Contracte d'obra (0108/07)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 108/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Calatayud va interposar demanda, de data 22-09-2005, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant a Salamanca al pagament de la quantitat 5.447,89 euros, amb més els interessos legals i costes judicials.

Per escrit, de data 6-10-2005, la representació processal de Salamanca va oposar-se a la demanda i va demanar que s'acceptés la liquidació que plantejava i, subsidiàriament, que es desestimés la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 22-3-2007, segons la qual establia el que segueix: "DECIDEIX: Estimar substancialment la present demanda i condemnar la defenent a pagar a l'agent l'import de 4.986,39 EUR més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució i costes segons el darrer Considerant".

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la representació processal de la part defenent va formular, en data 11-6-2007, escrit de conclusions, i la part agent ho va fer en data 13-6-2007, i on sol·licitaven la revocació de la sentència en atenció als arguments continguts en els seus respectius escrits. Consta també a les actuacions que, per escrits de dates 2 de juliol i 3 de juliol de 007, les parts agent i defenent respectivament van contestar les conclusions formulades de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d'instància. Els greuges o motius en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que els preus de treball de guix, segons la prova practicada a les actuacions, són superiors als de mercat. Entén que el jutge a quo descarta el preu de mercat i ho fa per la urgència en la realització dels treballs i per la comissió que la mercantil Calatayud hauria cobrat per intercedir; extrems que no resten acreditats. En segon terme, afirma que tampoc procedeix la condemna als interessos legals, tota vegada que des del tràmit de contesta a la demanda ja es va dipositar la quantitat de 4.272,68 euros. En darrer terme, manifesta que atès que es tracta d'una estimació parcial, no s'escau la imposició de les costes processals.

Quant al recurs de la part agent, aquesta entén que la sentència s'ha de revocar, tota vegada que desestima la partida de 461,50 euros per realitzar uns treballs en horari nocturn, i que si bé es van pressupostar a preu normal, fou després quan la mercantil defenent va demanar un canvi d'horari i es van haver d'efectuar en horari nocturn. Malgrat la sentència afirma que no consta provat, es desprèn de l'albarà núm. 28828 el canvi d'horari i això justifica l'increment del 50% del preu.

II.- Si es procedeix, en primer terme, a l'anàlisi del recurs de la part defenent s'ha de posar de manifest el que segueix. Així, convé indicar que consta aportada a les actuacions la factura de l'empresa encarregada de col·locar les plaques i dels treballs d'escaiola per un import de 2.150,22 euros (foli 80)i que aquesta es repercuteix a la part defenent per l'import de 2.211,61 euros, de manera que s'ha d'acceptar, a l'igual que ho fa el jutge a quo, que esdevé un percentatge quasi del 3% per haver cercat a l'empresa col·locadora; percentatge que es troba, com encertadament raona l'òrgan judicial d'instància, dins de la raonabilitat i criteris de mercat. Respecte a l'increment del 50% que s'addueix que existeix en les hores de guixaire, aquest també ha de ser admès com a adequat, tota vegada que consta provat a les actuacions que es va haver de cercar urgentment un col·locador de plaques (testificals dels Sr. Rius, foli 96 i del Sr. Oller, foli 98, càrrec de la societat defenent i industrial respectivament que corroboren aquesta situació d'urgència), de forma que la quantitat que es facturà a la defenent, ara recurrent, i que prèviament s'havia abonat a l'empresa ORG_0, s'ha d'entendre correcte i adequada a les circumstàncies en les quals fou encarregada la feina a realitzar, encerclades per aquesta premura i urgència en la seva portada a terme.

Manifesta, en segon terme, la part defenent i recurrent que no pot tampoc acceptar la condemna a la meritació d'interessos des de la fermesa de la sentència, atès que va consignar la quantitat de 4.272,68 euros amb la contesta a la demanda. Aquesta pretensió de la recurrent no pot prosperar. En efecte, ha estat necessària la valoració de la prova i el dictat de la sentència d'instància per a poder determinar exactament la quantitat que ha de percebre la part agent pels conceptes facturats, per la qual cosa s'escau confirmar la meritació d'interessos a comptar des de la fermesa de la resolució d'instància. Els arguments de la recurrent no poden ésser acollits, tota vegada que la quantitat de 4272,68 euros no ha estat acceptada per la part agent (foli 75), sense que els interessos que la mateixa produeixi afavoreixin a la part agent i creditora de la quantitat fixada per la resolució judicial d'instància.

III.- Pel que fa a les costes processals d'instància, sí s'ha de convenir amb la part defenent i recurrent que no s'esqueia imposar les costes processals d'instància a la part defenent, tota vegada que no pot titllar-se d'estimació substancial, com fa l'òrgan judicial a quo, l'acolliment d'una pretensió de 4.986,39 euros quan es sol·licitava la condemna de 5.447,89 euros, sinó que del contingut dels fonaments jurídics de la resolució d'instància s'extreu l'acolliment també dels argument de la part defenent respecte de determinades partides que es reclamaven per l'agent.

Consegüentment, sí procedeix revocar la sentència d'instància en el sentit de no efectuar imposició de les costes processals de la instància.

Quant a les d'aquesta alçada, s'escau imposar a l part recurrent les costes derivades de la desestimació del seu recurs, mentre que l'èxit, encara que parcial, del recurs de la part defenent justifica la no imposició de les costes d'aquesta instància respecte d'aquest.

En aquest ordre d'idees, s'escau ara analitzar la viabilitat del motiu o greuge que la part agent formula contra la sentència d'instància. En efecte, la part agent i recurrent sol·licita que s'incrementi la condemna de la defenent en la partida de 461,50 euros, relativa a l'increment dels treballs en horari nocturn. Aquest motiu no pot prosperar per les consideracions següents. Així, encara que a l'albarà 28828 consti que el treball es feia per la nit, de la prova testifical de l'industrial Sr. Salcedo i del càrrec de la mercantil defenent resulta que ja es contemplava que els treballs d'electricitat es portarien a terme una volta s'acabés la jornada laboral; és a dir, a partir de les 20 hores, per a permetre el normal funcionament i prestació de serveis als clients de la defenent, de manera que en el pressupost facilitat ja es contemplava aquesta hipòtesi. Altrament, si s'hagués entès que calia introduir un increment pel desenvolupament d'aquesta feina, per efectuar-se després de les 20 hores, corresponia a la part agent fer-ho constar en el pressupost. A aquest extrem cal afegir que de la prova que es troba a les actuacions no s'extreu que la part defenent hagi estat la responsable d'un canvi d'horari en la realització dels treballs d'electricitat i que, per consegüent, també aquesta manca de prova dels fets constitutius de la seva pretensió l'ha de perjudicar, en consonància amb les regles de distribució de l'onus probandi.

IV.- Pel que fa a les costes processals d'instància, sí s'ha de convenir amb la part defenent i recurrent que no s'esqueia imposar les costes processals d'instància a la part defenent, tota vegada que no pot titllar-se d'estimació substancial, com fa l'òrgan judicial a quo, l'acolliment d'una pretensió de 4.986,39 euros quan es sol·licitava la condemna de 5.447,89 euros, sinó que del contingut dels fonaments jurídics de la resolució d'instància s'extreu l'acolliment també dels argument de la part defenent respecte de determinades partides que es reclamaven per l'agent.

Consegüentment, sí procedeix revocar la sentència d'instància en el sentit de no efectuar imposició de les costes processals de la instància.

Quant a les d'aquesta alçada, s'escau imposar a l part recurrent les costes derivades de la desestimació del seu recurs, mentre que l'èxit, encara que parcial, del recurs de la part defenent justifica la no imposició de les costes d'aquesta instància respecte d'aquest.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Calatayud i ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de Salamanca, S.L i revoquem la part decisòria de la sentència, de data 22- 3-2007, dictada per l'Hble. Batlle, en el sentit de no imposar les costes processals de la instància a cap de les parts litigants, devent suportar les comunes per meitat i íntegrament les causades a la seva instància. Quant a les costes processals d'aquesta alçada, s'han d'imposar les costes processals a la recurrent agent que ha vist refusat el seu recurs, mentre que l'èxit parcial del recurs de la defenent motiva la no imposició de les costes d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.