SEGURETAT SOCIAL . Afiliació del secretari del Consell d'administració d'una societat. És una activitat per compte propi subjecta al règim general de la seguretat social. No s'aplica la moratòria de la disposició transitòria 4ª de la llei, en haver-se indicat l'activitat després de la seva entrada en vigor. TSJA- 0000093/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: 2100082/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000093/2014

SENTÈNCIA 21-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Porras

Representant: Sra. Martin

Advocat: Sr. Daza

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sr. Palau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100082/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 25 d'octubre de 2014 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Porras contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què demanava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 2 de juliol de 2013, confirmada el 9 de setembre següent, en virtut de la qual es va procedir a afiliar d'ofici el recurrent com a persona que realitza una activitat per compte propi, a partir del 13 de desembre de 2010 i fins al 31 de maig de 2013, en haver desenvolupat entre aquestes dates les funcions d'administrador de la societat mercantil "LRI. SL", i es van reclamar les cotitzacions corresponents, per un import d'11.826,42 euros.

2.- La representació del Sr. Porras va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

No es poden reclamar a l'interessat unes cotitzacions pretesament endarrerides, sense que mai s'hagués notificat la meritació de les mateixes, sobretot quan el seu import ha assolit unes dimensions que no es poden assumir.

El càrrec de secretari del Consell d'administració no era remunerat, de manera que no es pot considerar que el recurrent realitzés una activitat per compte propi.

Cal aplicar la moratòria que estableix la disposició transitòria 4ª de la Llei de la seguretat social, ja que el recurrent era membre de diversos consells d'administració des de l'any 1990.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CASS que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi, ja que havia assumit el càrrec de secretari del Consell d'administració de l'entitat "LRI. SL" des del 13 de desembre de 2010 fins al 31 de maig de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total d'11.826,42 euros.

Tercer.- L'article 19.b) de la Llei de la seguretat social és taxatiu quan determina que s'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi:

"Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin legalment al Principat d'Andorra".

No ofereix dubte que el recurrent, en la seva condició de membre del Consell d'administració de l'entitat esmentada, va formar part de l'òrgan col·legiat encarregat de les funcions de govern, administració i representació de la societat, de manera que la seva condició d'administrador resulta indiscutible. Des d'aquesta perspectiva, l'interessat forma part del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi, integrat en el règim general de la seguretat social.

El precepte de referència inclou dins del seu àmbit d'aplicació els administradors de societats que no siguin simultàniament persones assalariades i resideixin a Andorra, per la qual cosa la dada relativa a la remuneració o no de les funcions d'administrador no era llavors un element rellevant per a determinar si existeix o no obligació d'afiliar-se al règim general de la seguretat social.

Quart.- L'article 95.1 de la Llei de la seguretat social disposa que l'obligació de cotitzar neix, en aquest cas, amb el començament de l'activitat professional, i l'apartat 2n. del mateix precepte afirma que la no presentació de la sol·licitud d'afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar des del moment en què així s'estableixi.

En aplicació d'aquesta norma, s'ha de considerar que resulta ajustada a dret la liquidació de les cotitzacions que no van ser satisfetes en el seu dia. Com diu la sentència apel·lada, el recurrent no es pot beneficiar d'un desconeixement de la llei. Ara bé, la reclamació de les cotitzacions endarrerides troba el seu límit en el termini de prescripció de cinc anys que estableix l'article 109.1 de la Llei de la seguretat social.

Cinquè.- No resulta aplicable en aquest cas la moratòria que contempla la disposició transitòria 4ª de la Llei de la seguretat social, ja que les funcions del recurrent com a secretari del Consell d'administració de l'entitat "LRI. SL" van començar el 13 de desembre de 2010, un cop en vigor aquell text legal, i això amb independència del fet de que l'agent també formés part anteriorment d'altres consells d'administració. Resulta aplicable el criteri que es conté en les sentències d'aquesta Sala núm. 8-2014, de 28 de març, i 36-2014, de 26 de setembre. Tal com es va dir en aquesta darrera:

"La disposició transitòria quarta de la Llei de la seguretat social es configura com una excepció important a l'obligació de cotització de tots els col·lectius. En efecte, en la normativa anterior, els "autònoms" tenien només la facultat d'afiliar-se al sistema públic de seguretat social. La nova normativa efectua una modificació molt significativa puix obliga les persones que realitzen una activitat per compte propi a adherir-se. Tot i així, la disposició transitòria quarta deixa un marge temporal a les persones que, a la seva entrada en vigor, treballaven per compte propi als efectes d'acomodar-se a la nova situació legal.

La interpretació de l'esmentada disposició passa per acudir a les fonts del dret i particularment als principis generals del dret (article 8 del Codi de l'Administració) que exigeixen una interpretació estricta de les excepcions o dels privilegis (Exceptio est strictissimae interpretationis. Privilega sunt strictissimae interpretationis. Privilegia non sunt trahenda ad exemplum). El dret comú ofereix solucions similars: "el què es va establir per una raó particular contra el dret comú, no pot servir d'exemple general" (D 50, 17, 141, pr.) i "No s'han de treure conseqüències del que desorbita les solucions corrents en dret" (llibre V del Sisè de les Decretals, regla 28).

La disposició controvertida només pot afectar a les persones que exercien una activitat per compte propi abans de l'entrada en vigor de la Llei, ja que aquesta els hi dóna un termini per adaptar-se al nou sistema. Està clar que quan (la recurrent) va obrir el primer comerç, va poder acollir-se al règim excepcional establert transitòriament.

L'obertura del segon comerç, amb independència del seu nom i objecte, escapa a l'àmbit de la disposició transitòria quarta. En efecte, a comptar de l'1 de novembre de 2009, tota persona que vol exercir una activitat per compte propi està obligada a afiliar-se i a cotitzar. La sentència apel·lada considera que l'exercici d'una activitat per compte propi resulta independent del nombre de comerços registrats. L'obertura d'un segon negoci constitueix però una nova activitat per compte propi, de manera que la persona interessada s'ha de donar d'alta forçosament. Per tant, compte tingut que (la recurrent) va començar a exercir una segona activitat desprès de l'1 de novembre de 2009, alterant d'aquesta manera la seva situació anterior, li pertocava promoure la seva alta i abonar les cotitzacions escaients.

La invocació de la nostra sentència 08-2014 del 28 de març d'enguany és també pertinent, en tractar-se del cas d'una persona que exercia les funcions de secretari del consell d'administració en dues societats, durant els períodes respectius que anaven del 17 de febrer de 2006 al 17 d'octubre de 2012 (aplicació de la disposició transitòria quarta) i del 5 de desembre de 2011 al 23 de novembre del 2012 (no aplicació)".

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- No procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància, ja que no s'aprecia una especial temeritat ni mala fe.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Porras contra la sentència dictada el 25 d'octubre de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.