Congruència.- Recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs (0124/04)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 18 de novembre de 2004

Congruència.- Recurs d'apel·lació : qüestions noves en el recurs.- Recurs d'apel·lació: la part que no recorre no està legitimada per demanar la modificació de la sentència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Tejada va interposar demanda, de data 7-1-2003, envers la mercantil Corbacho, en virtut de la qual demanava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de l'import de 4.207,08 Euros o aquell altre superior o inferior referent a la reparació del seu vehicle Sanyong Korando, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 4-2-2003, segons el qual sol·licitava, d'acord amb els arguments explicitats en el seu escrit, la desestimació de la demanda i la imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 18-5-2004, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima, en tots els seus termes, la demanda en reclamació de quantitat presentada el dia 20 de gener de 2003 per la representació processal del Sr. Tejada contra Corbacho, fent imposició a la part actora de les costes causades en el present procediment judicial, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

III.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de la part agent va interposar recurs d'apel·lació i així, per escrit de conclusions, de data de registre 7-9-2004, sol·licitava, en consonància amb els motius continguts en el mateix, la revocació de la sentència i l'estimació de la demanda en el sentit de condemnar a la part defenent a la reparació del vehicle, que xifrava segons pressupost de la part defenent en 2.786,23 EUR, amb més les costes processals.

Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 29-9-2004, sol·licitava, d'acord amb les consideracions que efectuava, la confirmació de la sentència d'instància i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent fonamenta el seu recurs envers la sentència en les següents consideracions. Entén, en primer terme, que l'avaria prové de la defectuosa reparació de la part defenent, atès que no es va controlar el nivell de valvulina al canvi de marxes i la pròpia defenent, ORG_0, va declarar el sinistre a la seva asseguradora. I, després de la negativa de la seva asseguradora a cobrir els danys va pressupostar al defenent el canvi de marxes del vehicle i ho va fer, no perquè li sol·licités l'agent, sinó perquè era la reparació que calia fer. En segon terme, considera que les al·legacions de fet de la part defenent s'han vist desacreditades al llarg del procés i, quant al pressupost verbal ofert per ORG_0 de 4.207,23 Euros, es va aportar als autes per la defenent un nou pressupost de 2.786, 23 Euros. I ara, en aquesta alçada, s'aporta un nou pressupost de Renault que prova que el que cal fer és canviar el canvi de marxes.

Quant a aquest document aportat amb el recurs de la part agent, s'ha d'indicar que el mateix no pot ésser valorat com a mitjà probatori per aquesta Sala, atès que el mateix esdevé de data posterior a la sentència d'instància, el que no pot justificar la revocació de la mateixa, amb fonament en una prova que no va existir quan les actuacions van restar per a dictar sentència i, per consegüent, no va poder ésser tinguda en compte pel jutjador.

II.- Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, cal examinar la prova practicada i posar-la en relació amb les al·legacions i peticions de les parts per determinar si ha de prosperar o no el recurs interposat per la part agent.

En efecte, resta provat que la part agent va portar el vehicle de la seva propietat, Sanyong Korando, a la revisió al taller de la defenent per efectuar una revisió periòdica. La revisió es va realitzar en data 29-4- 2002 i el dia 30-8-2002, circulant per la província de Barcelona, el vehicle es va avariar i va ser transportat en grua a Andorra. També s'ha provat, per la testifical del mecànic Martin (foli 78)que no existia oli a la caixa de canvis, sense que hi hagués cap forat o fuita que hagués pogut provocar la seva pèrdua. Per consegüent, s'ha d'entendre provat que la manca de valvulina al canvi fou la causant de l'avaria del vehicle i que aquesta manca de control del nivell esdevé imputable a una errada a la revisió practicada al vehicle, tota vegada que la pròpia defenent va comunicar l'esmentat sinistre a la seva asseguradora, com una errada a la revisió, per intentar que restés cobert per la pòlissa. Així, al foli 68 de les actuacions es troba la resposta de l'asseguradora de la defenent que indica: "Per la present fem referència al sinistre que ens van comunicar el passat 09 d'octubre d'enguany per uns danys al vehicle Senio Corando matrícula XXXX a causa d'un error amb la revisió del mateix, lamentem comunica'ls-hi que la cobertura de la pòlissa cobreix els danys a conseqüència d'una mala reparació/revisió, únicament si aquest fet provocar un accident, incendi o explosió del vehicle".

III.- Provada la manca de diligència de la part defenent, la sentència d'instància refusa la demanda perquè entén que no s'ha provat els danys concrets al vehicle i si s'escau canviar o no la caixa de canvis, el que només es podia provar a través d'una prova pericial.

I arribats a aquest punt, el recurs de la part agent ha de ser estimat, però d'acord amb les seves peticions, tota vegada que les mateixes configuren el deure de congruència al qual resta sotmès aquest Tribunal. Així, a la demanda no es sol·licita el canvi de la caixa de canvi, sinó que en la pètita de la mateixa es demana que es condemni a la defenent al pagament de la quantitat de 4.207,08 Euros, o aquella superior o inferior, que correspongui a la total reparació del vehicle de l'agent. I, amb posterioritat, a l'escrit de conclusions de la part agent es sol·licita el pagament de l'import de 2.786, 23 Euros i que correspon a la total reparació del vehicle, amb més els interessos legals i costes. Si s'analitza l'escrit de contesta a la demanda, en aquest s'assevera que l'import del pressupost de canvi de la caixa de marxes era de 2.786,23 EUR i que es va fer a instància de la part agent.

Si aquestes al·legacions fàctiques es posen en consonància amb la prova practicada, es pot concloure que la part agent sol·licita la reparació del seu vehicle i la quantitat la limita a 2.786,23 EUR, que és l'import relatiu al canvi de la caixa de marxes, sense que es pugui atendre l'argument de la defenent que aquest pressupost es va fer a instància de l'agent simplement, perquè l'agent, que no és mecànic de professió, quan sol·licita un pressupost ho és per la reparació del seu vehicle i s'ha d'entendre que qui va efectuar la revisió de forma negligent i li presenta un pressupost després de l'avaria i de trobar-se el vehicle en el taller del defenent és un pressupost orientat a la reparació del mateix. Altrament no tindria sentit, i caldria que s'hagués provat l'altra possible raó d'aquest pressupost per la part defenent.

Tampoc pot ésser admesa l'al·legació relativa a la prescripció que es conté en l'escrit de contesta a les conclusions. I això no solament pel fet que la qüestió de la prescripció s'introdueix i explicita ex novo en aquesta alçada, sense que les al·legacions contingudes en el fet cinquè de la contesta a la demanda, encara que faci referencia a documents que donin lloc a l'arxiu d'un expedient administratiu, puguin ésser admeses com a al·legacions i articulacions de l'excepció peremptòria de prescripció. I, a la vegada, perquè la part defenent si considerava que l'excepció de prescripció havia de prosperar es trobava obligat a formular recurs d'apel·lació contra la sentència i sol·licitar que es procedeixi a l'acolliment de l'excepció; ço que no va fer i que origina que la qüestió no sigui atesa.

I d'acord amb les anteriors precisions, s'escau estimar la demanda i condemnar a la defenent, com demana la part agent, a l'abonament de la reparació del vehicle, que es xifra en la quantitat de 2.786,23 Euros, amb més els interessos legals a comptar des de la data de la contesta a la demanda.

IV.- L'èxit del recurs es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (Novel·la 82, cap. X) i, respecte de les de primera instància, l'estimació íntegra de les peticions de la part agent, orientades a la reparació del seu vehicle, justifiquen la imposició a la defenent de les costes de primera instància (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs formulat per la representació processal del Sr. Tejada contra la sentència, de data 18-5-2004, dictada per l'Honorable Batlle, i revocar la seva part dispositiva en el sentit de declarar que s'escau estimar la demanda presentada per la representació processal del Sr. Tejada contra Corbacho i condemnar aquesta darrera a l'abonament a l'agent de la quantitat de 2.786,23 Euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i imposant a la part defenent les costes processals de la instància. No procedeix imposar les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.