Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Indemnització per dany moral.

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ELSA PUIG MUÑOZ

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Ple del Tribunal

TSJ PLE.- 0000013/2025

SENTÈNCIA 05/2026 DE 23/07/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DIAZ

Data 23/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000013/2025

Nig : 5300537120250000015

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2026:00005

SENTÈNCIA 005-2026

PARTS

Demandant: Sra. Lorena

Representant: Sra. Ofèlia

Advocada: Sra. Jacqueline

Demandats: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Meritxell

Advocat: Sra. Ventura

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrades: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ (ponent)

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Indemnització per dany moral.

Andorra la Vella, en la data consignada al marge.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la Sra. Lorena, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat magistrada ponent la Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 05-12-2025 la representació processal de la Sra. Lorena formulava demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per un anormal funcionament de l'administració de Justícia, sol·licitant es dictés Sentència condemnant l'Estat a satisfer a la seva representada:

- "pel perjudici econòmic, en l'interès legal dels imports de 8.579.109,51 euros i 784.639,94 euros pel període de 18 de març de 2008, fins el dia 12 de novembre de 2025.

- 84.000 euros pel perjudici moral.

I fixant les costes a rebre per aquesta part en les sumes líquides de 2.905 euros més IGI (3.035,73 euros) per honoraris d'advocat i 500 euros més IGI (522,50 euros) per honoraris de procurador".

2.- El 06-03-2025 la representació processal del Govern d'Andorra contestava la demanda articulada demanant que es dictés Sentència denegant l'import reclamat en concepte de perjudici econòmic i de costes judicials, i fixant en concepte de dany moral una indemnització de 10.875 € a raó de 1.500 € x 7 anys i tres mesos de dilació.

3.- El 04-02-2026 el Ministeri Fiscal contestava la demanda sostenint que la demanda havia de ser parcialment desestimada.

4.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès

1.- En el marc del procediment judicial relatiu a la successió de la Sra. Carla per aute del 30-05-2005, la Batllia va estimar parcialment la demanda d'adopció de mesura cautelar presentada el 10-05-2005 per la seva filla Sra. Lorena i va declarar l'embargament preventiu de tots els saldos dels comptes bancaris de la causant.

El 18-07-2006, la filla de la causant, Sra. Lorena, va presentar una demanda contra el marmessor, Sr. Joan, i contra tots els cridats a l'herència, en què reclamava, segons el seu parer, els drets i els béns que li corresponien, no només derivats de la voluntat testamentària de la seva difunta mare, sinó també de la del seu difunt pare.

El 21-11-2006, un dels cridats a l'herència va presentar una excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, que va ser desestimada el 20-02-2007 per la Secció Civil de la Batllia.

El 08-01-2008, una vegada presentats els escrits de rèplica i de dúplica, les parts van presentar la seva proposició de proves.

El 18-03-2008, la Batllia va dictar una providència acordant la pràctica d'una pericial comptable. Davant la impossibilitat de dur-la a terme, l'1 de febrer del 2010, la prova va ser encomanada a un segon perit comptable. El 14-04-2015, el perit va presentar un primer informe provisional, al qual les parts van respondre durant l'any 2015 mitjançant els seus respectius escrits d'al·legacions. El 22-10-2019 va presentar l'informe definitiu.

El 17-12-2019, es va realitzar el tràmit de tancament del judici de proves, emplaçant les parts pel tràmit de conclusions. Aquest tràmit va ser aplaçat: a) de mutu acord entre les parts al 03-03-2020; b) a instància de la Batllia mitjançant Providència del 19-02-2020 al 31-03-2020. I suspès: a) mitjançant Providència del 24-03-2020 en atenció al contingut del Decret del Govern del 14-03-2020 pel qual s'adopten mesures addicionals per la situació d'emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, l'Acord del CSJ del 15-03-2020 pel que s'acorden unes mesures complementàries per tal de desplegar la disposició de l' article 1.d) del Decret del Govern de 14-03-2020 , i finalment el protocol dels serveis mínims de la Batllia; b) mitjançant aute del 20-03-2020 fins que no s'obtingués la prova pericial complerta.

El 27-07-2020 es va obrir de nou el període de prova com sigui que es va poder constatar que la prova admesa i practicada resultava incompleta.

El 02-03-2022 -i desprès d'obtenir-se prova documental complementària- el perit va presentar un nou informe provisional, i el 23-06-2022 definitiu.

El 20-08-2022 es va realitzar de nou un tancament de proves, emplaçant les parts per al tràmit de conclusions quines foren presentades l'11-10-2022.

El 06-05-2022 la representació processal d'una de les parts demandades va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció civil de la Batllia en el marc de la causa 2100118/2005, essent aquest estimat per Sentència del Tribunal Constitucional de 17-12-2022. Aquesta declarava que s'havia vulnerat el dret fonamental del recurrent a un judici de durada raonable, instava a la Secció civil a adoptar les mesures necessàries per a fer cessar aquesta vulneració, i declarava que corresponia a la part recurrent percebre la indemnització que establís la jurisdicció ordinària.

És així que el 03-10-2022 aquella part va formular acció adreçada al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i en reclamació d'indemnització, estimant aquesta el Ple d'aquest Tribunal mitjançant Sentència del 07-02-2023, núm. 002-2023 quina declarà el dret del mateix a rebre de l'Estat una indemnització de 13.200 €.

El 08-03-2023 totes les parts del litigi van presentar conjuntament escrit demanant l'impuls del procediment i que es dictés sentència.

Mitjançant Providència del 25-05-2023 es comunicà a les parts l'assegurament de les funcions de Batlle de reforç de les presents actuacions en mèrits de l'Acord del 28-05-2023 del President de la Batllia.

El 07-03-2024 el Tribunal de batlles, secció civil, dictava sentència, quina fou objecte de recurs d'apel·lació.

L'11-03-2025 la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia dictava sentència resolent l'apel·lació. I posteriorment aute de data 15-05-2025 desestimant la petició d'aclariment /complement que s'havia formulat contra la mateixa.

2- El 31-03-2025 la representació processal de la Sra. Lorena va interposar un recurs d'empara, entre altres, contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en el marc de la causa civil de referència per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l' article 10 de la Constitució .

Per Sentència del Tribunal Constitucional de 09-09-2025 es declarava:

"1. Estimar substancialment el recurs d'empara 2025-24-RE interposat per la representació processal de la Sra. Lorena contra la sentència de l'11 de març del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

2. Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés de durada raonable, reconeguts a l'

article 10 de la Constitució

.

3.- Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un procés de durada raonable, reconegut a l'

article 10 de la Constitució

(...).

4.- Declarar que la recurrent i l'adherent al recurs d'empara tenen dret a ser indemnitzats en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient.

5.- Declarar la nul·litat de la sentència de l'11 de març del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i acordar retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament, per tal que la Sala Civil dicti una nova resolució que haurà de partir les declaracions efectuades en aquesta decisió."

És així que el 12-11-2025 la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia dictada nova sentència amb núm. 000166/2025, essent aquesta ja ferma i executiva.

Segon.- Pretensions i posició de les parts

En aquest context, la representació processal de la Sra. Lorena reclama se l'indemnitzi:

- "pel perjudici econòmic, en l'interès legal dels imports de 8.579.109,51 euros i 784.639,94 euros pel període de 18 de març de 2008, fins el dia 12 de novembre de 2025.

- 84.000 euros pel perjudici moral.

I fixant les costes a rebre per aquesta part en les sumes líquides de 2.905 euros més IGI (3.035,73 euros) per honoraris d'advocat i 500 euros més IGI (522,50 euros) per honoraris de procurador".

Pretensions que fonamenta en els següents motius:

- La causa civil va durar des del 10 de maig de 2005 fins al 12 de novembre de 2025, és a dir, 20 anys i mig.

Atès que la durada raonable per a un cas d'aquesta naturalesa s'estima en 3 anys, els 17 anys i mig restants constitueixen dilació indeguda, en cap cas imputable a la part demandant.

Aquesta durada excessiva es concreta en els següents períodes:

En primer lloc, van transcórrer 14 mesos entre la demanda de mesures cautelars (10-05-2005) i la demanda principal (18-07-2006), deguts en part a la notificació a Alemanya d'una de les parts malgrat tenir procurador a Andorra. En segon lloc, i com a període de dilació més greu, la prova pericial bancària va consumir 14 anys (2008-2022), desglossat en dos trams: els primers 12 anys i mig fins al primer informe pericial, amb períodes d'inactivitat absoluta -especialment entre 2010 i 2015 i entre 2016 i 2020- i manca total de control de la Batllia sobre el perit per ella mateixa nomenat; i 2 anys addicionals per al complement pericial, un dels quals consumit íntegrament pel perit per a presentar el simple pressupost. En tercer lloc, van transcórrer 1 any i 5 mesos entre les conclusions i la sentència de primera instància (10-2022 / 03-2024). Finalment, van transcórrer 1 any i 8 mesos més fins a la sentència definitiva de segona instància (03-2024 / 11-2025), període que inclou una primera sentència d'apel·lació de l'11-03-2025 que va haver de ser deixada sense efecte pel Tribunal Constitucional per motivació irracional i absurda.

- Les dilacions no constitueixen una apreciació nova, sinó que ja van ser reconegudes judicialment en la mateixa causa.

El Tribunal Constitucional, en sentència de 14-07-2022, va declarar que la tramitació havia deixat de ser normal a partir del 18-03-2008, identificant expressament els períodes 2010-2015 i 2016-2020 com d'inactivitat injustificada.

El Tribunal Superior, en sentència de 07-02-2023, va confirmar aquesta apreciació i va indemnitzar un co-demandat de la mateixa causa amb 13.200 € a raó de 1.200 €/any.

- Pel que fa a les indemnitzacions reclamades, la part demandant distingeix tres conceptes.

Quant al perjudici econòmic, reclama els interessos legals generats sobre 9.363.749,45 € -corresponents a 8.579.109,51 € de residu d'herència i 784.639,94 € de llegítimes- durant els 17 anys i mig de dilació indeguda comptats des del 18-03-2008 fins al 12-11-2025, import que hauria pogut percebre molt abans si el procediment hagués tingut una durada raonable.

Quant al perjudici moral, reclama 84.000 €, calculats a raó de 4.800 €/any durant 17,5 anys, import anyal quadruplicat respecte al reconegut al marmessor co-demandat (1.200 €/any), atès que el patiment personal i familiar sofert per la demandant durant més de 20 anys d'incertesa sobre el seu propi patrimoni és incomparablement més intens que el d'un professional aliè al conflicte.

Finalment, quant a les costes processals, sol·licita la condemna del Govern al pagament de 2.905 €, més IGI en concepte d'honoraris d'advocat i 500 €, més IGI en concepte d'honoraris de procurador.

El Govern d'Andorra s'oposa a la reclamació de la part contrària en tres aspectes fonamentals: la durada de la dilació, la quantia per any i la procedència del perjudici econòmic i les costes.

Pel que fa a la durada de la dilació, argumenta que els 17,5 anys reclamats han de reduir-se substancialment. En efecte, la pròpia sentència aportada per la part contrària reconeix dos períodes d'inactivitat absoluta (2010-2015 i 2016-2020) que sumen nou anys, als quals cal afegir quinze mesos addicionals per la suspensió dels terminis processals durant la pandèmia. Descomptats aquests períodes, la dilació indemnitzable queda en 7 anys i 3 mesos.

Quant a la quantia aplicable, la part contrària reclama 4.800 € per any sense justificació suficient. La jurisprudència més recent del Ple, recollida en diverses sentències de 2025, ha fixat el criteri revaloritzat en 1.500 € per any, que és el màxim que pot ser aplicat. Combinant ambdós arguments, la indemnització per dany moral no pot superar els 10.875 €.

Respecte al perjudici econòmic, l'escrit sosté que ni la Constitució ni el Conveni Europeu de Drets Humans emparen les reclamacions econòmiques derivades de l'excés de durada d'un procediment, sinó únicament el dret a un judici de durada raonable. A més, la sentència del Tribunal Constitucional que resol el recurs d'empara es limita a declarar vulnerat aquest dret sense reconèixer cap perjudici econòmic, i les importants quantitats reclamades per aquest concepte no compleixen els requisits legals d'un dany cert, efectiu i avaluable. Les indemnitzacions, a més, no han de generar enriquiment de la víctima.

Finalment, quant a les costes, la seva imposició en el procés administratiu exigeix temeritat o mala fe, circumstància que no concorre, atès que l'Administració ha actuat amb bona fe i fonament jurídic suficient. A més, els honoraris d'advocat i procurador no tenen la consideració de perjudicis sinó de despeses processals que cada part ha de suportar.

Al seu torn el Ministeri Fiscal s'ha oposat parcialment, estructurant el seu escrit de contesta al voltant de tres qüestions: la durada de la dilació indemnitzable, la quantia del dany moral i la procedència dels altres conceptes reclamats.

Pel que fa a la durada de la dilació, el Ministeri Fiscal parteix de la sentència del Tribunal Constitucional de 9-09-2025, que declara expressament la vulneració del dret a un procés de durada raonable. Prenent com a referència la sentència 002-2023 dictada en el procediment paral·lel del Sr. Joan, considera que el període de dilació acreditat és d'entre 11 i 15 anys fins a l'octubre de 2022. A aquest període cal afegir-hi la demora addicional entre el tancament del tràmit de conclusions (11-10-2022) i la sentència de primera instància (7-03-2024), ja que la resta de tràmits posteriors els considera de tramitació ordinària i raonable.

Quant al dany moral, el Ministeri Fiscal l'admet, en línia amb la jurisprudència consolidada del Tribunal que el considera implícit a qualsevol dilació injustificada, sense necessitat de prova específica. Pel que fa a la seva quantificació, considera que hauria de ser equivalent a la fixada per al Sr. Joan (1.200 €/any), en aplicació del principi d'igualtat de tracte, tot i que reconeix que les resolucions més recents del Tribunal han elevat aquest criteri fins a 1.500 €/any (125 €/mes), import que també podria ser aplicable.

Respecte al perjudici econòmic, el Ministeri Fiscal s'oposa a la seva concessió perquè el dany al·legat -el retard en la percepció de les quantitats reconegudes- ja es troba compensat per la pròpia sentència civil, que condemna al pagament de les sumes principals més els fruits i interessos legals des del maig de 2004. Així considera que no és possible reclamar-lo de nou per aquesta via sense incórrer en una doble compensació.

I finalment, quant a les costes, el Ministeri Fiscal les deixa a criteri del Tribunal, si bé apunta que, en no apreciar-se temeritat ni mala fe en la interposició de la demanda, no semblaria procedent imposar-les.

Tercer.- Sobre la responsabilitat patrimonial de l'Estat, la durada del període de dilació indemnitzable i la quantia de la indemnització per dany moral

De la lectura de l' article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia s'infereix que els elements que han de concórrer per a poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Estat derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia són els següents: 1) l'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; 2) que s'hagi produït un funcionament anormal de l'administració de Justícia; 3) que concorri la necessària relació de causalitat entre el funcionament anormal de l'Administració de Justícia i el dany causat i 4) que l'acció s'interposi en el termini de 3 mesos comptadors des del moment en que podia ser exercitada.

En el cas que ens ocupa, l'existència del dany i el dret de la Sra. Lorena a ser indemnitzada han estat reconeguts expressament pel Tribunal Constitucional, que ha constatat la vulneració del dret fonamental a un procés de durada raonable. Aquesta vulneració s'ha perllongat almenys fins a la sentència de la Batllia del 7-03-2024. En conseqüència, el dret a la indemnització ha de ser admès sense discussió possible.

Dit això convé fixar el concret període de dilació indemnitzable i resoldre la quantia de la indemnització.

a. La durada del període de dilació indemnitzable.

La part demandant reclama una indemnització calculada sobre un període de 17,5 anys, xifra que aquest Tribunal no pot acceptar en la seva totalitat.

La determinació del període concretament computable exigeix examinar de manera separada cadascun dels trams del procediment, a fi d'identificar amb precisió els períodes que constitueixen dilació injustificada i aquells que, per contra, responen a una tramitació dins de paràmetres raonables o a circumstàncies no imputables al funcionament de la justícia.

1. Punt de partida: 15 anys de dilació acreditada fins a l'octubre de 2022

La sentència del Tribunal Constitucional de 14-07-2022 (causa 2022-32-RE, Joan c/ Principat d'Andorra) i la nostra de 7-02-2023, (causa TSJ-00035/2022), dictades en procediments paral·lels relatius al mateix litigi, van identificar dos períodes d'inactivitat absoluta -entre els anys 2010 i 2015 i entre els anys 2016 i 2020- i van constatar que les demores significatives s'havien anat produint al llarg de pràcticament 15 anys de fase probatòria, comptats des de l'obertura a proves del procediment a l'any 2008.

Cal precisar que en la sentència constitucional que afecta directament a una altra de les parts del litigi el període de dilació reconegut va ser d'11 anys. Ara bé, això no va obeir a una valoració diferent dels fets, sinó a una limitació imposada pel principi de congruència processal. I és que el Tribunal no podia pronunciar-se sobre un període superior al que havia estat objecte de la pretensió exercitada per la part, atès que fer-ho hauria determinat un vici d'incongruència ultra petita. En el present procediment, en canvi, la part ha articulat la seva pretensió sobre la base de la globalitat del període transcorregut, de manera que res no impedeix tenir en compte la totalitat de la dilació acreditada.

Per tot l'anterior, el punt de partida del còmput se situa en els 15 anys de dilació constatats fins a l'octubre de 2022, sense que es pugui incloure en el còmput de la dilació el període transcorregut entre la interposició de la demanda de mesures cautelars, el 10 de maig de 2005, i la demanda principal, el 18 de juliol de 2006. En efecte aquest Tribunal no pot acceptar aquesta inclusió doncs el retard en l'inici efectiu del procediment no va obeir a cap inactivitat o disfunció del òrgan judicial, sinó a la dificultat objectiva de notificació a les parts demandades, la majoria residents a l'estranger, fet que va comportar la tramitació d'alguna comissió rogatòria per fer arribar les notificacions a través dels mecanismes de cooperació judicial internacional.

En conseqüència, el període comprès entre la demanda de mesures cautelars i la demanda principal no pot ser computat com a dilació injustificada imputable al funcionament de la justícia, atès que les causes que el van motivar són alienes a l'òrgan judicial.

El punt de partida del còmput se situa, per tant, en els 15 anys de dilació constatats a partir de l'obertura del judici a prova, tal com s'ha exposat anteriorment.

2. Addició del retard en el dictat de la sentència de primera instància: 11 mesos

Entre el tancament del tràmit de conclusions de primera instància, el dia 11-10-2022, i el dictat de la sentència per part de la Secció Civil de la Batllia, el dia 7-03-2024, van transcórrer aproximadament 17 mesos. Atesa la complexitat jurídica i fàctica de l'assumpte, el nombre de parts implicades i el volum considerable de prova practicada, aquest Tribunal considera raonable un termini de sis mesos per al dictat de la sentència. El temps que excedeix aquest termini raonable constitueix dilació injustificada imputable al funcionament de l'Administració de justícia. Per aquest motiu s'incorporen 11 mesos addicionals al còmput.

3. Tràmits posteriors a la sentència de primera instància: absència de dilació computable

Els tràmits substanciats a partir de la sentència de primera instància s'han desenvolupat dins de terminis raonables i no poden ser computats com a dilació injustificada.

En efecte, els Srs. Frederic i Magí van interposar recurs d'apel·lació el 90-04-2024. El recurs fou admès pel President de la Sala Civil el 28-05-2024, atorgant a les parts apel·lades un termini de 20 dies hàbils per formular al·legacions, les quals van ser presentades en temps i forma. Mitjançant providència de 24-07-2024, el President de la Sala Civil va admetre els recursos d'adhesió formulats i va atorgar a les restants parts un nou termini de 20 dies hàbils per presentar al·legacions. La causa quedà vista per a resolució el 24-10-2024 i la sentència fou dictada l'11-03-2025, termini que aquest Tribunal considera raonable atesa, de nou, la complexitat jurídica i fàctica del litigi i el nombre de parts intervinents.

Pel que fa a l'anul·lació d'aquesta sentència per la resolució del Tribunal Constitucional de 9 de setembre de 2025 (causa 2025-24-RE), cal assenyalar que aquest fet no constitueix per si mateix un funcionament anormal de la justícia ni una dilació indeguda addicional. La Sala Civil va dictar nova sentència el 12-11-2025, és a dir, en el termini de dos mesos des de la resolució constitucional, la qual cosa acredita una resposta àgil i dins de paràmetres raonables.

4. Suspensió dels terminis per la crisi sanitària: no deduïble del còmput

El Govern pretén que es descompti del còmput total el període de suspensió dels terminis processals derivat de la crisi sanitària causada pel SARS-CoV-2. Aquesta pretensió no pot ser acollida. L'examen de les actuacions acredita que, durant el període al·ludit, la causa es va tramitar activament i no va restar suspesa. En conseqüència, no hi ha fonament per excloure aquest interval del còmput general de la dilació.

5. Conclusió: període de dilació indemnitzable

De tot el que s'ha exposat resulta que el període de dilació injustificada imputable al funcionament de l'administració de justícia és de 15 anys i 11 mesos, xifra inferior als 17,5 anys reclamats per la part demandant. Aquest resultat s'obté de sumar els 15 anys de dilació acreditats fins a l'octubre de 2022 i els 11 mesos addicionals imputables a la tardança en el dictat de la sentència de primera instància, descomptant en tot cas els períodes en què la tramitació s'ha substanciat dins de terminis raonables.

b. Sobre la quantia de la indemnització per dany moral.

Pel que fa als perjudicis ocasionats per la dilació constatada, és cert que l'excessiva dilació en la tramitació del procediment és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la situació personal i patrimonial de qui n'és objecte, perjudici que ha de ser compensat econòmicament.

La part demandant sol·licita una indemnització de 4.800 € per any, amb el fonament que hauria de percebre quatre vegades l'import reconegut al marmessor Sr. Joan, atesa la major intensitat del patiment i la inquietud experimentats per ella i la seva família durant aproximadament vint anys, incomparable -al seu entendre- amb el que va poder ressentir el professional.

Aquest Tribunal no pot acollir aquesta pretensió, per dues raons essencials.

En primer lloc, perquè la part no ha aportat cap element de prova ni justificació que acrediti la proporcionalitat d'un import tan notablement superior al reconegut en supòsits similars per la jurisprudència d'aquest Tribunal.

En segon lloc, i de manera determinant, el dany moral derivat de l'excessiva durada d'un procés no varia en funció de la posició processal que ocupa cada part, ni dels interessos concrets que aquesta defensa. El paràmetre rellevant és l'afectació subjectiva del dret a la tutela judicial efectiva, que és comuna a totes les parts que suporten la dilació. No és possible sostenir que l'angoixa experimentada per una part sigui objectivament més intensa que la de l'altra quan, en ambdós casos, la controvèrsia es projecta exclusivament en l'àmbit del dret de crèdit, sense que hi concorrin elements personals o extrapatrimonials que justifiquin un tractament diferenciat.

Per tant, i tenint en compte la jurisprudència més recent d'aquest Ple, que ha procedit a revaloritzar el criteri quantitatiu fins a situar-lo en 1.500 € per any (equivalent a 125 € per mes), aquest Tribunal aplica aquest barem al període de dilació indemnitzable de 15 anys i 11 mesos donant un resultat de 23.875 €, resultat de sumar 22.500 € corresponents als 15 anys (15 × 1.500 €) i 1.375 € corresponents als 11 mesos addicionals (11 × 125 €).

Quart. Sobre el perjudici econòmic.

Tanmateix, la part demandant reclama una indemnització per perjudici econòmic equivalent als interessos de les quantitats reconegudes en la sentència civil durant el període de dilació, xifrada en imports superiors als vuit milions d'euros. Per fonamentar aquesta pretensió, la demandant distingeix entre dos conceptes que considera de naturalesa diferent: d'una banda, els fruits i interessos de l'herència paterna reconeguts en la sentència civil, els quals -al seu entendre- constituirien simplement la productivitat natural dels béns hereditaris, és a dir, allò que hauria percebut igualment si l'herència li hagués estat lliurada en el moment oportú; de l'altra, la indemnització per la demora en si mateixa, que compensaria el perjudici específic de no haver pogut disposar dels béns durant el període de dilació injustificada. Sobre aquesta base, conclou que ambdós conceptes són independents i que el reconeixement dels fruits i interessos en la sentència civil no exclou el dret a percebre una indemnització addicional per la dilació.

Però partint de la part decisòria de la Sentència dictada per la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia del 12-11-2025 que es reprodueix a continuació en la part que interessa:

"(...)

SEGON.- Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Lorena, en els termes següents:

(...)

5.- Declarar a la Sra. Lorena titular del 78,83% de tots els comptes bancaris titularitat de la Sra. Carla, en tant que hereva fiduciària del Sr. Gabriel i de condemnar als hereus de la Sra. Carla a entregar el 78,83% del cabal dinerari dels comptes bancaris de la Sra. Carla en favor de la Sra. Lorena en la seva qualitat de fideïcomissària i fiduciària de residu de l'herència paterna menys l'import de la llegítima ja percebuda. En total, la condemna és pel hereus a pagar 8.579.109,51€ més els fruits i interessos produïts des del 13.5.2004.

6.- Estimar la reclamació efectuada per la Sra. Lorena contra els hereus de la Sra. Carla en tant que aquests darrers hauran de pagar a la Sra. Lorena l'import de 392.319,97.- euros més l'interès legal des del 13.5.2004 en concepte de llegítima de la seva mare,

7.- Estimar parcialment la petició de llegítima referent al Sr. Ildefons, en el sentit de condemnar al Sr. Joaquim al pagament de la legítima de 392.319,97.- euros més els interessos legals des del 13.5.2004, data de la mort de la mare en favor de l'hereva del Sr. Ildefons, a saber, la Sra. Lorena.

(...)

14.- Estimar parcialment les pretensions exercides per la representació processal de la Sra. Lorena, com la imputació d'interessos reclamada per la representació processal de la part agent indicats en l'ordinal 5) ; i per d'altra banda, s'admeten els interessos legals reclamats en relació als imports destinats a les llegítimes des de la data respectivament ja indicada en els ordinals 6) i 7) i fins al seu total pagament als legitimaris.

(...)."

És evident que no es pot acollir aquesta pretensió tota vegada que l'argument de la demandant parteix d'una distinció que no es correspon amb la realitat jurídica del cas. En efecte els interessos legals reconeguts en la sentència civil des del 13-05-2004 no representen únicament la productivitat natural dels béns hereditaris, sinó que incorporen precisament la compensació pel retard en la disposició d'aquests béns. I de fet aquesta és la funció pròpia dels interessos legals en el nostre ordenament: restablir l'equilibri patrimonial del creditor que no ha pogut disposar d'allò que li corresponia en el moment en què li havia de ser lliurat. Dit d'una altra manera, els interessos reconeguts en la sentència civil ja estan complint la mateixa funció compensatòria que ara es pretén obtenir per via indemnitzatòria.

En conseqüència, concedir una indemnització addicional per aquest concepte no compensaria cap perjudici real no cobert, sinó que equivaldria a una doble compensació pel mateix fet, amb el consegüent enriquiment injustificat de la part demandant. Aquesta pretensió ha de ser, per tant, desestimada íntegrament.

Cinquè. Sobre les costes processals.

Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte, més quan l'estimació de la demanda ha estat parcial.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECISIÓ

PRIMER.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l' article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la Sra. Lorena.

SEGON.- Declarar el dret de la Sra. Lorena a rebre de l'Estat una indemnització de 23.875 €.

TERCER.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

QUART.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.