SEGURETAT SOCIAL. Pensió grup 1 derivada de malaltia comuna. Valoració informe pericial judicial (2000062/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000062/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000007/2021

SENTÈNCIA 44-2021

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: Sra. Amorós

Representant: ídem

Advocat: Sr. Alvarado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, el vint de maig de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000062/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Amorós va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 31/05/2019, mitjançant la qual es resolia l'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal que venia percebent la Sra. Amorós, i es desestimava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident laboral, que fou confirmada posteriorment per resolució de data 10/09/2019.

2.- La sentència nº 59/2020, de data 25/11/2020 del Tribunal Unipersonal de la Batllia, ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, amb efectes del 10 de juny de 2019.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència de la Batllia ha estimat el recurs en base a una prova pericial judicial -elaborada pel Dr. ENTITY_9- que no es correspon amb l'estat seqüelar real de l'agent.

Existeix una discordança en la valoració de les minves que l'assegurada presenta a nivell dorso-lumbar, que els metges de la CASS valoren en un 15% i el pèrit judicial també, però aquest últim afegeix un 10% per neuritis perifèrica a nivell del nervi ciàtic esquerre, patologia que l'apel·lant afirma que es diagnostica amb proves objectives que no va fer el Dr. Manso, mentre que les aportades per la pròpia agent (una electromiografia) acrediten que no pateix cap neuropatia perifèrica.

La Sra. Amorós no presenta un grau de minva suficient per rebre una pensió per incapacitat.

4.- La Sra. Amorós s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la valoració feta pel pèrit judicial és correcta, i, a més, arriba a la mateixa conclusió pel que fa la valoració seqüelar que la del informe presentat amb el seu recurs administratiu, i també la del informe del metge independent de la pròpia CASS sol·licitat per la parapública desprès d'interposar-se el recurs administratiu.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.

I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

Tercer.- Per resoldre aquest recurs cal tenir en compte que per Resolució de 31/05/2019 es va atorgar l'alta mèdica de la Sra. Amorós a partir del 10/06/2019, i es va denegar la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

Els informes mèdics a destacar són els següents:

Dictamen de la Comissió de Valoració mèdica de la CASS, de data 29/05/2019, que es fonamenta en l'informe del Dr. Criado de la mateixa data, que atorga un percentatge total de pèrdua de capacitat de guany del 44,08% (folis 110 i següents).

Informe pericial elaborat per la Dra. Castillo a petició de l'agent, de data 25/06/2019, que valora el percentatge en el 56,13% (folis 65 i següents), sense aplicar criteris complementaris.

Peritatge mèdic del Dr. Duque elaborat a petició de la pròpia CASS el 16/08/2019 (folis 113 i següents), que quantifica el percentatge en el 53,52%, i que, afegint els factors complementaris, resulta un total del 68,02%.

Pericial judicial del Dr. Manso, de data 01/07/2020 (folis 138 i següents), que valora la incapacitat en el 53,52%, i considera que els factors complementaris de l'edat (56 anys), i la limitació en els estudis, "superen fàcilment" els 10 punts, la qual cosa dona un resultat mínim del 63,52%.

És a dir, tots els informes, llevat del elaborat pel facultatiu de la pròpia CASS, atorguen un valor superior al 50%, i tots ells molt similar o idèntic (en un cas del 56,13%, i en altres dos del 53,52%).

La controvèrsia a resoldre en aquest recurs d'apel·lació rau en determinar si, a la vista dels informes mèdics obrants a les actuacions, es pot concloure que la Sra. Amorós pot rebre una pensió per invalidesa, tot i que, segons es desprèn del recurs d'apel·lació interposat per la CASS, l'únic punt de discussió és el relatiu a si a les minves que l'assegurada presenta a nivell dorso-lumbar, que els metges de la CASS valoren en un 15% i el pèrit judicial també, es pot afegir un 10% per neuritis perifèrica a nivell del nervi ciàtic esquerre, com fa el Dr. Manso, que la parapública considera que s'ha de diagnosticar a través de proves objectives que es relacionen al mateix escrit d'apel·lació: analítica de sang; proves de diagnòstic per imatges, tomografies computeritzades o ressonàncies magnètiques, que poden detectar hèrnies discals, tumors o altres patologies, o l'electromiografia.

Així, la part apel·lant considera que la electromiografia presentada per la pròpia agent mitjançant escrit de data 18/12/2019 -que fou admesa com a prova per providència de 10/02/2020- acredita que no pateix cap neuropatia perifèrica.

Doncs bé, cal tenir en compte que al foli 137 de les actuacions figura l'ofici que el Batlle remet a l'Àrea de Medicina Legal i Forense sol·licitant l'emissió d'un informe pericial, en el qual es diu que s'adjunta "la documentació aportada per les parts en el presents autes", ofici que és de data 20/02/2020, posterior per tant a l'admissió dels nous documents mèdics aportats per l'agent mitjançant escrit de data 18/02/2019 (entre els quals s'inclou l'electromiografia realitzada el 20/11/2019, folis 132 i següents de l'expedient administratiu).

D'això se'n dedueix que el Dr. Manso va tenir en compte les proves de diagnòstic realitzades a la Sra. Amorós, inclosa l'electromiografia realitzada el 20/11/2019. És cert que el Dr. Manso al seu informe no esmenta aquesta prova, però també ho és que tampoc esmenta altres informes del Dr. Ruiz - neuròleg que tracta a l'agent- incorporats als autes, per exemple, en de data 26 de setembre de 2018, foli 98, i sí, en canvi, un altre posterior del mateix Dr. Ruiz, de data 16/06/2020, així com altres proves de diagnòstic (ressonàncies magnètiques, dorso-lumbar i del maluc esquerra, ambdues de data 25/06/2020).

A més, a la Sentència apel·lada es posa de relleu que la CASS en el seu escrit de conclusions s'oposa a la minva del 10% reconeguda en concepte de neuritis perifèrica partint de la informació extreta d'Internet - concretament de Wikipedia-, i al·legant que el pèrit no fonamenta aquesta dolència en cap de les proves que, segons aquesta via d'informació, permeten objectivar la patologia, i el Batlle rebutja aquesta al·legació i conclou que aquella informació no pot prevaldre sobre el criteri del pèrit judicial, conclusió que aquest Tribunal comparteix.

Al recurs d'apel·lació la CASS ja no fa referència a l'esmentada web, però reprodueix el mateix argument tot invocant "la literatura mèdica", que no concreta.

Per això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència 59/2020 dictada el 25 de novembre del 2020 d'enguany per la Secció Administrativa de la Batllia.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.