als tribunals en la forma legalment prevista. En conseqüència, conclou que resulta adequat seguir el procediment urgent i preferent per garantir en aquest supòsit el dret a la jurisdicció de la societat recurrent.

Aquesta conclusió no pot ser compartida en els termes en què es formula, i això per diversos motius.

En primer lloc, perquè no s'ajusta a les previsions ja esmentades de l'article 6 de la Llei qualificada de la Justícia i 15 de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquests preceptes són taxatius quan disposen que les hipotètiques vulneracions dels dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució no es poden fer valer per la via processal del procediment urgent i preferent de l'article 41.1 del text constitucional, sinó per mitjà de l'incident de nul·litat d'actuacions que regula la Llei transitòria de procediments judicials.

Aquesta regulació comporta que el procediment urgent i preferent no s'estén a la via administrativa prèvia a la jurisdiccional, ja que la mateixa no queda compresa dins l'àmbit de l'incident de nul·litat d'actuacions. Aquest darrer es circumscriu a les vulneracions de drets fonamentals produïdes dins d'un procediment judicial i, pel que fa a l'article 10, quan es posi en qüestió algun dels tres vessants que presenta el dret a la jurisdicció, com són l'accés als tribunals, el procés degut i l'execució de la resolució que recaigui.

L'actuació de les administracions públiques no queda inclosa en l'àmbit del dret a la jurisdicció, que es refereix, com s'ha dit, als procediments judicials stricto sensu.

Quart.- Les anteriors conclusions no comporten de cap manera una possible situació d'indefensió de la recurrent. Davant d'una possible inactivitat o demora de l'Administració, els ciutadans poden recórrer als tribunals per la via ordinària, i això suposarà precisament l'exercici del dret a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució.

En aquest cas, la recurrent sol·licita que es declari el seu dret de propietat sobre determinada parcel·la de terreny que actualment ocuparia un camí comunal confrontant. Doncs bé, com ha declarat una reiterada jurisprudència, això implica una qüestió de propietat que ha de ser dilucidada per la jurisdicció civil, a la qual podia i pot recórrer la part agent en temps hàbil.

De la mateixa manera, si la recurrent denuncia una inactivitat de l'Administració en la defensa dels béns comunals, malgrat l'existència d'una denúncia, aquella podrà exercir les accions procedents contra el silenci administratiu, un cop hagin transcorregut els terminis legals.

En definitiva, les dilacions indegudes de l'Administració no suposen una vulneració del dret a la jurisdicció, que es circumscriu a l'àmbit judicial, sinó que podran donar lloc a l'exercici de l'acció jurisdiccional que sigui procedent en cada cas, per la via ordinària, però no a través del procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, que està legalment exclòs en aquests supòsits.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent i confirmar, encara que per altres fonaments, la sentència impugnada. Aquest pronunciament fa innecessari examinar les restants al·legacions de les parts.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat ORG_0 (C. SL) contra la sentència impugnada del Tribunal unipersonal del Batlle de 13 d'abril de 2023.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.