Interdicte d'obra nova: objecte.- Litispendència.- Costes: criteris per a la seva imposició (0102/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 18 de novembre de 2005

Interdicte d'obra nova: objecte.- Litispendència.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_0 va interposar, en data 16-4-2004, demanda interdictal d'obra nova, en virtut de la qual sol·licitava la ratificació de la suspensió de l'obra nova ordenada el 17- 3-2004.

En data 1-10-2004 la representació processal de la mercantil ORG_1, SL va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 8-4-2005, segons la qual va establir: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima la demanda formula en data 16 d'abril del 2004 per la procuradora, Sra. Marcos, actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana ORG_0, aixecant l'ordre d'atur adoptada en el seu moment i sense establir especial condemna en costes processals".

III.- La representació processal de la part agent va formular recurs contra la sentència esmentada i, en data 5- 7-2005, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix, sol·licitava la revocació de la mateixa. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 25-7-2005, sol·licitava la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent s'alça contra la sentència d'instància i fonamenta el seu recurs en els greuges o motius següents. En primer terme, considera que la resolució és injusta perquè es conclou que l'atur de les obres fou correcta, però es desestima la demanda i ni tan sols se li imposen les costes processals a la part que va provocar que l'altre hagués de demanar l'auxili judicial. Així, afegeix que el primer dels errors de la sentència rau en no aplicar el principi segons el qual la controvèrsia s'ha de resoldre d'acord amb les circumstàncies de fet en el moment de plantejar-se la demanda. I, en segon lloc, afirma que l'Honorable Batlle s'equivoca al considerar que les obres ara són lícites. No s'ha ordenat paralitzar les obres en general, sinó només les obres de desmunt. I, en segon terme, entén que si el jutjador manifesta que es va actuar conforme a dret per part de la societat agent no esdevé just que s'hagin de suportar les costes processals.

II.- La doctrina d'aquesta Sala (vegeu per tots l'Aute de 28-4-2001) ha posat de manifest que l'objecte de l'interdicte d'obra nova és prevenir la lesió i no aconseguir la demolició de l'obra o la reparació dels danys i perjudicis causats. En aquest sentit, l'objecte de l'interdicte d'obra nova rau exclusivament en la suspensió de l'obra que s'està efectuant i impedir la seva continuació, atès que es configura com una mesura cautelar urgent. En el cas d'autes si s'examina la demanda es pot constatar com la part agent demanava que es procedís a l'atur immediat de les obres d'excavació i desmunt que afecten a la carretera de la urbanització. A l'acta de 17- 3-2004 es va constatar per l'Honorable Batlle que unes màquines excavadores estan fent un desmunt a la part de sota de la carretera i es va ordenar l'atur immediat de les obres de desmunt, atès que les mateixes havien descalçat el mur de contenció de la carretera privada. També es troba a les actuacions (folis 72 i ss) un projecte modificat d'estabilització de talussos de les parcel·les 20 i 21 i el document final d'obra (folis 115 a 120), del qual resulta que l'estabilització del mur del vial superior ha estat executada de forma correcta segons la bona praxis constructiva

D'acord amb la prova practicada s'ha de concloure que les obres objecte de l'interdicte no són totes les obres en general, sinó només les obres de desmunt i que aquestes que foren paralitzades en atenció al perill que van comportar al descalçar la carretera, propietat de la part agent, s'ha pogut acreditar, en fase de proves, que s'ha restituït l'estabilitat del mur de contenció i es possibilita de nou la circulació per la carretera de la part agent. Per tant, s'ha d'entendre que les obres que en el seu moment van esdevenir lesives, les de desmunt, després de les actuacions portades a terme per la societat defenent ja han deixat de comportar el perill que inicialment va motivar l'atur de les obres, tota vegada que ara s'ha consolidat el mur de contenció de terres, conforme es constata tècnicament. I en aquesta línia d'idees, cal afegir que si bé és cert que en els processos declaratius s'escau resoldre la controvèrsia en atenció a les circumstàncies fàctiques existents en el moment de presentar la demanda, com a expressió del principi de litispendència (cfr. STSJA de 23-10-2003) no es pot oblidar que en el cas que ens ocupa es tracta d'una mesura de caire urgent, que es tramita a través d'un procediment abreujat, i que la seva finalitat no és altra que la ratificació o no de la suspensió provisional de l'obra. Per consegüent, aturada l'obra a l'inici de les actuacions, i constatat al llarg del procés que l'obra ja ha deixat de comportar perill pel mur de contenció de la carretera i que aquest ha estat reforçat conforme a l'informe tècnic que obra a les actuacions, s'escau no mantenir la suspensió inicial de les obres i alçar-la.

III.- Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, s'ha de revocar la sentència d'instància pel que fa referència a les costes processals. En efecte, la part demandant s'ha vist obligada a impetrar l'auxili judicial degut a l'existència de les obres de desmunt que comprometien l'estabilitat del mur de contenció. I si bé és cert que al llarg del procés s'ha provat que la solució constructiva ha comportat que es pugui aixecar la suspensió de l'obra, no ho és menys que la demanda inicial es trobava perfectament justificada. Per tant, s'escau confirmar la sentència d'instància, excepte en el que fa a les costes processals, les quals han d'imposar-se a la part defenent.

IV.- L'èxit del recurs, encara que sigui parcial, es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta instància (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1, SL contra la sentència, de data 8-4-2005, i revocar exclusivament la part relativa a les costes processals, en el sentit d'imposar a la part defenent les costes processals de primera instància. No s'escau efectuar pronunciament sobre les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signen.