Sentència sobre contravenció penal de lesions doloses contra Montenegro

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000048/2025

ORIGEN.- Contravencions Penals (Major d'edat) 6000126/2024 - 0

NIG: 5300543220220003940

SENTÈNCIA 20-2025 DE 04/11/2025

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 04/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000048/2024

Nig : 5300543220220003940

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00020

SENTÈNCIA 20-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Montenegro

Advocada: Sra. Morillo

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (Ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: lesions doloses. Valoració de la prova.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de juny del 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per la contravenció penal de lesions doloses, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 18/06/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O:

Condemnar Montenegro com responsable penal en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, per la contravenció penal de lesions doloses a la pena de QUINZE (15) DIES d'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, fixant el mateix termini de suspensió de la condemna, i al pagament de les despeses processals si s'han produït.

En concepte de responsabilitat civil, Montenegro, ha d'indemnitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la quantitat de VINT-I-NOU euros amb SEIXANTA-CINC cèntims (29,65 EUR) i a Rius en la quantitat global de CINC-CENTS NOU euros amb NORANTA cèntims (509,90 EUR)."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"Entre les 20 i les 20:15 hores del dia 18 de novembre de 2022, el denunciant Rius, bomber de professió, es trobava a la seva XXXX, quan entrà Montenegro, també bomber aleshores i avui jubilat, i amb qui compartia l'habitació, que li demanà de baixar el volum de la música que estava molt alt, fet que molestà Rius i, degut a la mala relació preexistent entre ambdós des de feia temps, s'inicià tot seguit una discussió en el decurs de la qual Montenegro empenyé Rius, de manera que aquest va perdre l'equilibri donant-se un cop al braç dret contra la llitera que era al costat.

A conseqüència del cop Rius va tenir un hematoma a la part baixa del tríceps del braç dret que no va necessitar assistència ni tractament mèdic. L'informe forense evacuat més d'un any després únicament valora com a perjudici el pretium doloris xifrat en 0,5/7."

III.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Montenegro formula recurs d'apel·lació contra la referida sentència al·legant una errònia valoració de la prova i la vulneració dels drets fonamentals del seu defensat.

Pel que fa a l'error en la valoració de la prova, considera essencialment que, contràriament al que consta en la sentència apel·lada, no ha quedat provat que el Sr. Montenegro hagi empentat al Sr. Rius ni que li hagi causat cap lesió, tenint en compte l'absència de prova directa dels fets, l'enemistat que des de fa anys oposa ambdues parts, el caràcter conflictiu del Sr. Rius conegut del Cos de Bombers, la manca de credibilitat del Sr. Montenegro i les conclusions no determinants de la metgessa del Servei de Medicina legal i forense -que no té aquesta especialitat-, al respecte del mecanisme de producció de les lesions sofertes.

La condemna del Sr. Montenegro es basa per tant al seu entendre, en una prova indiciària insuficient, que no compleix els requisits que la jurisprudència exigeix sinó que vulnera el principi in dubio pro reo i el seu dret a la presumpció d'innocència, reconegut constitucionalment, així com el dret a obtenir uns resolució fonamentada en dret.

I per raó de l'exposat, demana la revocació de la sentència impugnada i que s'acordi la lliure absolució el seu defensat.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 01-08-2025 s'oposa al recurs formulat en estimar que ha quedat acreditada l'agressió i la lesió patida pel Sr. Rius, havent efectuat el Tribunal de Corts una motivació adequada de la seva resolució, exposant de forma clara els motius pels quals considera al Sr. Montenegro autor de la contravenció penal de lesions, no havent-se vulnerat en cap cas els drets fonamentals del recurrent, i en concret, els drets fonamentals de in dubio pro reo, de presumpció d'innocència i a obtenir una decisió fonamentada en dret.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació lletrada del Sr. Montenegro impugna la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/06/2025 en base a una pretesa errònia valoració de la prova, en considerar essencialment que el resultat de la mateixa no permet tenir per acreditat que el Sr. Montenegro hagi estat l'autor de la lesió soferta pel Sr. Rius.

De l'errònia valoració de la prova estima també que se'n deriva la vulneració de dret a la presumpció d'innocència del recurrent, i del seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret.

II.- CONSIDERANT: Amb caràcter previ i reiterant la jurisprudència constant de la Sala en la matèria, direm que encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

III.- CONSIDERANT: En el present cas, no concorre cap de les circumstàncies esmentades que permetria apartar-nos de la valoració de la prova que ha fet el Tribunal de Corts en la sentència impugnada.

Efectivament, si bé és cert que les versions del Sr. Rius i del Sr. Montenegro al respecte dels fets ocorreguts en data 18-11-2022 són contradictòries (el Sr. Rius assegura haver estat agredit pel Sr. Montenegro, mitjançant una empenta que el feu col·lidir contra una llitera, patint a conseqüència d'aquest fet un hematoma al braç, el que el Sr. Montenegro nega), i que no hi ha cap testimoni que hagi presenciat directament l'agressió descrita pel Sr. Rius (que recordem, va ocórrer en una habitació de la caserna de bombers on només es trobaven les dos parts implicades), no és menys cert que existeixen en el present cas, altres elements, detallats i valorats en la sentència recorreguda, que sustenten la declaració del Sr. Rius com són:

- la discussió prèvia haguda entre el Sr. Rius i el Sr. Montenegro, que ambdues parts reconeixen;

-la declaració del testimoni Sr. Álvarez, oficial Cap de guàrdia i responsable de torn el dia dels fets, que explica que va ser requerit de manera immediata pel Sr. Rius que li manifestà haver estat agredit pel Sr. Montenegro, assenyalant-li el braç; així mateix declarà que va sentir com Rius trucava al Servei de Policia i com el citaven pel dia següent;

-la declaració del testimoni Sr. Sandoval, bomber i company d'ambdues parts, que manifestà haver vist com Rius sortia de l'habitació molt alterat dient-li que Montenegro l'havia agredit;

-l'informe del servei d'urgències (foli 8 i 14) de data 19 de novembre on consta que Rius fou atès vers les 11H25, abans d'interposar denúncia , tal i com estableix el protocol i va sentir Álvarez;

-la pericial de la Doctora Arnau, metge del Servei de Medicina Legal i forense a l'època dels fets, la qual manifesta que el tipus de lesió descrita en l'informe d'atenció a urgències és compatible amb el mecanisme de producció referit pel Sr. Rius.

Aquestes proves, vàlidament obtingudes, porten al Tribunal de Corts a concloure de manera lògica i raonable, que el dia d'autes, el Sr. Montenegro agredí al Sr. Rius, causant-li la lesió descrita, sense que cap dels motius al·legats per la part recurrent ho desvirtuï.

Efectivament, no només la pretesa especial conflictivitat del Sr. Rius i la seva eventual relació amb els fets d'autes, no ha quedat mínimament acreditada (el Sr. Rius ha reconegut haver estat denunciat per un grup de bombers per assetjament i abús d'autoritat, tot afegint que "va guanyar el judici"), sinó que l'al·legada enemistat entre el Sr. Rius i el Sr. Montenegro, posada de manifest per la part recurrent i aquesta sí, admesa per ambdós interessats, no permet per si sol, presumir que la declaració del Sr. Rius ve guiada per raons espúries, de ressentiment, venjança o enemistat, més si es té en compte que el Sr. Rius presentava el dia d'autes una altra lesió - una rascada al coll - que fou observada tant pel Sr. Montenegro com pel Sr. Álvarez i que en cap cas el Sr. Rius va atribuir al Sr. Montenegro, com podia haver fet si la seva intenció hagués estat perjudicar-lo, sinó que declarà sempre que el Sr. Montenegro li havia causat una única lesió, concretament un hematoma al braç en empentar-lo i fer-lo anar a col·lidir contra una llitera de l'habitació on es trobaven.

A més, val a dir que la declaració del Sr. Rius no ha experimentat, contràriament al que s'indica en el recurs, canvis substancials ni contradiccions. La persistència en el relat, és certament un dels paràmetres que permet valorar la credibilitat del testimoni, però això no vol dir que s'exigeixi una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant com succeeix precisament en el present cas, en que la versió del Sr. Rius ha estat sempre essencialment la mateixa. Així, consta que davant del Servei de Policia (foli 4) declarà que Montenegro "em va arraconar contra una llitera, empentant-me contra la mateixa fent-me un cop a la part baixa del tríceps del braç dret"; al servei de permanències mèdiques explicà (foli 5) que havia estat víctima d'una "agressió física per part d'un company de feina al seu lloc de treball ahir. Empenta contra la paret amb col·lisió del braç, contra una barra d'una llitera"; a la batllia (foli 17) referí que Montenegro li va donar "una forta empenta que va provocar que el declarant al intentar aguantar-se, es colpegés el braç dret amb la barra de la llitera, concretament amb la part de darrera"; davant del ORG_1 (foli 41) manifestà que l'agressor l'havia "empentat amb ambdues extremitats superiors pel tòrax, fent-lo caure enrere, moment en que el pacient hauria procurat evitar la caiguda, picant amb l'extremitat superior dreta contra la barra d'una llitera" i finalment, en l'acte de la vista oral, relatà que trobant-se ell entre un armari i una llitera, Montenegro l'empentà contra la paret, fent-lo anar a colpir amb el braç dret contra la llitera.

El fet que cap de les persones que es trobaven al lloc immediatament després dels fets (Srs. Álvarez i Sandoval), hagi vist la lesió soferta pel Sr. Rius al braç, no demostra que la mateixa no hagi existit doncs és de general coneixement que un hematoma es produeix quan hi ha una sortida de sang dels vasos sanguinis (normalment capil·lars o venes petites) cap als teixits del voltant - per causa d'un cop o pressió - quedant la sang que s'escapa atrapada sota al pell o dins del teixit, podent trigar l'hematoma vàries hores en aparèixer, com pot haver estat el cas d'autes.

A més, si bé és cert que el Sr. Álvarez té declarat que el Sr. Rius s'aixecava el jersei, pretenent ensenyar-li altres lesions, aquest element no permet posar en dubte la versió del Sr. Rius al respecte del cop i lesió al braç, tenint en compte que el Sr. Álvarez té declarat també que el que li manifestà el Sr. Rius és que havia estat agredit pel Sr. Montenegro i que aquell li havia fet mal al braç, que assenyalava, essent d'altra part perfectament versemblant que en haver manifestat el Sr. Rius que l'acusat l'havia empentat, precisant després que fou amb les dos mans al tòrax, pensés que aquesta zona podia també haver resultat afectada i per això la volgués mostrar, més si es té en consideració l'estat de nervis en que es trobava.

En quan al fet que la Doctora Arnau, autora de l'informe emès per compte del ORG_1, al respecte de les lesions sofertes pel Sr. Rius, no disposi de l'especialitat de medicina forense (com ella mateixa manifestà a preguntes de la defensa en el decurs de la vista oral), en res desvirtua el dictamen per ella efectuat, tenint en compte que la seva formació en medicina general li ha permès respondre amb les degudes garanties, tant a les preguntes efectuades pel batlle en període d'instrucció com a les de les parts i el Tribunal en l'acte de la vista oral, relatives a la constatació i mecanisme de producció d'una lesió d'altra part molt simple i comuna com és un hematoma.

En aquest sentit, la Dra. Arnau precisà en l'acte de la vista oral, que el tipus de lesió que presentava el Sr. Rius obeeix a un mecanisme lesional ampli, doncs es pot produir per qualsevol contusió amb un objecte de vores romes com podria ser la barra d'una llitera o qualsevol altre de mateixes característiques.

Malgrat aquest mecanisme lesional ampli, el Tribunal de Cots ha considerat, a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, que els fets s'han produït de la forma descrita pel Sr. Rius la declaració del qual ha estat corroborada mitjançant les altres proves abans esmentades i detalladament analitzades en la sentència impugnada, que l'han portat a la conclusió assolida, no essent el raonament emprat, incoherent des del punt de vista lògic o no concloent per excessivament obert o indeterminat, de manera que sigui significativament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera.

A més, val a dir que el fet que el temps transcorregut entre l'agressió i la personació del Sr. Rius al Servei de Permanències mèdiques de l'ORG_0, no permet posar en dubte la relació de causalitat entre l'agressió denunciada i les lesions constatades, tenint en compte que el temps transcorregut (unes 15 Hores) no és exagerat i es pot justificar tenint en compte la poca entitat de la lesió soferta, que no requeria d'atenció mèdica immediata, així com del fet que el Sr. Rius sortia d'una guàrdia de 24 hores que finalitzada a les 20H del dia 18-11-20222 i que en acabar, es dirigí al seu domicili a descansar, no anant al metge fins l'endemà, 19-11-2022 a les 11H25 hores, amb la voluntat de fer constatar la lesió per ell soferta, abans d'anar a formular denúncia davant del Servei de Policia, com ho exigeix el protocol d'actuació de dit servei, del qual havia estat oportunament informat.

IV.-CONSIDERANT: Per raó de l'exposat, la Sala considera que la conclusió a la qual arriba el Tribunal de Corts se sustenta en prova de càrrec vàlidament practicada, suficient, lògica, degudament explicitada i raonablement valorada, i, per tant, apta per enervar la presumpció d'innocència, no havent-se produït en conseqüència, la vulneració de cap dels drets fonamentals invocats, per tot el que el recurs ha de ser íntegrament desestimat.

Pel que fa a la pràctica de nova prova proposada per la part recurrent en aquesta alçada, fou denegada per Aute de data 09-09-2025 al qual es fa expressa remissió.

V.-CONSIDERANT: La desestimació íntegra del recurs determina la condemna en costes de la part recurrent, en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Montenegro.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/06/2025 en la causa 6000126/2024.

3.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.