Conveni regulador - Aprovació (TSJC 295/2015)
- Resolució
- Sentència · 29/04/2016
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 153/2016
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2016:153
- Recurs
- 295/15
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- MATRIMONI CANÒNIC SEPARACIÓ MATRIMONIAL CAUSES DE SEPARACIÓ CONVENI REGULADOR RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Nogués contra la sentència que va declarar la separació matrimonial entre ell i la Sra. Gálvez. El tribunal va confirmar la sentència original, que havia aprovat el conveni regulador del règim de separació signat pels esposos, exceptuant els pactes liquidatoris. El Sr. Nogués havia sol·licitat que la guarda i custòdia dels fills fos compartida, però el tribunal va considerar que aquesta petició no podia ser atesa en el marc d'un recurs d'apel·lació. També va rebutjar la petició del Sr. Nogués que la Sra. Gálvez li cedís la seva part de la casa situada a Portugal, ja que aquesta qüestió no estava inclosa en la sentència original. Finalment, el tribunal va decidir no fer cap pronunciament sobre les costes del recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000295/2015 ORIGEN: 5000183/2015 - 00
NIG: 5300542120140000768
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 17 de desembre de 2014 la Sra. Gálvez i el Sr. Nogués van presentar demanda conjunta de separació conjugal, a l'empara dels articles 39 i 61 de la Llei qualificada del matrimoni, tot manifestant que havien contret matrimoni canònic el 15 d'agost de 2002 a Portugal, que fruit d'aquest matrimoni van néixer dos fills, Arnau i Arcos el x. de x. de 20xx i que havien decidit separar-se legalment de mutu acord i a tal efecte havien assolit un acord respecte les mesures a adoptar d'acord amb el que constava en el Conveni signat per ells el 9 de desembre de 2014.
II.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 18 de maig del 2015 va decidir:
"PRIMER.- Estimar la demanda conjunta de separació matrimonial promoguda pels Srs. Nogués i Gálvez en data 17 de desembre de 2014.
SEGON.- Declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, i aprovar el conveni regulador del règim de separació corresponent, i datat el 9 de desembre de 2014, a excepció dels pactes liquidatoris i sens perjudici del seu valor obligacional entre parts, quedant els cònjuges obligats al seu estricte compliment; sense efectuar cap pronunciament en costes judicials".
III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Nogués i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que es mantingui la pàtria potestat dels fills nascuts del matrimoni compartida entre els dos progenitors, s'estableixi la guarda i custòdia també compartida dels menors en el sentit de tenir cada progenitor els nens en la seva companyia durant quinze dies alterns i que la Sra. Gálvez accedeixi a cedir-li a ell la seva part de la casa situada a Portugal propietat dels esposos.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer motiu del seu recurs, el Sr. Nogués sol·licita que s'estableixi que la guarda i custòdia dels fills nascuts del matrimoni sigui compartida entre els dos progenitors, argumentant que aquests arrosseguen una gran tristor i enyorament des de que estan sota la guarda i custòdia de la seva mare, però aquesta petició no es pot estimar.
En efecte, la Sentència objecte de present recurs no fa altra cosa que estimar la demanda conjunta de separació matrimonial dels Srs. Nogués i Gálvez, declarant la citada separació i homologant el conveni regulador que els esposos van signar en data 9 de desembre del 2014 (foli 10), en apreciar que el citat conveni comprenia els requisits exigits per la normativa vigent, protegint d'altra banda suficientment els drets dels fills menors.
En aquestes circumstàncies si el Sr. Nogués considera que les mesures acordades en el citat conveni no són beneficioses pels seus fills menors el que procedeix és que sol·liciti la seva modificació mitjançant la demanda corresponent, però aquesta no es pot acordar en cap cas en el marc d'un recurs d'apel·lació en el què sols es pot valorar la correcció de la decisió presa d'acord amb les dades aportades en el seu moment a les actuacions.
II.- Pel que fa a la petició de que la Sra. Gálvez li cedeixi a ell la seva part de la casa situada a Portugal, ja que no abona la quota que li correspon del préstec hipotecari sol·licitat pels esposos per tal d'adquirir-la, tampoc aquest motiu es pot estimar, ja que, en tot cas, el Sr. Nogués hauria d'efectuar aquesta petició en el marc d'una demanda dirigida contra la seva esposa reclamant-li el compliment de les obligacions assumides per ella, sense que pugui tenir cabuda en el marc d'un recurs d'apel·lació contra una Sentència que exclou la homologació dels pactes liquidatoris als què poguessin haver arribat els esposos i el mateix cal dir de les seves manifestacions en el sentit de que la seva esposa ha retirat mobles de la citada casa sense el seu consentiment.
III.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa dels temes debatuts al procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Nogués contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 18 de maig del 2015 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.