Legalitat del POUP
- Resolució
- Sentència · 17/06/2010
- ROJ
- STSJAD 153/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:153
- Recurs
- 38/10
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Descriptors
- GOVERN PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL POUP SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat pel Govern d'Andorra i el Comú d'Andorra contra una sentència anterior que havia anul·lat una part del Pla Parcial de la Unitat d'Actuació XXXX Prat d'Emprivat, ubicada a Andorra la Vella. La disputa girava al voltant de la necessitat d'un estudi d'impacte ambiental degut a la presència de restes arqueològiques a la zona. El tribunal ha desestimat el recurs d'apel·lació i ha confirmat la sentència anterior, anulant la fitxa de la unitat d'actuació que exigia l'estudi d'impacte, ja que no estava correctament motivada i podria portar a error als administrats. A més, no s'ha imposat cap condemna en costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
Núm. de Protocol: AD-062-1/08 TSA: 12/10
S E N T È N C I A NÚM. 38-2010
PARTS:
Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Corbacho
Advocat: Macias
Apel·lant: M.I. GOVERN
Representant: Escudero
Advocat: Escolano
Apel·lada: Mena
Representant: Duque
Advocat : Galan
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet
M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-062-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La societat Mena va interposar recurs contra la resolució tàcita de la CTU, desestimatoria del recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Andorra la Vella.
2.- En la sentencia del 12 de gener del 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la societat Mena.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 de febrer de 2010, l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA manifesta principalment que:
-a la zona arqueològica li correspon el grau de protecció 4, el qual requereix l'elaboració d'un estudi d'impacte de les obres i es precisa un informe favorable del Departament de Cultura,
-es temerari haver fet una demanda sense recurs previ i la part agent mereix que li siguin imposades les costes de primera instància.
En la seva contesta de data 15 de març de 2010, l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA es declara totalment d'acord amb el recurs d'apel·lació del M.I. GOVERN.
4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 25 de febrer de 2010, el M.I. GOVERN manifesta principalment que:
-està d'acord amb els pronunciaments de la sentencia de primera instància, llevat del què es deriva del fonament de dret quart i que comporta l'anul·lació de la fitxa continguda en el POUP d'Andorra la Vella, PP-NC-
12 Prat d'Emprivat, en relació amb l'obligació de realitzar un estudi d'impacte per trobar-se el Pla parcial dintre d'una zona arqueològica.
-la simple observació de la documentació demostra fefaentment que la UA XXXX Prat d'Emprivat en general, i la propietat de la part agent en particular, ocupen molt significativament terrenys catalogats per l'Inventari General de Patrimoni Cultural com a jaciment arqueològic en la categoria d'EPA (Espai de Presumpció Arqueològica).
-En compliment de l'article 17 de la Llei de patrimoni cultural d'Andorra el Pla parcial de la UA XXXX Prat d'Emprivat ha d'anar precedit d'un estudi previ d'impacte sobre l'Espai de Prevenció Arqueològica.
El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en la seva contesta de data 16 de març del 2010 i afegeix que pel que fa a la petició d'imposició de costes a la part agent, per part del HBLE. COMÚ D'ANDORRA, no té res a manifestar.
5.- En la seva contesta de 18 de març de 2010, la societat Mena manifesta principalment que:
-resulta evident la manca de concreció i motivació de la fitxa de protecció;
-no hi ha mala fe o temeritat en el recurs; per tant no és procedent donar lloc a la pretensió del pagament de les costes i demana que s'imposin les costes al demandant.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi es « quant a l'anul·lació de la unitat d'actuació PP- NC-12 Prat d'Emprivat entre la seva part que es refereix a les restes arqueològiques » i a la no condemna en costes a la part demandant
Tercer.- La fitxa de la unitat d'actuació XXXX PRAT D'EMPRIVAT disposa: « Donat que el Pla parcial es troba dintre d'una zona arqueològica, en la seva redacció es requerirà l'elaboració per part del promotor d'un estudi previ de l'impacte que les obres puguin tenir sobre les restes arqueològiques conforme l'establert en el Catàleg » (veure foli 39).
L'exigència de l'estudi d'impacte es basa en les disposicions de l'article 17 de la Llei 9/2003 de 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra (BOPA del 16 de juliol del 2003).
« Article 17 Estudis d'impacte
1. Amb caràcter previ a l'aprovació de projectes de grans infrastructures i d'altres d'especial incidència en el territori que puguin afectar àrees pròximes a béns immobles d'interès cultural o béns immobles inventariats, s'ha de fer un estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural i el seu entorn. »
El litigi comporta saber si les propietats de la societat Mena entren o no dins una zona arqueològica.
El M.I. GOVERN aporta en segona instància una nova prova en reproduint un plànol titulat « EPA DEL CLOT D'EMPRIVAT » que segons ell demostra que les propietats esmentades estan incloses dins aquest EPA.
Segons l'article 64 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, l'admissió de la prova en segona instància és excepcional. En aquest cas, aquest plànol es pot examinar a títol de simple informació per apreciar les circumstàncies que donen lloc al present litigi.
En efecte, la controvèrsia es pot resumir com segueix:
Com ja s'ha indicat més amunt, la fitxa XXXX PRAT D'EMPRIVAT considera que aquesta zona es troba inclosa en una zona arqueològica. La sentencia recorreguda ha jutjat que « força és de constatar que cap prova o indici ho assevera... ». En efecte, resulta de l'examen de l'informe emès per Departament de patrimoni cultural del Govern d'Andorra, de data 4 de desembre del 2008 (veure foli 204-214) que la zona PRAT D'EMPRIVAT no s'inclou dins les EPA (espai de presumpció arqueològica) de la parròquia d'Andorra la Vella. Principalment ens podem referir als plànols dels folis 210 à 213.
La contradicció entre aquests plànols i aquell produït pel M.I. GOVERN en segona instància es pot explicar de la manera següent: la zona anomenada «Clot d'EMPRIVAT » pertany la seva major part al territori de la parròquia d'Escaldes-Engordany. Una part d'aquesta zona, anomenada « Prat d'EMPRIVAT » pertany al territori de la parròquia d'Andorra la Vella (segons les precisions aportades pel M.I. GOVERN en el seu recurs d'apel·lació, punt Tercer).
En el seu recurs d'apel·lació, el mateix M.I. GOVERN reconeix l'error que ha comès: « ...en entendre dit Departament de patrimoni cultural que aquesta EPA s'imputa, a mers efectes d'indexació i classificació a la parròquia d'Escaldes-Engordany, passant per alt, per error material d'omissió, que també ocupa terrenys d'Andorra la Vella » (punt Segon de l'escrit del recurs d'apel·lació).
Convé per tant, d'extraure les conseqüències jurídiques d'aquesta situació:
L'article 39 del Codi de l'Administració disposa en el seu apartat 2:
« La motivació ha de comportar l'enunciat de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió »;
En aquest cas, és el mateix M.I. GOVERN qui reconeix l'error comès. Tenint en compte els elements que figuren en l'expedient i que s'han resumit més amunt, és cert que els enunciats de la fitxa XXXX PRAT D'EMPRIVAT estan motivats de manera imprecisa, ja que es refereix de fet a un plànol que pertany en gran part al territori d'una altra parròquia i que a més porta un nom diferent. Tots aquests elements podien portar als administrats a error i per tant convé de considerar que aquests actes administratius no estan correctament motivats des del punt de vista de les exigències establertes per l'article 39 del Codi de l'Administració, ja mencionat.
Quart .- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN i per l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA.
Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i anul·lar la fitxa de la unitat d'actuació XXXX PRAT D'EMPRIVAT, inclosa dins el POUP de la parròquia d'Andorra la Vella, en la seva part que diu : « Donat que el Pla parcial es troba dintre d'una zona arqueològica, en la seva redacció es requerirà l'elaboració per part del promotor d'un estudi previ de l'impacte que les obres puguin tenir sobre les restes arqueològiques conforme l'establert en el Catàleg »
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.