Reclamació honoraris d'advocat (0063/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0063/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Gaya va interposar, en data 5-03-2010, demanda envers les menors Toll i Sevillano, representades per la seva mare, en virtut de la qual sol·licitava el pagament de la quantitat de 29.192,76 euros, en concepte d'honoraris professionals, més els interessos legals i les costes processals.

En data 25-03-2010 el Mgfc. Ministeri Fiscal va informar i es va oposar a la demanda i, en data 26-03- 2010, la representació processal de la Sra. Bueno, en nom i representació de les seves filles menors d'edat, va oposar-se a la demanda, tot adduint que les pretensions exercitades haurien prescrit i, subsidiàriament, que l'import de les minutes esdevenia excessiu, i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- En data 28 de gener de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència i va decidir el que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 5 de març del 2010 per la procuradora Sra. Valverde actuant en nom i representació del Sr. Gaya, contra les menors Toll i Sevillano representades per la Sra. Bueno, condemna a la defenent a pagar al Sr. Gaya la quantitat de 5.547,64.- EUR., incrementada amb els interessos moratoris comptadors des de la data de la contesta a la demanda, i sense establir especial condemna en costes processals".

III.- La representació processal del Sr. Gaya va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 7-04-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 2-05-2011, va demanar la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals i, per escrit de 3-05-2011, el Mgfc. Ministeri Fiscal també va demanar la desestimació del recurs interposat per la part agent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, s'alça contra l'estimació de la prescripció apreciada pel Tribunal d'instància, per quant considera que fou contractat pel difunt Sr. Almansa i que va requerir verbalment a la vídua per tal que acredités quins eren els hereus. Assenyala que no fou fins el maig de 2009 que la vídua no el va informar que disposava d'una resolució judicial respecte de la successió del mateix. En data 8- 01-2009 va trametre un burofax a la Sra. Bueno en el qual reclamava l'import dels honoraris professionals. Així, manifesta que l'herència jacent no té capacitat jurídica i que, per tant, no es podia adreçar la demanda envers la mateixa. Com que no coneixia els hereus, ni el nomenament d'administradora de la Sra. Bueno, l'agent no estava en condicions d'instar cap acció legal contra cap persona, a la vegada que així donava compliment a allò que es preveu a l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials. Pel que fa a l'excepció de prescripció, manifesta que aquesta opera quan concorre una voluntat clara d'abandonament i deixadesa de l'exercici del propi dret (cfr. TSJA de 29-04-1999) i en el present cas no ha estat així, a la vegada que posa de manifest la mala fe de la Sra. Bueno i invoca el Digest i el Codi en ares a impedir que la mala fe del deutor (sic) li permeti emparar-se en la figura de la prescripció. Afegeix, per últim, que el termini de la prescripció extintiva no s'inicia des de la data d'emissió de les factures, sinó des de que va conèixer que la Sra. Bueno no honoraria els compromisos contractuals del seu marit, i que s'ha produït una interrupció de la prescripció de l'acció, fonamentada en que no s'estava en condicions d'exercitar l'acció, com així ho determina també el dret comparat.

En segon terme, impugna la recurrent la procedència dels imports que es reclamen en les seves factures d'honoraris professionals, de manera que es qüestiona l'informe del Col·legi d'Advocats d'Andorra.

En tercer terme, es donen per reproduïts totes les al·legacions que consten en el seus escrits articulats al llarg del procediment.

En quart terme, s'alça contra el Considerant I de la sentència d'instància, perquè la identitat dels hereus no es va determinar fins a la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 15 de febrer de 2007.

I, en darrer terme, entén la recurrent que s'ha de condemnar a la part defenent al pagament de les costes processals tant de primera instància com de segona, en consonància amb el principi de venciment i de temeritat i amb el fet que existeix un veritable fonament per a litigar (iusta causa litigandi).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 28-01-2011, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.