Nul·litat de donacions per manca de capacitat, abast de la presumpció de capacitat derivada del judici de capacitat notarial.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000197/2022 ORIGEN: 6000375/2018 - 0

NIG: 5300542120180002198

PARTS:

Apel·lant: Sres. Giner, i Galan

Representant: Sra. Olmo

Advocat: Sr. Montenegro

Apel·lat: Srs. Salcedo, Calatayud, i Vilar

Representant: Sr. Canales

Advocat: Sr. Villalba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Nul·litat de donacions per manca de capacitat, abast de la presumpció de capacitat derivada del judici de capacitat notarial.

SENTÈNCIA 000032/2024

Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- ANTECEDENTS FÀCTICS D'INTERÈS:

a.- El 29-11-2001, la Sra. Vara (nascuda el XXXX) va ser diagnosticada per la Dra. Sandoval (especialista en neurologia), mercès estudi neuropsicològic realitzat en la unitat de memòria de l'Institut Universitari D., d'una demència degenerativa tipus Alzheimer, iniciant-se llavors un tractament farmacològic i mèdic, essent regularment seguida tant per la seva metge de capçalera (Dra. ENTITY_15), com per l'especialista de referència.

Malgrat tractar-se d'una malaltia irreversible, el tractament seguit per la pacient els anys següents va alentir-ne el deteriorament cognitiu. No obstant això, fruit de les visites efectuades l'any 2009 i 2010, la Dra. Sandoval, redactava el 16-12-2010, un informe recomanant a la família l'inici d'un procés judicial de modificació de la seva capacitat, considerant que presentava un dèficit sever de memòria i de l'orientació i que alhora requeria permanentment un cuidador al seu costat. Malgrat aquestes recomanacions, la Sra. Vara va viure sola fins a l'any 2011, en què va passar a viure de manera permanent amb la seva filla, Sra. Giner.

b.- Un any i escaig més tard, per escriptura pública del 25 d'agost del 2012, la Sra. Vara feia donació a favor de la Sra. Galan (es tracta de la filla de la Sra. ENTITY_1) de la nua propietat de l'habitatge situat a la planta baixa, assenyalat com a entitat número 1, de l'edifici situat al terme municipal de Llançà, territori Cap Ras, carretera de Portbou, número XXXX, i per altra escriptura pública del 12 de febrer del 2013, de la nua propietat del pis planta primera de l'edifici situat al terme municipal de Llançà, territori Cap de Ras, carretera de Portbou, número XXXX o Carrer Palau número XXXX. Tanmateix, el dia 4-2-2013, va fer donació a favor de la Sra. Giner de la plena propietat del pis número 14, porta segona, planta quarta, de l'edifici XXXX, amb la seva plaça d'aparcament i de la plena propietat del pis planta segona, porta H, de l'edifici XXXX, i de la plaça d'aparcament de número 15, situada a la planta soterrània i per altre instrument públic del 12 de febrer del 2013, de la nua propietat del pis planta primera, porta segona, de l'edifici situat al número XXXX del carrer París de la ciutat de Barcelona.

c.- Per sentència dictada el 28 de juliol del 2016, en el marc del judici civil de número 5000136/2016, es va modificar la capacitat de la Sra. Vara i es va establir la figura del tutor en l'àmbit personal i de la protecció i gestió del seu patrimoni i dits càrrecs van recaure en la Sra. Vara pel que fa a l'àmbit de la cura de la persona i en el Sr. Calatayud pel que a l'administració patrimonial.

d.- Durant la pendència del present procediment, ocorria l'òbit de la Sra. Vara el dia 28-1-2021

2.- ANTECEDENTS PROCESSALS

a.- El dia 25-10-2018, els Srs. Salcedo, Vilar i Calatayud, sostenint essencialment que llur mare no gaudia de les seves plenes facultats intel·lectuals quan atorgava les donacions indicades en l'apartat anterior (lletra b), articulaven demanda contra la seva germana i neboda respectivament, Sres. Giner i Galan, sol·licitant es dictés Sentència declarant la seva nul·litat o subsidiàriament anul·lant-les, condemnant la part defenent a retornar a la Sra. Vara i en representació d'ella al seu administrador patrimonial Sr. Calatayud o qui el substitueixi en aquell càrrec, els béns i drets indegudament donats, així com els fruits civils per ells produïts des de les dates de les donacions fins a l'efectiu retorn d'aquells béns i drets, segons resultin determinats en període probatori del present litigi i subsidiàriament en període d'execució de sentència i en qualsevol cas actualitzats en aquell segon període, el tot amb expressa condemna en costes a les demandades.

b.- El 13-12-2018, la representació processal de les Sres. Giner i Galan contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions articulades per la part actora, sol·licitant la desestimació de la demanda amb expressa condemna en costes a la part actora. Per això argumentava fonamentalment que, a la data en què es van atorgar les donacions controvertides, la Sra. Vara, era plenament conscient dels seus actes, afegint que la minva de les seves capacitats intel·lectuals va intervenir amb posterioritat i que no va ser fins a la data en què es va iniciar un procediment en modificació de la seva capacitat que els fills van considerar que la Sra. Vara no gaudia de les seves plenes facultats intel·lectuals. D'altra part referia, que en l'atorgament dels actes qüestionats van intervenir tres notaris, cadascun dels quals va realitzar la preceptiva valoració respecte de la capacitat de l'atorgant, sense que cap d'ells tingués el més mínim dubte respecte de la plena capacitat de l'atorgant.

c.- Practicats els tràmits de rèplica i dúplica, els mitjans de prova considerats necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuades per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 2-6-2022, el Tribunal de Batlles dictava Sentència amb la següent part decisòria

"Primer.- Declarar la nul·litat de les donacions següents efectuades per part de la Sra. Vara a favor de:

la Sra. Galan i consistents en:

la nua propietat de l'habitatge situat a la planta baixa assenyalat com a entitat número 1, de l'edifici situat al terme municipal de X, per escriptura pública del 25 d'agost del 2012

la nua propietat del pis planta primera de l'edifici situat al terme municipal de Llançà, X o Carrer X número 7, per altra escriptura pública del 12 de febrer del 2013.

la Sra. Giner i relatives a:

la plena propietat del pis número 14, porta segona, planta quarta, de l'edifici X de la parròquia d'Escaldes-Engordany, amb la corresponent plaça d'aparcament i de la plena propietat del pis planta segona, porta H, de l'edifici Y, d'Escaldes- Engordany, i de la plaça d'aparcament de número 15, situada a la planta soterrània per escriptures públiques de data 4 de febrer del 2013

la nua propietat del XXXX per altre instrument públic del 12 de febrer del 2013.

Segon.- Sandovalmnar les Sres. Giner i Galan a retornar la possessió dels béns immobles objecte de donació al cabal relicte de la Sra. Vara.

Tercer.- Sandovalmnar la Sra. Giner a reintegrar al cabal relicte de la Sra. Vara les rendes per ella percebudes i derivades del lloguer del pis planta primera, porta segona, de l'edifici situat al número XXXX del carrer X de la ciutat de Barcelona, des de l'atorgament de la donació al seu favor el 12 de febrer del 2013 i fins a l'efectiu retorn de la possessió dels béns donats, a acreditar i liquidar en període d'execució de la present resolució judicial, i a l'import resultant s'haurà de fer deducció de les despeses satisfetes per part de la Sra. Giner per raó de la seva titularitat sobre l'immoble, com despeses de copropietat i impostos sobre la propietat immobiliària.

Quart.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

3.- RECURS D'APEL·LACIÓ:

a.- El 21-7-2022, la representació processal de les Sres. Giner i Galan, formulava recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, interessant es dictés nova Sentència en aquesta alçada, revocant- la i en el seu lloc disposant la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes de primera instància a la part demandant, d'acord amb els motius de recurs que s'exposen succintament, en el mateix ordre en què han resultat articulats:

1.- En primer lloc, sosté que la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles en la Sentència dictada, resultava errònia a partir del moment en què per a desplaçar l'abast de la presumpció general de capacitat de les persones que es contempla en el nostre ordenament, ometia que no tan sols en l'atorgament dels actes jurídics controvertits, sinó també en dates coetànies, van intervenir diferents notaris, en localitats distintes, que van atorgar fins a 9 instruments diferents, considerant tots ells, en el moment de produir el judici de capacitat previ, que la Sra. Vara ostentava capacitat suficient. En aquesta eventualitat, argumenta que la destrucció d'un dels pilars essencials de la seguretat jurídica derivada de la fe pública del notari mitjançant la nul·litat dels seus actes, tal com el Tribunal de Batlles declarava, requeria que concorregués prova irrefutable sobre el menysteniment del notari a les seves obligacions legals i respecte de la realitat de la incapacitat de la Sra. Vara. Considera que en el present supòsit cap d'aquests elements concorria: ni s'havia acreditat sense lloc a cap mena de dubtes que la Sra. Vara no gaudia de les seves facultats i molt menys es justificava una conducta negligent greu o dolosa dels notaris que van intervenir. En aquest punt també discrepa del raonament contingut en la Sentència impugnada, quan se li retreu que no hauria proposat prova testifical per a acreditar els mitjans emprats pels notaris per a tenir el convenciment de la capacitat de l'atorgant, quan en tot cas corresponia a la part demandant, que la Sra. Vara no gaudia de capacitat suficient quan va atorgar les donacions qüestionades.

2.- En segon terme discrepa de la valoració de la prova realitzada en la Sentència del Tribunal "a quo", considerant que la prova practicada, valorada en el seu conjunt, no abocava a la conclusió que l'atorgant no entenia ni comprenia l'abast dels seus actes i que en tot cas, fins i tot si es podia entendre que concorria un dubte raonable respecte de la seva capacitat, aquest també havia de traduir-se en una Sentència desestimatòria.

Amb aquesta finalitat comença per indicar que la patologia de la Sra. Vara, malgrat ser irreversible, no es podia classificar i en tal supòsit considera que l'únic que la malaltia que patia l'atorgant s'agreugés progressivament.

Refereix que la Sentència recollia els diferents informes de seguiment efectuats per especialistes que varen visitar i tractar la senyora Vara, però la seva decisió es fonamentava en la prova pericial realitzada des de l'Àrea de Medicina legal i Forense, quan aquesta es sustentava en deduccions aproximatives derivades dels informes dels metges tractants. Quant als experts de part quins informes s'havien acompanyat respectivament pels litigants, el Tribunal de Batlles es limitava a exposar que llurs conclusions eren oposades, no obstant ometia que a diferència de l'informe del Dr. B lliurat per la part demandant, el treball de la Dra. Canales es realitzava després de visitar la pacient.

3.- Respecte de la valoració de la prova realitzada considera que era errònia pels motius següents: En relació amb la prova pericial denuncia que era parcial, es fonamentava en els documents de seguiment de la pacient respecte dels quals, però no es podia apreciar que l'estat de la persona correspongués continuadament al que en aquests s'hi exposa, i molt menys determinaven les minves de capacitat que pogués patir per als diferents actes de la vida en cada moment i especialment en relació amb la seva voluntat d'efectuar unes donacions.

Respecte de la capacitat efectiva de què la Sra. Vara gaudia quan va atorgar els actes impugnats, recorda que no va ser incapacitada fins a l'any 2016 i que fins a l'any 2011, vivia sola o viatjava sovint a Xile o l'Argentina, el que al seu criteri corroborava que el grau de deteriorament cognitiu que podia presentar no era greu. D'altra part, referia que tots els experts que havien intervingut destacaven que l'evolució de la patologia de la mencionada va ser molt lenta, amb períodes de "meseta".

4.- Considera que el Tribunal de Batlles no havia valorat, les proves testificals i medico-legals practicades per les especialistes que feien el seguiment periòdic de la pacient: les Dres. PUJAL i Sandoval quan aquestes, atesa la immediatesa de tracte que tenien amb aquesta la seva pacient, eren les persones que amb major precisió podien corroborar quin era l'estat de salut de la Sra. Vara. En aquest sentit, defensa que la Sra. PUJAL va declarar que la salut mental de la referida, es va deteriorar els darrers 5 o 6 anys, que correspondria aproximadament a la data en què requeia la Sentència d'incapacitació o l'any anterior, fita posterior als anys 2012 i 2013 on van intervenir les donacions declarades nul·les pel Tribunal de Batlles. D'altra banda, i respecte dels informes i testifical de la neuròloga Dra. Sandoval, sosté que suposava el fonament essencial del treball efectuat per la metge forense encarregada de fer la prova pericial (Dra. P.), essencialment quan aquesta exposava que, ja l'any 2009, que la pacient era tributària d'una incapacitat civil. En aquesta eventualitat considera que el tot era un castell de cartes de tal manera que si s'invalidava la precisió inicial realitzada per la Dra. Sandoval, dequeia també el treball pericial posterior.

En aquesta situació i respecte dels informes dels mitjans de prova atribuïbles a la Dra. Sandoval, sosté que no va ser fins a l'any 2011 en què va considerar que requeria ajuda, sense que aquesta es pugui considerar peremptòria i imminent sinó només com una tendència futura, amb el benentès que l'ajuda que precisava era funcional, però no comprenia les funcions intel·lectuals, sense que es pugui oblidar que havia reconegut que el deteriorament que patia la pacient era lent, sense que en cap cas afirmés que la Sra. Vara no pogués saber el que implica una donació i voler realitzar-la.

D'altra part, destacava que en el procediment d'incapacitació de la Sra. Vara, havia estat practicada l'any 2016 una prova pericial mèdica, segons la qual presentava un dèficit en la memòria a curt llarg termini del qual resultava un deteriorament cognitiu entre moderat i important, considerant que l'essencial era conèixer si 3 i 4 anys abans de determinar aquest deteriorament cognitiu i dependència lleu i greu per a les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària, la Sra. Vara tenia la capacitat per efectuar les donacions de referència. I considera que els mitjans de prova practicats ho confirmava: la Dra. Sandoval admetia expressament que la Sra. Vara a les dates de referència tenia la capacitat suficient per efectuar donacions amb consciència del que feia, i només no tindria capacitat per entendre i retenir el contingut complet dels textos complexos. Això no obstant, respecte d'aquesta dificultat referia que la mateixa es minimitzava amb la intervenció del notari que explicava l'abast de l'acte que es realitzava i, d'altra banda, considera que en sí, la donació és un acte jurídic molt senzill que no requereix una formació específica, i que en el concret supòsit que s'examina de la testifical practicada per la Dra. Sandoval s'inferia que en tot moment l'atorgant tenia la plena aptitud, voluntat lliure, conscient i capacitat de donar en el moment en què ho va fer, i que admetent aquesta que tenia facultat per donar joies i mobles, esdevenia incongruent que no la pogués tenir per donar immobles, sense que la capacitat de donar es pugui veure invalidada pel fet que no pugui retenir i entendre tot el contingut tècnic de l'instrument públic de la donació.

b.- El 27-9-2022, la representació processal dels Srs. Salcedo, Vilar i Calatayud contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se al seu triomf interessant es dictés Sentència desestimant-lo en tots els seus extrems, imposant les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Amb aquesta finalitat argumenta extensament al llarg de 36 folis, que la prova practicada confirmava la manca de capacitat de la Sra. Vara quan va atorgar les donacions declarades nul·les pel Tribunal de Batlles. Respecte de la presumpció que deriva del judici de capacitat realitzada pels notaris indica que és de naturalesa "iuris tantum" admetent, per tant, prova en contra, que considera s'havia proveït amb suficient intensitat per a desvirtuar-la.

c.- Ambdues parts litigants han incorporat a autes, escrits invocant l'existència de fets nous o de nova notícia, pretensions que han estat desestimades per Aute de 29-11-2023.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix verificar si, el 25 d'agost del 2012 i 12-2-2013, quan la Sra. Vara atorgava les donacions respecte dels immobles identificats en l'antecedent primer, apartat b) anterior, tenia les seves facultats intel·lectuals minvades fins al punt que no es trobava capacitada per entendre i consentir-les vàlidament.

La sentència dictada pel Tribunal de Batlles es decanta per una resposta negativa, sostenint fonamentalment segons els elements de prova que relata que els anys 2012 i 2013, l'atorgant no gaudia de les capacitats suficients per autogovernar-se, ni gestionar els seus béns, atès el deteriorament cognitiu greu que patia en aquelles dates, considerant en definitiva que no reunia els requisits de capacitat necessària. En aquesta eventualitat estima la demanda articulada, declarant la nul·litat dels actes jurídics impugnats i condemnant, tanmateix, les demandes a la seva restitució dels immobles donats, i dels seus fruits amb deducció de les despeses satisfetes per la Sra. Salcedo, en benefici del cabdal relicte de l'herència de la Sra. Vara

Segon.- CONSIDERACIONS GENERALS

En el nostre ordenament (Digest 39, 5, 1 pr), la donació es realitza per causa de liberalitat, és a dir que "mitjançant el contracte de donació el donant empobreix el seu patrimoni perquè disposa d'un bé a favor d'una altra persona sense percebre cap mena de contraprestació" (Fonament de Dret Privat Andorrà, volum 3, pàg. 315) requerint per a la seva validesa, ostentar capacitat general per a contractar.

Quant a la capacitat mental del donant, aquesta s'ha de presumir (Codi 4, 35, 21), presumpció aquesta que en reputar-se "iuris tantum", es mantindrà per mentre no es desautoritzi mitjançant prova en contra.

Respecte de la prova sobre l'abast de la discapacitat necessària al triomf d'una acció en nul·litat per aquesta raó, haurà de referir-se al moment de l'atorgament de l'acte jurídic qüestionat, i haurà de justificar de manera inequívoca, concloent i convincent, l'absència de raciocini de la persona concernida, amb una intensitat suficient per a destruir la presumpció de capacitat per a contractar. Dit en altres termes, la gravetat de l'afecció que s'atribueix a l'autor de l'acte jurídic qüestionat ha de ser greu i real, de naturalesa a afectar el seu cabal judici, i no sustentar-se en meres presumpcions o conjectures indirectes. Això no obstant, en atenció a l'àmbit civil en què ens situem i al dubte raonable que sol existir en els assumptes com els presents, el contingut de la prova necessària per a combatre la presumpció de capacitat no pot oscil·lar en els paràmetres propis a la certesa absoluta, sinó sobre la base d'una determinació suficient extreta de l'aplicació de criteris de probabilitat qualificats en relació amb els fets acreditats, el tot sempre segons la regla de valoració conjunta de la prova i en mèrits de la regla de la sana crítica.

Tercer.- RESPECTE DEL JUDICI NOTARIAL DE CAPACITAT

Al llarg del procediment la part recurrent insisteix en la rellevància del judici de capacitat previ realitzat pels diferents notaris que van poder intervenir. Respecte d'aquesta qüestió, i malgrat que s'ha de reconèixer al judici de capacitat la rellevància que li correspon, atès el prestigi, fe pública i confiança social que mereixen els notaris, la presumpció de capacitat que en resulta no té caràcter "iuris et de iure", sinó "iuris tantum" que podrà ser desautoritzada a través de prova en contra segons les indicacions que hem realitzat en l'apartat anterior.

En el present supòsit, encara que fins a tres notaris diferents participessin en les donacions qüestionades i que cadascun d'ells pogués realitzar prèviament el judici de capacitat que es relata en l'escriptura pública atorgada, serà la valoració conjunta de tots els mitjans de prova que han estat practicats, la que ens permetrà concloure si la situació de discapacitat real que s'invoca per la part demandant concorria en la persona de llur difunta mare, sense que la constatació realitzada pels notaris intervinents pugui erigir-se en un obstacle insuperable en cas que el convenciment que es pugui assolir resulti divers.

Quart.- EXPOSICIÓ DELS DIFERENTS MITJANS MÈDICS DE PROVA ESSENCIALS PRACTICATS RESPECTE DE L'ESTAT DE SALUT MENTAL DE LA SRA. Vara A LA DATA DE LES DONACIONS.

A la llum de tot el que hem exposat i tenint en compte que del que aquí es tracta és de determinar si la prova practicada justifica que, quan la Sra. Vara atorgava (els anys 2012 i 2013) les donacions controvertides gaudia de capacitat mental suficient per a realitzar aquests actes vàlidament, sembla necessari recordar, en primer lloc, els diferents elements de prova més rellevants que obren en les actuacions respecte de la salut mental de la Sra. Vara.

Amb aquesta finalitat ens remetrem, en primer lloc, a l'apartat 3.- valoració de documentació contingut en l'informe elaborat per la Dra. P. (folis 949 i ss), atès que conté un relat ordenat de la documentació mèdica d'interès, de tota aquella que obra en les actuacions. En aquest sentit, destaca:

1.- L'informe de neuropsicologia de l'institut D. de 29-11-2001 on després de sotmetre la Sra. Vara a les pertinents proves, conclou que presenta un patró d'afectació cognitiva compatible amb un procés degeneratiu tipus EA (Alzheimer) en grau lleu, destacant-ne l'afectació a les capacitats amnèsiques en un grau moderat.

2.- Els informes elaborats per la neuròloga Dra. Sandoval de l'institut D., recordem que es tracta de la metge que s'encarregà del control periòdic de la pacient, que seguint un ordre cronològic preveuen:

a.- 18-12-2001: deteriorament cognitiu global lleu, amb probable EA.

b.- 8-11-2006: deteriorament cognitiu ampli, centrat en àrees de la memòria, progressiu però lent, empitjorament en test de control.

c.- 10-12-2008: deteriorament degeneratiu, probable EA, viu sola, el MEC (minimental) es manté més o menys igual que fa dos anys amb fallades en l'orientació, memòria recent, apràxies.

d.- 16-12-2010: després de recordar la data d'inici de les consultes i els seus motius, recorda el diagnòstic efectuat (demència degenerativa tipus malaltia d'Alzheimer), sosté que havia seguit controls periòdics presentant un empitjorament, lent però progressiu de les seves funcions superiors, requerint ajuda per les tasques quotidianes senzilles. Recorda que en l'anterior revisió (21-12-2009), es va apreciar un dèficit sever de la memòria i orientació, requerint supervisió les 24 hores del dia, resultant necessari iniciar els tràmits per a incapacitar-la atès el quadre de deteriorament irreversible i progressiu de la malaltia.

3.- Història mèdica de la metge de capçalera (Dra. PUJAL)

a.- 3-11-2006: pèrdua de memòria superior a 1 any (5 anys més o menys)

b.- 17-11-2006: Diagnòstic de demència degenerativa.

c.- 15-12-2006: deteriorament progressiu, continua vivint sola, però veu lladres a casa, llums obertes ···.

d.- 23-4-2007: millor a nivell cognitiu.

e.- 12-12-2008: va perdent, neuròloga a Barcelona augmenta poc a poc el tractament (Raminyl). Està més desanimada.

f.- 6-12-2011: oblits en la memòria recent. g.- 17-4-2012 i 8-1-2013: caigudes.

4.- Destacarem, d'altra banda, que ha estat practicada via exhort internacional, la testifical de la Dra. Sandoval que, en ser la referent especialista en el tractament de la Sra. Vara, esdevé la persona més idònia per a precisar quina era la concreta capacitat de la mencionada en dates coetànies als anys 2012 i 2013. La mateixa indicava que ja l'any 2001, li va pautar medicació per la malaltia d'Alzheimer perquè tenia un deteriorament cognitiu ampli, encara que vivia sola (destaca respecte d'aquesta darrera precisió que en els estadis inicials de la malaltia, es pot perdre la memòria però fer una vida raonablement normal). Afegia que el curs evolutiu de la malaltia va ser lent i que la va anar visitant regularment. Quant a la patologia que afectava la mencionada, sostenia que com que no existien causes secundàries que expliquessin els símptomes que presentava, el diagnòstic que va establir va ser el d'una demència degenerativa.

Afegia que l'any 2010 (recordant que l'havia visitat en 3 o 4 ocasions anteriorment), la persona presentava anosognòsia (ignorància del seu propi dèficit) i patia un dèficit sever de la memòria recent, de tal manera que era incapaç de retenir la informació de nova factura i, tanmateix, presentava problemes d'orientació importants. En aquesta situació recordava haver orientat la família per a la seva incapacitació legal, per a protegir-la, indicant que la persona pot cremar la casa, pot agafar un vehicle i anar contra direcció, afegint que si ja l'any 2010 es trobava en aquest estat, els anys 2012 i 2013 no estava capacitada per atorgar les donacions ara controvertides (2 i 3 anys més tard) en ser una patologia irreversible. Afegia que el 2013 no estava capacitada per assumptes d'herències ni coses senzilles i que no podia fer cap operació, tot afegint que des del 2010, no podia fer cap mena de tràmit, ni tan sols les multes.

Seguidament, es preguntava a la testimoni si a partir del 2010 estava capacitada per donar diners, joies i altres objectes de valors, contestant la testimoni que les joies "per molt demenciat que estiguis les pots donar", afegint que no estava capacitada per llegir un text, raonar, però que una joia la podia donar indicant immediatament després que no era conscient del seu valor o potser sí, però que en definitiva es tractava d'un tema legal. Posteriorment, sostenia que els familiars amb qui convivia no podien ignorar els símptomes de demència de la Sra. Vara atès que són pacients que es caracteritzen per repetir-se, perdre coses, vesteixen malament, etc.

Quant als símptomes precisos que presentava l'any 2001, indicava pèrdua de la memòria recent (repeteix les coses) i problemes d'orientació en temps, persones (no reconeix persones conegudes) i espai.

5.- El resultat d'aquesta prova testifical s'ha de conjuminar amb l'informe de 13-2-2019 emès per la mateixa metge (folis 376) on s'exposa

"el 20-9-2011 acude de nuevo a consulta. En su historial especifico que viene con su hija y que lee como única actividad intelectual. A nivel de sus actividades cotidianas mantiene aseo, pone la mesa, se orienta en casa bien. ··· En esta fecha según tengo anotado ya presenta lenguaje poco fluido además de problemas de orientación en tiempo y fallos marcados de memoria reciente".

6.- També ha estat practicada prova testifical prop de la Dra. Giner (metge de capçalera), la qual, però només ha corroborat que la demència que patia la pacient va agreujar-se significativament els darrers anys.

7.- Valoració medicoforenses: obren en autes tres informes, dos a instància de les parts i un tercer nomenat pel Batlle ponent.

a.- Informe de part del Dr. Pombo (psiquiatre, professor universitari): es tracta d'un dictamen aportat per la part demandant que s'ha realitzat exclusivament sobre la base de la informació mèdica que descriu, sense visitar però a la Sra. Vara. Després d'exposar els antecedents que considerava escaients assenyalava que la demència degenerativa tipus EA, és una malaltia crònica, degenerativa i amb característiques irreversibles, és a dir que en resulta un deteriorament cada cop més acusat i sense esperances de millora, operant el tractament exclusivament alenteix la malaltia, tot proposant una millor qualitat de vida per al pacient. En l'apartat de conclusions sostenia que una persona que ha estat diagnosticada d'una malaltia tipus Alzheimer amb un deteriorament cognitiu important, no es podia trobar en condicions de realitzar cap mena d'acte jurídic, encara que fos de mínima complexitat, deu anys més tard, i això ja no únicament per la pèrdua de memòria i capacitat de judici que patiria, sinó també perquè seria fàcilment manipulable per tercers.

b.- Informe de la Dra. Canales (folis 364 i ss): es tracta d'un dictamen redactat per compte de les demandades. Per a la seva elaboració, la metge s'entrevistà amb la Sra. Vara el dia 17-1-2019. L'informe molt extens realitzat per aquesta metge realitza un estudi de l'evolució de l'Alzheimer diagnosticat a l'esmentada, i recolzant-se en les valoracions realitzades inicialment per la Dra. Sandoval, l'informe medico-forense realitzat en el marc del procediment d'incapacitació l'any 2016, acabant afirmant que "resulta verosímil afirmar que las previsiones hechas por la Dra. Sandoval no se han cumplido y que la asertividad con que parecen haber hecho resultan hoy pasado el tiempo un tanto arriesgadas y sin duda erróneas a tenor de la evolución y del estado actual de la paciente".

c.- Informe medico forense judicialment nomenat (folis 947 i ss): Després de fer un extens relat respecte diagnòstic, visites, medicació etc, conclou fonamentalment a la vista de la informació facilitada per l'especialista tractant (Dra. ENTITY_14), que en l'any 2010, les capacitats de la Sra. Vara, no estaven prou conservades per autogovernar-se per si mateixa ni els seus béns.

Cinquè.- Des de la perspectiva del què acabem d'exposar i centrant-nos en els termes del recurs articulat, començarem per indicar, al contrari del què sosté la representació processal de la part recurrent, que concorren un cúmul d'elements que valorats de manera conjunta, permeten determinar de manera suficient, a partir de criteris probabilístics qualificats, que quan la Sra. Vara atorgava les donacions discutides, no es trobava en ple ús de les seves facultats mentals ni disposava del raciocini suficient per a entendre l'operació que projectava ni les conseqüències que en davallaven.

En primer lloc, destacarem que la malaltia patida per la Sra. Vara es troba perfectament diagnosticada des de l'any 2001, tractant-se d'una demència degenerativa tipus malaltia d'Alzheimer, sense que cap dels diferents metges que han participat en el litigi (recordem que han estat un total de 5) qüestioni aquest diagnòstic inicial. Així encara que la confirmació definitiva d'aquesta malaltia requeriria, pel que sembla, d'una anatomia cerebral després de la mort que no ha estat practicada, l'absència d'aquesta prova no permet desautoritzar una realitat inqüestionada, pacífica i quin diagnòstic s'ha assolit per metges especialistes en aquest àmbit sobre la base de les proves que es van realitzar, una volta descartat que la demència que patia obeís a causes secundàries, tal com ho corrobora la Dra. Sandoval al llarg del procediment.

D'altra part, es qüestiona la resolució d'instància quan es fonamenta en uns informes medico forenses que al seu torn es recolzaven en els informes mèdics de la Dra. Sandoval, de tal manera que si aquest darrer no s'estimava idoni, tampoc ho podien ser els restants (ho anomena com la teoria del castell de cartes), especialment quan per a la realització dels mateixos no s'havia visitat la Sra. Vara. Respecte d'aquesta darrera precisió indicarem que ateses les circumstàncies concurrents, el fet de visitar o no la Sra. Vara resultava irrellevant a l'efecte de determinar les seves condicions mentals els anys 2012 i 2013. En efecte, en les dates en què les proves es podien realitzar, la mateixa presentava un deteriorament greu que va comportar que se la incapacités ja amb anterioritat, l'any 2016.

D'altra banda, el resultat de la prova atribuïble a la Dra. Sandoval mereix plena credibilitat a ulls del Tribunal, no tan sols per quan es tracta de la metge especialista que ha seguit la pacient durant pràcticament 20 anys, ostentant en aquestes condicions un coneixement privilegiat ja no tan sols respecte de l'estat de salut intrínsec de la pacient, sinó també, atesa la seva dilatada trajectòria professional en qualitat de neuròloga (pràcticament 40 anys). La credibilitat de la informació que aquesta ens ha ofert, s'ha de valorar també en atenció a què ha practicat prova testifical, de manera contradictòria, tractant-se aquesta d'una garantia suplementària respecte de la credibilitat de les seves afirmacions.

Des d'aquesta perspectiva recordarem que la mateixa va intervenir per primer cop prop de la Sra. Vara l'any 2001 per uns inicis de pèrdues de memòria recent, associats amb canvis conductuals (foli 376), diagnosticant- se ja en aquell acte una demència degenerativa a la pacient tipus malaltia d'Alzheimer i prescrivint-se-li medicació específica per aquesta patologia. Posteriorment i si bé ningú qüestiona que la malaltia va anar progressant de manera molt lenta, per la seva pròpia naturalesa degenerativa, irreversible i sense lloc a millora, progressivament els dèficits que en resultaven van ser més importants, fins que a finals de l'any 2010 se li diagnostica un dèficit de memòria i orientació, que requeria una assistència les 24 hores del dia, recomanant l'inici d'un procediment d'incapacitació. L'abast d'aquestes precisions contingudes en un informe escrit, ha pogut ser precisat encara més a través de la prova testifical, on la Dra. Sandoval destacava que en aquells moments la pacient presentava Anosognòsia i un dèficit de memòria recent que li impedia retenir la informació nova, així com uns problemes d'orientació importants que afectaven l'esfera temporal (temps), especial (lloc) i personal (podia no reconèixer persones conegudes), tot insistint que no estava capacitada per a consentir donacions, tampoc per fer cap mena de tràmit -ni tan sols les multes segons la declarant-, sense que es pugui entendre que més tard ho podia estar (ens referim els anys 2012 i 2013) per les mateixes característiques de la malaltia que ja hem pogut assenyalar.

La part recurrent s'agafa per a justificar la capacitat de la Sra. Vara en el moment d'atorgar les donacions de constant referència a la resposta que realitzava la Dra. Sandoval quan se li preguntava si la mencionada era capaç de donar joies al que la metge responia que sí que ho era, i que perfectament podia donar-ne una a la cuidadora. Ara bé, les paraules de la doctora han de ser valorades en el seu conjunt, i no només de manera parcial, atès que immediatament després referia que la pacient no tenia consciència del valor d'allò que regalava, el què exclou que el consentiment en l'operació pogués considerar-se seriós i reflexionat, especialment si es cohonesta amb la impossibilitat segons indicava la mateixa metge de retenir la nova informació, d'on s'infereix raonablement que immediatament després podia no recordar haver regalat la joia o fins i tot voler-la recuperar. En definitiva, situada la intervenció de la indicada testimoni en el context corresponent, considerem que la resposta atorgada es referia al respecte de l'acte material, físic i per a regals d'escàs valor, que res tenen a veure amb una operació com una donació de drets sobre unes unitats immobiliàries.

D'altra part, la representació processal de les recurrents defensa que la donació constitueix un negoci jurídic molt senzill i fàcilment entenedor per qualsevol persona i que el contingut del document estès era explicat pel notari, superant-se així les dificultats referides per la Dra. Sandoval a l'hora d'entendre el què es podia haver escrit. Tampoc aquest argument pot prosperar atès que la donació tot i la seva simplicitat conceptual, requereix la capacitat de la donant, capacitat aquesta que en atenció als elements que hem tingut ocasió de descriure considerem que no concorrien en la persona de la Sra. Vara.

La part recurrent, recolza també la capacitat de la donant en dues circumstàncies: que va viure sola fins a l'any 2011 i el fet que podia viatjar a Xile i Argentina en aquelles dates. Respecte de la primera de les indicades qüestions, lluny de confirmar la seva capacitat l'any 2012 o 2013, no fa més que confirmar que a partir del 2011, la Sra. Giner considerava que la seva mare no es trobava capacitada per viure sola (el què sigui dit de passada la Dra. Sandoval havia anunciat anteriorment). En tot cas no podem compartir que les necessitats que presentava fossin més de caràcter físic o instrumental, sinó que aquestes dificultats derivaven de la patologia que presentava amb uns 10 anys d'evolució. Respecte del fet que pogués viatjar amb certa freqüència amb destí a Xile o Argentina, cap prova concorre en autes respecte de les condicions materials en què aquests viatges intervenien, si algú l'acompanyava, sense que en tot cas, aquest fet per si sol sigui de naturalesa a contradir eficaçment el resultat de la restant prova practicada.

En definitiva, només la prova pericial practicada per la Dra. Canales a instància de la representació processal de la part avui recurrent, qüestiona l'absència de capacitat de la constantment referida a la data de les donacions, atribuint per això un error a les previsions d'evolució de la malaltia realitzades per la Dra. Sandoval. Aquest criteri però es troba contradit per aquells del Dr. Pombo, de la metge forense i la mateixa Dra. Sandoval, i, parteix d'una realitat que no ha estat degudament valorada: la situació concreta en què es trobava la Sra. Vara l'any 2010 evidenciada per la neuròloga quan recomanava la seva incapacitació, no es pugui considerar que reunís els requisits de capacitat.

També discrepa la part recurrent respecte de la Sentència d'instància quan se li retreu no haver aportat prova respecte de l'eventual lucidesa de la seva mare i àvia quan atorgava les donacions. Ara bé, remetent-nos una vegada més al resultat de la testifical de la Dra. Sandoval, aquesta assegurava, sense lloc a cap mena de dubtes que les demandades tenien ple coneixement de les seves limitacions, sense que en cap moment s'apreciï de les actuacions practicades, que les donatàries advertissin els notaris intervinents dels precedents existents respecte l'estat de salut mental de la donant, amb el benentès que cas de ser conegudes, les prevencions respecte del judici de capacitat, haurien estat sense lloc a cap mena de dubtes reforçades.

Sisè.- En atenció a tot l'exposat, i havent-se destruït oportunament per part dels demandants la presumpció "iuris tantum" resultant del judici de capacitat realitzats pels notaris a partir del conjunt d'elements a què ens hem pogut referir, el recurs d'apel·lació articulat haurà de ser desestimat, tot confirmant-se la resolució dictada pel Tribunal de Batlles en tots els seus extrems.

En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de les Sres. Giner i Galan contra la Sentència 37/2022 del Tribunal de Batlles de data 2-6-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.