Furt ús de claus falses o de possessió il·legìtima, abús de confiança, víctima especialment vulnerable. TSJP-07/13
- Resolució
- Sentència · 24/05/2013
- ROJ
- STSJAD 152/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:152
- Recurs
- 7/13
- Ponent
- Marie Conte
- Magistrats
- Marie Conte, Yves Picod, Josep Maria Pijuan Canadell
- Descriptors
- CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS VÍCTIMA ESPECIALMENT VULNERABLE CLAUS FALSES BATLLE BATLLE INSTRUCTOR DESPESES PROCESSALS
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Vaquero contra la sentència del Tribunal de Corts que la condemna a dos anys de presó, dels quals dos mesos són fermes i la resta condicional qualificada, així com al pagament de 154.020 euros en concepte de responsabilitat civil per un delicte de furt amb ús de claus falses. La sentència confirma que la Sra. Vaquero, empleada domèstica de la víctima, va aprofitar la seva posició per accedir a una habitació tancada i robar joies i diners. El tribunal considera que les circumstàncies agreujants d'abús de confiança i vulnerabilitat de la víctima són compatibles i que la pena imposada és ajustada a la gravetat dels fets. També confirma la valoració de les joies furtades en 154.020 euros, considerant que la avaluació presentada per la víctima és més creïble que la de la recurrent. Finalment, condemna la Sra. Vaquero al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell
Rotlle núm. TSJP-07/13 Causa núm. TC-107-6/11 Sentència núm. 14-2013
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
S E N T È N C I A
Magistrats M.I. Srs. Marie Conte
Yves Picod
Josep Maria Pijuan Canadell
Andorra la Vella, vint-i-quatre de maig del dos mil tretze.
En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Vaquero, contra la sentència de data 30 de gener del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de furt amb ús de claus falses o de possessió il·legítima més abús de confiança. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sra. Tejera. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 30 de gener del 2013 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem, com a penalment responsable en concepte d'autora, Vaquero, d'un delicte major continuat de furt amb ús de claus falses o de possessió il·legítima, amb les circumstàncies agreujants d'abús de confiança i de ser la víctima especialment vulnerable, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS MESOS FERMS i LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA AL PAGAMENT DE LA RESPONSABILITAT CIVIL en el termini de quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular.
En concepte de responsabilitat civil, la processada O haurà d'indemnitzar a la perjudicada Tejera en la quantitat total de CENT CINQUANTA QUATRE MIL VINT EUROS (154.020 EUR)".
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, la processada Vaquero, nascuda del 25 d'agost de 19XX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, al llarg dels anys 2010 i 2011 aprofitant de la seva condició d'empleada domèstica al domicili de la Sra. Tejera, radicat al XXXX, accedí en vàries ocasions a una habitació que estava tancada en clau i on tenia ordres específiques de no entrar-hi, agafant joies diverses i diners en efectiu que la seva propietària allí guardava i que vengué a la joieria NJ de l'Avinguda Meritxell d'Andorra la Vella.
Vaquero aconseguí entrar a l'habitació tancada mitjançant l'ús d'una clau, de procedència desconeguda, però que encaixava i obria el pany donat que aquest era antic, en dates no determinades però sempre dins del seu horari laboral i quan la senyora F havia marxat apoderant- se així de les següents joies : dos rellotges d'or, tres collars d'or, un collaret de perles, cinc parells d'arrecades d'or, set arrecades d'or o pedres precioses, tres penjolls, cinc cadenes d'or, quatre braçalets d'or o pedres precioses, dos medalles d'or o pedres precioses, i un taler d'or que han estat valorades en l'import de 153.900 euros atès que algunes d'elles eren joies de reconegudes marques de prestigi i disseny (Omega, Cartier...) que la perjudicada reclama, així com altres 120 euros en efectiu també desapareguts del mateix indret".
III.-RESULTANT: que la defensa de la Sra. Vaquero interposa recurs d'apel·lació sol·licitant que es revoqui la sentència en el sentit de no apreciar la circumstància de ser la víctima especialment vulnerable; d'imposar la pena de 2 mesos ferms i la resta condicional simple, i valorar la responsabilitat civil en 12.310 euros.
En primer lloc invoca la seva situació precària, que l'ha dut a cometre els delictes, i que obstaculitzarà el reemborsament, durant el termini, de la responsabilitat civil fixada per la primera instància.
Sosté, en segon lloc, que les dues circumstàncies agreujants considerades constitueixen una vulneració del principi "non bis in ídem", i que la vulnerabilitat de la víctima no s'ha demostrat.
Nega haver robat, al darrer dia, la quantitat de 120EUR:
Estima excessiva l'avaluació del perjudici considerada per el Tribunal de Corts motivant que:
ella ha venut totes les joies furtades, a la ORG_0 i només va cobrar 12.310EUR.
de la suma del perjudici ha de ser restat el valor de les joies restituïdes.
el Sr. Cañellas, que valora les joies furtades en 154.000 EUR és un perit de part, que va afirmar conèixer la denunciant, sent aquesta una clienta habitual.
s'han avaluat joies, la sostracció de les quals no està acreditada.
A més a més cal aplicar un coeficient de desvalorització del 70%, tenint en compte l'antiguitat de les joies, els canvis de moda i l'augment del preu de l'or.
IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, observant d'una banda que ambdós agreujants retinguts són compatibles donat que el bé protegit és diferent, d'altra banda que la pena imposada és ajustada a dret i a les circumstàncies concretes dels fets d'autes.
V.-RESULTANT: que la representació lletrada de la Sra. Tejera també s'oposa al recurs.
Considera que és perfectament compatible apreciar les dues circumstàncies agreujants de l'art. 30 del Codi Penal, observant pel que fa a l'aplicació de l'art. 30.5 que la Sra. F te 90 anys i viu sola i no va descobrir el furts fins gairebé 1 any després de que comencessin.
Tractant-se de la valoració de les joies furtades, precisa que l'antiguitat d'aquestes explica la impossibilitat de produir factures, que el Sr. B havia tingut en mans la majoria d'elles per neteja o reparació, ha realitzat una valoració a mínima, i considera raonable que es reclami l'import de les joies desaparegudes, donada la impossibilitat de la restitució de les joies per haver estat foses.
Observa que el fet de qualificar la suspensió de la pena al pagament de la responsabilitat civil és l'únic mitjà d'obtenir el rescabalament de la part perjudicada.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: sobre la vulneració invocada pel recurrent del principi "non bis in ídem" que les circumstàncies agreujants previstes a l'art. 30.3 i 30.5 del Codi Penal no són incompatibles donat que el bé protegit és diferent, la circumstància d'abús de confiança fa referència a una relació entre l'autor i la víctima (en aquest cas una relació professional) i la circumstància agreujant de la vulnerabilitat fa referència a la situació objectiva del subjecte passiu del delicte.
D'altra banda l'art. 30.5 descriu, entre els criteris característics de la "particular vulnerabilitat", l'edat. No és seriós considerar que una víctima amb una edat de 90 anys, com en el present cas, i vivint sola, no correspongui a aquest condició, observant-se que la Sra. F ha tardat més d'un any en adonar-se del furt de les seves joies, que dipositava en un lloc poc segur.
II.-CONSIDERANT: sobre el furt de diners negat per la recurrent i suposant que aquest tingui alguna influència sobre la pena pronunciada, en tractar-se d'una quantitat de 120 EUR tinguda en compte pel Tribunal de Corts, que les negacions de la processada no són versemblants a partir del moment en que el seu objectiu era recuperar fons; Que en un primer temps va admetre haver furtat diners; Que la visualització de la gravació de vídeo (foli 27) permet constatar que s'apropià de la caixa on la víctima guardava els diners abans d'interessar-se per la caixa on la Sra. F guardava les joies; Que, finalment la Sra. F, compte tingut del perjudici important que ha patit degut a la desaparició de les seves joies, no tenia cap interès en afegir-hi un furt de diners.
III.-CONSIDERANT: sobre l'avaluació de les joies furtades: Que l'estudi dels elements del sumari permet verificar que l'actitud de la processada és poc sincera i per tant poc creïble. En efecte, en tots els nivells del procediment, sols ha reconegut el que no podia negar a la vista de les proves que l'hi foren presentades, i malgrat invocar dificultats financeres importants, va vendre les joies de la Sra. F, tot i conservant les seves (foli 23), i s'ha oposat a pagar una fiança de 15.000 EUR (foli 201) estimant suficient una quantitat de 6.000 EUR.
Tenint en compte aquesta actitud, no podem excloure que una part de les joies hagi estat venuda al marge de la ORG_0.
En tot cas, no existeix absolutament cap element que permeti dubtar de les declaracions de la víctima en quant al nombre i a la naturalesa de les joies furtades, observant que sols romania al domicili de la Sra. F, en l'absència de la propietària, la Sra. O.
En tractar-se del valor dels objectes furtats, el principi de la "reparacio in integrum" s'oposa a que es retingui la suma derisòria obtinguda de la joieria NJ, els dirigents de la qual, segons les seves pròpies afirmacions, sols tenien interès per l'or recuperat, sense preocupar-se de les pedres precioses incloses en les joies, i del fet que certes joies eren de reconegudes marques de prestigi i disseny (Omega, Cartier) ço que incrementa considerablement llur valor.
La recurrent contesta l'avaluació presentada per Cañellas, tresorer del gremi de joiers, sense que hagi reclamat al Batlle instructor un peritatge judicial.
El Sr. Cañellas declara a la vista oral haver avaluat a mínims les joies, a partir de fotografies, precisant que la majoria les havia tingut en mà perquè la família els hi havia entregat per netejar o reparar.
Res no impedia a la processada, les fotografies obrant en autes, de procedir per la seva banda a fer una avaluació.
El Sr. Cañellas va precisar sobretot que "ha comprat poques coses anteriorment la família de la Sra. F, són coses de molt valor que no te ell", cosa que permet mostrar l'objectivitat de l'avaluació realitzada pel Sr. Cañellas que no hi té cap interès financer.
Finalment, s'ha de tenir en compte el perjudici moral patit per la Sra. F, lligat a la desaparició de joies que tenia de la seva família, i especialment de la seva filla, i que s'han venut i fos, per un preu irrisori, per una persona en la qui tenia confiança.
IV.-CONSIDERANT: finalment que la pena pronunciada pel Tribunal de Corts és perfectament ajustada a la gravetat de les actuacions de la Sra. O (que han durat més d'un any), a la falta de penediment que ha mostrat, i a la necessitat d'assegurar, tan com sigui possible, la reparació del perjudici patit per la Sra. F.
V.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda serà, per tant, totalment confirmada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,.
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Vaquero.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 30 de gener del 2013 en la causa TC-107-6/11.
3.- Condemnar la recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.